Esta brillante muestra de la narrativa de Porcel relata la historia de los miles de prisioneros napoleónicos encerrados durante años en la pequeña isla desierta de Cabrera, quizá el primer campo de concentración de la historia, donde incluso se practicó el canibalismo. Los testimonios imaginarios se mezclan con los reales con tal maestría que la joven mallorquina Alòdia acaba siendo tan auténtica como el emperador Bonaparte.
Baltasar Porcel (1937-2009) was a prominent Spanish writer, journalist, and cultural figure, best known for his contributions to Catalan literature. Born in Andratx, on the island of Mallorca, Porcel developed a deep connection with the Mediterranean culture that would heavily influence his work.
He began his literary career in the 1960s, quickly gaining recognition for his novels, essays, and journalistic pieces. His writing is characterized by its rich, evocative language and its exploration of themes such as identity, power, and the complexities of human nature. Among his most celebrated works are "Cavalls cap a la fosca" (Horses into the Dark), "Les primaveres i les tardors" (The Springs and the Autumns), and "El cor del senglar" (The Heart of the Wild Boar).
Porcel's novels often depict the tensions and contradictions of Mallorcan society, blending myth, history, and personal experience. His ability to create complex, layered narratives earned him numerous literary awards, including the prestigious Ramon Llull Prize and the National Prize for Catalan Literature.
In addition to his literary achievements, Porcel was a prominent journalist, writing for major Spanish newspapers like La Vanguardia and El País. His insightful and often provocative commentary on cultural and political issues made him a respected voice in Spanish media.
Baltasar Porcel's legacy is that of a master storyteller who captured the spirit of the Mediterranean and the nuances of human existence, leaving an indelible mark on Catalan literature and culture. His works continue to be studied and celebrated for their artistic merit and their deep connection to the Mallorcan landscape and identity.
El rerefons històric d'aquesta novel·la és interessantíssim, tracta sobre la penosa vida dels presos francesos que van ser deportats a l'illa de Cabrera després de la derrota de Bailén. En concret es fixa en l'identitat del protagonista i el narrador, els quals no se sap si són la mateixa persona o no durant l'obra, de fet hi ha un cert conflicte d'identitats i amb això juga l'autor.
L'argument però, és del tot irregular, amb salts, cròniques fantàstiques i cartes que es van entrellaçant dels diferents personatges entre sí. Tot i que molt ben trenat, aquest estil no em va acabar de fer el pes, a part que trobo l'autor un punt pedant. No sé si només em passa a mi, suposo que és quelcom personal.
Interessant novel·la que explora el món dels presoners francesos reclosos en condicions inhumanes a l'illa de Cabrera durant la guerra del Francès i en un context més ampli l'evolució dels personatges durant la campanya espanyola de Napoleó i les èpoques posteriors de la història de França.
Resulta una narració desigual, en alguns moments és trepidant, en altres divertida, certs passatges freguen el patetisme i exploren l'erotisme... Amb tot, per moments s'embarca en reflexions confoses males de seguir, i acaba dibuixant un relat certament boirós, en què costa saber què és cert i què no ho és. Tampoc aconsegueix una caracterització nítida dels personatges.
Pot no agradar un llibre per estar massa ben escrit? Un llenguatge tan ric i que no enganxi al lector (a mi), hi ha bellesa en l’escriptura però no aconsegueix que la història sigui entretinguda ni es llegeixi ràpid, no posaria mai en dubte el bon fer de l’escriptor Baltasar Porcel, però no ha sigut massa plaent ni res semblant. Potser el seu temps era diferent, no ho sabrem mai, el temps jutjarà.
Ben escrita -com no podia ser d'una altra manera venint de Porcel-, però irregular pel que fa a la trama. D'una banda l'estructura circular és interessant, però en el fons l'he llegida pensant que la història i els personatges no em resultaven suficientment atractius per poder-ne gaudir de veritat. Però això és potser una qüestió plenament personal.