ความไม่เรียบของความรัก

by Hiromi Kawakami, มัทนา จาตุรแสงไพโรจน์ (Translator)

วรรณกรรมแปลญี่ปุ่นเล่มแรกของ Sunday Afternoon
รวม 23 เรื่องสั้น อารมณ์ละมุนและมีน้ำตา
เนื้อหาว่าด้วย "ความรัก"

Genres: Short Stories, Japan, Japanese Literature, Fiction, Asian Literature, Asia

216 pages, Paperback

First published July 20, 2006

About the author

Kawakami Hiromi (川上弘美 Kawakami Hiromi) born April 1, 1958, is a Japanese writer known for her off-beat fiction.

Born in Tokyo, Kawakami graduated from Ochanomizu Women's College in 1980. She made her debut as "Yamada Hiromi" in NW-SF No. 16, edited by Yamano Koichi and Yamada Kazuko, in 1980 with the story So-shimoku ("Diptera"), and also helped edit some early issues of NW-SF in the 1970s. She reinvented herself as a writer and wrote her first book, a collection of short stories entitled God (Kamisama) published in 1994. Her novel The Teacher's Briefcase (Sensei no kaban) is a love story between a woman in her thirties and a man in his sixties. She is also known as a literary critic and a provocative essayist.

(from Wikipedia)

Reviews

[Sara · Rating 5 out of 5]

"Amors imperfectes" és un recull de relats romàntics molt breus, molt japonesos i molt tendres. Em sembla (ja fa dies que el vaig acabar, i són molts relats…😂) que cap dels relats és el moment més important de la vida del seu protagonista. Són com obrir una finestreta a la vida d'algú, observar-la una estona i marxar. Hi he reconegut l'estil senzill i melancòlic de la novel·la que vaig llegir a l'estiu, i m'obsessiona una mica que una autora em toqui el cor d'aquesta manera. Una cosa que m'ha encantat d'aquest recull és que és poc hetero✨
És un bon llibre per regalar a algú que no hagi llegit literatura japonesa però li cridi l'atenció😊

[Mientras Leo · Rating 5 out of 5]

Precioso. Cada una de las historias es una preciosidad

[top. · Rating 3 out of 5]

เรื่องสั้นที่มีความเป็นช่วงเป็นตอนเหมือนกับงานของนักเขียนหญิงอย่างเอคุนิ อ่านแล้วชอบความเรียบๆ เหล่านี้เหมือนกัน ต้องบอกว่าเป็นสถานะพิเศษอันก่อเกิดจากความเป็นญี่ปุ่นจริงๆ ที่เขียนเรื่องเรียบๆ แบบนี้แล้วยังทิ้งความรู้สึกบางอย่างไว้กับคนอ่านได้

กล่องดนตรี, เพื่อนร่วมทาง, สีพาสเทล และอีกหลายๆ เรื่องที่เราชอบล้วนเป็นเรื่องที่ไม่ได้มีความตื่นเต้นใดๆ ให้ตัวละครมาเล่าเรื่องโน้นนั้น บ่นขิงบ่นข่าแล้วตัดจบแบบนิ่งๆ ก่อนจะกลายเป็นภาพทรงจำสีซีดในหัวของเราไป อาทิตย์หน้าอาจจะลืมแล้วก็ได้ แต่มันยังทำให้เราอบอุ่นเมื่อนึกถึง หรือคลับคล้ายคลับคลาว่านึกถึงได้อยู่

ปล. ยูริกว่า 40 เปอร์เซ็น คนที่หาทำนองนี้เชิญที่นี่ได้อีกเล่มครับ

[Ari · Rating 4 out of 5]

Este libro se compone cuentos que tratan del amor, como su nombre lo dice son historias pequeñitas de amores imperfectos, hay tristeza, desamor, amor secreto, amor especial, amor por la familia, pero la mayoría de ellos deja una sensación de complejidad en los sentimientos. Unos me gustaron más que otros y si se les lee con detenimiento se puede apreciar el característico estilo japonés que envuelve las emociones.

[Dina · Rating 3 out of 5]

Solo puedo de ir que para ser japonés no es tan malo...Con eso quiero decir que como son relatos es más digerible, pero que las historias no dejan de ser lentas hasta la desesperación y deprimentes como poco. Perfectamente podría llamarse amores de mierda.

[Wannida · Rating 5 out of 5]

ชอบความเรียบง่าย ละมุนละไม และไม่ฟูมฟาย
เรื่องสั้นๆ แต่กินใจ อบอุ่น
วิธีการเล่าเรื่องที่อยู่ๆ ก็เล่า รำพึงรำพันเรื่อยเปื่อย แต่ไม่ชวนรำคาญ
รายละเอียด สิ่งของ เล็กๆ น้อยๆ ในเรื่อง ทว่ามีนัยยะสำคัญ
ความสัมพันธ์ในเรื่องที่ไม่ได้มีแค่ความรักชายหญิง แต่มีทั้งเพื่อน คนข้างบ้าน ญาติ ฯลฯ
อ่านได้เรื่อยๆ อ่านแล้วหลงรัก
รอตกตะกอนแล้วอ่านอีกรอบ

[lecturas_niponas · Rating 3 out of 5]

3,5 relatos amenos, cálidos y muy adecuados para pasar el rato. Es una lectura dinámica, ideal cuando no se quiere leer algo demasiado cargado.
La particular prosa de la escritora aún en pequeños relatos se hace presente.

[Path Kittinat · Rating 4 out of 5]

ไม่ได้อ่านนิยายเศร้าๆ เหงาๆ สุขๆ อุ่นๆ ของญี่ปุ่นมานานเหลือเกิน พอได้อ่านก็หายคิดถึง รู้สึกดี กับอารมณ์ที่แต่ละเรื่องแสดงออกมา ที่จริงจริตจะก้านของนิยายแนวนี้อาจจะดูแปลก ทั้งตัวละคร และเรื่อง แต่ว่าอารมณ์ที่ออกมามันจิ๊ด
การเขียนที่ไม่ค่อยมีตัว " " แสดงคำพูด มันก็ดูแปลกๆในตอนแรก แต่พออ่านไป ก็รู้สึกว่ามันเหมาะแล้ว กับการเล่าเรื่อง และโทนเหงาๆ ให้ตายเถอะ ใครรักความรู้สึกอุ่นๆเหงาๆ ชอบแน่ๆ

[Liliana · Rating 4 out of 5]

Los cuentos que conforman este libro son, a la vez, delicados y complejos. El lector intuye que, debajo de la aparente cotidianidad de los personajes, palpitan sentimientos y emociones que uno es incapaz de verbalizar. Salvo excepciones, la mayor parte de estos textos son obras maestras del relato breve.

[isabella · Rating 3 out of 5]

los primeros cuentos no me transmitieron mucho, los sentia bastante vacíos. los que más me engancharon fueron "lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo" y "flores de papel ".
lo que si me gustó fué que no solo hablan del amor en pareja, sino el que encontramos en amigos y familiares, asi como también en las pequeñas cosas de la vida

[Miguel · Rating 4 out of 5]

Me he imaginado todas las historias ocurriendo en mi antiguo barrio de Tokio y protagonizadas por mis compis de baito. Qué nostalgia

A destacar:
•Cristalls de menta
•Pelegrins
•Estampa primaveral
•El coco
•Les fulles de bambú remoregen
•Flors de papel

[Minddahed · Rating 5 out of 5]

มีพลังในการเขียนให้กั๊ดอกแบบไม่ต้องมีคำคมวุ่นวายเลย

[Ynaê · Rating 5 out of 5]

Kawakami sap descriure els moments més quotidians imaginables i convertir-los en escenes plenes de sentiment.

[irene · Rating 4 out of 5]

són contes senzills però preciosos 🤌🏼🪟 m'ha fascinat aquesta manera d'entrar en diferents vides a través d'un moment concret (un dia, o una simple conversa) i amb el qual donar a conèixer els personatges i les seves trajectòries. m'obsessiona que els finals mai tinguin sensació de final, perquè és com la vida mateixa: els personatges es troben en circumstàncies concretes que s'estan desenvolupant i que no tenen un final determinat encara.

no ho sé, no són 5 estrelles perquè són molts contes i se m'ha fet lent (potser perquè me l'he volgut llegir ràpid jo). però és realment una gran peça d'art que captura amb un alt nivell de precisió l'experiència humana, sobretot femenina.

els contes amb subtextos homoeròtics els millors ⭐

[valentino · Rating 3 out of 5]

3.5

los últimos relatos son los más lindos. me encanta que sean tan cortos.

[Silver · Rating 2 out of 5]

1.5/5

Relatos brevísimos y que se leen con fluidez. Pero a los que les falta fuerza para terminar de gustar.

[Alex Pler · Rating 4 out of 5]

"A veces pienso que no me he enamorado ni una sola vez. Ni sé si he estado con algún chico hasta el punto de echarlo de menos, de querer oír su voz, de necesitar que me abrazara o de no poder vivir sin él. No lo recuerdo. Tengo la sensación de que en algún momento he tenido alguna relación así, pero ni consigo recordarlo. Suelo olvidar las cosas que ya han pasado."

[Natalia Dueñas · Rating 4 out of 5]

cuentos muy cortos, más de lo que me gustaría. siempre quise saber más de ellos, de esos amores.

[Andreua · Rating 3 out of 5]

Amors imperfectes és una lectura relativament senzilla (si alguna lectura ho és) envoltada d'una tendresa tan pulcra i dissimulada que quasi es confon per una netedat química, de lavabo blanc de lustre impostat. I és que aquesta lectura xoca directament amb la concepció occidental de l'amor i això, a ulls del lector, pot suposar un problema. L'amor que desfila pels carrers de l'eixample, per Port Aventura, per la costa brava, és un sentiment recaragolat, matisat, destil·lat, entossudit, mutilat, encallat, sexual, empès, torrat, digerit, empastifat, mimetitzat, bonic, tendre, romàntic, asfixiant... És i serà sempre una barreja de tots aquests sentiments que, com una poció d'estirp medieval, gradua els diferents ingredients i matisos a la situació i als enamorats.

No t'equivoquis. No dic amb això que l'amor sigui així (o que el nostre ho sigui). L'amor és moltes coses, però no és adjectivable. Nosaltres, tossuts per injusta genètica, intentem posar qualitats a un amor que aquí, en aquesta lectura discreta i extremadament breu, s'autoalimenta de les accions que pregona, que crea. Maleïda poesia medieval i brutalisme adjectival català! Quina mania en posar i posar adjectius, embolcallant la quotidianitat d'un perfum de qualitats que esgota i fa difícil la digestió (malgrat tenir els estómacs més que acostumats). M'encanten els adjectius (prefereixo els adverbis) i les oracions subordinades (que en són de fabuloses les subordinades!) i potser, fins i tot, ho prefereixo abans que l'amor que Hiromi Kawakami pregona. Sergi Pàmies, Mercè Rodoreda o Gabriel Ferrater entre altres, van intentar (el primer encara ho fa) de destil·lar a la pulcritud l'amor o, almenys, sobreposar la quotidianitat a l'ensopiment de romàntic soporífer. Malgrat que la seva literatura suposà un pas endavant i grups revelació del 2008 es veurien influenciats per aquesta nova quotidianitat (que en farien un altre de pas endavant), les seves paraules encara deixen regust d'arròs negre, de fricandó o d'escudella de Nadal, d'amor adjectivat, d'amor de llargues sobretaules, de llençols adherits a la pell nua, de berenars (paraula que m'encanta) i de berenars sopars, de gelats a la vora del mar, de mirades discretes en llibreries i biblioteques; d'amor, en definitiva, d'amor. I no parlo de sexe (això ja suposaria un altre assaig) perquè precisament l’autora no en parla. S’incinua de manera tan quirúrgica, com posat entre mascaretes, que perd l’essencia tan íntima i física que necessita per subsistir.

En general, el contacte físic no sobrepassa la carícia i moltes vegades és exasperant i esgotador. Els punts no es troben i les mans no arriben a estrènyer res més que la pulcra roba. Les extremitats no circulen sinuoses pels llençols, entortolligades en els rostres, i els ciclops no es besen al ser la distància la seva mort. He trobat a faltar aquesta part. Sincerament, tot sembla formulat en un laboratori i al final, om oblida que es troba al sofà, al llit, a casa, anant a comprar; amb les mans plenes d’allò que es besa.

Esborrem tanta parafernàlia, depurem a l'absolut i observem, en aquest llibret esquifit que vaig comprar durant la setmana del llibre en català (acomiadant una Barcelona ara llunyana), un amor net. Tan net que a vegades, entre els calaixos, busquem el lleixiu o el producte de neteja que hagi emblanquinat tot aquest sentiment que nosaltres, encara que netegem a l'extrem, no aconseguim lluir prou.

L'ambientació japonesa sobresurt en tots els relats i, potser per això, la distància s'incrementa i l'amor, que sovint necessita la proximitat per ser explicat, es racionalitza. Totes les històries succeeixen al Japó i ens mostren, a través de personatges de totes les edats, l'amor a la quotidianitat. Són contes molt curts, de pàgina o pàgina i mitja, i fan destacar el substantiu, l'acció en si mateixa, per donar per suposats els sentiments, els adjectius, que aquests moviments propicien. Podem observar amb total satisfacció l'amor que es representa, somriure lleugerament i llegir un ventall amplíssim de tipus. Amor en la vellesa, en la solitud, a l'amistat, a la dependència, desamor, amor discret, amor passat, amor futur, el dol (que no deixa de ser-ho), etc. A vegades veiem que l'amor és molt més i que es produeix en molts àmbits diferents, cosa que s'agraeix. Es tracta d'una altra manera de representar l'amor i, encara que no m'encanti, molts dels relats m'han semblat originals i tendres, sobretot tendres.

El llenguatge és simple i concís i sovint destaca per deixar obert el significat real dels relats. L'essencial és en l'ambientació, en la paraula no dita, i no en aquella que es mostra. Amors imperfectes, evidentment, posa a la llum una sèrie d'històries inconcluses, irregulars i descompensades, però no volent subratllar la seva imperfecció, sinó donant valor a què allò imperfecte, a vegades (i més de les que ens pensem) és perfecte en si mateix.

Hiromi Kawakami es mereix 3,5 estrelles. És sabut per tots que Goodreads no guanyarà un premi al disseny web i que, molts cops, hem de triar entre les 4 o 3 estrelles. Un bon recull de contes que, en edició antiga de Quaderns Crema (les bones), es fa deliciosa.

[laluu · Rating 4 out of 5]

Interesante recopilación de pequeños relatos, y la mayoría de ellos me gustaron, pude empatizar con algunos personajes, meterme en su piel aún con tan pocas palabras e información. Hubieron un par que si no me agradaron, pero casi nada en comparación a los que si me gustaron.

[kira · Rating 4 out of 5]

short story collection about love in many of its different forms. heart warming and very real

[Carles · Rating 4 out of 5]

Al llarg de la primera part de la novel·la pensava que estava davant d'una obra de 5 estrelles, amb aquests primers contes molt breus que desgranen els diferents colors d'aquests amors imperfectes. Haig de reconèixer que m'agrada molt la traça de Hiromi Kawakami en expressar els pensaments de les protagonistes i la subtilesa en mostrar la imperfecció. I dic "les protagonistes" perquè totes les històries tenen veu de dona. I afegiria que les protagonistes són, a excepció d'algun cas, heterosexuals i joves. Potser aquest manca de risc en la creació de personatges diferents fan que el llibre de contes arribi a fer-se repetitiu. Aquí us deixo la selecció de cites de l'obra que he fet: https://ca.wikiquote.org/wiki/Amors_i...

[Lou · Rating 4 out of 5]

De nuevo tenemos a Kawakami narrando lo bueno, lo malo y lo feo del amor, esta vez en forma de relatos cortos. Distintos tipos de amor hacia distintos tipos de persona. Cuenta cómo el amor surge y cómo se desinfla; cómo algunos personajes entienden el miedo a la soledad como amor; cómo a veces el amor es simple costumbrismo; y cómo a veces el amor no es amor hasta que algo hace “clic”. Por lo general todos los relatos se mantienen en la misma línea, aunque hay al menos uno que sobresale por su peculiar y fantasiosa relación.

Como la mayoría de sus libros, no se lo recomiendo a la gente a la que no le gusta la lectura lenta. Kawakami describe constantemente los pensamientos de los personajes: ya sea cuando se fijan en el gesto de una persona que les recuerda a algo en particular; o describiendo una escena que más tarde les hace pensar en un momento concreto de sus vidas o en un comentario que escucharon anteriormente.

Para mí, como siempre, es un sobresaliente.

Mientras observaba a los jóvenes, me vino a la memoria la expresión de ternura del escritor mientras me hablaba de su gato. Había sentido envidia. No sé si era envidia del gato, por tener a alguien que lo quería tanto, o del escritor, por tener algo en lo que depositar su afecto.
«Yo también quiero amar a alguien», pensé de repente.

[Chawanat · Rating 4 out of 5]

อ่านจบแล้วยิ่งรู้สึกชอบชื่อภาษาไทยของเล่มนี้มากๆ คือเป็นชื่อที่ไม่ได้ถอดความตามความหมายของชื่อญี่ปุ่น แต่เก็บความและถ่ายทอดจุดร่วมของทุกๆ เรื่องในเล่มไว้ได้อย่างลงตัวมาก เพราะความรักที่ดูเหมือนเรียบๆ ในแต่ละเรื่องนั้นช่างไม่ราบรื่นเอาซะเลย (บางเรื่องออกจากขมปร่าด้วยซ้ำ) แต่ถึงอย่างนั้นมันก็ได้ทิ้งความทรงจำบางอย่างไว้ให้เวลาได้กล่อมเกลาจนเป็นพาร์ทหนึ่งของการเติบโต เรื่องสั้นที่เหมือนจะเขียนง่ายๆ จากเรื่องแสนธรรมดาเหล่านี้ เอาเข้าจริงแล้วเขียนไม่ง่ายเลย แต่เล่มนี้ทำให้รู้สึกจับใจและอินไปกับรายละเอียดเล็กๆ น้อยๆ ในชีวิตได้ดีเหลือเกิน

ส่วนตัวชอบเรื่อง "ลูกมะพร้าว" ที่สุด เป็นความสัมพันธ์ระหว่างพี่น้องที่เหมือนจะไม่สนิทแต่ก็สนิท และต่างฝ่ายต่างก็เฝ้ามองชีวิตของกันและกันจนถึงจุดที่พวกเขายอมรับตนเองในด้านที่ลำบากใจที่สุดและเปิดใจให้กัน เป็นเรื่องสั้นที่งดงามมากจริงๆ

[Genesis · Rating 5 out of 5]

Relatos llenos de calidez, esperanza y desilusiones; leer este libro por segunda vez fue incluso mejor que la primera vez que lo leí; disfruté mucho más esta lectura; me gustaron las cotidianidades de la vida y algunas cosas inusuales.

[Meritxell Català Dordal - llegirperviurevides · Rating 4 out of 5]

Ressenya completa: https://llegirperviurealtresvides.blo...

Amors imperfectes d’Hiromi Kawakami és un recull de 23 relats molt breus (no arriben a les deu pàgines) que aborden diferents tipus d’amor: l’amor per la família, desenganys amorosos, l’amor per les amigues, l’amor secret... Tots tenen el denominador comú que estan narrats per dones i que, en menor o major mesura, mostren les esquerdes d’aquest sentiment universal.

No m’entusiasmen els reculls de relats i contes perquè sempre em quedo amb la sensació que em falta alguna cosa, que vull aprofundir més. En aquest cas, però, això no m’ha passat. Kawakami ens ofereix pinzellades amb una prosa delicada, sòbria però que t’embolcalla.

La veritat és que he gaudit de la lectura i que la llargada dels relats m’ha permès anar-m’hi endinsant en estones curtes. M’ha agradat especialment que, tot i que tots els relats tenen una aura de tristesa, en general no són històries depriments, sinó que són com la vida mateixa, que té coses bones i coses no tant bones.
Els deu relats que més m’han agradat són: “L’estiu del transistor”, “Vola a Hawaii amb Torys”, “A vegades l’odio”, “Pelegrins”, “Mitjons de colors”, “Estampa primaveral”, “El coco”, “Una carta verda dins un sobre verd”, “Flors de paper” i “La graduació”.

Llegir Amors imperfectes és com observar escenes quotidianes a través d’un espiell, i que alhora t’amarin els sentiments que experimenten les narradores. He sentit allò que a vegades diem, que voldria abraçar-les i dir-los que sí, que hi ha amors imperfectes perquè nosaltres també som imperfectes, però que, com diuen els Amics de les Arts, és possible trobar bellesa en una esquerda.

[Laura · Rating 3 out of 5]

3.5

Los últimos cuentos me han gustado más, puede que sea porque me he ido adentrando en el estilo y la forma de la autora. Personajes muy bien construidos, con conflictos complejos y escenarios interesantes. Es un libro sencillo pero atractivo. La narración es fluida y sabe cambiar de tema a cada frase sin que se rompa el hilo, conectando luego de maneras muy interesantes.

A destacar:

- L'estiu del transistor
- Llenguado
- Vola a Hawaii amb Torys
- La capseta de música
- Mitjons de colors
- "El coco"
- Som-hi!
- Una carta verda dins un sobre verd
- La graduació

También me ha parecido muy interesante las exploraciones del amor familiar, platónico y propio, a veces mucho más que el amor romántico.

Me queda la duda sobre el porqué del orden de los cuentos, especialmente por qué escoger "La graduació" como cierre del libro.

[anna cabrespina · Rating 4 out of 5]

aii aquest llibre m’ha encantat. al ser de relats algun no tant, se’m han fet menys propers i més avorrits, tot i que al durar màxim 4-5 pàgines tampoc es feien pesats. peròesq n’hi ha hagut alguns, sobretot de la última part del llibre que m’han semblat preciosos i res, que si el voleu llegir alguns relats són super tendres <3

[mia · Rating 5 out of 5]

el millor llibre del món cada vegada que el llegeixo ho penso una meravella de recull de contes

[loqueleohoy · Rating 4 out of 5]

4.5 ⭐