Memòries de guerra i d'exili: Quan érem capitans Quan érem refugiats

Quan érem #1-2

by Teresa Pàmies

Memòries de guerra i exili, de Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) és un testimoni de la generació que va triar el compromís polític davant de l'adveniment del feixisme. L'autora es va compometre amb les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i es va

328 pages, Hardcover

Published September 5, 2000

About the author

She published novels, diary prose, narrative and articles. Always active in politics, from 1939 to 1971 she had been exiled in South America, Czechoslovakia and France. Her work is a living witness of the Spanish Civil war and the republican's exile.
She collaborated in radio and press and also in scientific and cultural magazines, like Avui, Xarxa, El Temps, Catalunta Ràdio among others. Together with her father, he wrote Testament a Praga (1971), awarded the Josep Pla in 1970 and the Crítica Serra d'Or in 1972. She continued her production with titles such Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), awarded with the Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció in 1995, or Cròniques de comiat (2000), among many others. Her work has been translated into Spanish, Galician and Slovene.

She was honoured with the Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya in 1984, the Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona in 2000 and the Premi d'Honor de les Lletres Catalanes in 2001.

She is the mother of another famous Catalan writer, Sergi Pàmies.

Reviews

[Nil Codina]

Absolutament fantàstic! l'he llegit de la biblio, així que si el trobeu en una llibreria de segona mà us el compro!

[Laura]

Suposo que fa pal 'un altre llibre sobre la Guerra Civil', i no us enganyo, me'n feia. Vaig agafar aquest llibre al Re-Read perque era de butxaca (una especie en extinció però necessària quan els plans de vacances són caminar per la muntanya i s'ha de carregar tot el camí), i tenia bona puntuació a Goodreads. Tot i el tema que pot semblar bastant tronat ja, m'ha semblat interessant i me n'ha mostrat una altra perspectiva. No m'ha superenganxat però ha estat bé! També m'ha semblat interessant conèixer-ne l'experiència d'una dona que políticament no tenia res a veure amb un de les meves àvies, però era de la mateixa edat aprox.
Hi ha una altra persona que ha fet una review dient que fa comentaris masclistes, homòfobs i bastant forts, i és cert (exemple al final de la ressenya per si voleu no llegir-lo per descobrir-lo al llibre*). Però part de l'interès per mi és veure tot això en la màxima sinceritat entenent que és un llibre escrit per una persona que va neixer al 1920, per molt comunista que fos. A més, aquest comentaris incel (tremendament actuals tristament) no són el centre del llibre, sinó sí que sería una cosa bastant dura de llegir. I sincera i molt directa, ho és: reparteix osties a tort i a dret, més enllà dels comentaris rancis (e.g. quan parlava de les disputes entre partits). Tot això pot ser també part de la gràcia o del rebuig al llibre, depen de la persona. A mi en algunes ocasions també em feia mandra, pero d'altres em feia gràcia.

*"La xicota potser no era lesbiana, sinó, senzillament, una incontrolable nimfòmana" (p.274).