La galeria de les estàtues

by Jesús Moncada

"Un matí de novembre de 1957 en l'ínclita, catòlica, gairebé immortal ciutat de Torrelloba -amb Govern Civil, seu episcopal, Capitania General, Escola Normal, tres diaris i equip de futbol a Primera Divisió, situada a uns cent cinquanta quilòmetres més amunt de Mequinensa- un home flac i un xicot jove es creuen davant d'un motorista oficial aturat en un semàfor. Les imatges dels dos vianants reflectides en les ulleres de l'home de la moto com uns titelles empresonats en una gàbia transparent són el símbol de l'univers que Jesús Moncada crea a La galeria de les estàtues i que ja ens presenta a la tercera pàgina del text.

A partir d'aquí assistirem a un monumental desplegament literari que pivota sobre una base dual. Hi trobem dues localitzacions, Torrelloba i Mequinensa; dues èpoques lligades amb el fil comú de la guerra, el 1957 (Guerra d'Ifni) i el trienni 1936-39 i dos grans tipus de personatges: els de caire coral (quatre-cents cecs que s'apleguen a la ciutat per pelegrinar a Lourdes, les autoritats del règim, els militars, els capellans i altres forces vives) que Moncada tracta amb una evidentíssima clau irònica, i els que l'autor tracta de forma individualitzada, simbolitzats per l'estudiant Dalmau Campells i l'inspector Melquíades Serrador, els dos homes reflectits en les ulleres del motorista portador de les notícies que influiran decisivament en llurs vides.

Aquesta duplicitat de línies confluirà en l'escena culminant del llibre, que té lloc a la galeria de les estàtues del Museu de Belles Arts de Torrelloba. Una escena gairebé d'opereta, amb força sang i fetge, que pot sobtar a primera vista però que al meu parer encaixa perfectament amb l'esperit simbolitzat en l'escena inicial, ja que mentre el gran drama esclata, a fora del museu hi ha muntada una parafernàlia oficial -amb himne nacional inclòs- que tapa el que succeeix a la galeria de les estàtues. Al país oficial no passa res que desentoni de l'harmonia dictada per decret."

452 pages, Paperback

First published January 1, 1992

About the author

Jesús Moncada i Estruga fou un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població de la Franja d'Aragó, on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament de Riba-roja d'Ebre, és l'escenari principal de la seva obra literària.

Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio de la Crítica el 1988 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 2001. El 2004 va rebre el Premio de las Letras Aragonesas i a títol pòstum fou considerat fill predilecte de Mequinensa.

Jesús Moncada fou un dels autors més traduïts de la literatura en català, tanmateix ell fou traductor d'autors com Guillaume Apollinaire, Alejandro Dumas, Jules Verne y Boris Vian.

Reviews

[Txe Polon · Rating 5 out of 5]

L'únic defecte que té aquesta novel·la de Moncada és que no és Camí de sirga: l'ombra d'una obra mestra és sempre difícil de defugir i entela injustament la lectura i la valoració d'altres obres del mateix autor. La galeria de les estàtues és una novel·la summament ben travada, amb uns personatges rodons que es caracteritzen a poc a poc al llarg dels episodis que, hàbilment, l'autor ens ofereix de forma engrunada, mitjançant càpsules d'informació que repercuteixen en la visió d'allò que s'ha llegit prèviament. A més a més de l'encertada estructura narrativa (amb una bona dosi de sorpreses argumentals) i de l'excel·lent joc de veus i focalitzacions, l'ús del llenguatge del que fa gala Moncada és excepcional, així com el to entre humorístic i greu que acaba convertint aquesta obra coral en una amarga sàtira de la situació del país durant la posguerra i no només, ja que els simbolismes que hi entren en joc poden aplicar-se igualment a la situació que vivim actualment.
En conclusió, una delícia, la lectura de la qual ha de desvincular-se de les expectatives creades per la novel·la més coneguda de Moncada.

[Miquel · Rating 5 out of 5]

El meu llibre preferit del meu escriptor preferit.

[David · Rating 4 out of 5]

Mantenir l'equilibri entre la comèdia i la tragèdia no és fàcil, però Jesús Moncada ho fa amb molta habilitat en aquesta novel·la, retrat d'una època i un país que varen patir els nostres pares i avis.
Com tota la seva obra, de lectura i relectures imprescindibles per gaudir de l'idioma.

[Nelet · Rating 5 out of 5]

Em va agradar molt. No tant com Camí de sirga, però també és una història redona i ben narrada.

[Eva · Rating 3 out of 5]

Muy bien construida, retratando los cuadros de la época española con precisión y delicadeza.
Una buena obra.

[jmbadia · Rating 4 out of 5]

Tot i que és una molt bona lectura on hi sovinteja el vocabulari meravellós de Moncada trobo a faltar el realisme màgic irreverent de "Cami de sirga"