Tota la poesia de Brossa és plena de referències a la visualitat. Potser per això Brossa s’introduí també en el món de la plàstica. Des dels seus inicis (1941) féu poemes experimentals de tipus cal·ligramàtic. De 1943 és el primer objecte, “Escorça”, veritable objet trouvé. I del 1950 és el primer objecte fet expressament, a partir de l’associació de dues realitats distants. Però és a partir del 1959 que el poeta intensificà les seves recerques visuals amb les "Suites" de poesia visual. Durant la dècada dels seixanta i, més concretament, durant els setanta, es concebran, i s’editaran posteriorment, els poemes visuals i objectes brossians més coneguts.
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998). Poeta, dramaturg i artista plàstic. És un dels fundadors del grup artístic "Dau al Set", i autor d'una obra que no contempla les fronteres entre les diferents disciplines artístiques. La seva obra literària, de dimensions excepcionals, es caracteritza per l'experimentació amb el llenguatge i la utilització de tota mena de tècniques i estils, des dels models estròfics clàssics, fins a la poesia conceptual, el teatre surrealista i els guions de cinema experimentals. Aquest procés continu d'investigació metalingüística l'encamina progressivament cap a la poesia visual, l'escultura i la performance. Només cap al final de la seva carrera rep el ple reconeixement, amb nombroses traduccions i múltiples premis i honors que l'assenyalen com a una de les figures cabdals de la literatura i les arts visuals del segle vint. Mor uns mesos abans de complir vuitanta anys, quan es preparaven tota mena d'actes per homenatjar-lo.