En un país devastat per la incompetència, quatre terroristes estrambòtics emprenen un viatge suïcida per assassinar el rei d'Espanya i proclamar unilateralment la independència de Catalunya.
Amb aquest punt de partida delirant arrenca Hawaii Meteor, la primera novel·la del guionista Jair Domínguez, una road movie apocalíptica que ens transporta a un futur distòpic dominat per la violència i en el qual, els quatre protagonistes hauran de fer front a tot d’obstacles i enemics que intentaran evitar que la seva missió arribi a bon port.
Hawaii Meteor és un thriller d’alt voltatge amb grans dosis d’acció, sang i fetge; un viatge al·lucinant cap a la misèria de la condició humana.
Hawaii Meteor és una història salvatge, d’acció desenfrenada i farcida de personatges grotescos i violents, en la qual hi trobareu des de recontramalvats de pel·lícula fins a éssers sobrenaturals, passant per trinxeraires de pa sucat amb oli o assassins en sèrie, i que us posarà els pèls de punta des de la primera plana. En el seu debut novel·lístic, el guionista Jair Domínguez, amb un estil irreverent que beu de les fonts del còmic i del cinema americà, trenca amb el tipus de literatura a la qual estem acostumats per oferir-nos una obra arriscada i singular, que conté grans dosis de sàtira i d’humor negre, i que generarà seguidors fervents i detractors a parts iguals. A nosaltres compteu-nos entre els incondicionals!
Es llegeix molt bé, és molt àgil, a estones divertida, molt "gore", talment com s'expressa en Jair als mitjans de comunicació. D'altra banda m'ha costat molt de seguir la trama, sense entendre si es narra el moment actual o un fet passat. Sobretot no he entès en quin marc global es subscriu tota la obra: si en una pandèmia, en un conflicte Catalunya-Espanya, si és tan sols un grup terrorisme o tota la nació sublevada... No m'ha quedat clar tampoc d'on surt el personatge ciborg, qui l'envia, de part de qui, etc., i un bon grapat de qüestions que m'han impedit de gaudir-la plenament. (5/10)
Caòtic.Hi ha hagut moments que he estat temptada de no seguir llegint perquè m'he perdut.No queda clar quan fa els salts temporals, ni quina trama hi ha. Al principi del llibre m'ha agradat la manera d'escriure,l'he trobat fresca, directa, sense manies però a mesura que he anat llegint se m'ha fet carregosa.M'ha fet riure, té moments molt bojos.
Massa barrejat, massa personatges, va endavant i endarrere en el temps d'una manera que no saps mai què passa ben bé o a quin bàndol pertany qui està parlant.
Divertida i entretinguda aventura que mescla notes de Mad Max amb el Timbaler del Bruc. Una societat futurista, terriblement decadent i plena de personatges bojos com llamàntols, apassionats per diferents causes i motius. Aventures plenes d'humor, gore i amb certs punts de catalanisme crític.