Sóc lector (empedreït) de còmics i novel·les gràfiques, i confesso que una de les obres que més m’ha captivat darrerament és Aama (Astiberri), del suís Frederik Peeters. L’obra ens transporta inevitablement a Isaac Asimov, en una època hipertecnològica, planificada i assistida, on els humans duen implants de tota mena que els fan gairebé perfectes, i disposen de l’ajut de robots que els auxilien en tasques diverses.
En aquest context, el protagonista, l’antiquari Verloc Nim, es rebel·la i decideix viure al marge de la tecnologia: després de perdre feina, família i amics, s’estima més que emergeixin els defectes característics de la seva condició humana (com ara més ser miop o alliberar les pulsions més instintives) a dependre de les eines que el progrés d’aquella època li proporciona (modificacions genètiques, implants oculars, flitres faringis) per superar aquesta condició humana o de genopur, característica dels éssers dogmàtics, sectaris i molt agressius.
En el primer volum de la sèrie, 'Olor a tierra caliente', Verloc Nim despertava amnèsic enmig del no-res. Gràcies al diari personal que li lliura un simi–robot que es diu Churchill (un dels personatges més entranyables de l’obra), aconsegueix recuperar a poc a poc el seu passat. Verloc descobreix que duia una vida miserable des que havia decidit viure al marge de la tecnologia, fins que va ser rescatat pel seu germà Conrad, que el porta a un altre planeta per recuperar una misteriosa substància coneguda com Aama.
En el segon volum, 'La multitud invisible', el protagonista aterra al planeta Ona (Ji) i s’uneix a l’expedició que encapçala el seu germà, juntament amb altres investigadors, a la recerca d’Aama, la misteriosa substància amb propietats d’abast insospitat. L’entorn en el qual s’endinsen es fa cada cop més imprevisible i incontrolable. El que en el primer volum era presentació de personatges, contemplació i costumisme, esdevé acció i aventura en el segon.
Després de la lectura de la seva obra, Peeters provoca alguns dilemes filosòfics o ètics realment interessants: podem prescindir de la tecnologia en un món en què fins i tot està integrada en el nostre cos? En aquest context, cap a on es dirigeix la nostra societat? L’autor especula sobre la relació entre l’home i els grans desafiaments tecnològics (l’anomenat transhumanisme): "Mitjançant el personatge principal, miro de trobar un camí que potser m’ofereixi respostes a mi mateix."
La lectura dels volums 3 i 4 de la sèrie ('El desierto de los espejos' i 'Seràs maravillosa, hija mía') també és molt recomanable per a les persones amants de la ciència ficció.