Dues dones, l'Anna i la Pari, amb orígens molt diferents, es troben en circumstàncies molt especials a Menorca. L'una nascuda a la mateixa illa i que torna després d’un temps, l'altra originaria de l'Iran, ens explicaran els seus orígens, com han arribat fins al punt en què són. Un relat on la mateixa illa és un personatge més.
Aquesta és una història que no segueix l'estructura habitual de qualsevol llibre. Els relats es contraposen, els temps es barregen i les protagonistes van canviant, fins i tot, d'un paràgraf a un altre. Això fa que no sigui una lectura fàcil.
He de dir que al principi m'ha costat. No li veia el sentit. A partir d'un punt, quan comences a veure la història en conjunt, millora la percepció. Fins a arribar al moment en què aprecies que la lectura és agradable, està prou ben escrit. I aquí és quan comences a gaudir de la lectura.
Una obra que s'ha de valorar pel seu conjunt. Aquest aparent desordre en la narració té més sentit en acabar la novel·la. I estic segur que una segona lectura la millorarà significativament.
Un relat ben documentat, sobre un Iran que desconeixem, sobre una part de la història de Menorca, amb una certa dosi de crítica també, com ara als especuladors, que s'estan apropiant de l'illa.
La conversa amb l'autora ens va permetre descobrir moltes de les petites joies amagades que conté la narració, referències personals, vivències dels seus viatges, converses de l'autora amb dones de diferents edats i de circumstàncies similars, que van enriquir molt l'apreciació de la lectura.
Pendent de qualificació. Després de la lectura i la xerrada amb l'autora, necessitaré una segona revisió del text, que va guanyant punts a mesura que passen els dies.