Una aventura extraordinària que arrossega el lector al cor d’una illa misteriosa i salvatge en ple segle XIX. Perills, peripècies i un punt de fantasia per a tothom que s’atreveixi a endinsar-se en les seves pàgines.
L’any 1887, Bioko és encara una illa remota perduda al golf de Guinea. Un presidi gegant, una illa on confinar els homes a qui se’ls nega el futur. Allà és on destinen, després d’haver reptat tots els seus superiors, Moisès Corvo, soldat intrèpid, dissolut i cràpula, llibertí i bevedor. Allà hi coneixerà la més desafiadora de les aventures, la que té a veure amb la sang i també amb la història. Perquè, estigueu avisats, a "Bioko" només hi ha una llei: si un salva la vida, algú altre ha de morir.
Marc Pastor (Barcelona, 1977) és criminòleg i un explorador culturalment dispers. Va combatre els nazis a Montecristo i va traçar el perfil criminal de la Vampira de Barcelona a La mala dona (Ara Mini, 2017), distingida amb el premi de novel·la negra Crims de Tinta. Amb L’any de la plaga va alertar sobre una imminent invasió d’ultracossos i amb Bioko (Amsterdam, 2013) ens va descobrir una manera de viatjar en el temps. Amb Farishta (Amsterdam, 2017), segueix teixint una teranyina d'històries on predomina la ciència ficció, l'aventura i les referències pop. Ha publicat relats en diverses antologies, i, tot i que es poden llegir per separat, les seves ficcions es complementen i conformen un univers propi i únic. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes, entre els quals hi ha l’anglès, l’alemany, el coreà, el turc, el txec o l’hongarès. Actualment treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra.
Marc Pastor (Barcelona, 1977) is a culturally dispersed criminologist. He fought against the Nazis in Montecristo (Proa, 2007) and traced the criminal profile of the Vampire of Barcelona in La mala dona (La Magrana, 2008), a history that earned the prestigious Crims de Tinta Prize For Thrillers. With the Plague Year (La Magrana, 2010) he warned about the impending invasion of the Body Snatchers. His work has been translated into English, German, Czech, Italian and French. Currently working as a forensic detective of the Mossos d'Esquadra.
Marc Pastor (Barcelona, 1977) es criminólogo y explorador culturalmente disperso. Combatió contra los nazis en Montecristo (Proa-2007) y trazó el perfil criminal de la Vampira de Barcelona en La mala mujer (RBA, 2009), historia que le valió el prestigioso premio de novela negra Crims de Tinta. Con El año de la plaga (RBA, 2010) dio la voz de alerta acerca de una inminente invasión de los ultracuerpos. Su obra ha sido traducida al inglés, alemán, checo, italiano y francés. Actualmente trabaja en la policía científica de los Mossos d'Esquadra.
En el lado positivo, es una aventura cojonuda con punto cifi, original (a pesar de un punto Lost) y con un protagonista magnífico, amén de sorpresillas ocultas. Sienta muy bien las bases de la trilogía en la que se enmarca sin renunciar a funcionar como novela aislada.
También es rara, caótica (dos cosas que, a lo largo de la novela, a veces son virtudes y a veces no) y con algunos problemas para diferenciar las voces de algunos secundarios.
En conjunto, la recomiendo mucho. Pastor tiene una estilo propio muy característico que me gusta mucho, además de un planteamiento de los géneros interesante. Es posible que no sea su mejor novela, pero si es (o me parece) la más ambiciosa. Cuando complete el ciclo valdrá la pena revisitarlo.
Una mena d’història d’origen pel personatge principal de “La mala dona” que va ser la segona novel·la publicada per Marc Pastor. En aquesta novel·la, un jove Moisès Corvo és un soldat per les forces armades d’Espanya i és estacionat en la colònia Sàhara Espanyol (avui dia encara colonitzada però pels marroquins).
L'acció de la novel·la no para massa en aquest lloc perquè Corvo és castigada pel tràfic d’armes amb els nadius i castigada amb una sentència a l’illa Bioko, avui part de Guinea Equatorial, però abans va ser una colònia de Portugal, Bretanya i llavors Espanya. En el viatge de Corvo en la barca fins a Bioko, l’autor introdueix alguns dels personatges claus de la història que passa al Bioko on hi ha algunes coses misterioses i horribles passant. Corvo en teoria ha de resoldre-les en un ambient hostil. La novel·la té un fort dosis de fantasia i ciència-ficció en la segona part de la novel·la, però no puc dir res sobre aquestes coses sense fer espòilers...
Em va semblar que l’autor va investigar i documentar molt bé sobre la història de Bioko i les persones qui van viure allà com els fangs, bubis, fernandinos i els colonitzadors. Almenys, l’ambient em va semblar versemblant. L’autor va fer una bona feina escrivint un llibre ambientat en una època colonial sense romanització i em sembla que l’autor mostra amb aquest llibre que l'experiència colonial va ser brutal i una empresa racista.
Els personatges en el llibre són ben construïts amb personalitats i motivacions complexes, inclòs el del personatge principal que a vegades és un cabró en moltes maneres, però al mateix temps té una mena de sentit de justícia. És un llibre interessant que a vegades és difícil de llegir pel subjecte que tracta. Crec que la trama és interessant i entretinguda si a vegades per algunes lectores potser poden trobar que algunes porcions són massa allargats.
En fi, em va agradar el llibre i és fàcil per veure perquè molts lectors tenen una estima gran per les novel·les d’aquest autor. Moltes gràcies!
No he acabado de entrar en la historia, tanto por la narrativa confusa como por el lío que a veces me he hecho con los personajes.
Aun así, valoro la tasca increíble de documentación de Marc Pastor que, al igual que a La Mala Dona, describe un contexto histórico temporal y geográfico excelentemente, transmitiendo a la perfección tanto la angustia de los soldados hispànicos com la opresión de la población nativa. Recuerda perfectamente al episodio de los Últimos de las Filipinas.
El ejercicio de realismo fantástico es notable, aunque el peso de ésta recaiga especialmente en el cuarto final de la novela.
Una novela de aventuras mezclada con thriller histórico y con un punto sobrenatural que me ha mantenido en tensión hasta el último momento. Quizás no debería haberla leído sin conocer más del "Corvoverso" (es mi tercera novela de Pastor y he empezado en orden inverso) pero no tengo la sensación de haberme perdido nada importante y me lo he pasado realmente bien.
Tinc un conflicte d'interessos: sóc fan de Marc Pastor. Me'l va descobrir una amiga meva (Clara) i des d'aleshores el segueixo.
Aquest llibre, però, he trigat molt a llegir-lo. Fa 4 anys, Amsterdam llibres me'l va regalar per Sant Jordi amb un concurs. I està dedicat per Marc Pastor. (També està segellat amb la marca de Iéfremov-Strugatski, però això ja és un altre tema).
Val a dir, que aquest llibre és dels que m'ha costat llegir, i no és perquè sigui mal llibre... És perquè me'l van vendre diferent. Que si algo tipus Lost, que si cifi... Que si masses personatges i molt confús... Li tenia poques ganes.
Quan vaig començar-lo, a més, no trobava la trama per enlloc. Pensava: "aquí sols tinc Moisès Corvo i una història sobre el colonialisme!". I això em feia endarrerir cada cop més la lectura.
Però no la deixava com a "Abandonat".
I això és el millor que podia fer.
Marc Pastor és com David Bowie o Lady Gaga dels escriptors: cada novel.la s'emmarca en una idea general, però cada àlbum/llibre experimenta un gènere i estil diferent:
- Montecristo era d'aventures a lo Indy (i pendent de llegir).
- La Mala Dona és novel.la negre pura i dura, en un marc històric i un estil narratiu per treure's el barret.
- L'Any de la Plaga és lleugera i activa, un cifi complet de la Invasió dels Ultracossos.
- Bioko és... Una novel.la històrica del colonialisme, Un Cor de les Tenebres però amb pinzellades de gènere.
I això és el que despista; que vulguis esperar el que no és. I per això, crec que jo ni parlaré de l'argument, ni donaré més idees de les ja exposades.
Així acabo la seva lectura en ple estiu de 2017. M'he llegit la major part del llibre en una Onada de Calor de juny. Prenent Quinina (tònica) al meu jardí (tropical). La única cosa que no tenia era un matxet i, per sort, assassins que fan escenes 'gore' davant meu.
Potser és el llibre més dens i a vegades lent de tots els que he llegit fins ara de MP. Però val la pena.
P.S (SPOILER) Qualsevol diria que Marc Pastor no és el guionista de "Time after time" (Los Pasajeros del tiempo) com a seqüel.la de Bioko després de com acaba.
Bioko és una novel·la d'aventures ambientada a finals del XIX. Fernando Po, l'antiga colònia espanyola del Golf de Guinea és un forat infecte, una gran presó damunt una illa remota de la qual ningú no vol saber-ne res. Doncs bé, aquí és on envien a l'indisciplinat soldat ras de l'exèrcit espanyol Moises Corvo, que ja apareixia a La mala dona com a investigador i que sens dubte és el millor d'aquest llibre. L'ambientació, malsana i xafogosa també està molt reeixida, la munió de personatges perdedors i buscabregues que corren per l'illa i els tocs fantàstics m'han agradat força. Malgrat això, la història ha trigat a arrencar i no se m'ha fet addictiva fins a gairebé la meitat. La mala dona em va encantar, L'any de la plaga no em va convèncer (i això que sóc fan de totes les versions cinematogràfiques que s'han fet sobre els ultracossos), Montecristo encara el tinc pendent i Bioko ha tingut daltabaixos però en general m'ha satisfet. El Marc Pastor cultiva gèneres que m'interessen molt i que per desgràcia toquen ben pocs escriptors a casa nostra. Sempre que puc m'acosto a la seva bibliografia.
Tenia moltes ganes de llegir alguna cosa de Marc Pastor, un dels autors catalans de gènere fantàstic més interessants avui en dia. L’èxit de les seves novel·les La mala dona (2008) i L’any de la plaga (2010) avalen la seva trajectòria. A més, característiques com un sentit del ritme narratiu poc habitual en les nostres lletres, proper al llenguatge cinematogràfic, i una prosa fluïda però eficaç, que enganxa, el singularitzen en un panorama literari on, cada dia més autors, clamen per una veu pròpia. Sense oblidar una ambició literària que ha dut alguns crítics a parlar sense embuts d’un autèntic “corvoverse” (escolteu aquesta vídeoentrevista dels companys de Fantàstik), el particular univers literari (i intereferencial) en el qual Moisès Corvo, el protagonista precisament d’aquesta Bioko, es desenvolupa.
Si no n’heu sentit a parlar, la novel•la s’ambienta a la illa de Fernando Poo (Bioko pels nadius) , al golf de Guinea l’any 1887. A través de les aventures de Moisès Corvo, soldat cràpula i poc amant de la disciplina, el Sr. Pastor ens fa entrar una història d’intriga on l’illa s’acaba convertint en un personatge clau. El llibre és una barreja de gèneres, ( històric , negre i de ciència-ficció,) que, sorprenentment, no grinyolen gens. Són presents les dèries i les aficions de l’autor (s’intueix què llegeix i quines sèries de televisió veu) . Però tal i com li vaig comentar al meu llibreter de referència, el salt respecte a l’Any de la plaga (que em va agradar i força), em sembla gran. No només per la complexitat de l’argument, si no també per l’estil. Pas endavant, molt positiu. I a sobre, amb una molt bona feina de documentació . Així no hi ha qui no caigui rendit al seus peus.
Interessant retrobament amb el Moisès Corvo després de la Mala Dona. Bona barreja de gèneres: crims, ciència-ficció... Tot i estar ambientada al segle XIX és digna de les històries del J. J. Abrams en entorns més contemporanis. L'ubicació de l'acció a una illa reforça els components de misteri de la trama. I el personatge de Corvo en la seva juventud és un dels grans encerts del Marc Pastor. Ara toca Montecristo...
Una molt bona novel-la d'aventures amb dosi de ciència ficció i una extraordinària documentació de la illa i la seva història. Amb un final trepidant i sorprenent.
'Bioko' té tot el gust dels llibres d'aventures que llegia de petit, en estius interminables on podia encadenar història rere història pel simple gust de la lectura.
En la part (molt) positiva, doncs, he trobat una novel·la que es va desplegant lentament, gaudint i fent gaudir de personatges i ambientació. D'altra banda, en la mesura que la trama va prenent empenta i es desencadenen els esdeveniments m'he sentit un xic abandonat, ja que de sobte s'alcen protagonistes que no m'ho semblaven pas tant i es divideix el focus de l'acció.
Crec que potser és una història massa ambiciosa per tractar-se de la quarta novel·la d'un autor. Continuant amb els "potser", publicat avui el material de 'Bioko' seria una trilogia.
Però, éssent realistes, en la literatura de gènere en català cal aprofitar cada oportunitat i disparar cada bala com si fos l'última. Així que celebro i agraeixo que en Marc Pastor ens hagi donat una novel·la molt disfrutable, plena de referències que escalfen el cor.
Buff! ¿Por donde comenzar? Primero decir que quien espere un "Palmeras en la nieve" huya del libro sin remordimientos. Hay que aclarar que esa característica no es algo malo, pero puede confundir en los primeros pasos al lector. No me esperaba que el libro tomara el camino por donde va después de conocer a Moisès Corvo en su anterior aventura (La mala dona). La simpatía que genera el protagonista hace que lo añores en los pasos de la aventura donde no aparece. La gran cantidad de segundas voces hace que se tengas la sensación de perdida de control del relato. Y en su recta final la sensación de no acabar de entenderlo todo y estar perdido crece por instantes. Pese a todo es una novela que te mantiene activo y atraído por lo que narra.
Me suele pasar que cuando espero un tipo de historia y me encuentro con otra me cause sensación de extrañeza, de ahí mi nota.
Esta novela de fantasía me ha resultado bastante dura de leer.
Al principio toda la violencia visceral que aparecía, los personajes y ambientes turbios y el desarrollo de la historia me resultaban bastante complicados de leer y me costó mucho pasar de la primera mitad del libro.
Sin embargo llega un punto, hacia el cuarto final de la novela aproximadamente, en que todo fluye solo y empiezas a encajar muchas piezas que no acababas de tener claras durante la lectura anterior lo que hace que la última parte del libro vuele, literalmente, sobre tus manos y corone de sentido a la novela.
Es una novela con un toque muy original en cuanto a la parte fantástica pero a tener en cuenta la parte más violenta que aparece en ella (esclavitud, racismo, abuso sexual, colonialismo, etc.) y que describe un entorno altamente hostil.
La veritat s’ha se dir (de fer és una opinió): un llibre de ficció t’ha d’entretenir. Ha d’aconseguir que t’endinsis i no deixar-te sortir. T’ho has de passar bé.
Els 4 llibres d’en Marc Pastor que m’he llegit han aconseguit aixó.
Bioko m’ha agradat molt, l’he disfrutat. Forma part del CorvoVerse i (a falta de llegir-me ‘La Mala Dona’) crec que és el que temporalment vindria a ser el primer. Si es que ‘temporalment’ existeix.
No és cap secret que hi trobaràs paradoxes temporal, o no. Que et deixarà el cap penjant.
Hi han moltes coses que m’han fet venir al cap altres sagues de cine. Deixe-m’ho així: Indiana Jones + Back To The Future + From Hell??
Se m'ha fet massa llarg. La part que m'havien venut, la part de ciència-ficció, és el darrer 20% i arribar-hi no és fàcil. Són massa personatges (molts, intercanviables) i acabe no sabent qui és qui. M'imagine que, si t'ho llegeixes en poques sessions, entra millor perquè tens els noms (i malnoms, que compliquen encara més les coses) més frescos. Igual que té mapes, ajudaria molt un dramatis personae. Continuaré llegint els tres que em falten de Marc Pastor, és clar, però dintre d'un temps.
Me decidí leer Bioko por las excelentes críticas que había visto de este libro. Pero la verdad es que me ha defraudado, no me ha parecido el libraco que esperaba. Todo ello por varios motivos: 1. Confusión en cuanto a los personajes, que tienen nombres ambiguos (Mofletes, Dedoslargos, Muertecita...), o nombres africanos (Surgate, Boluba...), o de tribus (Farg?). Y confusión en cuanto a los lugares en que se centra la acción: la isla de Fernandopo, con sus montañas, sus puertos, sus ciudades, sus cuarteles. Ha llegado un momento en el libro en el que no sabía qué le ocurría a cada personaje ni dónde ocurría la acción. 2. Demasiado truculento por momentos: me ha parecido que en algunas muertes se ha realizado una descripción demasiado minuciosa ("... Se encontró los ovarios a 10 metros del cadaver..." ¿Qué puede aportar esta información al lector?). 3. Bioko es fundamentalmente una novela de Ciencia Ficción, y en este punto me ha parecido que flaquea también por momentos. Quizá debido a la confusión de nombres y lugares no he sido capaz de entender los viajes en el tiempo de los personajes (mea culpa). Pero no sé si ha sido únicamente culpa mía o también la novela podría ser un poco mejorable. En cualquier caso, me parece un libro interesante pues cuenta la historia de la isla de Fernandopo en una época en que fue colonia española, mostrando el tipo de vida que podían llevar los habitantes de la isla en aquella época. Además, el libro está bastante bien resuelto y mantiene el interés hasta la última línea de la última página.
Una gran aventura amb girs inesperats i un final sensacional. Pels fans incondicionals de l'illa del tresor, Indiana Jones, Lost, i... En fi, per passar-ho d'allò més bé. Hi ha un però, i és que en aquesta edició hi ha força errades tipogràfiques, errors sintàctics i castellanismes (el més greu la paraula "senyal" en femení totes les vegades que hi apareix). Aquestes incorreccions interrompen la lectura constantment i fan que l'acció perdi força... S'hauria de corregir, fins i tot crec que el llibre tal com està s'hauria de retirar del mercat, tornar els diners als lectors, mai hauria d'haver sortit d'impremta. Està clar que és un producte defectuós i una novel·la d'aquesta categoria i tan trepidant no mereix aquest tracte.
Una bona novela, que mescla magistralment gèneres com la ciencia ficció, la històrica i la novel·la negra, mesclant un munt de personatges i un ambient més què exòtic.
Si se li ha de criticar certa cosa a Bioko, a més de l'abandonament cap al final del protagonista envers altres personatges a favor de la trama (perquè si he llegit la novel·la és gràcies a Moisès Corvo), són certes faltes ortotipogràfiques com punts darrere de signes d'interrogació, que dificulten la lectura de la trama i feien que em desconcentrés.
Sens dubte, llegiré la resta de novel·les del senyor Pastor :)
3.5/5. La narració es desinfla amb l'arribada a Bioko: l'acumulació de personatges, el desenvolupament dels elements de gènere, del sentit de l'aventura i el retrat de la societat de l'època conviuen de forma confusa, potser massa ingredients que difuminen el resultat i fan difícil saber ben bé què s'està menjant. Afortunadament, l'autor recupera el bon pols inicial de cara al tancament. Arrodoneixo a l'alça per en Moisès Corvo. Un gran personatge.
Molt bon llibre de començament lent però amb final trepidant. La segona meitat del llibre és espectacular, amb escenes de sang i fetge, aventures per la selva, i un misteri per resoldre que manté en suspens la lectura fins a la última pàgina.
Una novela de aventuras más que aceptable, entretenida y escrita con corrección (me hubiese gustado un poco más de fuerza al describir los paisajes, que son parte importante de la trama). Aunque algunos aspectos merecerían un mejor acabado (no, no me voy a meter en 'spoilers') y a ratos resulta un poco confusa, para lo que leo de publicación reciente me ha parecido de buen nivel.
S'acaba cada capítol amb la mateixa sensació que et donava Perdidos. Bona iniciativa d'intentar mesclar gèneres i recuperar el personatge de Moisés Corvo, però no arriba al gran nivell de La mala dona.