El relat d’una jove que vol deixar de sentir-se forastera a la terra on ha nascut. La protagonista torna, per fi, a la gran ciutat que l’ha vist créixer, mesos després d’haver-se mudat amb els seus pares a un poble-ciutat que no coneix. Al mateix temps, els estudis s’acaben i toca pensar què fer i què ser. La incertesa del que vindrà i l’ànsia per l’emancipació, així com la por d’equivocar-se, la porten a debatre el futur i a qüestionar-se el present, a través d’un recorregut per les ambicions personals, per la feina, per la família i pel descobriment d’un món injustament enemistat amb els seus orígens. Un far a tres minuts de casa explica el conflicte que es dona contra els fills d’immigrants pel fet de situar-los dins d’una societat occidental que els és hostil. «A tres minuts de casa hi ha un far. Tres minuts comptats, que sé que són exactes perquè la mare els compta cada cop que surt a cercar aigua de mar [...]. És de les poques coses que ens arrelen com a humanitat a la terra [...]. A vegades, però, l’aire de mar es bat amb la seva aigua i es converteix en una arma mortal. Aquesta arma, no fa més de trenta anys, va amenaçar la vida dels pares quan van creuar el mar en un vaixell de pescadors».
És un llibre preciós sobre els orígens, la injustícia social, el racisme i els dilemes interns que tots tenim i no ens deixen dormir a les nits. L'Òmnia té talent i delicadesa per escriure però que els llibres d'aquesta col·lecció són tan curts, que no deixen desplegar tot el talent. I és una llàstima. Però llegiu-la, i recomaneu-la
Si hagués de qualificar el llibre amb dos adjectius, diria clarament que és senzill i humà.
És senzill perquè és molt fàcil de llegir i tracta situacions i problemes socials molt complexos amb un llenguatge clar a la vegada que ric i punyent, que arriba i t’atrapa.
I és humà perquè explica, des del fons del cor, els sentiments que moltes persones que formen part de la nostra societat han viscut i viuen: no acabar de sentir-se a casa enlloc. També de la duresa de la professió de l’advocacia, i de les dificultats del «no» per resposta per guanyar-se un lloc en aquest món.
He plorat i m’he emocionat llegint-lo. L’única llàstima és que sigui tan curt.
Un llibre que, sense cap mena de dubte, cal llegir i ha de donar peu a moltes reflexions, per mirar endavant i transformar la nostra mirada.
Esperem que sigui el primer de molts de l’Òmnia L’Bakkali, una gran amiga i, ara també, una gran escriptora.
(fragment de la ressenya que vaig prometre a l’Òmnia)
He començat el llibre abans de sopar i ara l’he acabat. Suposo que són bones notícies.
[…]
Hi ha una cosa que no m’ha agradat i sé que no t’ofendrà gens: la història és senzilla, en un sentit de lineal. Passa una cosa, en desencadena una altra i aquesta una altra. El personatge de la Noora és l’únic al que seguim, la resta apareixen i desapareixen, però no es desenvolupen amb la història. Aquesta és una manera desagradable de dir que se m’ha fet curt, cosa bona. Crec que més mastegat, més pausat, fent alguna volta més, seria encara millor. Però de debò, l’he gaudit. Felicitats i gràcies.
És un llibre que es llegeix molt ràpid, però que els temes que tracten no són pas senzills. Trobo que podria ser un xic més llarg, m'han agradat les reflexions que apareixen i els debats que s'hi obren!
Una lectura rapidíssima que posa en evidència la hipocresia i el racisme de la nostra "terra d'acollida" des d'una perspectiva interna. Llàstima que hagi estat tan curt.
Coneixer l'Òmnia i llegir el seu llibre és com si fos l'Òmnia qui t'estigués llegint el llibre. Més enllà d'això es un llibre molt guai: pausat, i tranquil. Que es llegeix molt ràpid però que t'atrapa molt fàcilment.
4 ⭐️ ‘soc filla de migrants. tinc una terra, que és on he nascut i és la que conec. els meus pares tenen la seva terra, que els ha vist crèixer, però tambe tenen una segona terra, que és la que ha vist créixer les seves filles. van emigrar per immigrar, van marxar per arribar’
gràcies per posar en paraules el que jo i la meva mare hem sentit tota la nostra vida 💔
Bonic sentir a l'Omnia a cada paraula, una realitat que necessita que l'expliquin veus com la seva. Que cada dia sigui més forta, escoltada i reconeguda. Que sigui el primer de molts, amiga.
uau. l’he llegit d’una volada i encara l’estic processant. delicadesa, sinceritat, veritat i ràbia hi he trobat en aquest llibràs que no llibret de l’Òmnia L’Bakkali. ara mateix no puc afegir-ne res més que les màximes ovacions per aquest relat preciós narrat des de ben endins. gràcies
Una lectura senzilla, àgil però necessària on podem acompanyar a la protagonista. Ens parla de migració, identitat, racisme... sense gaire profunditat però amb exemplificació per poder reflexionar sobre aquests temes. Es llegeix en un sospir. Potser m'hagués agradat llegir més ja que se m'ha fet curt però ho dic positivament tot esperant properes publicacions si es dóna el cas.
Trobo que la història i el format no cacen. Mentre que el plantejament és molt xulo, el format (capítols de 3 pàg, explicar obvietats) no li permet lluir tot el que podria. I al revés, si el que volen és atreure un públic adolescent amb un llibre fàcil i ràpid, fer una història sobre els problemes post-universitaris potser no és el relat més adequat.
L'Omnia és una persona sensible per això el seu personatge ho és igualment. Després d'estudiar Dret i de trobar un despatx d'advocats on exercir, es fa enrere quan veu que un advocat no busca la justícia sinó la defensa del seu client. Comprèn que si sap del cert que un client és culpable d'assassinat posem per cas, ella serà incapaç de defensar-lo. La seva vida canvia, ja no pot exercir perquè aniria en contra dels seus principis. Troba feina a un restaurant on l'han contractada per rebre els clients àrabs...quan ella no sap gaire àrab. Estrangera a casa seva i a la casa dels seus pares, no l'accepten ni a un lloc ni a l'altre. Una mirada molt interessant als fills d'immigrants nascuts aquí. Una autora que promet.
Llibre molt fluix. Parteix d'una anècdota, la intenta dotar de profunditat i només aconsegueix un to moralista i una sobreexplicació de fets injustos, que ja de per si semblen injustos. La literatura hauria de deixar espai per a les pròpies reflexions, no dir-te com has de llegir els textos ni donar-te ja la reflexió feta. Entenc que per a lectors joves (16-17 anys) està prou bé, però per a un públic més adult no el recomanaria perquè resulta massa didàctic.
una història super curteta que m'he llegit durant un matí. és dolça i està explicada per una noia de Barcelona de pares migrants. bàsicament el problema principal del llibre és el racisme, el denúncia i expressa tal i com és. m'ha semblat molt interessant però massa curt i poc desenvolupat és com que es desencadena un problema rere l'altre sense acabar de donar solució.
Història molt senzilla i costumbrista sobre el dilema de la tria d'un futur "professional" assegurat però no desitjat en contraposició del que a un/a realment li agradaria fer. Té també un clar missatge antiracista. La "pega" del llibre és que és massa curt i sembla que la història es quedi a mitges. És una pena perquè la manera d'escriure de l'autora és molt bonica.
Està ben escrit, es llegeix amb un sospir i tracta temes que potser a dia d'avui encara són més rellevants per moltes de les situacions que estem veient i vivint. És una lectura àgil però compromesa, i tan de bo la seva autora escrivís més i amb més profunditat en un futur sobre aquestes vivències perquè, com amb l'anterior Brunzit, se m'ha fet massa breu.
Una història interessant i intensa que et fa recordar la importància de l'educació i el respecte pels nouvinguts. La Noor, una noia de Barcelona, nascuda aqui, ha de patir els comentaris racistes sols per no tenir un "aspecte europeu", i ha de travessar varies injustícies pel simple fet de tenir les seves arrels al Marroc.
'Un far a tres minuts de casa' de l'Omnia l'Bakkali, dins dels #brunzits de Columna: una novel·la original en el punt de vista, d'una senzillesa treballada i molt interessant, apropiada per a pares i mares i també per als pre i adolescents de casa.
Un far a tres minuts de casa és una història que no deixa indiferent. Amb delicadesa i senzillesa, l'Òmnia es deixa el cor al descobert i ens comparteix pors i sentiments difícils d'explicar.
Òmnia, moltes gràcies per compartir-te i deixar-nos veure una petita part del teu món.
no estic gens acostumada a llegir aquest tipus d’obres, però mha agradat molt no és pas una novel.la sinó més aviat un assaig breu i molt interessant sobre racisme en la qüotidianitat. Està redactat de manera impecable i la veritat q és un gust de llegir
Una novel·la curta però atrapant que obre converses indispensables sobre racisme endèmic, precarietat laboral, la família i els orígens i la importància de ser honesta i coherent amb una mateixa. Un debut extraordinari!
L'autora narra amb talent les adversitats amb les quals es troba Noor a la vida, presenciant injustícies, situacions doloroses i prejudicis que impedeixen que pugui triar de manera lliure com i on viure en pau.