L’adaptació del clàssic de Santiago Rusiñol a càrrec de la companyia Dagoll Dagom. La sirena de la fàbrica determina l’existència dels habitants del poble gris. Cada matí els obrers s’encaminen als seus llocs respectius de la cadena de muntatge i obstinadament hi treballen fins que conclou la jornada. Un tedi fatal domina el municipi, els seus veïns hi viuen anestesiats pels efectes de la inèrcia i subjugats dòcilment al seu alcalde. Però l’arribada de l’Arca del Talent ―una companyia d'artistes― provoca una sotragada. Els seus assajos i l’enlluernadora cantant del grup, la Zaira, desencadenen conseqüències inesperades que alteren el comportament dels habitants. Al poble gris, que experimenta les batzegades generades per la col·lisió de postures vitals diametralment oposades, s’obre una escletxa d’esperança. Basada en l’obra homònima de Santiago Rusiñol, la present peça teatral ―l’última de creació pròpia de Dagoll Dagom― es va estrenar amb gran èxit el març del 2023. Aquesta edició incorpora una introducció i una guia didàctica perquè els joves lectors puguin treballar l’obra a l’aula i fer-ne una lectura fecunda.
Dagoll Dagom fou creada el 1974 per Joan Oller, i s’estrenà amb dos espectacles d’arrel poètica:Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974), amb textos de Rafael Alberti, iNocturn per a acordió (1975), amb textos de Joan Salvat-Papasseit. Els seus primers espectacles amb èxit de públic van ser No hablaré en clase (1977), Antaviana (1978) i Nit de Sant Joan(1981). Aquestes obres consagraren la companyia com una aposta diferent dins el panorama del teatre català. A partir d’aleshores la seva carrera, sota la direcció artística de Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, ha estat fulgurant. Destaquen els musicals Glups!! (1983), El Mikado (1986), Mar i cel (1988/2004/2014), Flor de nit (1992), T’odio, amor meu! (1995), Pigmalió(1997), Pirates (1997), Cacao (2000) o Aloma (2008). També han fet sèries de televisió de molt èxit com Oh, Europa! (1993), Oh, Espanya! (1996), La memòria dels Cargols (1999), Psico-express (2001) i La sagrada família (2009).
Fantástico espectáculo donde confluye un universo de texto, danza y música. Auditori de Sant Cugat, 23 de febrero 2024. Estupendo releer el texto clásico de Santiago Rusiñol. Alejémonos de todo lo que implique ese color gris y no dejemos pasar la alegría, aunque sólo nos roce levemente…
JOAN “Hi ha una altra vida que he tastat, Però no he fet res més que tastar-la. I tinc els peus clavats al fang, Però els braços volen fer-se ales”
… “Vas malgastar l’oportunitat. Vas renunciar a volar lluny. Et vas trovar a la ciutat que et va fer descubrir de tu el costat més fosc. I et va fer tanta por Que et va allunyar de tot I et va deixar perdut. I ara has tornat a un lloc segur on realment no saps qui ets tu. Però què et va fer por d’avançar en la foscor, si hi havia una llum al final? I torna a encendre’s aquella llum gràcies als seus ulls… que et recorden tots els camins que encara viuen en tu.”
L’ALTRA PART DEL POBLE GRIS “La vida ens passa pel davant. Igual que passa, ja s’escapa”
CLOWN “Alguns viuen atrapats. Tenen ales sense plomes, i somien enlairar-se, però són fets de fang” ZAIRA “…que això és un punt final. Que soc forta perquè m’han ferit. Que soc forta perquè m’han fet mal. I amb tot aquest mal Sortiré a perseguir els meus somnis. Me’n vaig. Seguiré la meva veu. Avui me’n vaig. Per trovar què hi ha dins meu. I per més que ho intenteu no em trobareu mai més”