What do you think?
Rate this book
Fucking New York
Història dels meus límits «Fem mal per por. Un bloc enganxifós de culpa i vergonya, massa sovint invisible. Fucking New York, man . Van ser uns anys d’aventures majúscules, que són les que ens expliquen». Fucking New York. Història dels meus límits és la memoir d’una noia que fuig a Nova York per retrobar el seu lloc al món. La ciutat, imponent i descarnada, li farà el joc de la pròpia inseguretat i ella la utilitzarà, igual que les cases on viu i les persones que troba, per escriure un relat que sempre es mou entre els extrems. El pànic acabarà quatre anys més tard quan finalment la dona es fa responsable dels seus actes i comprèn l’amor.
- GenresNonfictionBiography
392 pages, Paperback
Published September 6, 2023
17 people are currently reading
394 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 45 reviews
September 16, 2023
Impressionant com aquesta tia va trepitjar tot NYC, des del “bumblefuck” Brooklyn fins el Waldorf Astorga Hotel a Park Avenue fins al Bronx — en només 4,5 anys de plena bogeria. Té molt de mèrit això, a més d’haver-ho guardat tot per escrit i revelar-nos coses a vegades molt (però molt) xungues. Si fos un home, rebria un premi, o almenys un visat d’artista al USA 😅 No podia deixar la primera part; hi estava massa enganxada, com ella a les drogues, el sexe i la ciutat mateixa. Espero que patiu i gaudiu com jo amb aquest memoir.
October 15, 2023
Un llibre bèstia. Desorganitzat, escrit en rampells, molt morbós. Una dona que ha perdut totalment la direcció vital. Històries de Nova York d’una dona jove extremadament narcissista que ja va anar-hi amb la intenció de viure fins al límit per poder explicar-ho en un llibre.
Tot i que a vegades el llibre no segueix un fil argumental, tinc subratllades molt bones frases:
“Era genuïnament bona persona, en Johan, però és difícil estimar l’indefens”
“Vam decidir d’enrotllar-nos orgànicament tot i continuar en contacte encara avui. Les històries que no fan mal passen com una volada”
“Amb la Maria teoritzàvem, en una de les nostres tardes de diumenge per Crown Heights, que sempre estem pagant factures que no ens pertanyen. En aquest cas, l’Alex pagava el mal humor i les meves poques ganes d’estar amb ell. Pagava que jo li veiés tots els defectes. Que si bevia, que si fumanva tant… cosa que és exactament el que feia l’Eduardo. Bills que no ens pertanyen. Tots paguem la merda que altres acumulen. L’Alex finançava la meva buidor”
Tot i que a vegades el llibre no segueix un fil argumental, tinc subratllades molt bones frases:
“Era genuïnament bona persona, en Johan, però és difícil estimar l’indefens”
“Vam decidir d’enrotllar-nos orgànicament tot i continuar en contacte encara avui. Les històries que no fan mal passen com una volada”
“Amb la Maria teoritzàvem, en una de les nostres tardes de diumenge per Crown Heights, que sempre estem pagant factures que no ens pertanyen. En aquest cas, l’Alex pagava el mal humor i les meves poques ganes d’estar amb ell. Pagava que jo li veiés tots els defectes. Que si bevia, que si fumanva tant… cosa que és exactament el que feia l’Eduardo. Bills que no ens pertanyen. Tots paguem la merda que altres acumulen. L’Alex finançava la meva buidor”
November 2, 2023
Sort que l'he acabat perquè m'estava ofegant, tanta droga tant de sexe tanta depressió. A sobre, vaya final!
December 26, 2023
Es fa difícil descriure un llibre com "Fucking New York", però si hagués de triar una paraula diria SINCERITAT. Perquè més enllà del morbo d'un pare famòs, les drogues, el sexe, la depressió, les pors, els pensaments obsessius... hi ha una història sincera i sense tabús d'una etapa intenssíssima del temps que va viure la Laura a Nova York.
Aquesta memoir té un punt de caòtica i desordenada en alguns moments. Però precisament és la gràcia d'aquesta novel·la: perquè com més caòtica és l'escriptura, més caòtica era la seva vida.
Gairebé 400 pàgines que passen amb un obrir i tancar d'ulls
Aquesta memoir té un punt de caòtica i desordenada en alguns moments. Però precisament és la gràcia d'aquesta novel·la: perquè com més caòtica és l'escriptura, més caòtica era la seva vida.
Gairebé 400 pàgines que passen amb un obrir i tancar d'ulls
January 10, 2024
Un 2,5.
és com fullejar el guió d’una sèrie de Netflix sobre la moral d’una burgesa amb un ego tan gran com la Sagrada Família. Ni estil ni veu, però salvada per la descripció d’una vida que enganxa tant com les drogues que apareixen.
és com fullejar el guió d’una sèrie de Netflix sobre la moral d’una burgesa amb un ego tan gran com la Sagrada Família. Ni estil ni veu, però salvada per la descripció d’una vida que enganxa tant com les drogues que apareixen.
May 30, 2024
2.5 - He llegit aquest dietari poques setmanes després d‘“Un dietari sentimental“ i de “Matar el nervi” i crec que no ha estat bona idea. Són tres autores novelles amb interessos i experiències en certa superposició i les comparacions juguen a la contra de “Fucking New York”.
Té les parts bones i dolentes d’un diari personal sense filtre. N’admiro la sinceritat i cruesa; estic segur que edulcorar-ho hagués estat més senzill però menys valent. Amb més o menys qualitat, és una narració que enganxa força. M’agrada la distribució per capítols segons on va viure; original i descriptiu de la història en sí. Trobo que l’escriptura és poc curosa i massa a raig (normal si no s’ha revisat gaire el text des que fóu escrit). Trobo, també, que Destino no es pot permetre la quantitat d’errors tipogràfics (fins i tot una oració sencera duplicada) en una tercera! edició.
El contingut en sí, la vida i les sensacions i les penúries de na Laura, m’ha entristit i m’ha creat certa aversió. Ja deu ser això el que genera la literatura quan connecta.
Té les parts bones i dolentes d’un diari personal sense filtre. N’admiro la sinceritat i cruesa; estic segur que edulcorar-ho hagués estat més senzill però menys valent. Amb més o menys qualitat, és una narració que enganxa força. M’agrada la distribució per capítols segons on va viure; original i descriptiu de la història en sí. Trobo que l’escriptura és poc curosa i massa a raig (normal si no s’ha revisat gaire el text des que fóu escrit). Trobo, també, que Destino no es pot permetre la quantitat d’errors tipogràfics (fins i tot una oració sencera duplicada) en una tercera! edició.
El contingut en sí, la vida i les sensacions i les penúries de na Laura, m’ha entristit i m’ha creat certa aversió. Ja deu ser això el que genera la literatura quan connecta.
March 8, 2025
El caos i bogeria d'aquest llibre, que al principi em van agradar tant, van col·locar el llistó tan alt des de les primeres pàgines que la resta de llibre ja no m'ha sorprès en absolut. M'ha costat retenir els 256 personatges que introdueix per capítol, sé que molts d'ells irrellevants, però em perdia molt. Entenc que el llibre està escrit perquè ho visquis com ho va viure ella, suposo que no hi he acabat d'entrar del tot. Si més no és un llibre que entreté.
June 13, 2024
En general m'agraden els dietaris i les memòries, sobretot si venen de vivències personals que generacionalment em són properes, però aquest se m'ha acabat fent repetitiu i pesat. Hi trobareu excessos de totes menes, la protagonista és com aquella amiga que, malgrat prendre el que et poden semblar les pitjors decisions, sempre acaba caient dreta.
November 20, 2025
El recomano molt per comentar i riure amb les amigues. La tia és una privilegiada que devien mimar fins ser adulta i quan li tallen l'aixeta se'n va a NY, i és divertit perquè es percep a ella mateixa com una manic pixie dream girl, divertida i esbojarrada, quan en realitat està prenent decisions de merda, és desconsiderada i no té sentit de la responsabilitat.
August 18, 2024
Hola em dic Laieta i sóc una crazy girl.
September 28, 2025
Aquest llibre et fa patir i disfrutar a parts iguals! Sobre l'autosabotatge, el viure sense freno de mà i a tota pastilla. M'ha enganxat moltíssim!
June 18, 2025
Me l’havia de llegir després de la review de Xavi Sallent… Bastant bèstia, un esclat de sinceritat, valent!
September 18, 2023
Cru, clar i directe, molt ben escrit. Des de la primera pàgina atrapa, i no pots deixar de llegir-lo fins al final!
October 12, 2023
És un llibre que m'ho ha fet passar veritablement malament. A mesura que més avançava, més m'enutjava l'espiral d'egoisme, narcisisme i autodestrucció de l'autora.
Són unes memòries on impera la manca absoluta d'empatia cap als altres, especialment cap aquells que més l'estimaven i es preocupaven per ella. La toxicitat, la impulsivitat i el maltractament és una constant en totes les relacions que estableix, fins al punt de causar tristor i desassossec en el lector. Imagino que és el punt del llibre.
Els altres esdevenen mers objectes sexuals, utilitzables i bescanviables, dels quals aprofitar-se'n fins que aparegui la propera víctima.
Tot i ser-hi present, m'ha mancat fer un exercici més profund d'autocrítica i autoanàlisi en retrospectiva. Esperava una reflexió més elaborada sobre els trastorns mentals, el control emocional i la necessitat de tenir cura dels altres.
Són unes memòries on impera la manca absoluta d'empatia cap als altres, especialment cap aquells que més l'estimaven i es preocupaven per ella. La toxicitat, la impulsivitat i el maltractament és una constant en totes les relacions que estableix, fins al punt de causar tristor i desassossec en el lector. Imagino que és el punt del llibre.
Els altres esdevenen mers objectes sexuals, utilitzables i bescanviables, dels quals aprofitar-se'n fins que aparegui la propera víctima.
Tot i ser-hi present, m'ha mancat fer un exercici més profund d'autocrítica i autoanàlisi en retrospectiva. Esperava una reflexió més elaborada sobre els trastorns mentals, el control emocional i la necessitat de tenir cura dels altres.
Read
December 13, 2023No l'he acabat, no m'ha interessat massa res del que explica.
February 21, 2024
'Fucking New York' ha estat viure el que no soc ni seré mai. Aquesta no-ficció (ai, aquesta etiqueta!) m’ha fet viatjar a Nova York i portar un estil de vida contrari al meu. Sexe desenfrenat, drogues pertot i diversos daltabaixos. Laura Calçada fa un exercici d’una valentia admirable: comparteix les seves vivències des dels vint-i-cinc fins als trenta. Ens convida a passar amb ella cinc anys a Nova York i ho fa sense embellidors. Té una escriptura planera, amb absència de prosa poètica, al pur estil d’una verdadera periodista. Confesso que el ritme em va costar al principi, fins que va aparèixer l’Eduardo. Calçada passa de casa en casa mentre viu un amor on és impossible estimar-se bé i conviu amb un llegat familiar que pesa. «Que Nova York t’enamora i et trenca el cor és la llei més clara.» La gran ciutat l’abraça i l’expulsa. Calçada manté un pols constant amb Nova York, igual com ho fa amb la vida.
September 2, 2025
M'ha absorbit. Tinc un especial interés voyeur per la vida de l'altre gent, sobretot si és més interessant que la meva. Però s'hi barreja la nostàlgia de la joventut, de viure fora, de viure en una ciutat on ningú et coneix, i beure i follar desmesuradament. També hi ha les parts fosques de tot plegat i el tocar fons, molt humà, revelador i sincer. M'ha agradat molt conèixer la vida de la Laura i ha passat en obrir i tancar els ulls.
September 6, 2024
Pensava que quan l'acabés em cauria fatal l'autora, sobretot perquè anava amb el prejudici que seria un llibre d'una nena mimada.
En canvi, m'ha sorprès positivament perquè tot i que el llibre no existiria si ella hagués agafat la direcció de la sea vida a temps, no és una narrativa buida de sentit.
En canvi, m'ha sorprès positivament perquè tot i que el llibre no existiria si ella hagués agafat la direcció de la sea vida a temps, no és una narrativa buida de sentit.
March 27, 2025
Avorrit i repetitiu. Espero i desitjo que vagi a teràpia!
May 28, 2025
és un llibre que no saps per on anirà mai a parar, m'ha encantat. totes les històries són impactants i tot es autobiogràfic. esperem poder seguir gaudint de més històries en un futur
January 18, 2025
Memòries bèsties i sinceres. La seva mentalitat oberta té molt valor, tot i que crec que podria estar millor escrit.
January 16, 2024
Una aposta arriscada de primera novel·la sempre em sembla una bona opció.
Si penso en el global del llibre, m’ha agradat, l’he puntuat bé, 3.5. M’ha recordat a “El meu any de repòs i relaxació” d’Ottesa Moshfegh. Les relacions entrellaçades, atzaroses i sense lligams que ens presenta l’autora m’han fet pensar en les que ens descriuen Sally Rooney, Naoise Dolan. Aquest estil de memoir sense filtres el trobem molt en literatura anglesa i poc sovint en la catalana. Per moments he trobat que la novel·la tendia a adquirir un punt de profunditat descriptiva més enllà del que és habitual en aquest gènere – que és molt de frase-punt. És en aquests moments que he valorat més la fusta d’escriptora de l'autora.
Val a dir també que en alguns moments he perdut una mica el fil entre tantes anècdotes i personatges estel·lars. Tot i això, la història d’amor del final fa que prengui sentit tota la trama com a una sola; aporta un ritme a la història, ja que d’entrada, comencem amb un ritme frenètic que llavors s’alenteix, però sempre té molts inputs fins que tot se centra en l’Aline.
Havent viscut a fora bastant temps, trobo que la veu de l’autora transmet molt bé aquella sensació que quan ets a l’estranger les lleis canvien, tot passa a ser factible, boig, fluid i sovint fas coses que a casa t’haguessin semblat impensables.
De rerefons, la protagonista crec que carrega amb un dol i demana ajuda a crits ofegats. Per irreal que sembli, té molta sort; la mateixa sort que ella boicoteja perquè no li ve de la persona que ella vol. Una bona novel·la que podria marcar el recorregut de la Knausgard catalana.
Si penso en el global del llibre, m’ha agradat, l’he puntuat bé, 3.5. M’ha recordat a “El meu any de repòs i relaxació” d’Ottesa Moshfegh. Les relacions entrellaçades, atzaroses i sense lligams que ens presenta l’autora m’han fet pensar en les que ens descriuen Sally Rooney, Naoise Dolan. Aquest estil de memoir sense filtres el trobem molt en literatura anglesa i poc sovint en la catalana. Per moments he trobat que la novel·la tendia a adquirir un punt de profunditat descriptiva més enllà del que és habitual en aquest gènere – que és molt de frase-punt. És en aquests moments que he valorat més la fusta d’escriptora de l'autora.
Val a dir també que en alguns moments he perdut una mica el fil entre tantes anècdotes i personatges estel·lars. Tot i això, la història d’amor del final fa que prengui sentit tota la trama com a una sola; aporta un ritme a la història, ja que d’entrada, comencem amb un ritme frenètic que llavors s’alenteix, però sempre té molts inputs fins que tot se centra en l’Aline.
Havent viscut a fora bastant temps, trobo que la veu de l’autora transmet molt bé aquella sensació que quan ets a l’estranger les lleis canvien, tot passa a ser factible, boig, fluid i sovint fas coses que a casa t’haguessin semblat impensables.
De rerefons, la protagonista crec que carrega amb un dol i demana ajuda a crits ofegats. Per irreal que sembli, té molta sort; la mateixa sort que ella boicoteja perquè no li ve de la persona que ella vol. Una bona novel·la que podria marcar el recorregut de la Knausgard catalana.
This entire review has been hidden because of spoilers.
March 23, 2024
Em vaig comprar aquest llibre després de sentir una entrevista perquè vaig pensar que l'autora i jo som persones que vivim/fem les coses de manera 100% oposada i em venia de gust entrar dins el seu univers. Tot i que m'ha semblat interessant, penso que ni la forma literària ni la història per separat acaben de brillar i no és un llibre que m'hagi fet reflexionar gaire, ha sigut més aviat com xerrar amb un desconegut que t'explica les seves batalletes.
November 16, 2023
Com una cançó de Lou Reed feta "memoir": drogues, sexe, amor, depressió i d'escenari Nova York.
October 29, 2023
“Història dels meus límits”. O història d’una nena rica mancada d’afecte que s’autodestrueix amb les drogues i el sexe. Història dura, sincera, brillantment escrita. Ganes que la Calçada segueixi publicant. Però després d’això no sé que pot venir!
June 19, 2024
Cal llegir-lo com el que és: El deliri narcisista d'una jove païnt el dol d'un pare absent. Al principi sembla entretingut, però a un certo punt cansa tant d'autosaboteig d'una tia que, sense adonar-se'n, és una privilegiada. En sembla tan inconscient que resulta fins i tot insultant.
November 20, 2023
M’ha costat acabar-lo, suposo que esperava una altra cosa i no m’hi he acabat d’enganxar☹️
January 29, 2024
2,5 *
Un manual de narcisisme, manipulació i de com viure sense considerar-te responsable dels teus actes més de 5 minuts .
Un manual de narcisisme, manipulació i de com viure sense considerar-te responsable dels teus actes més de 5 minuts .
June 6, 2024
Al principi de tot em va costar entrar en aquest llibre, però ben aviat em vaig trobar devorant-lo tal i com Madamme Bovary es submergia de ple en les vides de les novel·les romàntiques que llegia i era ben penetrada per tantes vivències esbojarrades que no podia parar de llegir.
El seu punt de partida és un viatge a Nova York que és un viatge espacial; però és també una fugida per tancar ferides, buscar o crear una pròpia identitat i lloc en aquest món i un sentiment de casa/família/pertinença. Aquest llibre està profundament ancorat en l’espai, ja que divideix els capítols en funció de les cases, com a espais físics i emocionals territorialitzats on ancorem la nostra existència i que tenen un profund impacte en el nostre món viscut. No defuig les diferències de classe ni la segregació racial que tan impacte tenen en la societat americana.
L’estada de l’autora a Nova York està caracteritzada per una vida erràtica, sense objectiu en què els pensaments s’enllacen amb les coses viscudes van endavant i enrere per crear el fil argumental que és la vida de la protagonista i autora del llibre.
Converses, noms, adreces, sexe, violència, converses… cap detall s’escatima obrint-nos tot el seu món interior, les seves ombres, les seves relacions tòxiques per connectar profundament amb la seva experiència.
Un viatge indispensable a la intimitat i a la vida salvatge de l’autora que no és res més que el seu intent de forjar-se una vida amb totes les necessitats de casa, família i ferides que ens marquen.
Displaying 1 - 30 of 45 reviews