Un nou llibre de poemes del Margarit més madur, més depurat i més exacte. En aquest darrer poemari, Joan Margarit arriba al límit del que és pot dir d’una manera intel·ligible per il·luminar alguna veritat, convençut que la veritat ordena i, per tant, tranquil·litza. A No era lluny ni difícil tenim poemes amb títols tan expressius i tant propis del nostre poeta com “L’amor tindrà l’última paraula”, “La part més fosca del camí”, “Joves en la nit”, “Lírica dels setanta anys” o “Meditació de Vil·la Joana”. Es tracta d’un llibre sobre l’edat que parla a totes les edats, que parla de la vida, de la mort, del sexe i de com tot el que pot dinamitar els cors dels homes i les dones els pot donar també l’escalf que necessiten.
Un regal per la gent com jo, que no llegeix mai poesia i ens és dicil entrar-hi. Literatura entenedora, crepuscular i dura amb un epíleg fantàstic que exposa els pensaments de l'autor davant dels dimonis de la vellesa.
En este poemario Margarit retoma sus temas habituales como el paso del tiempo, la muerte, la soledad, la memoria, aunque desde una perspectiva más joven que en Animal de Bosc.
La Guerra Civil se menciona como algo más reciente y con un mayor tono de denuncia, empañando ese hilo conductor que es la memoria en la obra del poeta.
El tiempo vuela y el yo poético se ve cada vez más próximo a la vejez y la muerte, aunque acepta esta primera como sinónimo de la sabiduría, la experiencia y la vida.
Recuerda con añoranza distintos momentos de su vida y subraya con todos ellos el cariño a sus allegados. También reflexiona sobre la poesía, la literatura, la arquitectura y todas aquellas partes que compusieron su persona.
El manejo del catalán y el castellano es maravilloso, oscilando entre un estilo evocador y risueño y uno más directo y crítico. En definitiva un maestro de la lengua que sabe cómo transmitir múltiples emociones al tiempo que repasa una compleja vida de innumerables anécdotas.