Si quan et donen per mort un dia tornes

by Lluís Llort

Sona el timbre. Quins sentiments remouen la mare quan obre la porta i reconeix el fill, que va desaparèixer fa anys? Com reacciona, ara que no li vol explicar on ha estat, amb qui? Ara que calla què li va passar. Per què l'Agustí ha estat catorze anys i mig desaparegut? I per què ha tornat? I, sobretot, què l'obliga a callar? Llort planteja un puzle amb el paisatge de fons d'un dolorós periple per la foscor. El viatge que porta de la innocència a la maduresa, amb parades en la mentida, la superació, la violència, la redempció, el dubte, la culpa, l'espera i els sempre presents amor i mort.

219 pages, Paperback

First published January 1, 2012

About the author

Lluís Llort Carceller (Barcelona, 1966) és un escriptor i periodista català.
Com a escriptor, ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Tardor i La imperfecció de les bombolles (2009), així com guions televisius (Jet lag) i narrativa infantil i juvenil. Com a periodista, és redactor de l'Avui, especialitzat en temes de cultura i crítica literària.
Signa les seves novel·les amb el nom de ploma Llort, i la literatura infantil com a Lewis York.

Photo by GuillemMedina - Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index...

Reviews

[Vicent]

Un dels autors en espanyol que més han destacat per l'estil dels seus textos, el mexicà Juan Rulfo, deia: "Escribir es cortar". I aquesta lliçó, en Lluís Llort encara no l'ha après. Perquè tengueu una idea de les descripcions que fa, d'escenes que no tenen importància, en absolut, pel que fa a l'argument, vos pos un paràgraf en què el protagonista demana indicacions per a una adreça, i quatre persones que hi ha a una parada d'autobús no es posen d'acord.

"Amb el seu francès, que no arriba ni a bàsic, li demana pels carrers de la nota, i l'hi ensenya quan la noia fa cara de «noi, no sé què em demanes». Un cop la llegeix, modifica l'expressió cap al «noi, no et puc ajudar, no sé on són». A la parada també hi ha un matrimoni gran i dues senyores. En veure que l'Agustí no gosa preguntar, l'home li diu amb gestos que li deixi veure el paperet. El llegeix i comença a parlar amb la dona, com mirant de recordar, de situar on són aquells carrers. Una de les dues dones que esperen decideix dir-hi la seva i fa l'efecte que corregeix el que parla el matrimoni amb un to que sona a «по diguin bestieses!», i es posen a apuntar amb els braços estirats cap a diferents punts cardinals. L'Agustí encreua la mirada amb la noia, que mig somriu com dient-li «noi, no sé si t'ajudaran gaire». Arriba un autobús i l'home, aprofitant que té el braç aixecat, el mou amb una animositat aparentment excessiva per demanar que s'aturi. Les quatre dones i l'home es preparen per pujar. L'Agustí s'adona que no té el paper. A l'últim moment aconsegueix que l'home l'hi torni mentre li indica una cosa com ara «cap allà, cap allà força estona i després amunt», assenyalant un carrer ample que comença a la dreta. La dona malcarada va fent que no amb el cap i, un cop dalt de l'autobús, combina el gest internacional de fer autoestop amb la presumpta discreció d'un espia de pel·lícula per assenyalar cap al sud, avinguda avall."

Un altre defecte de la novel·la és que un autor no pot pressuposar que els lectors són idiotes i que per això se'ls ha de donar el cent per cent de la informació. Les informacions que el lector pot deduir fàcilment, s'han de retallar. "Escribir es cortar." Rulfo dixit.

Hi ha poques idees originals, i un munt d'escenes rebregades que hem vist milers de voltes en altres textos o a les pantalles. Li don tres estrelles per no donar-li'n dos.

[Pere]

Novel·la que molt bé podria encaixar en diversos gèneres narratius, des del costumisme a l'historicisme, però que ens arriba amb l'etiqueta de negra. Si?, És negra? Realment, tant li fa.Es tracta d'una novel·lade personatges que retrata magníficament un entorn familiar tradicional de classe mitjana a la Barcelona dels setanta, que en el seu darrer terç va esdevenint negra. El ritme narratiu és boníssim, com també els canvis temporals per millor explicar la peripècia de l'Agustí."Si quan et donen per mort un dia tornes", parla de com la vida consisteix en prendre decisions i com aquestes decisions comporten riscos. De vegades surt bé i de vegades la cagues. Que hi farem, és la vida.

[Marc Tinent]

El llibre està sorprenentment bé, flueix molt fàcilment i els diàlegs m'han semblat especialment naturals. Se centra no en una desaparició, sinó en una reaparició, i com ha anat tot. L'últim terç es fa una mica més feixuc perquè ja saps per on va tot i se t'entretén una mica, però està bé.

[Neus]

M’ha agradat i enganxat. Però m’he perdut una mica amb els capitols posats amb les dates. Va molt endavant i endarrere que si no estas molt atenta costa entendre. Sobre les decisions que prens a la vida, com fas o no cas als altres i les consequencies de les teves decisions i accions