El llibre detalla la història del Regne d'Astúries del segle VIII al segle X, començant per una explicació de la història de la Península Ibèrica pre-romana, la Hispània romana, el declivi del poder de Roma a Hispània amb les invasions bàrbares i la Hispània visigòtica.
Certament és un clàssic escrit per Claudio Sánchez Albornoz, ministre de Manuel Azaña durant la Segona República, durant el seu exili a l'Argentina, a partir d'un dels millors estudis en aquest àmbit en el seu moment i, fins i tot, en part va desafiar la historiografia franquista. No obstant, actualment, molts aspectes del llibre han quedat desfasats i s'hi nota un clar biaix nacionalista espanyol, sobretot a l'hora d'utilitzar determinats termes o retòrica, o en algunes reflexions que l'autor fa relacionant fets de l'alta edat mitjana amb l'edat contemporània.
Com a punt positiu, m'agrada les descripcions que dona dels paisatges d'Astúries, Cantàbria i el nord de Castella i Lleó, identificables amb l'actualitat, que ajuden a emmarcar geogràficament els esdeveniments explicats.