Amb aquest volum, se'ns revela la dimensió de l'autora en la narració curta, gènere que conreà escassament però amb força. Com diu Helena Valentí, no és gaire sorprenent que Leveroni s'hagi dedicat a escriure contes, és més, allò que sorprèn és que n'hagi escrit tan pocs. L'amor, i sobretot l'amor perdut, és, com en la seva poesia, el centre de les narracions. Però la prosa leveroniani revela un altre element, el de l'estrangeria, tant d'alguns dels protagonistes com de l'objecte de desig.
Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985) Poeta i narradora. La seva poesia es troba influïda pel mestratge de Carles Riba, tant en els models formals com en el refús de la superficialitat i el barroquisme. La seva obra és breu i es troba recollida en dos volums: Poesia (1981) i Contes (1985). Conrea també l'assaig i la crítica literària (sobre Ausiàs March, especialment). Durant la postguerra desenvolupa una tasca important en la represa de la cultura i la llengua catalanes. L'any 1982 és reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.