Ningú ens va dir que seria fàcil

by Ester Invernon Cirera

Enganys amorosos, relacions de parella que decauen a mesura que els fills creixen, depressions, assetjadors, problemes a la feina... Potser la maduresa no és tan plàcida com creien la Lisa, la Sara i l'Eva. Una novel·la que gira al voltant de l'amistat entre tres dones.

La Sara, la Lisa i l'Eva són amigues des de petites, es van conèixer a classe de ballet. La vida les ha portat per camins diferents, però hi ha una cosa que es manté la seva amistat. Cada poques setmanes es troben per sopar, posar-se al dia i compartir les seves inquietuds. La Lisa ha d'afrontar la infidelitat del seu marit, l'Eva té un assetjador i vol fer un gir a la seva vida, i la Sara pateix una depressió relacionada amb la menopausa.

Una novel·la que mostra com tres dones s'enfronten a la vida amb les seves virtuts i defectes, els secrets que amaguen i els somnis que persegueixen.

250 pages, Kindle Edition

Published September 7, 2023

About the author

Ester Invernon Cirera (Mataró, 1973) va cursar estudis de moda i ha treballat en el món del tèxtil i la moda, fins a l'any 2020, que va decidir començar a escriure per ser llegida. L'any 2021, autopublica la seva primera novel·la, Un estiu per estimar, i el 2022, I la vida va d'això. D'ençà que decideix escriure per publicar, comença la formació per millorar l'escriptura amb diversos tallers amb altes autores, amb les quals també ha fet un treball personalitzar de seguiment dels manuscrits.

Reviews

[Sara · Rating 4 out of 5]

L’Eva, la Lisa i la Sara són tres amigues que s’apropen als cinquanta i oh, vaja, no s’han acabat els problemes. Cada poques setmanes queden per sopar i posar-se al dia. És a partir d’aquests sopars que descobrirem que totes s’enfronten a problemes i que la maduresa no és l’època tranquil·la i feliç que esperaven❤️‍🩹 Un cop comences costa parar. És una novel·la de lectura molt agradable, i per això no vaig poder evitar devorar-la en un dia. Si hi ha alguna cosa que m’ha fet agafar un pèl de distància no és el salt generacional, sinó que m’han semblat tots una mica pijos😅 En realitat no crec que sigui això, perquè Sex and the city bé que me la menjo tan tranquil·la; crec que és el tema que són catalans però porten una vida molt allunyada de la meva i de la gent que m'envolta, no sé com dir-ho🥲

En resum, és un llibre bonic que ens recorda el poder de l’amistat🌻 Elles se’n van a llocs cars a passar penes i jo me’n vaig al bar de la cantonada a fer un cafè amb llet sense lactosa amb gust de cafetera que no s’ha netejat en un mes, però en el fons estem fent el mateix: reunir-nos amb les que estimem, que sovint són la millor cura💖

[Laia • vidaentrellibres · Rating 5 out of 5]

Ningú ens va dir que seria fàcil • Col·laboració

5/5

Ester Invernon va seduir el públic lector amb “Un estiu per estimar” i “I la vida va d’això”. No em canso de recomanar-los i són garantia d’èxit.

Ara torna amb aquesta novetat! No és la tercera part de la saga que us menciono. És un relat a part. Una novel·la independent.

Un llibre divertit, fresc i lleuger que aplega petits tocs d’humor.

Una oda a l’amistat, però també un niu de secrets, desenganys i dubtes. Tres amigues lligades per un fil que vas estirant i el trobes ple de nusos.

Una novel·la que pot agradar a tots els públics, però en especial a les dones que ronden la cinquantena.

En aquesta nova novel·la hi he vist l’Ester en la seva plenitud. La narració ha agafat més potència i, tot i que té un to proper i modern, el relat està molt ben escrit.

Si voleu passar una bona estona, no dubteu. Una novel·la que us acompanyarà, us farà riure, un mantindrà atentes a cada pàgina i us sorprendrà!

Senzillament m’ha encantat.

[Belén MoEs · Rating 2 out of 5]

Ningú ens va dir que seria fàcil

🖋️ Ester Invernon
📘 La Campana
📖 253 pàgines
🏠 Propi (regal de 👑👑👑)

Aquesta novel•la tracta sobre la relació entre tres amigues que es coneixen des de ben petites i ara estan entrant en la cinquantena.

Cadascuna d'elles arrossega la seva motxilla de vida, amb les seves llums i moltes ombres tan passades com actuals, i les porten millor o pitjor, a vegades encarant-les de front i altres amagant-les ben al fons.

Hi ha personatges que em cauen malament, molt malament. No he pogut empatitzar amb ells en cap moment. Només he connectat amb una prota durant tota la trama i a mitges amb una altra.

Suposo que això, sumat a què en algun moment el llenguatge m'ha semblat forçat, ha fet que no pugui dir que és un llibre recomanable per tothom. Només el recomano si vols passar l'estona llegint una novel•la de ficció contemporània.

Si l'has llegit, què en penses?


✅Passa el test de Bechdel
♀️❌ No para especial atenció al feminisme

[Meritxell Català Dordal - llegirperviurevides · Rating 3 out of 5]

Enllaç al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...

"Ningú va dir que seria fàcil" és una novel·la sobre tres amigues de tota la vida, la Lisa, la Sara i l’Eva, que ronden la cinquantena i que segueixen trobant-se de tant en tant per sopar o fer un vinet per posar-se al dia i compartir penes.


Les tres amigues són molt diferents i sovint xoquen en caràcter, però conserven l'amistat de la infància (i això m'ha recordat la meva colla d'amics de tota la vida, que també som molt diferents però fa tants anys que ens coneixem que ens estimem tal com som 💕). Tornant a la història, a la porta dels 50 la Sara pateix una crisi professional que té conseqüències al seu matrimoni i a la seva salut; l’Eva sembla que per fi ha trobat l'amor, però els fantasmes del seu passat no deixen de perseguir-la; i la Lisa, la senyora perfecta en aparença, fa aigües per tot arreu.

Les tres protagonistes estan ben construïdes i se’ns presenten des de diversos angles: cap d’elles no és perfecta, totes s’equivoquen en algun moment, totes es penedeixen d’alguna cosa, totes pateixen per algun motiu. Tampoc us enganyaré: la Lisa és la que costa més de digerir, però crec que ni ella mateixa s’aguanta.
Els secundaris, majoritàriament homes, també estan força definits, tot i que queden en segon pla. Aquí també n’hi ha un que s’emporta el premi al personatge més estúpid de la novel·la, i un parell (en Jose i en Seb) a qui he sentit patir i faria una abraçada.

D’acord amb el títol de la novel·la, Invernon construeix una vida per a cada un dels personatges, elles i ells, en què no ho tenen fàcil, en alguna ocasió recorrent a algun gir de guió un punt clixé. He empatitzat més amb les situacions que vivien uns personatges que altres, així com amb la manera de superar-les. Tot i això, a les novel·les d’Invernon tots els personatges tenen un estil de vida bastant alt i pijo que m’és molt llunyà i que em fa viure les seves històries més com una espectadora que involucrant-m’hi emocionalment.


"Ningú va dir que seria fàcil" és una novel·la àgil i agradable, d’aquelles que et fan passar una estona entretinguda i que atrapen, justament el que necessitava ara. Ningú va dir que seria fàcil parla del valor de l’amistat, el perdó i la resiliència davant dels cops de la vida.

[Marta Soler R · Rating 2 out of 5]

No hi he acabat d’entrar. Tot i que comparteixi edat amb les protagonistes no m’hi he sentit identificada, he trobat unes actituds mes aviat juvenils
Alguna de les trames que explica les he trobat interessants, el fet d’aprendre a acceptar-se un mateix, el mal que pot fer el que diran, les inseguretats…

[Pilar · Rating 2 out of 5]

Una història fàcil de llegir sense grans pretensions. Crec que no la recomanaria perquè no m'ha aportat res especial, només passar l'estona.
La Lisa és la que m'ha convençut menys, no m'agrada la gent que només viu per l'aparença i per quedar bé i que renega de la seva realitat i en construeix una altra més adequada i correcta. I del seu marit... no sé ni que pensar, un homosexual homòfob i a sobre assetjador?

[Montse Mira · Rating 3 out of 5]

Justet

[Oriol Casacuberta · Rating 3 out of 5]

Al principi costa ubicar els personatges i saber qui és qui.
Al final, les històries i els secrets s'acaben posant tots a lloc (o no).

[albagsoler · Rating 1 out of 5]

L’he anat aprcant perquè m’ha semblat una mica avorrit 🥲

[Mariona Roca · Rating 4 out of 5]

Una història de la vida quotidiana, molt plana, tot el que esperava amb dos girs que m'han sorprés i m'han enganxat. Per mi perfecte el tipus de llibre que m'agrada, tot i que el final deixa una mica que desitjar, després d'obrir tants temes i tan heavys de cop tancar-lo així m'ha semblat fluix però bé ja m'ha servit.

[Núria · Rating 3 out of 5]

Passa ràpid i es llegeix bé, però no m'ha aportat

[Daniel Fernandez · Rating 1 out of 5]

Fàcil de llegir, però no aporta res de nou. Previsible I amb estereotips. Em va avorrir bastant. No empatitzo amb cap personatge. Prescindible pel meu gust.

[Ariadna Ripollés · Rating 3 out of 5]

3,5

[_delletres · Rating 5 out of 5]

*"
La Lisa, la Sara i l'Eva son dones, son treballadores, son amigues.
Bones amigues des de la infantesa de qui podriem pensar que no els queden secrets per compartit.

Es troben en edat adulta, en faran 50.
Maternitat, matrimoni, vida laboral, sexualitat, autoestima.... son temes que comparteixen entre elles i també amb el lector ja que les seves vides podrien ben bé ser les nostres.
Aquesta proximitat amb el relat fa que vulguis conèixer que hi ha darrera de cada una d'elles i l'autora ens brinda una àurea de misteri que atrapa.

Cada un d'elles va acompanyada d'un home, un marit, amant o amic. Els personatges masculins juguen un paper important en les seves vides i s'entrellacen d'una manera....molt particular (no en vull donar pistes, llegiu i ja em direu).

"No passa res, tot és normal", una frase que anuncia amb majúscules que necessites ajuda, que ja no soportes més la presió.
Què millor que una copa de vi i una amiga per sobreposar-te a qualsevol situació?

Una vegada més, l'@esterinvernon m'ha donat l'oportunitat de gaudir dels seus personatges i participar dels seus secrets.

[Sonia Garrido · Rating 2 out of 5]

Novel•la de tòpics i amb personalitats poc profundes. Les protagonistes són d'una classe social alta i superficials i no conectes, però trobo que tot és massa passatger, les seves reflexions i les trames tan evidents. L'autora desaprofita un tema molt interessant a aprofundir, les amistats passats els 50.

Només si vols llegir alguna cosa fàcil a l'estiu, però que t'aporti poc.

[Ana Troyano]

L' amistat entre tres noies arribant a la cinquantena, amb els sinsabors i les alegries de la vida.

[Núria · Rating 3 out of 5]

No puc negar que és una història distreta i a estones divertida. No obstant, no m'han agradat gaire els personatges. Trobo que els rols de les tres dones són molt conservadors. Els hi falta fons, ser elles mateixes, i més a l'edat que tenen. Si no hi ha més fons en elles, l'autora ho ha aconseguit: les descriu realment bé.

[Marta Clua · Rating 3 out of 5]

Massa sovint  hem sentit el missatge que les dones no són bones jugadores d'equip, que no sabem competir, que ens critiquem les unes a les altres, que som més "masclistes"  que els homes.. 

Ja sabeu que el món es ple de "senyoros" que busquen enemistar-nos, enfrontar-nos... quan en realitat el que busquem totes les dones es recolçar-nos, ajudar-nos, i fer camí plegades trencant amb totes les barreres que malauradament encara ens trobem en massa àmbits.   

Tinc la sort de gaudir amb grans amigues a qui sempre puc acudir quan tinc un problema, quan vull compartir una preocupació, quan tinc ganes de tenir una bona conversa, grans dones de les que aprenc, que m'inspiren i que m'ajuden a segur endavant. I això és una de les grans riqueses de la meva vida. 


El llibre que us recomano es la tercera novel·la de l'Ester Invernon "Ningú ens va dir que seria fàcil" publicada per la Campana, i que ens parla de la vida de tres dones, amb trajectòries i aspiracions ben diferents, que han mantingut una amistat al llarg dels anys i que ha estat la salvació de totes tres. Anirem descobrint en quin punt es troba la seva vida a l'arribada dels 50 anys, quan se suposa que ho has de tenir tot molt clar i potser no es axí. Veurem com la vida aparentment perfecta de la Lisa comença a trontollar arran d'una troballa inesperada; com la monotonia de la Sara lluny de donar-li tranquil·litat i seguretat li genera angoixa i desorientació i com l'amor no previst de l'Eva es veu trasbalsat per uns missatges d'un admirador secret que són més aviat sòrdids. 

I sobretot anirem veient com aquestes dones han anat compartint la vida, les pors, les alegries i els problemes, i com s'han anat recolçamt plegades, com han anat creixent juntes plantant cara a la vida, i es que "Ningú els va dir que seria fàcil".


Una lectura fresca, àgil i amena, que es llegeix d'una revolada i que et deixa una molt bona sensació.  Un llibre que ens parla de les vides que desitgem i que no sempre són els que acabem vivint, de créixer i acceptar-se, de perdonar-se les errades que tots cometem, d'arriscar-se a sortir del camí marcat, de les bones amistats que es cultiven amb els anys i amb les que sempre pots comptar... i de mirar cap endavant sempre per seguir creixent i evolucionant. Un llibre per una bona tertulia!


D'aquells llibres que quan l'acabes saps amb qui els compartiràs. 

Gràcies per l'exemplar Ester, l'he gaudit molt.

[Erika · Rating 3 out of 5]

Les relacions entre les persones són molt complexes i si afegeixes emocions, doncs la cosa es pot sortir de mare, com és el cas d’aquest llibre i com ens passa a la vida en general.

El tipus de lectura, és ràpida i senzilla. A mi m’ha fet l'efecte que era un llibre tipus “La Asistenta”, és a dir, parteixen d’un passat difícil, entren en una tranquil·litat forçada, però paguen un preu on sorgeixen unes conseqüències i després el famós “plot twist”.

He trobat forçat el final, i poc creïble el tema del Xavier amb l’Eva, no li he trobat ni cap ni peus. Crec que aquest fet el podia haver obviat, però clar, li treu una de les trames principals i el llibre potser quedaria coix.

Una cosa que m’ha agradat del llibre, i és amb el que em quedo. Ha sigut les conseqüències que es pateixen en l’edat adulta, si no guareixes les ferides del passat. No som prou conscients de les nostres accions sobre els altres, que molts cops, venen marcades d’un passat difícil i que no hem sabut gestionar correctament. A banda, vivim en una societat amb molta falta d’empatia i en aquest llibre també que molt palès.

Resumint, m’ha agradat el llibre? Doncs no és un llibre que pugui dir, ostres, que maco, com l’he gaudit. El recomanaria? Sí, sempre hi ha públic per aquestes lectures. Són llibres, que es venen molt bé, perquè són de molt fàcil lectura i s’acaben en tres tardes. I avui en dia, malauradament, la gent volem les coses ràpides.

[Alba · Rating 4 out of 5]

"No vol creure el que ja sap i i potser ja fa temps que coneix. No va poder-ho dir a les noies el dia que les va trucar per sopar amb la urgència de parlar-hi. No va ser capaç d'explicar-los el que havia descobert del seu home"

📚 La Lisa, la Sara i l'Eva són amigues des de que es coneixen. Juntes ho han viscut tot i ara ja es troben celebrant els 50. Seguirem la vida de cadascuna d'elles, els seus secrets i les seves pors. Les amigues es troben de tant en tant per sopar i posar-se al dia, o quan alguna d'elles en té necessitat.

El llibre ens mostra que, tot i haver crescut juntes i haver compartit pràcticament tota la vida, la Lisa, la Sara i l’Eva encara tenen secrets que no han estat dits mai. Secrets que fan mal, que fan por, i que potser mai es diran. Perquè no tot es pot explicar, ni tan sols a les millors amigues.

El pes del llibre recau en l'amistat d'aquestes tres amigues. Però també parla del passat, d’aquelles històries que haurien d'estar enterrades però que encara ens persegueixen. Apareix també el tema de l'homofòbia, de les aparences davant dels altres, de la menopausia...

[Carme · Rating 2 out of 5]

“Ningú ens va dir que seria fàcil” conta la història de la Lisa, l'Eva i la Sara, tres amigues de tota la vida que viuen a Barcelona. L'autora ens fa partícips dels seus neguits i conflictes personals, causa de diverses circumstàncies, familiars, laborals, de salut, per la manca d’autoestima, el pas del temps, els canvis hormonals als quals ens enfrontem les dones o per situacions del passat no resoltes. A mesura que ens endinsem en els pensaments i neguits de les tres protagonistes, Ester Invernon ens presenta altres personatges que tenen un paper fonamental en la seva vida. Aquesta trama sembla apuntar a un relat profundament humà, amb el qual qualsevol lectora es pot sentir identificada en algun moment, però la realitat és que la lectura m’ha semblat massa superficial. No ha aconseguit despertar cap emoció o sentiment profund en mi. A mesura que la història avança, sembla que en lloc de resoldre’s les lluites personals dels personatges, s’hi afegeixen nous conflictes. M’hauria agradat una narrativa més pausada, detallista, i un final menys precipitat, que no faci la sensació que les forces de l’autora per escriure s’han anat esgotant. No obstant això, és una lectura senzilla i fàcil de llegir, recomanable per desconnectar una estona.

[Esca Tusser · Rating 5 out of 5]

Hi ha llibres que t'arriben quan toca. És el cas, doncs soc una dona en edat prejubilar. Totalment identificada amb almenys una de les dones ja maduretes del llibre de l'Ester Invernon Cirera, en concret amb la Sara.
M'ha agradat molt com es va teixint l'argument i les relacions entre els protagonistes d'aquesta obra coral, on les tres amigues són la part més ferma, però no es poden despreciar aquests homes que les envolten, també molt ben dibuixats.
Un llibre curt, que diu moltes coses. I que parla, com molts dels que darrerament estic llegint, de la mentida, de la no acceptació, d'amagar draps bruts, de la manca de confiança, de la manca de comunicació, de les aparences...
Vaig afrontar el llibre enganyada per la portada, pensant que seria un chick-lit frívol. Res més lluny de la veritat.
Vaig a buscar-ne algun altre de l'autora, perquè, a més, m'ha semblat molt ben escrit. Me l'he acabat en 2 dies.

[Bibliotecadetania · Rating 4 out of 5]

🔵 La Lisa, la Sara i l’Eva es van conèixer de ben petites a classes de dansa i malgrat les seves diferències socials, en va sortir una bonica amistat. Ara elles ja són adultes i cadascuna a la seva manera, els toca passar per dificultats laborals i familiars, enganys amorosos, secrets… però sempre juntes.

🔵 L’Ester ens presenta unes protagonistes molt reals, en les que fàcilment ens hi podem veure reflexades malgrat voregen els 50. Amb la situació de cadascuna es plantegen molts canvis i reflexions: la maternitat, la vida en parella, la situació laboral, etc. Que es fan molt més fàcil quan tens un entorn amb el que hi confíes i pots desafogar-te i rebre’n consells.

🔵 Un llibre perfecte per desconnectar però que alhora et fa pensar i empatitzar amb cadascuna de les protagonistes. Una lectura que recomano molt a tothom que busqui una lectura fresca i amb unes protagonistes femenines molt potents.

[Marcel · Rating 1 out of 5]

No m'ha agradat gens. Està ple de barbarismes i paraules en castellà per semblar proper i informal, però que amaga mancances preocupants en l'ús del registre col·loquial en català ("costar horrors", de debò? Ho he hagut de rellegir per entendre-ho. Sembla que no l'hagin corregit). En conseqüència, resulta artificiós. Els personatges són molt plans i certament decebedors, les històries molt previsibles, i quan s'innova es fa amb un punt d'irrealitat que t'allunya encara més del que endevines que vol transmetre l'autora. No aporta cap perspectiva nova al gènere, al contrari, podria ser una novel·la escrita fa trenta anys i llavors, potser sí, seria moderna.

[Lídia Oliver · Rating 3 out of 5]

La novel·la ens parla de la Sara, la Lisa i l’Eva, tres amigues molt diferents.

Les protagonistes queden cada poc per sopar, i s’adonen que als cinquanta els problemes continuen.

La Sara, immersa en la rutina, descobrirà el que realment és important. La Lisa s’assabenta de coses de la seva vida i la seva relació que li costarà molt d’assimilar. L’Eva experimentarà el que és la por, i alhora una gran aventura.

Un llibre on les protagonistes tenen un alt nivell de vida, que fa que costi empatitzar. A banda, hi ha molts tòpics. No he empatitzat amb els personatges, només amb dues. Tot i això, és una lectura fàcil.

[Fissan · Rating 3 out of 5]

No he connectat amb l'estatus social de les amigues, però salvo alguns dels temes dels que parla la història: la hipocresia, l'homofòbia, la camaraderia entre elles. No suporto que la gent fingeixi pel que diran, em confirma el que penso: aquells que semblen perfectes són els que tenen més a amagar. Lectura fàcil i ràpida, en un dia el pots llegir. El recomano a aquelles qui viuen de rendes o que guanyen en un mes el que guanyo jo en mig any. I de la història pots treure temes dels que xerrar en un club de lectura.

[Ana Leiva Fuentes · Rating 3 out of 5]

Primer libro que leo de esta autora por recomendación de la biblioteca.
Le pongo tres estrellas porque es de fácil lectura, ideal para el veranito o para interlibros después de leer uno de aquellos pesados. Pero, si no fuera por esto... tendría dos. La historia, pues la verdad que ni fu ni fa... traumas personales que se estrelazan entre ellos y que dan valor a la amistad.
Libro de serie de sábado por la tarde... si tienes oportunidad lo lees, si no, no te pierdes nada.
De todas formas, seguiré leyendo a esta autora ya que este ha sido el primer contacto.

[Veronica · Rating 3 out of 5]

No he acabat de connectar, m'ha costat acabar-lo. Inicialment pensava que era pel salt generacional, però potser s'afegia també que no comparteixo gens la personalitat d'algunes protagonistes, la manera com s'enfronten a les circumstàncies que viuen. Encara així, he agraït el format de capítols curts, donat que ajuda per quan disposes de poc temps de lectura.

[mireiacortacans · Rating 3 out of 5]

No hi ha res que em funcioni més que el relat de tres dones als 50 que tenen problemes quotidians, secrets i personalitats totalment diferents però versemblants.
Amor etern a l'amor entre l'Eva i en David, a la serenitat i els valors de la Sara i la capacitat d'aparença de la Lisa.

El tenia al cap durant el dia, amb ganes de saber el desenllaç de la història.

[Unai Castro · Rating 5 out of 5]

No és el llibre que et canviarà la vida, però és el llibre que m'ha fet recordar que m'agrada llegir. Aquesta història de tres amigues amb els seus problemes i les seves formes de ser m'ha semblat la "telenovel·la" més interessant que he llegit des de fa bastant de temps. Ha estat tot un plaer, que el recomano sens dubte si teniu una estoneta morta, ja que es llegeix en un moment.