Carlota Gurt, més Gurt que mai La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions? Biografia del foc ens parla d'aquesta incertesa terrorífica i alhora plena de possibilitats. Per les seves pàgines hi desfilen herois de l'angoixa i esclaus de l'amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran. Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l'enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre. Hi trobarem allaus i vides calcinades, però també mons prodigiosos sorgits de la destrucció. Alternant entre la ironia i un to gairebé confessional, l'autora ens convida a entrar en el seu univers amb una prosa addictiva i una llengua vivíssima que atrapen el lector i no el deixen anar.
Carlota Gurt i Daví (Barcelona, 1976) és una traductora i escriptora catalana. És llicenciada en Traducció i Interpretació per la UVIC, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la UOC i en Comunicació Audiovisual per la UAB. Té un MBA especialitzat en mitjans de comunicació. Ha cursat, també, l'itinerari de narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Entre 1998 i 2010, va treballar en l'àmbit de les arts escèniques, com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus, i com a cap de producció al Temporada Alta.
El 2019 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull "Cavalcarem tota la nit".
L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte "Sola".
Magnífico libro de relatos, homogéneo y de una originalidad y calidad bárbaras.
Alargué su lectura todo lo que pude siguiendo las instrucciones de la autora al inicio: leer dos historias al día máximo y seguir el orden del índice que marcan los relatos. Tiene su sentido desde luego, en caso contrario acabas por confundir unos con otros, que insisto son magníficos, y no se captarían los pequeños guiños de la autora con personajes que en alguna historia se retoman de historias precedentes.
Es la primera vez que veo en una serie de relatos cuyo segundo cuento sea mejor que el de arranque del libro pero así me pareció, que el primero era muy bueno (Dinosaurios) y el segundo era mejor todavía (Divorce is ok meme). Otro que también me pareció muy bueno no sé si el mejor, Tectónica de placas, y el ultimo del libro también sobresaliente, Balas de paja.
Los que menciono me parecieron de 10, pero los otros diez relatos restantes también son muy buenos, ninguno baja del 8, selección brillante.
¿De que habla Carlota Gurt? De pequeñas decepciones, de expectativas frustradas, de familias imperfectas, de parejas heterogéneas, de inquietud existencial, de balances vitales. Todo esto lo expresa como digo sin miedo a afrontar una narración arriesgada y novedosa. Me ha encantado y me apenó un poco terminarlo.
"Y un petirrojo se posa en el capó. Los mira con ojillos como balines a través del parabrisas, haciendo micromovimientos con la cabeza, torciéndola ligeramente, como nosotros ante un cuadro que no sabemos descifrar. No debe pesar ni veinte gramos. Medio croissant. O menos. Un halcón se lo zamparía de un bocado (...) Da unos saltos hacia el cristal para vernos mejor. Quizá además sea miope".
La Gurt diu a l’inici que no en llegeixis dos de seguits. Jo recomano empassar-se el llibre d’un glop, si es vol, en el meu cas ho he fet perquè no podia parar de llegir. Recomano, també, llegir el relat tot seguit. Per no perdre el fil.
El llibre és un recull de relats. M’ha semblat molt poètica la manera com queden entrellaçades subtilment les diferents històries.
No us enganyaré. D’aquesta autora em va agradar molt més “Cavalcarem tota la nit”.
Aquesta novetat utilitza un llenguatge a voltes incendiari, poc amable.
Definiria l’escriptura de La Gurt com una escriptura sense complexos, carnal, despreocupada. Els diàlegs directes. La lectura, exigent. Demana estar centrada per entendre el rerefons de cada història.
Com en tot llibre de relats alguns m’han agradat més que d’altres. N’hi ha que et queden a la memòria. D’altres m’han semblat massa carnals. En tot cas, aquest llibre retrata l’autora en essència.
"La intensidad de la mirada de la persona de la que estas enamorado es inversamente proporcional a tu capacidad para resistirte —Una mirada de cien mil amperios y tu universo explota"
"Todavía me sorprende que quisieras hacerte astronauta, a ti que tanto te gustaba tener los pies en el suelo"
"Alguien con quien inventar el tiempo: porque el amor es eso"
Me ha gustado descubrir a esta autora. Seguramente es mejor en catalán como ya me dijo el librero en su momento cuando le pregunté por el libro en castellano y él me esbozó un escueto "Que raro" mientras además añadía a la frase una cara como de limón pocho y seco (si, ese típico limón que te olvidas que está al fondo de la nevera detrás de un trozo de jamón rancio). La culpa es del curso de escritura, señor, no me mire mal.
Carlota no deja indiferente a nadie en este libro, su forma poética y bastante agresiva de escritura llama la atención y puede descolocar en algunos momentos. Como suele pasarme con los libros de relatos, unos me encantan (divorce is ok meme y tectónica de placas maravillosos) otros los odio y otros no me significan nada en absoluto. Supongo que tiene que ver con aquellos temas que más puedo sentirme identificado (ANSIEDAD y RELACIONES QUE NO CONDUCEN A NADA). Ha sido divertido intentar descubrir las conexiones entre los diferentes relatos y también es verdad que me ha costado seguir el hilo de varios de ellos y me ha parecido estar vagando por un flujo de consciencia de la autora de una forma constante. Yo sí que he necesitado un bigger boat para surcar su mente.
"Disposición vaginal como eufemismo para decir que me sale del coño"
"El padre siempre oye pitidos, el niño querría oírlos, podrían ser voces a toda velocidad susurrando secretos del universo"
Conjunt de contes plens de l’estil de Gurt: Lliures com els ocells, vius com el foc, ràpids com l’aigua quan brolla. Amb atenció s’hi poden trobar relacions en diversos sentits, tant entre aquests contes com amb altres obres de la mateixa autora. He de dir, però, que em va agradar més “Sola” o “Cavalcarem tota la nit”.
Irreverent. Sincera. Directa. Així és la forma d'escriure de @lagurt i que clarament veiem en aquest recull de contes. Històries curtes, però intenses (i tenses) sobre desconeguts que pugen al cotxe, mares separades que sobreviuen a la nit de focs i petards, germanes que treballen en un telefèric que puja a un món desconegut o pares que ensenyen la màgia dels sinònims a la seva filla gràcies al mercat de sant Antoni. Trobareu de tot, i tot magníficament escrit, pensat i somiat. I com diu ella mateixa, cada dia dos relats i a dormir!
Como me sucede siempre con los relatos o cuentos, unos me encantan y otros me dejan fría. Los que me gustan me encantaría que fueran más extensos pero, claro 🫤, eso sería ya una novela. 😬🤣
He anotado muchas citas que me han gustado mucho. La narrativa es estupenda.
Mi primer libro de Carlota Gurt, y me quedo loca con su narrativa, poética y potente. El germen de este libro es la propia vida de la autora, que a través de un universo de personajes inventados, narra 14 relatos que bailan entre la ficción y la autobiografía, en tono ácido y con un punto grosero que me ha encantado. Si este libro fuera una cápsula de café, sería un Espresso Forte. Corto pero de sabor intenso.
Un recull que no deixa indiferent. Fragments de vides perduades enmig d'un món indiferent que no atura. Molt bona elecció com a primera lectura de l'any.
Fa dies que tenia aquest llibre esperant a les lleixes, i aprofitant #abrilcatalà2024 m’hi he posat! I ho he gaudir molt!
‘biografia del foc” de la Carlota Gurt publicat per @grup62_ es un recull de contes que t’atrapen de maneta hipnòtica. Un grapat d’històries que ens parlen de la vida en parella, de relacions que comencen i d’altres que acaben, de records d’infantesa i d’infants que un dia recordaran el que s’explica, de fets insòlits explicats amb normalitat i de fets normals explicats de manera insòlita, de la vida mirada amb el prisma de la ploma esmolada de la Gurt!
Retalls de vides independents o potser no tant…
Llegir a la gurt es gaudir amb les paraules, es jugar amb el llenguatge , es saber que et deixarà pòsit durant dies…sempre es un plaer!
"...i tothom, alliberat per tres o quatre dies del jou de la feina, s'afanya a fugir de la ciutat, de la mateixa manera que els gossos s'esbraven corrent per un prat els deu minuts que l'amo els deslliga." "Són com la part dolenta que tenim a dins: cal intentar eliminar-la, però també cal aprendre a conviure-hi una mica perquè no desapareixerà mai del tot." "Sí, la vida muntada, però, bah, al capdavall, per què es munten les coses? Per desmuntar-les, esclar."
It was absolutely fine. I've already forgotten nearly all of it a day after finishing the book. Despite being short stories I found some of them a bit of a slog. I'm sure some people will find the book's strange sense of humour enjoyable. I didn't. Like Captain Sensible, (I'm) Glad it's all over.
De menys a més. De fet, els primers relats se m'han fet massa complicats. Eren situacions que no m'interpel·laven, que les trobava massa aliènes. A mig llibre ha millorat i m'he sentit més interessada per cada relat. Em sap greu perquè al primer llibre de relats em va encantar tot.
No estoy muy seguro de si me ha gustado este libro o no.
Es una colección de 14 relatos cortos (que incluye instrucciones de uso: "leer los cuentos en orden y no mas de dos seguidos") que explora de gente rota o rompiéndose: la frustración, alienación, resignación, ansiedad, pérdida...
Sorprende muchisimo por su estilo, que honestamente tampoco sabría describir. Imagino que una de las virtudes que tiene es que los relatos son muy diferentes entre si, suscitando cosas diferentes a diferentes lectores. En mi caso, ha habido relatos que me han encantado, como "Tectónica de Placas", otros que por pasajes me han encantado, pero en general me han dejado frío (Divorce is ok meme), y otros que honestamente me han dado bastante igual (La Máquina Inmensa).
Lo recomiendo mucho como libro para tener al lado de otros, o si se quiere leer algo intenso en pequeñas dosis.
—Vale. Ya podemos seguir. ¿Sabes qué es este libro? — Es un libro para aprender palabras, ¿no? —Es un libro para complicarse la vida: decir lo mismo con palabras distintas. La niña lee la cubierta: —Diccionario de sinónimos. ¿Sinónimos? Y el padre le señala el libro con un gesto de la cabeza. Mientras él paga, la niña se apresura a buscarlo y le lee en voz alta: - Sinónimo: equivalente, afín, análogo, similar, idéntico, parecido. El padre se ríe y le compone un mechón que se había rebelado contra la trenza. —Anda, vamos a almorzar que tengo hambre. Y a los dos minutos, ella recita: -Apetito, gana, gazuza, avider voracidad, carpanta, glotonería, gula. —Acto seguido, levanta la vista hacia su padre y exclama —: ¡Qué carpanta! Se desternillan de risa. A partir de hoy, siempre dirán «carpanta». A menos que estén enfadados o de mal humor. «Carpanta» es el primer ladrillo de su palacio privado de palabras.
Si tengo suerte, aparece el quebrantahuesos por los riscos y da unas pasadas planeando con las alas extendidas. En algún sitio leí que estos pájaros ponen dos huevos y el primer pollito que nace mata al otro. Caín y Abel. El santo y el verdugo. Matar a un hermano es como romper un espejo para no ver lo que podríamos haber sido. Yo a mi hermana nunca he podido ni verla. Será por eso que me fascinan estos pajarracos. No obstante, tampoco me gusta lo que me encuentro en el espejo todas las noches mientras me cepillo los dientes.
—¿Qué es ese humo? —te pregunta tu hija. —Los campesinos, que queman rastrojos, lo que sobra después de la siega. Le ves el miedo en la cara. -No pasa nada. Es un incendio controlado. Incendio controlado, piensas: cuántas mentiras.
De nuevo, las lágrimas: pólvora líquida del incendio que llevas dentro. La impotencia es inflamable.
Los adelanta pero no los ve, ya no ve personas, solo relojes de carne y hueso con manecillas de cartílago, de uña, de sangre, acercándose a la muerte a velocidades diferentes según su edad; no ve personas, ve canicas rodando por un embudo, van acelerando hasta un ritmo frenético justo antes de caer por el agujero; cuantos más minutos vivimos, más cortos se nos hacen, es pura estadística: a los diez años, un año es una décima parte de tu vida; a los cien, es una centésima parte. Si fuésemos inmortales, la percepción del tiempo tendería a cero. ¿Quién querría ser inmortal?
Nos gustan demasiado los paralelismos entre humanos y pájaros —la libertad, volar, etcétera -, pero nos parecemos más a los insectos que a los pájaros. Colonias de individuos indistinguibles entre sí, insignificantes. Un día muere uno, y ya hay decenas de larvas esperando su turno para errar por este mundo incomprensible. Criaturas que proliferan en la putrefacción y no hay forma de exterminarlas; las moscardas, las cucarachas, también los humanos.
Magnífica, la Carlota Gurt. He de confessar que no soc bona lectora de relats, no és res en contra del gènere, sinó tot el contrari, considero que requereixen una escriptura i una lectura exigent i tenen un ritme accelerat, pots acabar empatxat. He d'agrair a la Carlota que m'hagi ensenyat a llegir contes, no més de dos seguits. És una gran escriptora, virtuosa de la llengua i amb un estil impactant. Llegiu-la!
Biografia del foc és el primer libre que llegeixo de la Carlota Gurt i m'ha deixat agradablement sorpresa: 14 contes que són un prodigi de metàfores, amb un ús de la llengua extraordinari, per reflectir el dolor i la buidor de la vida, la crueltat del pas del temps, els dubtes i el patiment diari a les ciutats, la dificultat de les relacions personals i l'absurd de la quotidianeïtat.
Els meus preferits, sense dubte, "Divorce is OK meme", "Els meus tancs" i "Encara queda oxigen". D'altres m'han costat més, com "Amor" o "I molt rarament, la mort". En quasi tots els relats trobem ocells; en alguns es reitera el valor de les paraules (definicions, diccionaris); hi ha sexe i també molta incomunicació. I, sobretot, hi ha un munt de frases memorables que no he pogut deixar d'apuntar: "Les rutines encongeixen el temps com un jersei de llana rentat a norata graus". "Val més fracassar al cap de pocs mesos que no estar quinze anys fracassant a càmera lenta". "Les Victoria encongint-se, doblegant-se, amb l'ús i les rentades, fins que no t'hi cabien. Com els matrimonis, com les ambicions. Com la vida". "Quan el motor s'atura, el silenci és dens. S'hi podrien untar unes torrades".
Pessimisme a dojo i molta reflexió en acabar. Molt recomanable.
“Les flames, que boniques”, si. Carlota Gurt en estat pur, bellugant-se entre les flames de la cruesa i de la bellesa. Perquè “sense mirada no hi ha bellesa”.
“Ella torna i se’n va, torna i se’n va. Com una onada. Com un batec del cor en una ferida. Com l’amor. Fins que decideix donar l’àncora per perduda i s’enfila a la barca.”
“Algú amb qui inventar el temps: perquè l’amor és això.”
Carlota es una constructora obstinada de las imágenes, recurriendo continuamente a figuras retóricas que obligan a la mente a bailar sin parar. El problema es que entre tanto baile se te olvida a veces el hilo argumental y si a eso le sumas que los personajes no tienen una construcción clara (cuesta saber si la protagonista es él o ella o si la propia autora o quién sabe qué...), el resultado es una sobreestimulación interesante pero innecesaria que no lleva al lector a ninguna parte. Por otro lado, utiliza una jerga posmoderna que recurre constantemente a vocablos soeces y demasiado repetitivos. Y eso, más que elevar el texto, lo encorseta y empobrece. A pesar de ser un libro de relatos cortos, se me ha hecho tan pesado como una serie de 10 volúmenes.
Si no us ha agradat aquest recull hi ha una probabilitat molt gran que sigui perquè no l'heu llegit com toca. Sisplau feu cas a l'advertència inicial, hi és per alguna cosa. Tampoc us capfiqueu en entendre-ho tot ni a buscar significats ocults com qui rellegeix un poema cinquanta vegades per intentar trobar-li un sentit. He de dir que haver anat a dues presentacions m'ha ajudat molt a llegir-lo d'una manera adequada i m'ha permès sentir que estava aprofitant de veritat una lectura perquè així no hi entrava a cegues. Sistema que recomano 100 %. Perquè al final la literatura és el pont entre la intenció inicial de qui escriu i l'experiència reflectida en els ulls de qui llegeix.
Un llibre de relats sorprenent i força desconcertant en el millor sentit de la paraula. Si alguna cosa té l’autora és la capacitat de sorprendre’ns i, a estones, deixar-nos amb la boca oberta amb les seves reflexions amagades dins dels relats. com la majoria de reculls, hi ha contes més aconseguits que d’altres (tot i que en això també hi ha molt de personal, és clar), però algun d’ells, com ara Tectònica de Plaques, em semblen petites peces mestres. M’he quedat amb ganes de llegir més de Carlota Gurt i seguir gaudint d’aquesta prosa, a voltes eixuta, a voltes divertida, sempre intensa i estimulant.
Vaig regalar aquest llibre sense saber que era un llibre de relats, mai n'havia llegit abans i haig de dir que m'ha encantat! He descobert un món. Òbviament hi ha de tot: alguns són pitjors altres millors però segur que n'hi ha algun que et remou. A més a més, hi ha "guiños" en altres relats. És el llibre perfecte per anar llegint poc a poc quan no pots dedicar-li molts minuts seguits a la lectura. Recomanadíssim!
Un llibre que es llegeix molt bé. Jo no havia llegit l'anterior, però sí la novel·la. M'agrada l'estil directe de l'autora. Com sempre en els contes curts, alguns t'encanten, altres agraden, i a algun, potser un, no hi he acabat d'entrar. Potser també és culpa meva, que l'he llegit a estones. Un llibre que es disfruta.
Carlota Gurt ha fet un llibre per entretenir i per reflexionar a parts iguals. Si bé és cert que hi ha relats que són difícils de seguir i hi podem trobar certa complexitat, la majoria són fluits, bonics (si és que es pot parlar així d’un relat, ho faré) i bucòlics.
Un cinc. Sobretot perquè alguns contes m’han captivat i fascinat.
Un recull de contes que recuperaré a comptagotes en el futur, ja que cal prestar molta atenció a cada conta per poder trobar-li el rerefons i no en tots els casos he estat capaç de fer-ho. Històries d'amor, de desamor, d'abandonament, d'inicis, de finals...