Dona de pres

by Teresa Pàmies

Un amor més que romàntic, de debò, un amor de sangs enceses i cors generosos; una pietat que fa reviure en les consciències revoltades els més purs sentiments d'humanitat, les virtuts més altes.

192 pages, Paperback

First published January 1, 1975

About the author

She published novels, diary prose, narrative and articles. Always active in politics, from 1939 to 1971 she had been exiled in South America, Czechoslovakia and France. Her work is a living witness of the Spanish Civil war and the republican's exile.
She collaborated in radio and press and also in scientific and cultural magazines, like Avui, Xarxa, El Temps, Catalunta Ràdio among others. Together with her father, he wrote Testament a Praga (1971), awarded the Josep Pla in 1970 and the Crítica Serra d'Or in 1972. She continued her production with titles such Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), awarded with the Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció in 1995, or Cròniques de comiat (2000), among many others. Her work has been translated into Spanish, Galician and Slovene.

She was honoured with the Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya in 1984, the Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona in 2000 and the Premi d'Honor de les Lletres Catalanes in 2001.

She is the mother of another famous Catalan writer, Sergi Pàmies.

Reviews

[MarionaRebull]

Com una desgraciada vaig plorar. Com. U-na. Des-gra-cia-da.

[Regina G. Frixach]

El compromís polític i feminista de la Teresa Pàmies em revoluciona per dins. Posa al seu lloc la lluita d'unes dones valentes i intel·ligents. A més a més, la riquesa de la llengua, com escriu, les paraules, tot.
Quart llibre que em llegeixo de la Teresa Pàmies, i fins ara, el que m'ha agradat més.

[Sofia]

És el meu llibre preferit.

[Ferran]

M'ha encantat! La Teresa Pàmies és molt bona, ja em va agradar molt Si vas a París, papà... Potser en llegiré algun més!

[Josep Ramos Rivera]

És d'aquells llibres que quan l'acabes tens la sensació d'haver llegit una història real.

[Ènia]

Com de malament ens expliquen la història...

[Berta Escobar]

dels millors finals mai escrits