Lo mig del món

by Roser Vernet

"Lo mig del món" és el llibre d’una dona de terra endins. Es desplega des del balcó del Priorat, un viatge pels estrats geològics i els de la memòria. Una paraula, un nom o un topònim són l’excusa per explicar històries que són a vegades duen a algun lloc i a vegades t’hi perds, però a cada passa sorgeix un pensament, convertit en gota de pluja que farà bona saó. El seu pensament no divaga sinó que arrela amb la força de qui sap totes les cares d’un lloc i el llegeix.

Genres: Fiction

176 pages, Paperback

Published August 30, 2023

Reviews

[Trodeponent · Rating 2 out of 5]

Aquesta obra pretén, en principi, emparaular la naturalesa diversa dels vincles que podem guardar amb un lloc: la història, la gent, el medi natural, el relleu, la parla, etc.

Ara bé, ho fa a batzegades, congriant textos molt diversos, i alguns massa vagues, sense res que els relacioni. A la falta d'un fil conductor, s'hi sumen idees repetides (els focs i els incendis com a final de la vida humana) i tòpics una mica rovellats (com per exemple que la follia és la lucidesa o que no és el mateix una casa que el lloc on vivim).

A nivell lingüístic, hi ha encerts, com l'ús de dialectalismes, però també hi ha frases i passatges innecessàriament enrevessats. Tot plegat deriva en la lectura feixuga d'una retòrica massa buida si tenim en compte tota la pompa que s'hi desplega.

Quedo amb la sensació que és una obra més d'allò que està tant de moda darrerament a la literatura catalana: «autoficció» embolicada amb el reclam romàntic del retorn a un entorn rural...

[Rut Vidal · Rating 5 out of 5]

Com m'ha agradat aquest llibre! L'he acabat i el tornaria a començar ara mateix. Volia prendre notes però he vist que acabaria anotant-ho tot. He tingut la sensació que era com una de les llargues converses al Perxe amb la Roser, un repàs de moltes de les coses que ha viscut, ha reflexionat i ha lluitat al llarg de la seva vida. M'ha transportat també a les meves arrels, a un paisatge i unes persones molt properes, que per a mi també són casa, amb uns episodis tan ben explicats que em semblen viscuts sense voler caure en la usurpació de records, que jo també trobo immunda. I està escrit amb una llengua meravellosa, amb unes paraules molt ben triades, perquè el com ho diem diu molt del què diem.

[Joan Roure · Rating 3 out of 5]

3,5 ⭐️

Petits glops de pensaments, records i memòria, a moltes estones poètic, sempre profund i reflexiu. Els vincles com a eix vertebrador de tot. Una dissecció amb bisturí d'allò que passa mentre passa la vida i que la inèrcia i velocitat no ens deixa veure. Un llibre per aturar-se i obrir els ulls i la caixa dels records. 
I és que com bé diu la Roser, los miralls com los records, fan companyia.

«La memòria com un tresor i com un llast. La memòria com una presència i una absència, perquè no és només allò que recordes, és allò que has oblidat però que hi és, deixant espai i ocupant-lo alhora. Lo buit que ocupa un oblit no s'emplena així com així.»

[Paula Cebollada Rica · Rating 3 out of 5]

Una invitació a reflexionar sobre els petits detalls (i això m'ha encantaaat). Tot i que alguns capítols m'han cautivat, m'ha faltat un fil conductor i una mica de lleugeresa en algunes pàgines.

[SergiFàbregas · Rating 3 out of 5]

«Lo comboi és un espai i un temps a contratemps i sovint a contrallum, però lluminós i durador perquè crea espais, genera temps i trena complicitats dinàmiques.»

[Joana Llauradó · Rating 3 out of 5]

3.5 ha començat molt fort i hi ha alguns capítols que se't claven al cor, d'altres no hi he connectat tant

que un lloc, que és la gent, sigui casa, qui ho té sap la sort que és, com casa (o amb la meva gent que pot ser de molts llocs però son el meu lloc ) no hi ha res

[Raquel · Rating 5 out of 5]

És una preciositat.
He d'admetre que una part del llibre i de tot plegat que s'entén quan es veu a la Roser Vernet xerrant en directe, i parlant de la seva terra, del Priorat, i la fèrria lluita perquè no quedi en res

[ganxeta_lectora · Rating 5 out of 5]

LO MIG DEL MÓN de la Roser Vernet

@elclubeditor

“El lloc és la gent, i la gent és el lloc.” – Roser Vernet, Lo mig del món

Acabo de rellegir Lo mig del món de Roser Vernet i, una vegada més, m’ha captivat. 🌿 No és només una lectura: és una immersió al Priorat, al paisatge, a la memòria dels llocs i a la vida de la seva gent. La prosa poètica i fragmentària de Vernet et convida a pensar en la relació entre persona i territori, en com els llocs ens transformen i com nosaltres els transformem a ells.

El llibre combina l’arrel local amb temes universals: la terra, l’aigua, l’exili i el retorn, la vida en comunitat, el pas del temps i la memòria. Parla també de la pèrdua de costums i de comunitat —com la conlloga— i de com aquests canvis afecten la identitat col·lectiva. I posa el dit a la nafra en la pèrdua de la llengua pròpia, sovint sacrificada en favor d’una estandardització que ens fa perdre matisos i riquesa.

Hi trobo un fort component reivindicatiu: defensa els territoris petits i perifèrics, alerta sobre la degradació ambiental i reivindica la dignitat de la gent de la terra. Ho fa amb sensibilitat i elegància, sense dogmes, fent que cada frase ressoni.

Lo mig del món no és una narrativa convencional, sinó un recorregut fragmentat entre assaig, memòria i poesia. Una lectura pausada, bella i plena de veritat, que et connecta amb la llengua, la natura i la memòria col·lectiva.

Llegit i comentat al Club Liternatura de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, i també al Club de lectura de la @gaudillibreria , on vam tenir el luxe de comptar amb la presència de l’autora. 💚

Qui l’ha llegit?😊

[Maria M. · Rating 5 out of 5]

Una recomanació d’una amiga que ha esdevingut un dels llibres que més m’han agradat enguany. Farcit de descripcions acuradíssimes i d’una bellesa excepcional, “Lo mig del món” ens trasllada a una terra que podem conèixer i trepitjar sense haver-ne sentit mai a parlar.

[juditd]

M’ha dit entre poc i res. M’esperava una altra cosa

[Manel Añó]

Infumable, no el llegiu.

[Èric Prim · Rating 3 out of 5]

3,5 ⭐️

Segurament estic sent injust i haurien de ser quatre estrelles i no tres i mitja, però últimament tinc el cap atabalat de tanta literatura de marges, paisatge i territori. Potser quan m'hagi passat l'embaf ja en posaré quatre.

[Irinalelele · Rating 3 out of 5]

"Perquè per trobar alguna part de tu mateixa et cal anar-te'n, deixar el lloc de cada dia. Lo lloc al qual des del primer retorn retornes sempre"

Lo mig del món una lectura breu, intensa i senzilla, lo meu preferit. M'agrada el missatge de la Roser sobre les arrels, l'autoconeixement, el sentit de pertinença, els vincles... I, sobretot, les comparacions amb fets i elements de la natura barrejats amb la seva història de vida personal. Ha aconseguit atravessar-me en molts moments, pel missatge que transmetia i per la poesia amb la que escriu. Cal destacar, que la manca d'un fil conductor en la història se m'ha fet una mica bola, així com alguns dels relats.
Ah i xulisisisim l'índex hihi i els títols dels capitols, heavyheavy.

Gràcies per compartir aquest llibre amb mi.

[Alícia · Rating 4 out of 5]

L'he gaudit molt! Hi ha relats que m'han arribat molt a dins, d'altres no tant. I tot plegat sa representació des parlar d'allà ho ha acabat d'arrodonir.

[Aran Palomés · Rating 5 out of 5]

"Ser casa, fer casa és una condició inestimable que en la vida hauria de ser indestriable de l'habitar.

Perquè ser casa és una locució que els diccionaris no recullen, però que és vital.

Los humans podem ser casa i fer casa, i per tant sentir-nos (a) casa, sense parets ni trespol. I podem tenir quartos i alcoves, grans sales i façanes amb balconades i galeries amb balustrades, i no tenir casa. Si el lloc és la gent, la casa també. Hi ha persones que fan casa i són casa."

Deliciós. El llocs -momentanis o eterns- on ets en tu i dones als demés parlen sovint més de nosaltres que nosaltres d'ells.

⭐⭐⭐⭐⭐

[àxel fp · Rating 5 out of 5]

Feia temps que no llegia un BON llibre 😍

[Berta Moragrega · Rating 5 out of 5]

“Los llocs potser no necessiten la gent per ser, per existir. La gent, però, sí que necessitem lo lloc per ser”

M’ha semblat preciós, una oda a la vida i a l’entorn

[Alba Granell · Rating 3 out of 5]

'Lo mig del món' és un cant poètic al territori, a la memòria i a les persones. Roser Vernet, nascuda al Priorat, reflexiona sobre la relació del jo amb l’entorn. Parla de la destrucció incomprensible del passat, la pèrdua d’activitats tan humanes com sargir un mitjó, l’ús que sempre hem fet de l’aigua i l’abús que en fem ara o la devoció social pels no-llocs, espais sense vincles ni aixoplucs. Tot plegat sense renunciar a la parla més seva, amb 'lo', 'tomaques', 'aulors' i 'aubercocs'.

[Anna Oliver · Rating 3 out of 5]

Un llibre que intenta fer una reflexió al voltant dels llocs que habitem i que acompanyen les diverses versions d'un mateix.
Barreja desigual de prosa poètica i assaig. Segons la meua opinió, a vegades hi ha una mescla de registres que no acaba de funcionar lingüísticament.
Recomane el llibre si, com jo, sou una mica dels llocs on heu viscut. Ara bé, no descobrireu res nou si ja hi heu pensat pel vostre compte.

[Marc Salomón · Rating 5 out of 5]

Aquest llibre no és un assaig sobre el territori, sinó una sèrie de reflexions emocionals i emocionants sobre com interactuem amb ell. Una reflexió que personalment necessitava sobre la naturalesa de fer casa, del que suposa ser i deixar enrere, arrelar i desarrelar. Pot resultar un poc ensucrat a voltes, però la connexió arran d'emocions ho demana i no es fa gens embafós. Es llig d'una volada. Un dels meus llibres preferits, pendent d'una necessària relectura per agafar-ne bé de notes.

[Elisenda Casanova · Rating 5 out of 5]

Excepcional manera de descriure els elements i les situacions del seu territori. Vernet explica en capítols independents com cada peça de la seva terra d'orígen (elements naturals, climàtics, persones, paisatges...) conformen un ecosistema que la defineix com a persona i determinen el seu destí. Emotiu, poètic.

[Yaiza · Rating 2 out of 5]

Lo mig del món no ha estat pas el meu llibre. Roser Vernet escriu de manera poètica i bonica, la temàtica m'interessava, però els relats curts, inconnexos, i plens de metàfores que se m'escapaven m'han deixat freda. Crec que si ets de "lo tros" pots entrar més al llibre, però no ha estat clarament el meu cas. El que està molt ben trobat és la manaera "d'escriure" els títols del capítols.

[Reader · Rating 5 out of 5]

top3 millors llibres escrits sobre la faç de la terra
maremeua

màxima poesia i saviesa en un llibre-passeig pels camins enrevessats de la vida en comunitat i la biografia pròpia

roser vernet m'has deixat amb la meleta als llavis i jo tota addicta necessito més
en tot cas, gràcies

pfff és que feu el favor de llegir-ho tothom

[human.being · Rating 3 out of 5]

M'agradaria poder posar-li una puntuació més alta perquè lliga d'una manera especial conceptes essencials de la llar, la natura i l'existència en el passat i el present. Tanmateix, a parer meu té una manca de cohesió enorme que no he pogut ignorar, perquè no sembla que siga intencional i m'ha fotut bastant la lectura.

[Marta Bereau · Rating 2 out of 5]

Malgrat que deixa entreveure que està molt ben escrit i que el que exposa és profund i reflexiu, el llibre no m'ha transmès el que pretèn. Al meu entendre, dóna massa voltes i no tens clar què et vol explicar. És com si parlés una altra llengua.

[Mireiot · Rating 3 out of 5]

L’he deixat. Vaig començar entusiasmada amb la seva veu però poc a poc vaig anar perdent l’interès. És un llibre desigual, amb algunes reflexions interessants, prou ben escrit. Divaga. Sembla parlar des d’un superioritat moral que al final cansa.

[Marta Espinosa · Rating 3 out of 5]

Reivindicatiu.

M’agrada que s’hagi mantingut el dialecte a l’hora d’escriure.
M’agrada la delicadesa de descriure la quotidianetat i ets detalls en molts capítols.

Ara bé, sense haver assistit a un debat on la Roser parlava del llibre i de la lluita del Priorat, no hauria entès moltes coses.

[Pep Bonet · Rating 3 out of 5]

No he arribat a copsar el llibre. A voltes hi entrava. A estones era completament fora. Sonava bé, però no hi era jo dins d'ell.
Això sí, és remarcable l'ús que la Vernet fa del llenguatge del Priorat. Consultar el Diccionari normatiu valencià ajudava molt a capir el que no era clar.

[Pilar Rodríguez Cunill · Rating 2 out of 5]

Maldament ser un llibre molt poètic, no ha estat per jo.

[Elisabet Busquet · Rating 4 out of 5]

Escrit de manera magistral. Som el que parlem.