What do you think?
Rate this book
Aigua en cistella
PREMI DE NOVEL·LA CIUTAT D'ALZIRA Uns desconeguts irrompen en el tranquil retir d'Isabel amb la intenció de descobrir l'experiència vital d'aquesta dona a qui localitzen, encuriosits, seguint el rastre d'uns antics papers que deixà escrits un oncle seu, enamorat d'ella en silenci des que era jove. Aquests textos són el contrapunt a la narració d'Isabel, i ens ajuden a descobrir la senzillesa i la sensibilitat d'un personatge que, a més de treballar de criada, ha de saber encaixar les proposicions de l'amo. Tot i fer el possible per mantenir la integritat, la fugida a Barcelona i l'exili a Montpeller acceleren els esdeveniments cap a un final on l'amor i el desamor en seran protagonistes. En aquesta obra, que ha estat guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1998, la protagonista ens transmet, amb un llenguatge ple de matisos i de tendresa, la mirada càlida d'una València cridanera i alhora plena de grans silencis en temps de postguerra. Tot plegat, un conjunt de sensacions suaus i profundes com el perfum de la flor del gessamí.
Unknown Binding
First published February 1, 1999
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 13 of 13 reviews
July 20, 2025
Un història ben bonica traçada per una Carme Miquel esplèndida. Una història de desigualtats de classe, però sobretot de dignitat de la classe obrera. Molt recomanable
June 30, 2023
Una història contada en dues línies temporals. La d'uns desconeguts intentant recompondre si la dona que han localitzat és la mateixa que idealitzava un familiar seu. I el mateix testimoni de la dona contant el seu passat fins a arribar al desenllaç a Montpeller.
Isabel és la protagonista d’una obra senzilla i terna. Transcorre entre València, Barcelona i Montpeller. Em sembla que la seua debilitat és el seu començament, un poc pesat de llegir amb uns diàlegs forçats especialment els d’Isabel. Tampoc s’acaba d’entendre la situació dels familiars buscant trobar informació. Però superats els inicis, la novel•la va fent-se apassionant i la trama d’Isabel guanya interés.
Carme Miquel conta una història del treball de criada per a la gent rica de la València de començaments del segle XX. A través de les seues vivències som testimonis d’esdeveniments històrics com l’esclafit de la guerra civil, la dura postguerra o la riuada a València del 57. Isabel es manté ferma davant les proposicions d’amor de l’amo, fent cas al consell de la seua companya d’anar amb cura: “amordamo aigua encistella”. La pressió a la qual és sotmesa per les circumstàncies del moment de la seua vida, els amors perduts i la insistència de l’amo seran massa complicades per a la vida d’Isabel.
Una novel•la que, superat l'inici, es fa agradable i entretinguda. A més, va ser premi de novel•la Ciutat d’Alzira 1998.
Isabel és la protagonista d’una obra senzilla i terna. Transcorre entre València, Barcelona i Montpeller. Em sembla que la seua debilitat és el seu començament, un poc pesat de llegir amb uns diàlegs forçats especialment els d’Isabel. Tampoc s’acaba d’entendre la situació dels familiars buscant trobar informació. Però superats els inicis, la novel•la va fent-se apassionant i la trama d’Isabel guanya interés.
Carme Miquel conta una història del treball de criada per a la gent rica de la València de començaments del segle XX. A través de les seues vivències som testimonis d’esdeveniments històrics com l’esclafit de la guerra civil, la dura postguerra o la riuada a València del 57. Isabel es manté ferma davant les proposicions d’amor de l’amo, fent cas al consell de la seua companya d’anar amb cura: “amordamo aigua encistella”. La pressió a la qual és sotmesa per les circumstàncies del moment de la seua vida, els amors perduts i la insistència de l’amo seran massa complicades per a la vida d’Isabel.
Una novel•la que, superat l'inici, es fa agradable i entretinguda. A més, va ser premi de novel•la Ciutat d’Alzira 1998.
September 21, 2023
amordamo aiguancistella
Meravellosa novel.leta de Carme Miquel que és també la primera que llig de l'autora, que va faltar recentment. M'ha encantat perquè em recorda poderosament a un dels meus llibres favorits i que segurament és el millor llibre escrit en català, La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Si la intenció de Miquel era rendir-li tribut a Rodoreda, queda clar que ho ha aconseguit de sobra.
La protagonista, Isabel, és una jove de gran bellesa física - al parer dels qui la rodegen, perquè ella no té consciència del seu atractiu físic - que és observada i desitjada a distància per un invàlid immobilitzat en una cadira de rodes. Tots els intents del malalt d'acostar-se a ella són tallats pels seus familiars, que no entenen la obsessió per una desconeguda que viu sola en la pobresa. Quan l'admirador llunyà mor, els seus nebots accediran per fi a contactar la dona anhelada, ja anciana i recluida en una residència, que anirà poc a poc, primer amb reticència i després amb acceptació, contant la seua història amb una veu tan emotiva com entranyable.
Aigua en cistella és la història de una dona nascuda de pares republicans desapareguts durant la Guerra Civil, tirada avant junt al seu germà per la iaia i que logra sobreviure en un món que li és hostil amb res més que la seua força de treball. Amb ella, Carme Miquel rendeix un tribut a la classe obrera i als represaliats de la guerra, als que visqueren el franquisme callats i en un racó perquè no sabien ni podien fer altra cosa, als miserables explotats per una burgesia rica i acomodada que es considerava benefactora d'una casta inferior submissa a tots els seus desitjos.
És també la història d'una dona brutalment violada quan era encara una xiqueta i que, a conseqüència d'aquesta agressió, mai podrà ser una adulta sana, ni tenir una relació normal amb els homes. I la d'una dona forta que no permetrà ser explotada sexualment ni utilitzada per al plaer de diferents homes que, amb la excusa de la seua bellesa, pretenen seguir fent d'ella un objecte acoblat als seus desitjos. Encara que aquesta lluita la porte a la bogeria.
I és que amor d'amo és aigua en cistella.
Com he dit, meravellosa, potent, colpidora. Una veu femenina sòlida i rica, un personatge a la altura de la Colometa de Rodoreda. 10 de 10. Molt recomanable.
Meravellosa novel.leta de Carme Miquel que és també la primera que llig de l'autora, que va faltar recentment. M'ha encantat perquè em recorda poderosament a un dels meus llibres favorits i que segurament és el millor llibre escrit en català, La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Si la intenció de Miquel era rendir-li tribut a Rodoreda, queda clar que ho ha aconseguit de sobra.
La protagonista, Isabel, és una jove de gran bellesa física - al parer dels qui la rodegen, perquè ella no té consciència del seu atractiu físic - que és observada i desitjada a distància per un invàlid immobilitzat en una cadira de rodes. Tots els intents del malalt d'acostar-se a ella són tallats pels seus familiars, que no entenen la obsessió per una desconeguda que viu sola en la pobresa. Quan l'admirador llunyà mor, els seus nebots accediran per fi a contactar la dona anhelada, ja anciana i recluida en una residència, que anirà poc a poc, primer amb reticència i després amb acceptació, contant la seua història amb una veu tan emotiva com entranyable.
Aigua en cistella és la història de una dona nascuda de pares republicans desapareguts durant la Guerra Civil, tirada avant junt al seu germà per la iaia i que logra sobreviure en un món que li és hostil amb res més que la seua força de treball. Amb ella, Carme Miquel rendeix un tribut a la classe obrera i als represaliats de la guerra, als que visqueren el franquisme callats i en un racó perquè no sabien ni podien fer altra cosa, als miserables explotats per una burgesia rica i acomodada que es considerava benefactora d'una casta inferior submissa a tots els seus desitjos.
És també la història d'una dona brutalment violada quan era encara una xiqueta i que, a conseqüència d'aquesta agressió, mai podrà ser una adulta sana, ni tenir una relació normal amb els homes. I la d'una dona forta que no permetrà ser explotada sexualment ni utilitzada per al plaer de diferents homes que, amb la excusa de la seua bellesa, pretenen seguir fent d'ella un objecte acoblat als seus desitjos. Encara que aquesta lluita la porte a la bogeria.
I és que amor d'amo és aigua en cistella.
Com he dit, meravellosa, potent, colpidora. Una veu femenina sòlida i rica, un personatge a la altura de la Colometa de Rodoreda. 10 de 10. Molt recomanable.
March 17, 2026
Cal valorar l'aportació de Carme Miquel a la normalització de la llengua. Tanmateix, s'ha de separar això de l'opinió sobre la seua novel·la "Aigua en cistella", obra que es fa servir, des de fa molts anys, com a llibre de lectura per a estudiants de Secundària.
Per a mi, en resum, es tracta d'una novel·la molt fluixa que sembla remuntar una mica el vol en les darreres pàgines, però tampoc. Una dona diu "parlar poc", però la història descansa en la seua veu. Un contrapunt pseudointel·lectual voyeur que no aporta res. L'anunci inicial d'un infern -expectatives- que sols es comenta superficialment al final, i que no acaba de resultar, al meu parer, justificat. Unes pàgines plenes de llocs comuns progres.
La idea és fer un retrat de la distància de classes socials en el context del franquisme. En aquest sentit, hi ha alguns encerts, malgrat ser tot tan evident que provoca una mica de vergonya aliena. La frase del títol es repeteix infinitat de vegades. També hi ha, per cert, repeticions lèxiques que fan del conjunt un text tirant a pobre: "malagana", "enjorn", "adrogueria"... I moltes -moltes!- comes entre subjecte i predicat. La prosa, això sí, resulta àgil. Però tan àgil com carent de profunditat.
Va ser Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1998.
Per a mi, en resum, es tracta d'una novel·la molt fluixa que sembla remuntar una mica el vol en les darreres pàgines, però tampoc. Una dona diu "parlar poc", però la història descansa en la seua veu. Un contrapunt pseudointel·lectual voyeur que no aporta res. L'anunci inicial d'un infern -expectatives- que sols es comenta superficialment al final, i que no acaba de resultar, al meu parer, justificat. Unes pàgines plenes de llocs comuns progres.
La idea és fer un retrat de la distància de classes socials en el context del franquisme. En aquest sentit, hi ha alguns encerts, malgrat ser tot tan evident que provoca una mica de vergonya aliena. La frase del títol es repeteix infinitat de vegades. També hi ha, per cert, repeticions lèxiques que fan del conjunt un text tirant a pobre: "malagana", "enjorn", "adrogueria"... I moltes -moltes!- comes entre subjecte i predicat. La prosa, això sí, resulta àgil. Però tan àgil com carent de profunditat.
Va ser Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1998.
September 1, 2023
M'agrada molt l'estil de Carme Miquel, amb una sintaxi espectacular i un vocabulari riquíssim. Al principi m'ha costat harmonitzar les dues veus narratives, però a mesura que avançava entre les pàgines ja anaven sobre rodes.
December 3, 2024
El vaig llegir de voluntari de valencià, està prou bé, és a dir no me’l tornaria a llegir, però és interessant saber com una dona pot aplegar a eixe extrem de botjeria.
El recomane si vols un llibre voluntari de valencià que no siga molt farragós.
El recomane si vols un llibre voluntari de valencià que no siga molt farragós.
August 11, 2019
2,5 No em convencen les dues veus narratives, ni la trobe tan dramàtica com sembla que és.
June 11, 2022
Em va agradar molt. La història, la narració i el lèxic que utilitza.
November 15, 2022
No me ha gustado nada, no lo recomiendo
June 14, 2026
amor d’amo aigua en cistella
pd: rafa eres el millor
pd: rafa eres el millor
January 31, 2022
•2,5 ⭐️
•obligatory read
•obligatory read
February 27, 2024
De mooolt de patir. 4⭐️
Displaying 1 - 13 of 13 reviews