2005년 한국일보 문학상의 최연소 수상자로 선정되며 평단의 주목을 모은 80년생 소설가 김애란의 첫 단편집이 출간됐다. 표제작 '달려라, 아비'를 비롯, 아버지의 부재와 가난 등으로 상처입은 주인공이 원한이나 연민에 빠지지 않고 자기긍정의 가치를 만들어가는 과정을 그린 단편 9편이 실렸다. 일상을 꿰뚫는 날렵한 상상력, 독특한 문장 감각이 돋보이는 멋진 소설집이다.
표제작 '달려라, 아비'는 어머니와 단둘이 반지하 단칸방에 사는 '나'가, 만삭의 어머니를 버려둔 채 집을 나간 아버지에 대해 떠올리는 상상을 담고 있다. 의뭉스러운 서사와 경쾌한 문장이 돋보인다. "내겐 아버지가 없다. 하지만 여기 없다는 것뿐이다. 아버지는 계속 뛰고 계신다."
AE-RAN KIM was born in Incheon, South Korea, the youngest of three daughters. She has won the Hankook Ilbo Literary Award, Kim Yu-jeong Literary Award, Lee Hyo-seok Literary Award, and the Prix de l'Inaperçu, among others, for her short fiction and collections. My Brilliant Life is her first novel.
Me'l vaig comprar fa anys, però sempre em costa animar-me a llegir relats, tinc la sensació que no sé connectar amb les històries igual que ho faig amb les novel·les. Se'm fan curts, diguéssim. Però 'Corre, pare, corre' m'ha sorprès i agradat. M'han interessat els personatges i els ambients creats per l'autora. M'agradaria llegir-la en format novel·la.
En fin, todos sabemos fregar un cuchillo en el fregadero sin cortarnos los dedos.
Me empecé este libro sin muchas ganas ni expectativas, solo para poder reseñarlo en la página de CoreaCultura, y la verdad es que me ha sorprendido gratamente. Aparte de que uno de los pilares temáticos de esta antología de relatos me llama la atención de por sí—la figura del padre ausente—la autora va más allá y escribe sobre abusos, precariedad, la vivienda y la trascendencia de las cosas cotidianas. Hay algunos relatos incluso que son desconcertantes y que rozan el estilo de prosa caudal que tienen autoras como Kathy Acker. Todos los relatos están enmarcados en un universo simbólico propio. A destacar: Una señal de amor y El pez de papel.
La autora nos presenta este libro sobre la vida cotidiana en Corea, en donde los padres a veces corren y se alejan sin dar explicación o se quedan y nos agobian con gran pasión. En donde, los sueños se topan con la modernidad abriéndose paso en nuestras cabezas y las prioridades acaban siendo otras. En donde, el humor permanece en cada página de diferentes formas y dándonos unos relatos marcados de realidad.
-Cultura coreana -Relaciones paternofiliales (inexistentes o contraproducentes) -La modernidad abriéndose paso entre la sociedad coreana -Situaciones de humor
PUNTOS A FAVOR ❤️:
-Me parece que es un libro que te puede servir para conocer desde otra perspectiva la realidad coreana.
-Es indudable que los cuentos están contados desde el humor y la ironía para edulcorar la cruda realidad que esconden detrás.
-Las relaciones paternofiliales que se van contando en cada relato te muestran el cómo se comporta una sociedad donde el centro de la familia es el padre, pero ¿cuando este falta? ¿Qué ocurre?
-Lo más importante es que la autora ha sabido transmitir en cada relato a lo que su generación ha tenido que enfrentarse, comenzando a vivir la modernidad, pero manteniendo partes de esa tradición coreana que tanto pesaba cada día.
Este es un libro de cuentos, que se hace ameno de leer debido a ese punto de humor e ironía que le aporta la autora. Una buena forma de descubrir la cultura coreana de primera mano.
Ein Wort, um diese Erzählsammlung zu beschreiben? Ich würde sagen: eigen(artig). Wäre mir das Buch in der Buchhandlung über den Weg gelaufen, hätte ich es nicht mitgenommen. Aber das Bookswapping-Treffen hat mich neugierig gemacht.
Die Geschichten entstammen dem koreanischen Kulturkreis. Für mich handelt es sich dabei um eine Kultur, mit der ich so noch nicht in Berührung gekommen bin. Es war Lesen über den eigenen Bücherrand und meine erste Berührung mit zeitgenössicher koreanischer Literatur.
Es sind seltsame, kuriose Geschichten und man muss sich darauf einlassen. Sie sind wunderlich, emotional und vor allem eines: düster. Sie riefen in mir eine unbestimmte Traurigkeit und Melancholie hervor, aber auch Betroffenheit und Empathie. Ich bin mir auch nicht sicher, ob ich jede Erzählung und deren Botschaft/Bedeutung bzw. den Grundgedanken verstanden habe.
Innerlich erschüttert haben mich die folgenden Kurzerzählungen: Lauf, Vater, lauf; Der wahre Grund ihrer Schlaflosigkeit und Ein Liebesgruß. Ergreifend fand ich auch die Geschichte Der Papierfisch. Eine Geschichte, in der sich ein junger Mann, trotz des fehlenden Vertrauens seiner Eltern, etwas aufbaut, aber unvermittelt vor dessen Ruinen steht und trotzdem die Hoffnung nicht aufgibt. Es ist eine starke Geschichte, die Mut macht. In Convenience Store geht es um das Leben in einer Großstadt und dem Konsumverhalten seiner Bewohner. Bei der Masse an Menschen ist es kein Wunder, dass man den Bezug zu dem eigenen Ich und zu seinen Mitmenschen verliert – so wie es der Protagonistin der Geschichte ergeht.
Jede Erzählung hat bei mir etwas hervorgerufen – ob Skepsis, Unverständnis, Mitgefühl oder Wiedererkennen. Aus jeder Erzählung kann man für sich und sein Leben etwas mitnehmen. Und trotz all seiner (Be)Sonderheiten und dem etwas holprigen Erzählstil (möglicherweise ist dies auch der Übersetzung verschuldet), hat mir die Erzählsammlung wider Erwarten ganz gut gefallen.
Mein Fazit Lauf, Vater, lauf ist eine Erzählsammlung für all diejenigen, die mal etwas anderes ausprobieren und über ihren eigenen literarischen Bücherand schauen möchten. Die Sammlung fordert das eigene Selbstverständnis heraus und stimmt einen sehr nachdenklich und melancholisch.
Una de mis primeras incursiones en los relatos cortos en cuanto a literatura coreana se refiere. Kim Ae-ran conjura un sinfín de imágenes potentes y habla en clave social de los contextos en los que los protagonistas crecen y se relacionan. La figura paterna en clave de ausencia, modelos educativos incapacitantes o la incomunicación propia de las grandes ciudades hacen aquí acto de presencia para orquestar una selección de cuentos que pueden dejar muy buen sabor de boca a aquellos que no sepan por dónde empezar con la literatura coreana.
Gran descubrimiento. Relatos increíbles sobre la vida cotidiana, las venenosas relaciones paternofiliales y el cansancio inherente de la modernidad y las dinámicas del capita.
(3.5⭐) Cuentos cortos sobre padres ausentes, vidas solitarias, miseria económica y personal, supervivencia…Casi todas las historias están protagonizadas por niños, están relatadas en primera persona y tienen esa mirada infantil entre mágica y resignada.
Tiene algunas frases magníficas. Destacaría la primera historia, la última y la del pez de papel.
Siempre ante la figura de un padre ausente, la vida transcurre frente a un televisor viendo documentales de National Geographic, en saunas a horas intempestivas o cenando fideos instántaneos.
Unos relatos en los que merece la pena adentrarse.
Recull de contes, ben escrit i en el que alguns del contes són millors que d'altres, però en tots es respira solitud i introspecció. Temes com els horaris de treball abusius, manca d'habitatge, la figura del pare absent, etc.
Ich habe nicht immer den Bezug zu dem Thema "Vater" entdecken können, dennoch waren alle neun Erzählungen lesenswert. Und in einigen habe ich mich so sehr wiedergefunden, dass ich nicht aufhören konnte, ganze Passagen mit Bleistift zu unterstreichen!
"Quand je compris enfin qu'être nul était aussi difficile qu'être brillant, j'abandonnai l'idée de me venger de mon père."
Ce recueil m’a bien plu, chose que je ne pensais pas dire au sujet de cinq nouvelles portant sur la thématique du père. Le style d’écriture de Kim Ae-ran est prenant mais aussi concis puisqu’aucun de ses textes ne nous laisse sur notre faim. J’ai d’ailleurs beaucoup apprécié l’introduction des traducteurs qui nous situe clairement dans l’espace et dans le temps, me permettant d’avoir un regard plus critique lors de ma lecture.
C’est dans une Corée qui se modernise vite mais paradoxalement dans la pauvreté que vivent nos personnages. Ces histoires mettent en avant la relation complexe entre géniteur et enfant, ainsi que les conséquences (ou plutôt séquelles !) sur la vie de ce dernier. Qu’il en soit conscient ou non, l’adulte est toujours en faute ; il ne cherche jamais à s’excuser. Malgré tout, sa fille ou son fils continue d’espérer, de l’attendre, de s’inquiéter pour lui. Étonnement, je n’ai pas trouvé frustrante cette absence de vengeance ou de haine comme émotion centrale. Ces jeunes gens sont humains ; je peux comprendre que leurs blessures ne les empêchent pas de croire en cet homme qui s’éloigne de plus en plus de l’image du chef de famille traditionnelle.
Tercera ressenya del #marçasiàtic. Com he gaudit amb la lectura dels nou contes que conformen ‘Corre, pare, corre!’ de l’escriptora coreana Kim Ar-ran, traduits al català per Mihwa Jo Joeong i Alba Cunill en una edició molt xula de @godalledicions. M’he retrobat amb aquest gènere després d’una temporada sense llegir-lo i m’ha recordat perquè admiro tant les persones que són capaces de construir grans històries en poques paraules.
Les nou històries de ‘Corre, pare, corre!’ giren entorn a pares absents o, si estan presents, que deixen força que desitjar en la seua paternitat. Els fills, infants o adults, narren les seues vides al voltant d’aquesta manca. Però aquestes històries també parlen de precarietat laboral, de la dificultat dels joves a l’accés a un habitatge digne, de la vida impersonal a la gran ciutat o de la desestructuració familiar… Temes universals i que, malgrat estar escrits a partir d’una realitat que podria semblar molt llunyana com la de Corea, ressonen a milers de quilòmetres.
Pel fet que els adults deixen molt que desitjar i pel simbolisme que hi ha en les històries, mentre el llegia m’ha recordat a ‘Dents de llet’, de Lana Bastasic. Crec que si us va agradar este, també us pot agradar el de Ae-ran.
I didn't expect to enjoy this book so much as I did. "달려라, 아비!" is a compilation of short stories by Kim Ae-ran with family relations at their center (with a recurrent theme of the absent father). Almost all of them are quite good, with a good analysis of the main characters' inner world, even if a couple of them can feel a little bit all over the place (like the first one, for me), with a nice touch of humor, and never overstaying their welcome. A good, even if not great, compilation, that people who are interested in the family, and in South Korea's family relationships will probably enjoy the most (or hate the most, if they feel the stories to be fake).
The best: its look on family relations
The worst: it can be a little bit all over the place; some stories are better than others (of course ><)
Further reading: in Catalan, "Canto jo i la muntanya balla" by Irene Solà is a good option, Jaume Cabré too
6.5/10
(Catalan translation by Mihwa Jo Jeong & Alba Cunill)
Llibre que es fa lloc a la prestatgeria per les absències paternes o les no presències. He trobat pell, he trobat tinta, he trobat el meu llibre preferit, he trobat les seves hores màgiques com les meves 19.19 d’un dia 19, he trobat novel·les en pòstits. I suposo que és així com es construeixen les vides, connectant realitats i fantasies, intentant trobar el perquè de tot plegat, connectant les nostres felicitats i els nostres patiments amb els dels altres, o enganyant el cervell, que no pas el cor, perquè deixi de donar-hi voltes i enraonar, en un procés d’extirpació temporal, fins a desar el llibre a la prestatgeria i tornar-lo a engegar. Quotidianitats d’una generació, allunyada temporalment i geogràficament, però universal. I en tant que universal, ens interpel·la.
La majoria de relats de "Corre, pare, corre!" giren al voltant de la figura del pare: pares absents, pares que no fan de pares, fills que han de fer de pares... I tot això, en una societat encara molt patriarcal com la coreana, suposa un daltabaix en el sí del nucli familiar que els protagonistes dels relats han de gestionar. Les situacions que es descriuen (el pes de l'absència, la soledat, la no-confrontació, les dificultats dels joves protagonistes per tirar endavant), tot i fregar un cert aire melancòlic, se'ns presenten amb un toc d'humor i ironia que genera un contrast molt interessant.
Els llibres de relats no em solen agradar massa i per això els evito però aquest el va recomanar una booktuber i he decidit llegir-lo perquè d'ací a poc viatjaré a Corea i tinc curiositat per la seua literatura. L'estil de l'autora m'ha agradat bastant, és una lectura entretinguda i de tant en tant apareix alguna idea brillant. Però com sempre em passa amb els relats, quan la situació comença a posar-se interessant, s'acaben. I suposo que per això se m'obliden ràpidament. Tenint en compte que són relats, no estan gens malament.
She's a great writer. She made really good sentences and has the talent that captures universal emotions of human beings. This is a brilliant book which can be easily read. I can still remember all the stories I read a few years ago. They are so unique and impressive. Although some stories made my heart warm, I thought the message of this book is somewhat old (at least to me). That's not a trivial problem so I couldn't like this book that much.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Me han gustado más unos relatos que otros pero en general, la sensación es buena y seguiré leyendo a la autora. Con algunos me he sentido incluso identificada, como con Una señal de amor, y otros han sido perturbadores como el último que cierra el libro. Sin duda, la recomiendo para quien le guste leer relatos cortos.
It is CRIMINAL how there’s basically no English translation of Kim Ae-ran’s works… she’s like the combination of Alice Munro and Bong Joon-ho but better than both of them combined
Primer contacto con esta autora MUY POSITIVO, en este libro de diferentes relatos donde la "ausencia" tiene un papel protagonista en todos ellos y que la figura paterna aparece como un fantasma rondando a los diferentes personajes ... en ocasiones más presente en otros más ausente, sin duda necesito leer más de esta autora ✨🫰🏼
Trist, claustrofòbic, original. Força bo, però potser n'esperava més. Suposo que sóc un mal lector de contes "moderns". En un conte sempre n'espero aquella espurna que em faci aixecar de la cadira i dir-me "Osti, què bo!". I açò passa molt pocs camins...