Retrat d'un assassí d'ocells evoca el món ambivalent i enigmàtic de la infantesa. El record de dos cadàvers trobats al bosc, aquella mà enterrada entre flors, les dues tórtores, la llegenda de l'home mutilat, els contes de la mare, el mestre que jugava a escacs i la doctrina del mossèn Allioli... són records d'una infantesa que es presenta a llambregades i que conformen el cos d'una de les millors novel·les d'Emili Teixidor. Amb una gran riquesa expressiva, el narrador va seguint el fil d'aquests records per a construir el ric calidoscopi de la vida d'un petit poble durant la postguerra. El mateix món que, anys més tard, inspiraria la novel·la Pa negre. [De la contraportada]
Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, Osona, Catalonia, 1933). Writer, educationalist and journalist. He wrote literature for children and young adults, published over thirty books, including novels for an adult readership.
Some of his earlier works are now considered children’s and young adult classics, these include Les rates malaltes (1967), awarded with the Joaquim Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) and L'ocell de foc (1969). As an adult's novelist, he wrote Sic trànsit Gloria Swanson (1979), awarded with the Crítica Serra d'Or, Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El llibre de les mosques (2000), awarded the Sant Jordi de novela, and his most acclaimed novel, Pa negre (2003), which obtained the awards Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura and Maria Àngels Anglada. He also published the novels Laura Sants (2006) and Els convidats (2010).
He also wrote radio and television scripts, journalistic articles and article compilations from his collaborations on the radio, such as En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).
His work has been translated into French, Italian, Portuguese and Spanish.
Amb un estil narratiu brillant i àgil que combina una exquisitesa lingüística amb una història molt ben tramada els detalls de la qual se'ns van esquinçant paulatinamente però sense pausa, tot envoltat per l'efecte de la memòria d'un protagonista que recorda (no només coses que ell pot recordar) i un sentiment ambigu vers la infantesa perduda que resulta d'allò més estimulant. Molt recomanable.
Abandonado en la página 73. Me cuesta demasiado esfuerzo entrar en él y el hecho de tener tan presente "Pan negro" de Villaronga no ayuda. Quizás para más adelante.