Exemple paradigmàtic d'oportunitat desaprofitada. Un llibre que vol tractar sobre tot el que hi ha al voltant de les autòpsies a partir de la visió d'un dels forenses més importants de Catalunya hauria de ser una obra de referència, però la cosa s'espatlla quan:
a) Ens trobem en un context on els crims mediàtics s'han posat de moda, propiciats per l'èxit d'un programa televisiu.
b) En comptes d'unes memòries redactades directament pel protagonista, ho escriu una periodista. Aquesta idea que els professionals no saben escriure i ho han de delegar a tercers ha fet molt mal. I més, quan veiem que el 2018 es va publicar un llibre que sí que tenia la intenció de ser les memòries de Bardalet i també redactades per Tura Soler, però la lectura d'aquesta experiència posterior fa treure ganes de llegir-les.
De resultes d'això ens trobem amb un anecdotari molt dispers, una col·lecció d'episodis de vida (alguns dels quals no arriben a la mitja pàgina, hom es pregunta si calien...) triats amb criteris poc clars. Alguns d'aquests episodis "víctimes" del secret professional (per la qual cosa, hagués estat millor no citar-los), i, per acabar-ho d'adobar, amb importants errors: ("Recassens", situar la defunció de Dali el 23 de FEBRER, el notari Ragot,...), hom es pregunta si s'ha arribat a fer feina de corrector.
El llibre se salva exclusivament pel fet de donar a conèixer alguns aspectes de la feina de forense i per alguns dels casos, realment divertits (per no dir hilarants); però malauradament, l'he de valorar com una de les majors decepcions bibliogràfiques que recordo haver tingut mai.