El reconegut forense Narcís Bardalet reflexiona sobre la vida i la mort a partir de casos que han marcat la seva trajectòria. Al doctor Narcís Bardalet se'l coneix com el "confident de la mort" o "l'home que parla amb els morts". Entre els milers de casos de la seva carrera com a forense, ha fet l'autòpsia retrospectiva de Jesucrist, ha embalsamat Salvador Dalí i l'ha enterrat tres cops, i ha tingut sobre la taula d'autòpsies una suposada mòmia egípcia. La seva fama ha agafat tanta volada que hi ha qui exigeix a les seves últimes voluntats que, si el maten o mor d'accident, sigui en Bardalet qui li faci l'autòpsia. A més de forense és pediatre, un apassionat d'aquestes dues disciplines de la medecina que, sorprenentment, per a ell són molt semblants ja que exigeixen una gran capacitat d'observació: els infants, com els difunts, no parlen però donen molta informació si els saps entendre. De la mà de la periodista Tura Soler, gran especialista de la crònica de successos amb qui ha compartit molts casos i investigacions policials que han ocupat les portades dels diaris, Narcís Bardalet rememora una història personal i professional fascinant, de vegades tendra i d'altres estremidora. Per la seva feina extraordinària, hi ha qui l'ha batejat amb simpatia com el "Grissom" català, perquè la seva vida i les mil i una històriescolpidores en les quals ha estat protagonista semblen de pel·lícula, tot i que són ben reals. Amb Rigor mortis , que es llegeix com una novel·la, descobrirem amb la veu del doctor Narcís Bardalet la cara més humana de la mort i moltes lliçons de vida.
Tura Soler (Santa Pau, 1963), llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB i periodista de successos i investigació d'El Punt Avui, ha relatat a les planes del diari molts dels grans casos de la crònica negra de Catalunya. Destaca el seu treball en el cas del segrest de la farmacèutica Maria Àngels Feliu. És coautora d'Estampes del segrest d'Olot i dels llibres Les pilotes del Borbons i Els Borbons en pilotes. És autora també del llibre El pantà maleït, basat en les morts de Susqueda. També col·labora en el programa Crims i en altres programes de ràdio i televisió. Ha guanyat tres premis Carles Rahola de periodisme i un premi Josep Maria Planes de periodisme d'investigació.
Narcís Bardalet es conegut com “l’home que parla amb els morts”. Ha fet milers d’autòpsies i hi ha qui exigeix a les seves últimes voluntats que si el maten o mor d’un accident, sigui ell qui faci l’autòpsia. De la mà de la periodista Tura Soler, especialista de crònica negra i amb qui ha compartit molts casos i investigacions, ens porten un llibre que rememora l’historia del forense i alguns dels casos més sonats de la seva trajectòria. “Els difunts no parlen, però donen molta informació si els saps entendre”.
En aquest llibre de crònica negre real trobem més de 30 casos que han marcat la carrera del forense. Amb un llenguatge atractiu, espontani i simpàtic repassarà i narrarà els casos més emblemàtics, com l’embalsamació de Dalí o l’autòpsia que va haver de realitzar a una falsa mòmia. Però també hi ha casos esgarrifosos i desoladors, és el cas de René Henzig, un nen suís de sis anys que va morir literalment empassat per la sorra en un fenomen natural extraordinari. Son casos curts, d’un parell de pàgines on se centren en l’anècdota del cas i la troballa, no indaguen en la investigació ni en el terminologia mèdica. Us els recomano a tots aquells amants del true crime.
És distret i es llegeix d'una tirada, però crec que la quantitat de casos narrats hauria donat per a dos llibres, m'haurien agradat més detalls i més explicacions.
Las historias que cuenta son muy interesantes, al ser capitulos cortos hace que quieras saber mas. No me ha gustado mada como escribe la autora. Tenia un punto infantil, en momentos parecian redacciones de niños de la ESO y eso me ha sacado mucho del libro. Mencion especial al machismo con el que se refiere a las prostitutas, basicamente como personaS de segunda categoria. Horroroso. Habria que revisarse un poco estas cosas en el 2023, parece mentira que aun estemos asi.
Exemple paradigmàtic d'oportunitat desaprofitada. Un llibre que vol tractar sobre tot el que hi ha al voltant de les autòpsies a partir de la visió d'un dels forenses més importants de Catalunya hauria de ser una obra de referència, però la cosa s'espatlla quan:
a) Ens trobem en un context on els crims mediàtics s'han posat de moda, propiciats per l'èxit d'un programa televisiu. b) En comptes d'unes memòries redactades directament pel protagonista, ho escriu una periodista. Aquesta idea que els professionals no saben escriure i ho han de delegar a tercers ha fet molt mal. I més, quan veiem que el 2018 es va publicar un llibre que sí que tenia la intenció de ser les memòries de Bardalet i també redactades per Tura Soler, però la lectura d'aquesta experiència posterior fa treure ganes de llegir-les.
De resultes d'això ens trobem amb un anecdotari molt dispers, una col·lecció d'episodis de vida (alguns dels quals no arriben a la mitja pàgina, hom es pregunta si calien...) triats amb criteris poc clars. Alguns d'aquests episodis "víctimes" del secret professional (per la qual cosa, hagués estat millor no citar-los), i, per acabar-ho d'adobar, amb importants errors: ("Recassens", situar la defunció de Dali el 23 de FEBRER, el notari Ragot,...), hom es pregunta si s'ha arribat a fer feina de corrector.
El llibre se salva exclusivament pel fet de donar a conèixer alguns aspectes de la feina de forense i per alguns dels casos, realment divertits (per no dir hilarants); però malauradament, l'he de valorar com una de les majors decepcions bibliogràfiques que recordo haver tingut mai.
Aquesta manía d'escriure en tercera persona, fins i tot quan l'autora es menciona a sí mateixa, em fa desconnectar del llibre. He arribat a la conclusió que o està mal escrit (sembla un llibre per a adolescents o per a gent que no llegeix gaire/gens) o que l'autora té un estil que no m'agrada. La cosa és que semblen anècdotes d'una conversa de bar, sense més, quan en Bardalet és una persona que pot donar molt més de sí. L'hauria d'haver escrit en Carles Porta, tu... Té una manera d'escriure molt més agradable i sap seguir un fil interessant sense infantilismes. En fi, decebuda.
Primer llibre que llegeixo de Tura Soler. Moltes històries han estat molt interessants, però he trobat a faltar detalls i més elaboració en algunes. Estic acostumada a la redacció de true crime de Carles Porta, i si haguès d'escollir encara em quedaria amb ell. Potser li dono una altra oportunitat a la periodista més endavant.
L'he llegit pel club de lectura, jo no el triaria Parla d'autòpsies del metge Narcís Bardalet, sense aprofundir gaire, o gens. La idea al principi sembla molt interessant, però els casos passen molt ràpid sense aportar res.
M'ha agradat mooolt, hem vaig quedar amv ganes de més després de veure "El forense" i en part m'ha tret aquesta ansia de saber més d'aquest forense entranyable.
Aquests temes m'agraden molt i és un llibre amè, de capítols curts, molt agradable de llegir. El darrer capítol, més filosòfic, trobo que hi sobra força. Molt recomanable.