Una novel·la inèdita de Maria Antònia Oliver, premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que és un cant a la llibertat i, sobretot, a l'amor. Maria Antònia Oliver va escriure aquesta novel·la epistolar, inèdita fins ara, a partir de les cartes que ella i la seva parella, el també escriptor Jaume Fuster, es van intercanviar mentre ell feia el servei militar a l'illa de Cabrera, on el van traslladar per motius polítics. La història d'amor dels dos protagonistes, escrita amb els pseudònims d'Olívia Guillot i Yus Picó, trena les emocions, l'enyor i la ràbia per la separació imposada amb el retrat d'un país gris, a finals dels anys seixanta, amb la llibertat i la llengua tancades amb pany i clau. «La vida, en sortir del present, no la conec, serà totalment nova per a tots dos. Quan hi penso fredament, m'esvero. Hi ha un munt de preguntes de què viurem? Trobarem feina? [...] Val més no fer càbales, no creus? Després de les tenebres que vivim al començament del nostre camí, el més probable és que tot se'ns faci més almenys estaré al teu costat i això sol omple la meitat del tot. Desitjo un futur inquiet, ple de tu, completament diferent de l'ara que sembla no acabar mai».
Maria Antònia Oliver Cabrer fou una destacada escriptora mallorquina en llengua catalana, resident a Barcelona des del 1969. Éra principalment coneguda per la producció novel·lística i de narrativa breu, però també conreà la traducció (al català i castellà), l'assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i el guió. El 2016, quan ja tenia 46 anys de publicacions i un nombre de premis que n'avalaven la trajectòria, guanyà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
M'ha agradat molt, ho he llegit dins d'avions, molt guapo però a vegades una mica massa intens. La forma d'escriure tant natural de na Maria Antònia Oliver em fa viure molt el que pasa a les cartes, vaig conectar més amb les cartes de n'Olívia que amb les d'en Yus.
M'ha agradat molt. I pensar que només tenien 21 i 22 anys quan s'escrivien aquestes cartes des de Mallorca i Cabrera... Traspuen encara tot l'amor que hi van escriure. L'única pega és que el contingut, com que no passa res rellevant, s'acaba fent una mica repetitiu i avorrit.
Es tracta d’una història d’amor a distància (imposada per la llei del moment), un amor apassionat de dues persones que s’estimen, estimen la vida i, sobretot, estimen l’art de l’escriptura. Molt tendre, reflexiva i plena de sentiment.