País d'Itàlia -premi Sant Joan 1983- manlleva el seu títol d'una cançó de Raimon, un dels símbols generacionals de la joventut que s'evoca a la novel·la. Escrita paral·lelament a l'ombra de Pavese i plena de referències literàries, evoca tres moments determinants d'un grup de joves -tres nois i una noia, procedents de llocs diversos- que fan amistat en coincidir en unes vacances, que es troben després per passar una tarda i una nit a Barcelona. i que finalment, viatgen a Itàlia en una peregrinació stendhaliana en recerca de la Cartoixa de Parma. Es una crònica de comportaments que evoca una etapa vital: el final de la joventut. Segons explica el mateix protagonista a les seves notes l'objectiu "no és la versemblança, sinó la creació d'una lògica interna, d'un clima. Si pot ser màgic evocador".
Vicenç Villatoro és periodista i escriptor. Ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, l’Avui i TV3 i ha col·laborat en altres mitjans, entre els quals El Periódico, El País, El Temps, Catalunya Ràdio i Com Ràdio. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. També ha estat professor de Ciències de la Informació a la UAB. La seva carrera literària inclou obres com ara Evangeli gris (1982), País d’Itàlia (1983), Les illes grogues (1987), Memòria del traïdor (1996), La claror de juliol (1996) , La derrota de l’àngel (Premi Carlemany de novel·la 2004), Tenim un nom (Premi Premi Ramon Llull 2010), que ja forma part del catàleg de labutxaca, i ara, també, Moon River (2011).