L'estiu que comença

by Sílvia Soler Guasch

L’estiu que comença és la història de dues famílies, els Reig i els Balart, o més aviat, de la Júlia i l’Andreu, els primers fills de totes dues famílies als que acompanyarem al llarg de cinquanta anys de la seva vida. I durant aquests cinquanta anys viurem amb ells situacions que qualsevol de nosaltres podriem viure, la pèrdua d’un familiar, el primer amor, el naixement dels fills, un matrimoni fallit…

I al llarg de tot aquest temps, un espai apareix constantment, un poble imaginari anomenat Sorrals i una casa a la platja amb un jardí farcit de magnòlies i gessamí, que any rere any apareix per estrényer el vincle entre les dues famílies, per difícils que siguin els temps i les experiències. I un brindis que es repeteix sempre en la celebració de l’aniversari de la Júlia i que dóna títol al llibre que, coincidint amb Sant Joan i el solstici d’estiu, serveix com el cap d’any per donar pas als bons propòsits i fer nét del que deixem enrera.

L’estiu que comença és una d’aquelles novel-les maques perquè si que, sense grans floritures, ens conmou i ens emociona mentre l’anem llegint. Sílvia Soler ha estat la guanyadora d’enguany del premi Ramon Llull i és la seva cinquena novel·la, després de El son dels volcans, L’arbre de Judes, Mira’m als ulls i Petons de diumenge.

Genres: Cats

224 pages, Hardcover

First published January 1, 2013

About the author

Sílvia Soler Guasch (Figueres, 5 d'octubre de 1961) és una periodista i escriptora catalana.

Reviews

[Sadurninenca]

Magnífica novel·la, d'una gran sensibilitat, que narra la história de la amistad de dues families durant 50 anys. Està molt ben escrita, amb un llenguatge cuidat i amb un bon ritme. Els personatges estan ben treballats. Resumint, és un llibre tendre que t'enganxa des de la primera pàgina

[Elisa Battikh]

He adorat cada pàgina d’aquest llibre i les he plorat gairebé totes.
Quasi es podia sentir l’olor de les magnòlies, escoltar el riure de les families i la tristor compartida dels protagonistes. Cadascú a la seva manera, però sempre endavant.
Un altre regal de la Sílvia Soler.

[Aina Olordellibres]

L'he acabat amb llàgrimes als ulls.

De vida només en tenim una, gaudim-la.

[Kitty-Wu]

Massa "per dones", una mica estereotipades, una mica culebrot o peli de diumenge tarda. De lectura fàcil, això sí. AMb algunes imatges descriptives boniques. Justeta.

[Calamarsa]

És un llibre molt ben escrit, una gran història sobre els recorreguts personals de dos amics (Júlia i Andreu) que pateixen circumstàncies similars però ho enfronten de manera diferent. Per donar-li 4 estrelles em sobrarien les últimes pàgines: el final, massa obvi, converteix tot el llibre en una telenovel•la i li dóna un matís sentimentaloide que no té durant la resta de la història. Simplement, li treu mèrits.

[Roserrr]

M'ha encantat! Quasi massa drama (inclús per mi) però amb tanta tendresa en el relat que tenia ganes de conèixer el següent aprenentatge que la vida els esperava...

Brindar per l'estiu que comença! envoltada de mantes i a punt de brindar per l'hivern que comença ha estat una sensació curiosa però també agradable

Gràcies per aquest final Sílvia, ja no podia més!!!

[May]

que bonic, que bonic i que bonic!!!!! recomenació de la mare altre vegada!!! nenes, llegiu-lo ara que ve l’estiu

[Nú]

És un llibre d'aquests que t'acabes llegint per com escriu l'autora i no tant pel què hi diu. La vida dels personatges principals va passant a gran velocitat, però està narrat amb una delicadesa que m'ha fet sentir molt propera a la història. El pas generacional m'ha recordat una mica a Rodoreda. Tal i com he llegit a alguns comentaris, és molt evident què passarà en alguns moments, però no és una cosa que m'hagi molestat gens ja que, per mi, es tractava de gaudir de la lectura com un passeig molt ben descrit, encara que conegut, i no tant pel fet de ser innovador o sorprenent. Crec que l'autora ha sabut triar molt bé les escenea de cada moment de la vida dels personatges per entendre-la en globalitat i poder connectar els diferents escenaris. Una recomanació (i regal) d'un molt bon amic que ha encertat de ple i que m'ha fet gaudir molt.💙

[Elisabet Cervera]

Un llibre tendre, sensible, amable. La història enganxa des de la primera pàgina i fa que no puguis deixar de llegir. He plorat i he somrigut, però sobretot, he viscut la vida dels seus personatges.

[Txell]

Adorem un llibre que et transporta a un poblet de la costa brava i et fa sentir l’olor de les magnòlies. Previsible? Sí, però ha sigut un bon viatge :)

[Kamila]

Takie bardziej 3,75/5.
Tydzień hiszpański z Natalią - kursywa i obyczajówki w styczniu z Karoliną bookyinstyle
Gdyby nie te akcje nie trafiłabym na tę książkę. Dzięki dziewczyny

To nie jest wybitna literatura ale napisana sprawnie, czyta się szybko, płynie się przez to. Zaskakujące że na 260 stronach autorka wydarzenia na przestrzeni dziesiątek lat. Siłą rzeczy narzuca się że to po łebkach ale wypada finalnie to naprawdę ok, zaskakująco dobrze. Choć nie jestem fanką wszystkich rozwiązań fabularnych to je akceptuję. To był dobry czas z tą książką

Dużo trudnych tematów, jedna z bohaterek jest psychologiem więc są wątki z tą profesją związane, wątek depresji, straty bliskich, żałoby, zdrady małżeńskiej, trudnych relacji w rodzinie
Naprawdę dużo tego i może przytłoczyć jeśli ktoś ma trudny czas ale jednocześnie jest tym jakiś realizm, czas płynie, klatki z obrazami z życia się zmieniają, życie mija - samo życie

Jest tutaj też trochę o Barcelonie, hiszpańskich zwyczajach, dużo jedzenia i takiej południowej radości życia. I w sumie i Skradzione godziny Marii Solar i ta pozycja trochę kojarzą mi się z Genialną przyjaciółką pod względem energii jaka wyłania się z historii

Sięgnę po inne książki tej autorki

[Paula Culleré]

Un llibre molt maco, d'aquells que estova una mica el cor.

En alguns moments m'he perdut en tants personatges, però en general un llibre fàcil de seguir.

Crec que el que m'agrada més dels llibres és que el poble on es desenvolupa la història sigui el protagonista i en parlin tan bé d'ell, suposo que és alguna cosa que tenim en comú els llibres i jo.

[Ire]

Una història preciosa entre dos famílies al llarg de cinquanta anys que enganxa des del primer moment. Molt ben escrita. L' autora utilitza un llenguatge poètic molt bonic per fer descripcions. Un llibre que és un bombó.

[Núria]

Pel titol, pensava q seria una novel·la lleugera ambientada a l'estiu i poca cosa més.
M'ha sorprès gratament. És fàcil de llegir, però tracta varis temes que fa rumiar. És una novel·la trista i alegre a la vegada. He plorat vàries vegades sobretot al principi, però acaba prou dolçament.

[Andrea Sanchez i Gomez]

Una novel·la fàcil de llegir, que en un inici pot semblar de fa massa anys, però a mesura que avança la trama, enganxa. He tingut el cor en un puny en diverses parts de la història.

[Tana]

Una bonita historia mediterránea. Es fácil entrar en ella y si conoces la Costa Brava puedes imaginar la ubicación cercana a cualquiera de sus maravillosos pueblecitos y calas.
Historia de dos familias y su evolución a partir de una tragedia totalmente inesperada.

[Júlia Gelpí]

no sé dir ben bé perquè no m’ha agradat gaire…suposo que durant els 50 anys d’història passen moltes coses i van apareixent personatges nous, com es lògic, però no he acabat de connectar-hi. M’hagués agradat més que l’autora hagués aprofundit més en els sentiments de la Júlia i l’Andreu. També m’ha semblat un punt massa tràgica. No obstant, està ben escrita i es ràpida de llegir

[Agustina]

“Va pensar que la pell de la Júlia era sedosa com en els somnis, i va saber que la reconeixeria sempre, a les fosques, entre d’altres pells.”

[Janica]

Tää oli kyllä ihan hutaisten sutaistu boomer-kirja. Jos aikomuksena on kirjoittaa hyvä, kahden ihmisen kasvutarina lapsista viiskymppisiksi, niin let me tell you, se on mahdotonta tehdä jossain reippaassa 200 sivussa. Mikään juonenkäänne ei tuntunut oikein uskottavalta, ja niitä vaan ripoteltiin matkan varrelle vailla mitään pohjustuksia. Mutta sivuilta löytyi kuitenkin tilaa toistaa useaan otteeseen, miten kirjan päähenkilöt kaikista elämänkäänteistä huolimatta silti olivat samassa tilanteessa kun lapsina? Joo, tajuttiin jo? Mut kerroit niin vitun huonosti ettei oikeen kiinnosta?

Hahmot oli kaiken kaikkiaan tosi yksinkertaisia, jokaisella oli vaan yks funktio tai ominaispiirre jonka varaan se koko hahmo rakentui - kuinka köyhää? Varsinkin kun Júlian ainut pointti oli olla täydellinen, laupias päähenkilö. Ja jos lapsi on oikeesti oudokki vain siksi kun ei ole ulospäinsuuntautunut Naantalin aurinko vaan viihtyy enemmän omissa oloissaan ja tykkää taiteesta niin.... en ees jaksa sanoo mitään.

[Heribert Mestres]

Una història que passa sola, la saga de dues famílies els Balart i els Reig al voltant de succesives revetlles de Sant Joan quan l'estiu comença. Situacions i personatges molt ben travats. De vegades amb dues línees apareix un nou personatge i sembla tan natural, alguna vegada la situació és una mica rebuscada. M'ha agradat.

[hopeforbooks]

Trzeba mieć dar, żeby w 265 stronach zawrzeć tak wyjątkową historię pełną smutku i radości. Silvia Soler czaruje słowem w taki sposób, że wszystko nabiera uroku i ma swój niepowtarzalny klimat. Książka ma niewiele stron, ale bohaterowie są tak barwni i sympatyczni, że bardzo się z nimi zżyłam i cierpiałam, gdy działa się im krzywda. Akcja "Lata, które się zaczyna" ciągnie się przez 50 lat, więc nie ma tu niepotrzebnego rozdrabniania. Wszystko jest ważne i interesujące, bowiem zostały opisane tylko te najważniejsze i najistotniejsze chwile, które mają wpływ na dalsze losy bohaterów. Książka ta jest o życiu, takim jakie jest naprawdę. Momentami pełne bólu i rozczarowań, ale jednak dające mnóstwo satysfakcji i radości z codziennych przyjemności i drobnostek. To piękna i wartościowa historia, która pozwoliła mi spojrzeć na życie z innej perspektywy i docenić to, co daje nam los. Mam nadzieję, że po nią sięgnięcie, ponieważ zasługuje na znacznie więcej uwagi 😊

[Baile de palabras]

Aquest llibre és un retrat del que és la vida: una barreja agredolça de moments bons i dolents, de nits d'estiu acollidores a un jardí i de tempestes sobtades al mar. La Sílvia Soler té un talent increïble i imparable; només ella pot crear alhora una història tan bonica però tan dolorosa, tan senzilla i tan profunda, on els vincles, la família, l'estiu i la vida quotidiana prenen de nou el protagonisme.

[Helena Busquet Comalat]

La Sílvia Soler em va robar el cor amb 'Cor fort' i, des de llavors, no hi ha hagut cap de les seves novel·les que m’hagi decebut. M’encanta com parla de la família, dels vincles que ens marquen i del pas del temps, amb una sensibilitat que fa que tot sembli molt real. Un llibre que realment enganxa i no vols que s'acabi.

[Mata Plana]

És un plaer llegir a la Sílvia. Des de les primeres pàgines, que les tinc molt presents i això no em passa sempre, fins al final d'aquesta novel·la, que sense cap dubte havia d'acabar d'aquesta manera.
Com de bé podem estar fins que, tot de sobte, ja no ho estem. Quin drama això de viure la vida i quantes coses que ens pren.

[Fanny Herrera]

Una historia sensible y emocional que realmente te hace pensar en los cambios que suceden de un día para otro. Capítulos muy llevadores , descripciones muy ágiles y una lectura recomendable.

[Salomé Drapeau]

C’était tellement beau 🥲✨

[Roger Bascompte]

Àgil, tendra i emotiva. M'ha agradat molt :)

[Chiara Baschera]

m’ha agradat perquè no passava res i de sobte passava de tot. suposo que també m’ha agradat molt perquè m’ha acompanyat durant un cap de setmana a la montanya on sempre ve de gust llegir molt.

[natalia]

4.5

[Xevi, Catalunya]

3,5