Casada i callada

by Emma Zafón

Una educació sentimental que és també una denúncia. Com les altres noies del poble, la narradora d’aquesta història té una fita meravellosa, casar-se i tenir fills. No li queda altra opció, doncs, que afanyar-se a trobar un nóvio amb qui passejar agafats de la mà mentre es fan promeses d’amor etern. Com un regal del cel, apareix Ximo, tan guapo i amb eixa planta de torero, i la treu a ballar una nit de les festes d’agost. Ella se sent la dona més afortunada de la Terra perquè no és només que Ximo siga templat, és que a més ve d’una família d’amos de fàbrica. Es casen amb la idea de tenir un niu d’amor com el de tantes pel·lícules, sense preveure que, de vegades, els nius d’amor es transformen en gàbies de solitud.

Genres: Fiction

200 pages, Paperback

Published October 11, 2023

Reviews

[Trodeponent · Rating 5 out of 5]

Sempre tindré present aquest llibre perquè és un testimoni colpidor de l'infern que han hagut de viure moltes dones. Està escrit amb delicadesa i, alhora, amb un ritme que t'atrapa molt fàcilment. Trobo encomiable tot el treball d'ambientació històrica, que comprèn diverses dècades, així com el retrat que fa dels costums, els paisatges, la gent i la parla de Llucena i els seus voltants.

[Andreu Escrivà · Rating 4 out of 5]

Bon ritme i ben escrit, amb un valencià preciós, per a una història coneguda i tanmateix necessària.

[Marta Cava]

Un relat que comença com qualsevol història d'amor, bonica i plena d'estima i que t'acaba fent patir, et fa sentir angoixa perquè sents que estàs a dins de la mateixa gàbia que la protagonista. Una abisme on moltes dones han hagut de viure i malgrat sembla una història del passat, malauradament, segueix sent massa actual

[Laia • vidaentrellibres · Rating 4 out of 5]

Casada i callada · 4/5

Gaudeixes l'inici del llibre perquè és una història d'amor esperada, tendra, i acabes gaudint el final perquè et tensa i aconsegueix el que es proposa. Que llegeixis empatitzant al màxim amb la protagonista, amb la seva realitat, i pateixis, i odiïs, i maleeixis. Un relat encisador, dur, punyent. Però també esperançador, ple de tendresa i estima i una lliçó de vida.

La vida de moltes dones abans i potser també ara, sostenint encara els fonaments del patriarcat sense voler-ho. Però sacsejant-los i fent-lo caure, en petites revolucions personals.

Emma Zafón m'ha seduït. Lleugera, colpidora i sensacional. Un deu.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 5 out of 5]

"Casada i callada" explica una història que aparentment no té re de l'altra món, la protagonista reprodueix molts dels clixés de la seva època. Però és justament el fet de posar en el centre d'un relat el dia a dia d'una mestra d'una casa humil d'un poble el que fa que aquest llibre sigui especial. L'escriptura de Zafón m'ha atrapat. És d'aquelles històries àgils que inicies i no pots parar de llegir. Això no obstant, no vol dir que sigui un llibre fàcil, ans al contrari. És combatiu, dur, sensible.

Hi ha diversos aspectes que es poden comentar d'aquesta obra. En primer lloc, en destacaria el llenguatge. Zafón m'ha fet endinsar en una època i en una zona concreta gràcies a aquest fet. Un català allunyat de l'academicisme a què estem acostumats. Tant de bo pogués llegir més relats escrits tenint en compte la realitat lingüística d'una forma tan magistral com aquesta. En segon lloc, en ressaltaria la importància de l'educació. En l'època en què era més fàcil i ràpid guanyar diners anant a la fàbrica la protagonista sempre pregona que cal que l'alumnat triï el que vol fer. Mostra una cara més del que es trobaven les mestres d'aquella època. En tercer lloc, i no per això menys important, el llibre brilla gràcies a totes les lluites que hi apareixen. La protagonista lluita perquè és una dona, perquè és d'un poble petit i perquè és de classe treballadora, com diu en aquest fragment: "El que m'havia passat és que massa coses m'havien jugat a la contra. M'havia jugat a la contra ser dona, m'havien jugat a la contra ser dona i ser de poble i m'havien jugat a la contra ser dona, ser de poble i ser de classe humil." I m'encanten, en general, les històries que mostren l'esforç d'aquestes lluites.

[Laia Puig Fontrodona · Rating 3 out of 5]

3,5/5

La sensació que no he llegit res nou a nivell d'història, que és previsible, però m'ha passat bé, té ritme i està ben escrit. Un microcosmos ben descrit. Un plus per mantenir la realitat lingüística. Em pregunto si m'hagués interessat si tot això hagués estat ubicat a Barcelona. Probablement, ni la meitat, perdria la gràcia.

[Colton Walworth · Rating 5 out of 5]

“Casada i callada” d’Emma Zafón. Publicat per Editorial Empúries en octubre 2023.

Aquesta és la història sobre una dona al tancament de la dictadura franquista i el començament de la democràcia qui viu en un poble de la província de Castelló. Retrata la narradora, qui no és anomenada fins a quasi el final del llibre, des de l’adolescència fins a ser una dona casada amb fills amb un home, qui va sembla molt més amable i desitjable abans del casament, Ximo. És un retrat de com ha sigut de sexista la societat durant aquests anys i com encara és sexista. Serveix com una denúncia contra la violència masclista i com la societat imbueix les dones amb expectacions i desitges condicionades pel masclisme. I també serveix com un retrat de la societat conservador dels pobles de Castelló, una cosa que imagino és extensible a altres llocs.

És una novel·la molt ben escrita i potser és la novel·la que més m’ha agradat de totes que les he llegit aquest any. Curta i ple de moments per fer-vos pensar. Una meravella. Vaig llegir aquesta novel·la perquè l’autora ha participat en episodis d’uns dels meus pòdcasts preferits, La Comoditat Valenciana, i estic molt feliç d’haver pogut llegir aquesta novel·la.

Moltes gràcies!

[llegirnoesfugir · Rating 4 out of 5]

Tracta la història d'Aurora, protagonista mosaic de les violències que han patit les dones de ca nostra entre els '70-'90. Ens toca a moltes de prop, crec.

[Josep Maria Zapater Mestre · Rating 5 out of 5]

Excepcional llibre, el recomano. Una història molt creïble. A mi m’ha arribat molt endins, entre altres aspectes perquè ja tinc una edat i per la proximitat geogràfica, però m’ha agradat sobretot per la seua qualitat literària on tot s’explica d’una manera natural i amb les paraules justes. A més a més, és molt important que les noves generacions coneguen els esforços que han costat assolir drets i hem de vigilar per no perdre’ls.

[Andrea · Rating 3 out of 5]

3,5

[Javier Alemán · Rating 4 out of 5]

Un homenaje bellísimo a tantas madres y abuelas presas no sólo del matrimonio sino de la pila de costumbres que les cayeron encima. Escrito de manera visceral pero sin caer en el melodrama, muy bien medido y dibujando perfectamente ese mundo que nos separa en apenas décadas y no termina de irse.

[Anna · Rating 4 out of 5]

El millor, la llengua valenciana. La història també, tot i que al final una mica descafeïnat.

[Albert White · Rating 5 out of 5]

Em pareix un bon homenatge a totes les dones que s'han vist en eixes, o en altres de molt pitjors, ser capaç de contar aixi la seua història.

Una historia dura, real, próxima i que t'explica com qui no vol la cosa el patriarcat. La veritat es que t'enganxa i no la vols soltar.

Pd: Menció especial a l'angoixa que es capaç de transmetre ens moments de tensió.

[Oriol · Rating 5 out of 5]

M'ha fascinat

[Alícia Lara · Rating 4 out of 5]

"Que feien i parien i feien i parien, com ella mateixa m'havia dit mesos arrere. Capaces totes de suportar l'insuportable per aconseguir que la roda continuara girant al nostre voltant."
"Calenta amb el braser a prop durant l'hivern i fresqueta amb l'airet que entrava del carrer durant l'estiu, jo em passava hores i hores amb aquell bàlsam entre les mans."

[Mar · Rating 5 out of 5]

4,5

Calen més històries així, contades des de la naturalitat lingüística i la versemblança del dia a dia.

[TIRANT · Rating 4 out of 5]

Una novel.la que parla de la situació de les dones nascudes ebtre els anys 50-60 en el medi rural, concretament en la comarca de l'Alcalatén. Parla de les seues expectatives vitals i professionals, la supeditació a un estat de coses aclaparador que deixa poc de marge a la dissidència, sempre sotmeses al paper preeminent dels homes. Un relat matisat, on els personatges assoleixen una complexitat versemblant, lluny de maniqueïsmes pamfletaris. La història comença amb un to festiu i fins i tot humorístic, com correspon a la primera joventut il.lusionada, i a poc a poc deriva cap a una amargor punyent.
Cal destacar, per altra banda, el model de llengua emprat, donant cabuda a la varietat dialectal de la zona, fet que contribueix a la versemblança dels personatges, i a valorar la diversitat lingüistica com a font de riquesa expressiva.

[Claire · Rating 5 out of 5]

El que més m'ha agradat d'aquest llibre ha estat la narració tan descriptiva i tan plena d'idiosincràsies del poble de Llucena i voltants. La manera que té l'autora d'apropar-te als rituals i tradicions del lloc, i com en subratlla el parlar distintiu te capbussa dins de l'entorn. Quant a les descripcions, té una manera molt bonica de descriure les emocions del desig i de l'anhel. Òbviament, el llibre tracta de l'infern que viuen i han viscut tantes dones com a esclaves del seu marit, i com es viu el trencament de la vida que pensaves que viuries. Dit això, és esperançador sense ensucrar-ho. Crec que també cal remarcar que n'Aurora té la sort de sortir de la situació d'abús gràcies a una figura masculina que és respectada pel seu marit (Don Vicente), que no la qüestiona ni la invalida. També té la sort de tenir una llar on tornar amb els fills (ca son pares). L'escena final amb el pare és tendríssima.

[Alba Lafarga · Rating 4 out of 5]

m’ha agradat sí, sí, tot el que en diuen és cert! A tall d’anècdota, és la primera novel•la que llegeixo en valencià en… anys? (comptant el Tirant i algun de Ferran Torrent a l’institut) i això et fa veure que el català que llegeixes normalment és tan fals en realitat… vivim en un centralisme que potser ofega una miqueta més la llengua.

[Vanessa Moreno · Rating 4 out of 5]

Agilíssim i amb unes veus i uns personatges molt, molt ben construïts a través del monòleg d'una veu femenina que rememora tota una vida. I amb economia de recursos, directe i al gra (hi ha personatges clarament definits amb pocs traços o un parell de línies de diàleg, i escenes potents on el que es diu i com es diu pesa tant com tot el subtext). És gràfic quan toca ser-ho (la crida del cos, la inflamació adolescent, el desig carnal), i subtil la resta de vegades (no hi trobareu ni un mil·límetre de violència gratuïta), i mira que el que s'explica és greu i cru. Un llibre que cal celebrar més i millor, un homenatge meravellós a tantes dones subjugades pel masclisme. I un monument als pares de les famílies més humils, els que van fer tot el que van poder.

[Adrià Ibáñez Pelegrí]

Ressenya a Núvol 📝: https://www.nuvol.com/llibres/sortir-...

[Maria M. · Rating 3 out of 5]

3,5. La primera novel·la d’Emma Zafon i he de dir que, malgrat que el títol no m’haja paregut gens suggeridor i se m’haja fet un poc pesat en alguns moments, és un treball exhaustiu que posa en valor la memòria col·lectiva de totes les dones que ens han precedit i que ens han obert el pas a la resta.

A més, barreja l’estàndard valencià i el dialecte septentrional propi, una cosa que, encara que no m’agrade en excés, està ben executat en el llibre.

[Agustina · Rating 5 out of 5]

“I jo volia perpetuar eixe aroma, gravar-lo a foc dins del meu nas i seguir sentint-lo de per vida.”

[Melisucre · Rating 5 out of 5]

“En el seu món no existia res similar i quan existia el que feia tothom era no posar-hi nom, perquè les coses que no tenen nom no poden ser explicades.”

[Marc Grabalosa · Rating 5 out of 5]

Un gran llibre! M'ha encantat, una història de lectura ràpida i lleugera però emocionant i colpidora. Et fa plantejar moltes coses que com a societat i com a homes hem fet malament i seguim fent malament.

[Lourdes · Rating 5 out of 5]

M’ha encantat!!! Encara que siga una història que ja hem vist molt, al final tracta d’una cosa real que li pot passar a tothom, i més en l’època en què està ambientada la novel·la. La manera en què escriu l’autora és tan hipnòtica, no sabria descriure-ho amb una sola paraula que no siga eixa. Fa que la lectura fora súper fresca, res pesada, la redacció era súper “casolana”. Et porta al poble on viu la prota, a casa dels seus pares i als moments en família, podia imaginar-me perfectament estant ahí. M’encantava també quan redactava els pensaments de la protagonista perquè veies les emocions i les idees que anava tenint i et senties ella. En concret, l’escena de la porta del carrer és brutal i em pareix tan real el que va fent i pensant.
A banda, hi ha personatges molt propers, mola moltíssim la relació entre les dones del llibre. Paquita, la prota i sa mare Matilde m’encanten juntes, són dones de poble que han tingut una vida un poc condicionada pel que dirà la gent, però que al final sempre se donen suport entre elles i et reconforta la seua actitud enfrontant els comentaris aliens i entenent que en la vida la cosa principal mai serà el que diga la resta. El pare és adorable i l’escena final moníssima.
Altra cosa que fa pensar és veure com es desenvolupa la seua relació en Ximo. Al principi vas veient comportaments d’un tio estúpid però és curiós com una persona així no se li veu de primeres les intencions. És interessant i fa ràbia com els maltractadors se van fent amb el temps, i que quan tot esclata ella ja estava “atrapada”. L’admire molt per saber enfrontar-se a tot el que li passa.
Per acabar, dir que la protagonista se sent tan propera que no m’havia ni plantejat que no se diu el seu nom fins al final, em vaig quedar flipant que no m’haguera adonat. Així i tot te prou sentit, en tot el llibre ella viu per als demés, sempre intentant ser la dona que tots esperen d’ella, i ja al final quan pren el control sobre la seua vida, torna a ser ella, a tindre un nom.

100% recomanat.

[H. · Rating 4 out of 5]

el tenia pendent des de feia molt de temps perquè seguia l'autora a xarxes socials. no m'he penedit de haver-li donat una oportunitat al llibre. sempre és una alegria poder llegir llibres escrits en valencià i que, a més, plantegen qüestions tan sensibles i importants com la violència masclista. és esgarrifant ser conscient de fins a quin punt el comportament del marit de la protagonista ha estat normalitzat. de fet, al moviment feminista no s'havia començat a assenyalar certes conductes com pròpies de la violència masclista. ser conscient de com la violència escala cada volta més fins que esclata d'eixa forma tan bruta i visceral, en una escena que podria haver acabat malament i que no ho fa (però moltes dones no han tingut eixa sort) és una angoixa brutal. la pitjor part per a mi d'haver llegit aquest llibre és ser conscient de que aquest tipus de conductes encara existeixen i estan tan, tan normalitzades que no les detectem com part de la violència masclista, sinó que són problemes de parella o malentesos. i també és molt trist ser conscient de què has de tindre molta sort i un entorn meravellós per a poder sortir sana i estàlvia d'una situació així, i que has d'estar juntament amb companyes feministes o molt deconstruïdes per a poder fer el procès correctament. poder identificar el matrimoni dels meus pares i de tantes parelles en aquest llibre, que les escenes de violència no m'hagen horroritzat sinó assentir crec que és una bona mesura de què sí són necessàries aquestes novel·les. perquè no totes les relacions son bones i perquè encara hi ha molt masclistes que es creuen amb dret de maltractar, usar, violentar, violar i colpejar. un text increïble.

[_delletres · Rating 3 out of 5]

El que més m'ha captivat d'aquesta novel·la no és el què sinó el com.
El fet que l'autora nasqués i visqués en un poble de menys de 500 habitants i posteriorment es traslladés a viure a Barcelona li permet tenir un punt de vista molt ampli i a la vegada interessant. Com la pròpia autora comenta, la distància i perspectiva li han permés desnormalitzar moltes actituds i comportaments que segurament , si hagués seguit vivint al poble, no hauria revelat.
Que aquest poble, Llucena, sigui a València fa que la seva escriptura sigui molt rica ja que l'autora ha mantigut la parla del territori. Aquest és un fet que m'agrada apreciar i per mi té molt de valor.

A una obra amb aquest títol no li calen gaires arguments. De fet, la frase que millor resumeix la història és el propi títol.
La protagonista, de qui no coneixerem el nom fins quasi al final, és una jove del poble que està predestinada , com totes les de la seva edat, a casar-se i tenir fills. Aquí i afegiria: servir i creure.

Cal tenir molt present l'ambientació de la novel·la tant pel que fa a la ubicació com a la temporalitat. Quan la protagonista coneix al que serà el seu marit al ball de la plaça del poble és l'any 1974.

D'aspectes com ser soltera, ser lesbiana o divorciar-se o se'n podia parlar en aquells anys i l'autora aprofita la novel·la per deixar-ne constància. No és que no es donessin aquests casos, el que passa és que no se'n parlava. El silenci tapava moltes realitats, moltes injusticies.

És una novel·la d'homenatge i de conscienciació. Una novel.la que ens fa veure l'evolució del paper de la dona en la societat, ara que el moviment feminista està a l'alça. Però també aquest mateix fet ens fa veure que queda molt per fer.

[Belén MoEs · Rating 4 out of 5]

👰🏻‍♀️ Casada i callada 🤐

🖋️ Emma Zafón
📘 Empúries
📖 194 pàgines
🏠 Préstec biblioteca García Márquez

Aquest llibre és un repàs a la quotidianeïtat del matrimoni d'entre els anys 70, 80 i 90 en un poble qualsevol (perquè a les ciutats començaven a haver petits canvis), heredada del periode de la dictadura i totes les seves ombres què, de tant fosques que eren, semblaven semblaven la gola del llop.

La història de la protagonista és una crítica a allò que s'imposava a les dones de la època:

🔸tenir el matrimoni com a allò més important que es podia aconseguir a la vida

🔸deixar de banda les aspiracions professionals per dedicar-se a cuidar del marit, la casa i la família

🔸perdre l'autonomia econòmica en pro del marit

🔸aguantar les vexacions, infidelitat i violència del marit

Perquè havien de ser dones abnegades, submisses, dòcils... Havien de callar pel "què diran", perquè les dones deixar el marit, no podien plantar cara.

Però eren temps de canvis, començava a haver dones valentes que s'enfrontaven al "què diran" i les seves conseqüències, ja fos per salvar-se a elles o a les seves famílies, i aquest llibre n'és un exemple.

Ara ens pots sorprendre que històries així fossin certes, però no fa tants anys era una normalitat absoluta i encara ara succeix massa sovint.

Un llibre de lectura ràpida (m'ha durat literalment 48h), fàcil de llegir i recomanable.


✅ Passa el test de Bechdel
♀️ És feminista

[Ester Aragonés · Rating 4 out of 5]

Les coses que no tenen nom no poden ser explicades.

Fingíem que ens havíem convertit en dos perfectes dones asèptiques i continuàvem el nostre camí havent-nos guardat ben endins tots els xicotets malestars que, com a adultes, ja no podíem expressar.

Ell que ens pensava eterns i que creia que jo mai el deixaria per res del món, em va voler agafar de la cintura com sempre que havia necessitat el meu perdó.

Quan només has conegut un lloc en la teua vida, et penses que tota la resta de llocs que existeixen seran iguals, i després resulta que això no és aixina.

El que m'havia passat és que massa coses m'havien jugat a la contra. M'havia jugat a la contra ser dona, m'havien jugat a la contra ser dona i ser de poble i m'havien jugat a la contra ser dona, ser de poble i ser de classe humil.

Quan van passar els anys i vaig vore que un dia es deia que les taules de multiplicar es memoritzaven millor en ordre ascendent perquè ho deia Perico i l'endemà es deia que les taules de multiplicar es memoritzaven millor en ordre descendent perquè ho deia Palotes doncs vaig pensar: ací tots són igual de tontos que mon pare però per lo menos mon pare sap fer pa.

Em vaig obsessionar tant amb la idea de mantindre'l al meu costat que a poc a poc donava per perdudes les meues pròpies prioritats. I supose que a eixes alçades ja no sabia el que volia jo i el que el feia feliç a mi.