Núria Cadenes ha escrit la gran novel·la de l'emperador Tiberi, el relat d'un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica. Aquesta és la història de Tiberi, fill de Lívia, successor d'August, segon emperador de Roma, despietat conqueridor de Pannònia i de Germània, home d'esperit torturat, enamorat, taciturn, cruel, culte. Aquesta és la història de la ciutat que va bastir el seu domini sobre mig mó lleis, marbre i rapinya. Núria Cadenes recrea fastuosament la Roma del segle primer i ens submergeix, potser com mai abans, en la vivència interior i més humana dels seus protagonistes i, particularment, de les dones, que aquí prenen un relleu nou i merescut. Escrita amb una força verbal espectacular i hipnòtica, Tiberi Cèsar és una novel·la històrica i íntima, el relat d'un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica com les persones que la van fer.
Núria Cadenes i Alabèrnia (Barcelona, 18 de febrer de 1970) és una periodista, escriptora i militant independentista catalana, filla de Teresa Alabèrnia i Domènech.
Actualment viu a l’Horta Sud, prop de València. Treballa de llibretera i col·labora en diversos mitjans (VilaWeb, El Temps). Ha publicat, entre d’altres, els llibres Cartes de la presó (1990), L’Ovidi (2002), El banquer (2013) o Secundaris (2018). Amb AZ (2009) va guanyar el premi Ciutat d’Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians i amb Tota la veritat (2016), el Crims de Tinta.
Diga el que diga l'editorial no és una novel·la històrica i diga el que diga l'autora no és una història sobre Tiberi. "Tiberi Cèsar" és una novel·la ambientada en els inicis de la Roma imperial, formalment republicana, amb tot de veus diferents, de la dinastia juliaclàudia i, sobretot, de les dones. I és una història sobre la vida, el poder i l'ambició (Tiberi, en molts moments, sembla un personatge secundari). Es podria ambientar en altres llocs, però Núria Cadenes és una escriptora valenta i ha gosat, després d'anys de documentació, de fer-ho a la Roma clàssica. I, a parer meu, és Roma el personatge principal.
Per mitjà de píndoles, de moltes píndoles (el llibre fa quatre-centes pàgines), ens fa una immersió en un món construït sobre violència i dolor del qual, en bona manera, venim nosaltres.
Cadenes escriu molt bé i, a còpia de capítols curts i, sovint, paràgrafs curts i frases curtes (molt curtes, de vegades) li confereix un ritme espectacular (és una obra per a fer un àudiollibre i gaudir-la també sentint-la). Doneu-li una oportunitat.
8/10 Tiberi Cèsar és una novel·la arriscada i valenta, que ofereix una mirada renovada sobre la figura de Tiberi i el seu llegat. Amb una prosa rica, descriptiva i lírica (fins i tot excessiva en alguns passatges), l’autora construeix una narració àgil gràcies als capítols curts, que donen dinamisme i presenten els personatges clau que van forjar el caràcter de Tiberi.
Núria Cadenes vol humanitzar Tiberi, personatge esquerp i rancuniós, i explora els seus conflictes íntims, molts d’ells alimentats per l’ambició de la seva mare, Lívia. A través d’una Roma postrepublicana abocada a l’ambició i el poder, l’autora subratlla els sentiments i la condició humana dels seus protagonistes.
Malgrat que podem diferir en el retrat que fa d'alguns personatges (especialment d'en Tiberi i la Lívia), és d’agrair l’enfocament fresc i la valentia de Cadenes.
I quina feinada de l'autora en documentar-se bé i en escollir cada paraula per traslladar-te una miqueta més a aquella època sense negar cap de les contradiccions que avui fan tan atractius aquests personatges. És un llibre fantàstic que ressegueix els fets que coneixem des del punt de vista, totalment literari, dels seus protagonistes.
PD: El treball és tan acurat que descriu perfectament alguns dels indrets on es desenvolupa l'acció i que avui encara podem visitar: com alguna de les estances de la vil·la de Lívia a Prima Porta o el recorregut de les legions per la Germània.
'Tiberi Cèsar' de Núria Cadenes, un viatge calidoscòpic al temps del segon emperador de Roma, narrat amb un estil viu i ric (que us farà gaudir molt!)... i amb una mirada molt original (no sempre fàcil de seguir, però), allà on es barreja la política i la rerapolítica. #llegits
Un magnífic fresc de la Roma d'August i Tiberi. Amb un estil directe i que t'enganxa, la Núria Cadenes no fa cap mena de biografia novel·Lada de Tiberi, sinó que retrata tota la complexitat de les lluites de poder a Roma.
Tenia certa recança abans de comprar-la, que em va esvair el llibreter, que és historiador i la tenia a mig llegir. I no l'he començat amb passió. Li he donat temps, i he llegit més a poc a poc del que m'és habitual, però és que el text ho demana. Tiberi Cèsar, però no només. Va deixant anar la pluja fina de la Roma durant i després d'August, la glòria aparent, la mesquinesa, les traïcions, la duresa dels temps. Muntada a base d'escenes, que són els capítols, amb el·lipsis temporals entre elles que no s'omplen amb resums però ni falta que fa. Amb una prosa vívida, tensa, a voltes tallant, precisa, rica. No és una novel·la històrica a l'ús. Sobre tot, és una narració que entra en l'ànima dels personatges que, ves quina cosa, són personatges històrics. M'ha agradat molt. A rellegir, i potser la combinaré amb "Jo, Claudi" del Robert Graves. Molt recomanable.
Amb una prosa exquisita he viatjat a la Roma imperial de la mà de l’autora, que a ritme de breus capítols descriu des de diferents perspectives la vida, la sol·litud, la família i la lluita i defensa per l’status i el poder.
Amb un estil frenètic, quasi caòtic, que certament beu insipiració de Mercè Rodoreda, l'autora entra en perfecta sincronia amb el context històric en què s'endinsa l'obra: un seguit d'intrigues polítiques, drames familiars, conspiracions... No soc personalment admirador d'aquest estil però he d'admetre que Núria Cadenes, sent conscient d'aquesta complexitat històrica, ha aconseguit fer del seu estil un imprescindible per tal d'evocar al lector les sensacions i emocions que més l'apropen a sentir-se plenament dintre la pròpia família imperial. No obstant, precisament per això no és recomanable aquesta lectura per qui no tingui un interés directe en el context històric, o uns coneixements mínims d'aquest, ja que els considero essencials per tal de poder seguir en plenitud el fil de l'obra i realment extreure'n el seu fruït. En resum, no es un llibre que pretengui un mínim caràcter didàctic, sinó que és l'aprofitament d'una ideal etapa de la Roma antiga amb un original estil d'escriptura, que és el que realment dona valor a l'obra. Per qui tot i això es vegi amb ganes, crec que és aconsellable fer un petit aprenentatge sobre la història de Roma, des dels últims dies de la seva etapa republicana, amb la guerra civil posterior a l'assassinat de Juli Cèsar, fins ja entrats els primers Emperadors de la dinastía Júlia-Clàudia.
Novela històrica. Roma sota els diferents personatges. Cada capítol un personatge, es pot repetir. El que viu el que sent, com ho sent, perfil psicològic entramat familiar, el significat de ser dona, l, intercanvi en la política. La dona com a moneda, com a contracte sense més aspiració i alhora amb poder. S, apren d, aquella societat i la seva classe més privilegiada. Incest llunyà permès com aliances politiqies. Separacions fins i tot estant en estat per nous matrimonis que signifiquen aliances. Dues famílies, Claudis i Julis per tenir junts tot el poder. Molt interessant
Una novel·la sobre la Roma imperial! Feia temps que hi donava voltes i no em decidia. Finalment va caure a les meves i no me'n penedeixo. Frases curtes dins de capítols curts que evoquen diferents flaixos del període escollit, el de la vida de Tiberi. Molt entenedor tot i el galimaties de successors i aspirants al títol màxim, molts dels quals es van perdent pel camí. En definitiva, literatura de gran nivell amb regust de poesia. Ens anirem veient per les teves passades i properes obres, Núria. Segur.
Està estructurada en vuit capítols dedicats als personatges principals de la vida del protagonista i en seixanta sis escenes que actuen com a miralls on es reflecteix Tiberi.
Per una banda, la sintaxi alterna períodes oracionals llargs amb altres de curts que ressonen fent repicó com en aquest final d’escena.
La història de Tiberi Cèsar, emperador després d’August. Molts crims, molta preocupació per l’estirp, moltes conspiracions, molt Roma de pel•lícula. Té el punt d’èpica just, sense passar-se, tot i que a vegades el llenguatge enrabassat i el fet que no segueixi un fil concret fa que costi de seguir. Bo per abans d’un viatge a la ciutat eterna.