What do you think?
Rate this book
Revolta de bruixes
L'acció de Revolta de bruixes presenta una jornada de treball d'un grup de sis dones que netegen un local. En aquest breu fragment de vida es mostren les circumstàncies personals dels personatges i, alhora, es narra la revolta particular que protagonitzen: la reivindicació salarial. Les sis dones, arrossegades a la revolta per Sofia, plantegen al Vigilant la demanda d'un augment de sou. Totes s'hi avenen, excepte Rita, la seva cosina germana, que hi oposa una certa resistència.
El conflicte es desencadena quan Paulina descobreix les postals obscenes del Vigilant i aquest, que fins aleshores havia acceptat el ritme de baix rendiment en la feina acordat per les dones per pressionar l'empresa, inicia la seva venjança. Aprofita que Paulina i Filomena són dins de l'ascensor per aturar-lo a mig recorregut. Només l'engegarà una altra vegada si totes accepten reprendre la seva feina amb normalitat. Les dones, amb el vist-i-plau de Rita, cedeixen. Sofia, que, decidida a aconseguir les reivindicacions del col·lectiu, no s'atura a considerar les preocupacions personals de la resta de dones, les insulta amb duresa i els problemes individuals de cadascuna d'elles (el mal d'amor de Filomena, l'escàs enteniment de Paulina, el càncer de Dolors) emergeixen.
En produir-se la mort sobtada del Vigilant, les dones, que fins aleshores s'havien mostrat incrèdules sobre les arts màgiques de Rita, s'hi rendeixen. Sofia que simbolitza la raó no ha aconseguit vehicular les seves reivindicacions; tampoc no ha aportat consol a les seves companyes ni solucions a les seves situacions personals. En canvi Rita pot aconseguir, amb els seus poders, allò impossible: matar el càncer de pit de Dolors, fer tornar el marit de Filomena i enfortir el cervell de Paulina. Només una dona sembla quedar al marge de la influència de Rita: Aurora, que encarna una posició de síntesi entre la raó i la irracionalitat. Finalment, però, també haurà de cedir-hi: la por a la investigació policial l'obliga a callar i a acceptar, com totes, que el vigilant hagi mort d'un atac de cor. El triomf de Rita culmina amb la humiliació vergonyant de Sofia.
El conflicte es desencadena quan Paulina descobreix les postals obscenes del Vigilant i aquest, que fins aleshores havia acceptat el ritme de baix rendiment en la feina acordat per les dones per pressionar l'empresa, inicia la seva venjança. Aprofita que Paulina i Filomena són dins de l'ascensor per aturar-lo a mig recorregut. Només l'engegarà una altra vegada si totes accepten reprendre la seva feina amb normalitat. Les dones, amb el vist-i-plau de Rita, cedeixen. Sofia, que, decidida a aconseguir les reivindicacions del col·lectiu, no s'atura a considerar les preocupacions personals de la resta de dones, les insulta amb duresa i els problemes individuals de cadascuna d'elles (el mal d'amor de Filomena, l'escàs enteniment de Paulina, el càncer de Dolors) emergeixen.
En produir-se la mort sobtada del Vigilant, les dones, que fins aleshores s'havien mostrat incrèdules sobre les arts màgiques de Rita, s'hi rendeixen. Sofia que simbolitza la raó no ha aconseguit vehicular les seves reivindicacions; tampoc no ha aportat consol a les seves companyes ni solucions a les seves situacions personals. En canvi Rita pot aconseguir, amb els seus poders, allò impossible: matar el càncer de pit de Dolors, fer tornar el marit de Filomena i enfortir el cervell de Paulina. Només una dona sembla quedar al marge de la influència de Rita: Aurora, que encarna una posició de síntesi entre la raó i la irracionalitat. Finalment, però, també haurà de cedir-hi: la por a la investigació policial l'obliga a callar i a acceptar, com totes, que el vigilant hagi mort d'un atac de cor. El triomf de Rita culmina amb la humiliació vergonyant de Sofia.
221 pages, Paperback
First published January 1, 1994
2 people are currently reading
45 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 5 of 5 reviews
December 19, 2020
De vegades ens oblidem (és un dir) que, tot i que la racionalitat sembla que està a tot arreu, les visions irracionals del món encara perviuen. Per això hi ha tanta gent aficionada a l'informe Covid de l'Iker Jiménez, o que creu que tot està escrit (per exemple, per justificar que enganxin la covid l'endemà d'haver-se reunit amb els amics), o que amb l'energia d'unes pedres aconseguiran trobar feina. I a aquesta obra trobem un enfrontament entre aquestes dues visions del món oposades darrere d'una lluita per aconseguir una millora salarial. Molt bona.
December 29, 2025
El marxisme és una teoria crítica que estudia les relacions de poder, les estructures socials i la lluita de classes, i que analitza com l’economia, la societat i la cultura estan interrelacionades. Autors com Matas a l’ABC dels Estudis Literaris i Mora a la Revista internacional de sociología (1986) expliquen que aplicar aquest marc a la literatura significa analitzar els rols i les relacions de poder que hi ha darrere el text per veure com ha estat el poder del sistema de producció, així com estudiar les institucions que han donat accés a l’estudi i difusió dels textos. Amb aquesta perspectiva, s’exposa que les obres representen la societat, reflecteixen tensions socials i critiquen les desigualtats i les formes d’opressió.
Williams (1982, p. 9), en canvi, destaca que la literatura no pot ser simplement un reflex passiu de la realitat, sinó que actua com un agent mediador que interpreta i qüestiona la societat, aportant una dimensió crítica i polititzant inevitablement l’obra.
En el cas de Revolta de bruixes, de Benet i Jornet, l’obra ens ofereix una visió complexa de la societat a través de la figura de les bruixes i la seva relació amb la comunitat, els estaments dominants i les normes socials. Així, el marxisme ens ajudarà a analitzar tres aspectes clau: la representació de les classes i el poder, la crítica a deshumanització, i la relació entre la ideologia dominant i la resistència femenina dins de la cultura popular.
La representació de la classe treballadora dins l’obra es pot analitzar des d’una perspectiva marxista, ja que l’obra vincula clarament la narrativa amb les dinàmiques de poder, l’autoritarisme i la presència d’una elit dominant sobre una classe marginada. Les protagonistes són sis dones netejadores, és a dir, treballadores invisibilitzades, que pertanyen a la classe baixa i als sectors marginats de la societat, que desenvolupen la seva tasca en un espai que no els pertany i sota una estricta vigilància.
Aquest col·lectiu femení simbolitza el sector oprimit davant l’autoritat opressora, representada pel vigilant i, de manera indirecta, pels seus superiors i pel sistema laboral i de producció que governa. El vigilant actua com a figura intermèdia del poder: no pertany pròpiament a l’elit, però exerceix una funció autoritària que reprodueix les normes i els valors de l’ordre establert, sense qüestionar-ho. Aquesta relació evidencia com el poder es perpetua a través de figures que controlen, supervisen i disciplinen la classe treballadora.
L’autoritarisme que encarna el vigilant no es limita només a l’àmbit laboral, sinó que també té una dimensió ideològica, ja que les treballadores són tractades com a subordinades, prescindibles i fàcilment reemplaçables.
A partir d’aquesta representació inicial de les relacions de poder, l’obra obre la porta a una sèrie de conflictes i tensions que ara desenvoluparem amb més detall. D’una banda, analitzarem com el sistema tendeix a deshumanitzar la classe treballadora i a reduir-la a una simple força productiva, sense reconeixement ni veu pròpia, tema del qual ara parlarem; i, de l’altra, abordarem la rebel·lió o la lluita de classes com a resposta col·lectiva a aquest sistema d’opressió.
Revolta de bruixes ofereix una crítica clara a l’alienació i la deshumanització que genera l’estructura social i laboral capitalista. Les protagonistes desenvolupen una feina repetitiva, nocturna i invisible, que no només les separa del resultat del seu treball, sinó que també les desconnecta del reconeixement social i de la seva pròpia identitat com a subjectes. El seu treball és necessari perquè el sistema funcioni, però alhora és menystingut i ignorat.
Aquesta alienació es manifesta en la manera com les treballadores són concebudes pel sistema: no com a persones, sinó com a simples peces substituïbles dins del mecanisme productiu. La seva presència només és rellevant mentre compleixen la seva funció, i qualsevol desviació o qüestionament és immediatament controlat o sancionat. Aquesta lògica redueix els individus a força de treball, anul·lant la seva dimensió humana i emocional.
L’obra posa de manifest com aquesta deshumanització no és accidental, sinó estructural. L’organització del treball, la vigilància constant i la jerarquia rígida contribueixen a normalitzar una relació desigual en què la classe treballadora interioritza la seva pròpia subordinació. Així, el sistema no només oprimeix des de fora, sinó que també modela les consciències, limitant la capacitat de pensament crític i d’acció autònoma.
Tanmateix, l’obra no presenta aquesta alienació com un estat estàtic, sinó com un procés que genera tensions i contradiccions internes. La presa de consciència progressiva de la mateixa situació obre fissures en l’ordre establert i posa en evidència els límits d’un sistema que deshumanitza per mantenir-se. Aquest malestar acumulat serà clau per entendre les dinàmiques de conflicte i oposició que es desplegaran posteriorment al llarg de l’obra.
La ideologia dominant té a la classe treballadora subordinada i en una situació injusta en la qual no paguen a les treballadores totes les hores que toca. A més, aquesta relació de poder té una clara dimensió patriarcal. El vigilant imposa la seva autoritat sobre un grup de dones, fet que reforça una estructura de dominació en què classe i gènere s’entrecreuen. Davant això, aquestes, que representen tota la cultura popular, emergeixen com un espai de resistència simbòlica i col·lectiva. Per tant, l’obra, no es limita a mostrar unes dones sotmeses a la repressió, sinó que les presenta com a agents actius de denúncia i resistència col·lectiva
En el moment que el sector oprimit pren consciència de la seva posició es viu el que explica Mora (1986, p. 246) com el moment de revolució cultural, fruit de tota aquella lluita de classes. Aquesta lluita es fa evident quan les protagonistes es cansen d’estar en una situació d'inferioritat i decideixen trencar amb la submissió imposada. La rebel·lió no neix d’un acte individual aïllat, sinó de l’acumulació de penes compartides i de la necessitat de recuperar la dignitat com a classe. En aquest sentit, la revolta esdevé una resposta directa a la violència estructural del sistema, i posa en crisi l’autoritat que fins aleshores havia semblat inqüestionable.
Aquest acte de revolta el veiem quan les dones, després d’haver intentat per les bones que els paguessin les hores extres i veure que no els feien cas, posen els seus límits clars. Sofia diu: «Ja sabeu que vam dir, que si no ho solucionaven d'un cap, obraríem en conseqüència», i comuniquen als seus superiors que no faran cap hora de més si no veuen els diners, i que a més, avui no tindran gens de pressa per compensar «les estones que ens han estafat» (Benet i Jornet, 1994, p. 123 —124).
Per tot el que he exposat aquí, considero que en Revolta de bruixes, la cultura popular, i especialment l’imaginari de les bruixes, juga un paper clau. Lluny de ser un element merament folklòric, la bruixeria simbolitza un saber alternatiu, marginalitzat i perseguit pel poder, però capaç d’articular una oposició efectiva a l’ordre dominant. A través d’aquest recurs simbòlic, l’obra mostra com les formes culturals populars poden convertir-se en eines de contestació i subversió social.
És en aquest marc que les dones assumeixen un paper central com a subjectes de resistència i lideratge de la revolta. La seva organització col·lectiva, la capacitat d’articular demandes comunes i la voluntat de desafiar l’autoritat evidencien com la lluita de classes pot ser encapçalada per aquells sectors tradicionalment silenciats. Així, l’obra presenta la rebel·lió com un procés inevitable quan la ideologia dominant entra en conflicte amb la realitat de la classe popular, i situa les dones al centre d’aquest desafiament transformador.
BIBLIOGRAFIA:
Benet i Jornet, J.M. [Josep Maria]. (1994). Revolta de bruixes. Edicions 3 i 4.
Gallén, E. [Enric]. (1994). Pròleg [Estudi introductori d’Enric Gallén]. A J.M. [Josep Maria] Benet i Jornet. Una vella, coneguda olor; Revolta de bruixes (p. 7-46). Edicions 3 i 4.
Matas, À. [Àlex]. (2016). Marxisme. A N. [Neus] Rotger, coord. L’ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l’estudi de la literatura [recurs d'aprenentatge audiovisual]. Oberta Publishing.
Mora Maestu, L. [Luis]. (1986). La crítica materialista hoy: tres perspectivas. Revista internacional de sociología, 44 (2), 243–252.
Williams, R. [Raymond]. (1982). El marxisme, l'estructuralisme i l'anàlisi literària. Els Marges, 24, 3-18.
Williams (1982, p. 9), en canvi, destaca que la literatura no pot ser simplement un reflex passiu de la realitat, sinó que actua com un agent mediador que interpreta i qüestiona la societat, aportant una dimensió crítica i polititzant inevitablement l’obra.
En el cas de Revolta de bruixes, de Benet i Jornet, l’obra ens ofereix una visió complexa de la societat a través de la figura de les bruixes i la seva relació amb la comunitat, els estaments dominants i les normes socials. Així, el marxisme ens ajudarà a analitzar tres aspectes clau: la representació de les classes i el poder, la crítica a deshumanització, i la relació entre la ideologia dominant i la resistència femenina dins de la cultura popular.
La representació de la classe treballadora dins l’obra es pot analitzar des d’una perspectiva marxista, ja que l’obra vincula clarament la narrativa amb les dinàmiques de poder, l’autoritarisme i la presència d’una elit dominant sobre una classe marginada. Les protagonistes són sis dones netejadores, és a dir, treballadores invisibilitzades, que pertanyen a la classe baixa i als sectors marginats de la societat, que desenvolupen la seva tasca en un espai que no els pertany i sota una estricta vigilància.
Aquest col·lectiu femení simbolitza el sector oprimit davant l’autoritat opressora, representada pel vigilant i, de manera indirecta, pels seus superiors i pel sistema laboral i de producció que governa. El vigilant actua com a figura intermèdia del poder: no pertany pròpiament a l’elit, però exerceix una funció autoritària que reprodueix les normes i els valors de l’ordre establert, sense qüestionar-ho. Aquesta relació evidencia com el poder es perpetua a través de figures que controlen, supervisen i disciplinen la classe treballadora.
L’autoritarisme que encarna el vigilant no es limita només a l’àmbit laboral, sinó que també té una dimensió ideològica, ja que les treballadores són tractades com a subordinades, prescindibles i fàcilment reemplaçables.
A partir d’aquesta representació inicial de les relacions de poder, l’obra obre la porta a una sèrie de conflictes i tensions que ara desenvoluparem amb més detall. D’una banda, analitzarem com el sistema tendeix a deshumanitzar la classe treballadora i a reduir-la a una simple força productiva, sense reconeixement ni veu pròpia, tema del qual ara parlarem; i, de l’altra, abordarem la rebel·lió o la lluita de classes com a resposta col·lectiva a aquest sistema d’opressió.
Revolta de bruixes ofereix una crítica clara a l’alienació i la deshumanització que genera l’estructura social i laboral capitalista. Les protagonistes desenvolupen una feina repetitiva, nocturna i invisible, que no només les separa del resultat del seu treball, sinó que també les desconnecta del reconeixement social i de la seva pròpia identitat com a subjectes. El seu treball és necessari perquè el sistema funcioni, però alhora és menystingut i ignorat.
Aquesta alienació es manifesta en la manera com les treballadores són concebudes pel sistema: no com a persones, sinó com a simples peces substituïbles dins del mecanisme productiu. La seva presència només és rellevant mentre compleixen la seva funció, i qualsevol desviació o qüestionament és immediatament controlat o sancionat. Aquesta lògica redueix els individus a força de treball, anul·lant la seva dimensió humana i emocional.
L’obra posa de manifest com aquesta deshumanització no és accidental, sinó estructural. L’organització del treball, la vigilància constant i la jerarquia rígida contribueixen a normalitzar una relació desigual en què la classe treballadora interioritza la seva pròpia subordinació. Així, el sistema no només oprimeix des de fora, sinó que també modela les consciències, limitant la capacitat de pensament crític i d’acció autònoma.
Tanmateix, l’obra no presenta aquesta alienació com un estat estàtic, sinó com un procés que genera tensions i contradiccions internes. La presa de consciència progressiva de la mateixa situació obre fissures en l’ordre establert i posa en evidència els límits d’un sistema que deshumanitza per mantenir-se. Aquest malestar acumulat serà clau per entendre les dinàmiques de conflicte i oposició que es desplegaran posteriorment al llarg de l’obra.
La ideologia dominant té a la classe treballadora subordinada i en una situació injusta en la qual no paguen a les treballadores totes les hores que toca. A més, aquesta relació de poder té una clara dimensió patriarcal. El vigilant imposa la seva autoritat sobre un grup de dones, fet que reforça una estructura de dominació en què classe i gènere s’entrecreuen. Davant això, aquestes, que representen tota la cultura popular, emergeixen com un espai de resistència simbòlica i col·lectiva. Per tant, l’obra, no es limita a mostrar unes dones sotmeses a la repressió, sinó que les presenta com a agents actius de denúncia i resistència col·lectiva
En el moment que el sector oprimit pren consciència de la seva posició es viu el que explica Mora (1986, p. 246) com el moment de revolució cultural, fruit de tota aquella lluita de classes. Aquesta lluita es fa evident quan les protagonistes es cansen d’estar en una situació d'inferioritat i decideixen trencar amb la submissió imposada. La rebel·lió no neix d’un acte individual aïllat, sinó de l’acumulació de penes compartides i de la necessitat de recuperar la dignitat com a classe. En aquest sentit, la revolta esdevé una resposta directa a la violència estructural del sistema, i posa en crisi l’autoritat que fins aleshores havia semblat inqüestionable.
Aquest acte de revolta el veiem quan les dones, després d’haver intentat per les bones que els paguessin les hores extres i veure que no els feien cas, posen els seus límits clars. Sofia diu: «Ja sabeu que vam dir, que si no ho solucionaven d'un cap, obraríem en conseqüència», i comuniquen als seus superiors que no faran cap hora de més si no veuen els diners, i que a més, avui no tindran gens de pressa per compensar «les estones que ens han estafat» (Benet i Jornet, 1994, p. 123 —124).
Per tot el que he exposat aquí, considero que en Revolta de bruixes, la cultura popular, i especialment l’imaginari de les bruixes, juga un paper clau. Lluny de ser un element merament folklòric, la bruixeria simbolitza un saber alternatiu, marginalitzat i perseguit pel poder, però capaç d’articular una oposició efectiva a l’ordre dominant. A través d’aquest recurs simbòlic, l’obra mostra com les formes culturals populars poden convertir-se en eines de contestació i subversió social.
És en aquest marc que les dones assumeixen un paper central com a subjectes de resistència i lideratge de la revolta. La seva organització col·lectiva, la capacitat d’articular demandes comunes i la voluntat de desafiar l’autoritat evidencien com la lluita de classes pot ser encapçalada per aquells sectors tradicionalment silenciats. Així, l’obra presenta la rebel·lió com un procés inevitable quan la ideologia dominant entra en conflicte amb la realitat de la classe popular, i situa les dones al centre d’aquest desafiament transformador.
BIBLIOGRAFIA:
Benet i Jornet, J.M. [Josep Maria]. (1994). Revolta de bruixes. Edicions 3 i 4.
Gallén, E. [Enric]. (1994). Pròleg [Estudi introductori d’Enric Gallén]. A J.M. [Josep Maria] Benet i Jornet. Una vella, coneguda olor; Revolta de bruixes (p. 7-46). Edicions 3 i 4.
Matas, À. [Àlex]. (2016). Marxisme. A N. [Neus] Rotger, coord. L’ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l’estudi de la literatura [recurs d'aprenentatge audiovisual]. Oberta Publishing.
Mora Maestu, L. [Luis]. (1986). La crítica materialista hoy: tres perspectivas. Revista internacional de sociología, 44 (2), 243–252.
Williams, R. [Raymond]. (1982). El marxisme, l'estructuralisme i l'anàlisi literària. Els Marges, 24, 3-18.
June 10, 2025
A mesura que vaig llegint tota l'obra de Benet i Jornet es va consolidant com el meu dramaturg de l'època recent en la literatura catalana. La revolta de bruixes m'ha encisat a recontar el conte de les petites alegries i passes que feim per sobre del que anomenem quotidià, construint un pont cap als nostres anhels. M'agrada el realisme que retrata a l'autor i encara més la seva fervent llutia per dignificar el teatre dins l'àmbit literari.
July 18, 2022
El vaig llegir al batxillerat, magradaria tornar-mel a llegir però vaig vendre els llibres😵💫
January 3, 2023
Divertit i intel·ligent.
Displaying 1 - 5 of 5 reviews