Avui es parla de mi

by Manuel de Pedrolo

El protagonista d'aquesta novel·la decideix avui parlar d'ell. I ens revela com, ben mirat, una vida corrent pot contenir més elements interessants que una “vida novel·lesca”... Albert Cubells – sota la figura del qual es dibuixa la de l'autor – és un escriptor de gran producció, encara jove, que ha fet la guerra i es troba dins d'una societat que no li agrada. Per un procesiment d'associacions d'idees molt hàbilment utilizat se succeeixen uns quants episodis clau de la seva biografia. Són episodis de guerra, d'amor, de vida quotidina; retalls d'una infància difícil, d'una joventut que veié l'esfondrament d'uns ideals, d'una maduresa en lluita soterrada contra un món hostil.

238 pages, Paperback

First published March 1, 1975

About the author

Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.

Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.

Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.

Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.

Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut

També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final

Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister

I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques

Reviews

[Alberto · Rating 4 out of 5]

Bona novel·la de Pedrolo on s'expliquen diferents històries. El que més m'ha agradat és la manera d'enllaçar una història amb una altra de manera que sembla que sigui la mateixa història.

[Vicenç Estruch · Rating 3 out of 5]

Escrirt el 1953, un seguit d’históries a voltes enllaçades, que descriuen diverses situacions inconnexes d’una vida. Alguns dels relats em semblant interessants per la reflexió que comporten, altres em semblen anodins . (2,5*)

[Blai Felip · Rating 3 out of 5]

Sóc un seguidor total del Manuel de Pedrolo i em sento molt satisfet del que escriu en la major part de llibres i, per tant, m'ho passo molt bé llegint-lo. No ha estat aquest el cas. No he acabat de veure la necessitat d'esmicolar les històries. És com si hi hagués un divorci entre forma i contingut. Jo, al menys així ho he percebut i fins i tot hi ha històries que em sembla que no duen enlloc, o així m'ho ha semblat
Posats a dir coses bones, que sempre en té el Manuel de Pedrolo, diré que m'ha agradat molt la història que obre i tanca el llibre, que s'escriu en cursiva i és la més surrealista de totes... i també els moments en què, suposo que amb molt contingut autobiogràfic, parla de les dificultats que té l'escriptor en l'acte creatiu i a l'hora de ser acceptat per altres escriptors, crítics o editors. S'hi reflecteixen tots els dubtes i ombres d'un gran creador.