What do you think?
Rate this book
Morir sabent poques coses
Els personatges d’aquests relats mostren el ventall d’emocions a les quals és capaç d’abocar-se l’ésser humà quan se sent contrariat i es col·loca, a vegades, en aquella fina línia que separa l’enteresa del ridícul. A Morir sabent poques coses hi ha dols que comencen arran de morts prematures, desenganys amorosos, revoltes individuals, reptes, desconcert i alguna porta oberta a l’esperança. Joan Enric Barceló teixeix un univers comú d’una llibertat creativa sense límits, on la inversemblança i el patetisme conviuen amb la fatalitat i l’estranyesa. Aquests textos, afilats i perspicaços, mostren la gran capacitat de l’autor per observar el comportament humà en tota la seva complexitat.
216 pages, Paperback
Published August 25, 2023
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 81 reviews
November 6, 2023
Cinc estrelles perquè sis no hi són. Aquest llibre és espectacular, de veritat. Està compost per 11 contes que, tot i ser bastant breus, et permeten entrar de ple a l’univers que envolta els diferents personatges, cadascun d’ells immers a la seva pròpia distorsió de la realitat.
Dels relats en destacaria la llibertat i naturalitat amb què estan escrits. El tarannà de les lletres dels amics de les arts impera en tot moment i he pogut comprovar que, cançons i contes, comparteixen aspectes com el desfici per ser estimat, la fugacitat de la felicitat, l’autoengany i la por a perdre o a perdre’s.
Rere cada una de les històries l’ombra de la mort s’hi fa present un moment o altre. Per tant, sí, el títol del llibre i totes les expectatives que desperta s'acompleixen i se superen. Per cert, la mort hi és, però no és un llibre depriment. Més aviat et fa somriure, somriure i replantejar-te coses.
"Dins del teu cap, pretendre oblidar-la i morir-te de ganes que tornés era compatible."
Dels relats en destacaria la llibertat i naturalitat amb què estan escrits. El tarannà de les lletres dels amics de les arts impera en tot moment i he pogut comprovar que, cançons i contes, comparteixen aspectes com el desfici per ser estimat, la fugacitat de la felicitat, l’autoengany i la por a perdre o a perdre’s.
Rere cada una de les històries l’ombra de la mort s’hi fa present un moment o altre. Per tant, sí, el títol del llibre i totes les expectatives que desperta s'acompleixen i se superen. Per cert, la mort hi és, però no és un llibre depriment. Més aviat et fa somriure, somriure i replantejar-te coses.
"Dins del teu cap, pretendre oblidar-la i morir-te de ganes que tornés era compatible."
January 21, 2024
M’ha sorprès, positivament. Relats amb recursos enginyosos, veus ben construïdes i històries que sonen com cançons allargades d’Els Amics de les Arts. Els dos últims contes m’han encantat!
February 9, 2024
Morir sabent poques coses
Fa uns dies vaig publicar que estava llegint aquest llibre. Me'l van portar els Reis. Fa poc algú em va preguntar si ja l'havia acabat i què en pensava.
Recull de relats. Com em passa sempre en llibres d'aquest format, alguns m'han agradat molt i d'altres no. En aquest cas, algun l'he deixat a mitges per què no hi he connectat de cap manera. Per a mi no ha sigut una lectura lleguera, al contrari, en alguna estona se m'ha fet densa.
Algun relat, com per exemple el primer, m'ha agradat molt i m'ha seduït. D'altres gens. De fet, els darrers relats ni els he llegit. He tancat el llibre i l'he desat a la prestatgeria, al costat de la bonica col·lecció de Periscopi. Si mai em ve de gust el tornaré a obrir i en llegiré algun relat més. Per sort, en ser de relats, l'he pogut deixar inacabat.
Sempre em costa compartir la meva opinió negativa dels llibres, ho evito sempre que puc, però sé que la meva prescripció de les lectures és acollida per molts i moltes de vosaltres i és just que sigui sincera.
Si l'heu llegit i en voleu compartir opinió, us llegeixo!
Fa uns dies vaig publicar que estava llegint aquest llibre. Me'l van portar els Reis. Fa poc algú em va preguntar si ja l'havia acabat i què en pensava.
Recull de relats. Com em passa sempre en llibres d'aquest format, alguns m'han agradat molt i d'altres no. En aquest cas, algun l'he deixat a mitges per què no hi he connectat de cap manera. Per a mi no ha sigut una lectura lleguera, al contrari, en alguna estona se m'ha fet densa.
Algun relat, com per exemple el primer, m'ha agradat molt i m'ha seduït. D'altres gens. De fet, els darrers relats ni els he llegit. He tancat el llibre i l'he desat a la prestatgeria, al costat de la bonica col·lecció de Periscopi. Si mai em ve de gust el tornaré a obrir i en llegiré algun relat més. Per sort, en ser de relats, l'he pogut deixar inacabat.
Sempre em costa compartir la meva opinió negativa dels llibres, ho evito sempre que puc, però sé que la meva prescripció de les lectures és acollida per molts i moltes de vosaltres i és just que sigui sincera.
Si l'heu llegit i en voleu compartir opinió, us llegeixo!
May 24, 2024
No soc cap fan apassionat dels reculls de relats, més aviat al contrari, però he de dir que Joan Enric Barceló m'ha sorprès gratament. Sense necessitar un llenguatge grandiloqüent, et posa a la pell de diversos personatges de manera gràcil, i connecta les històries d'una manera subtil que m'ha agradat molt.
September 24, 2023
M’ha sorprès i m’ha agradat més del que em pensava! Els contes enganxen i en alguns casos, requereixen una segona lectura que li dóna a tot el llibre una unitat inesperada. Tots podrien ser una bona cançó d’Els Amics de les Arts. Molt recomanable!
March 23, 2025
Alguns contes m'han encantat i d'altres se m'han fet pesats. Tot i això, l'autor té un talent innegable per escriure històries originals i sobretot per experimentar amb els recursos literaris. Els aspectes que més m'han agradat han estat: el recurs de a través de portar l'absurd a l'extrem donar sentit a les coses, com ha unit els relats entre ells, el deix còmic de les històries i sobretot les reflexions que es poden extreure de cada una. Un llibre que recomano en un moment en què es vulgui una lectura diferent i també a persones a qui els interessi aprendre nous recursos per a escriure relats breus. L'únic aspecte negatiu és que si no t'agrada la ciència ficció o les històries surrealistes (com a mi) se't pot fer pesat.
April 30, 2025
He gaudit el llibre però a estones m’he perdut i no entenia què passava. Està escrit d’una manera molt xula perquè cada capítol relat és diferent, i algun d’ells semblava una cançó del amics:)
October 3, 2024
No vos enganyaré, una de les coses que més il·lusió em feia de llegir aquest llibre és que l'autor fos en Joan Enric Barceló. I és que estic seguríssima que, com jo, sou molts els que heu gaudit de les seves cançons a Els amics de les arts. ♥️
Es tracta d'un recull d'onze relats que aparentment sembla que hagin de ser independents, però que a mesura que vas llegint veus que per A o per B s'acaben relacionant. Ara bé, he de reconèixer que en el cas de dos o tres dels relats no he estat capaç de trobaraquesta relació, així que no sé si hi és a tots. Això sí, si una cosa tenen en comú tots i cadascun d'ells és que la mort hi és ben present.
A més, com sempre dic, en tractar-se d'un recull de relats sempre n'hi ha alguns que m'agraden més que d'altres, però el que és segur és que xalareu llegint-lo, ja que hi trobareu un punt còmic, irònic i, fins i tot, en alguns casos us entendrirà.
Es tracta d'un recull d'onze relats que aparentment sembla que hagin de ser independents, però que a mesura que vas llegint veus que per A o per B s'acaben relacionant. Ara bé, he de reconèixer que en el cas de dos o tres dels relats no he estat capaç de trobaraquesta relació, així que no sé si hi és a tots. Això sí, si una cosa tenen en comú tots i cadascun d'ells és que la mort hi és ben present.
A més, com sempre dic, en tractar-se d'un recull de relats sempre n'hi ha alguns que m'agraden més que d'altres, però el que és segur és que xalareu llegint-lo, ja que hi trobareu un punt còmic, irònic i, fins i tot, en alguns casos us entendrirà.
April 11, 2024
Definitivament els reculls d’històries curtes se’m fan una mica bola… Tot i així estic contenta d’haver-lo acabat perquè n’hi ha que m’han agradat molt. És xulo veure com els contes s’interconnecten entre ells d’una forma o altra.
May 6, 2024
Enllaç al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...
"Morir sabent poques coses" és un recull d’onze relats independents que, d’alguna manera, estan connectats entre si, ja sigui per algun personatge (animat o inanimat), per algun lloc o per allò que passa a la vida real (un conegut que coneix algú). Aquest punt de connexió entre els diferents relats és el que ha portat a batejar el recull com una novel·la de contes.
Els onze relats són d’extensions diferents i presenten una varietat de veus molt ben construïdes. Com és habitual en els reculls, alguns dels relats m’han agradat més que d’altres, però en general el valoro molt positivament.
Les onze històries són històries com les que ens canten Els Amics de les Arts, en què la quotidianitat, el patetisme i l’humor són ben presents, i que exploren sentiments i pensaments humans, com la soledat, les pors o el desig de sentir-se estimat i valorat. En tots ells, això sí, amb la mort ben present. Una mort que es presenta amb naturalitat, ironia i defugint, en la majoria de casos, el drama (sempre hi ha alguna cançó per tocar la fibra tipus “Casa en venda”, “Louisiana” o “Reykjavik”).
Els relats que més m’han agradat són “Els últims onze dies”, “Dalton Highway”, “Homenatge” i “Atenció al client”, i el contrapunt, els que no m’han fet ni fred ni calor són “En el supòsit” i “Fèlix”.
La veritat és que m’ha estat inevitable imaginar-me qualsevol dels relats que formen "Morir sabent poques coses" com una cançó d’Els Amics de les Arts. Brillant debut!
"Morir sabent poques coses" és un recull d’onze relats independents que, d’alguna manera, estan connectats entre si, ja sigui per algun personatge (animat o inanimat), per algun lloc o per allò que passa a la vida real (un conegut que coneix algú). Aquest punt de connexió entre els diferents relats és el que ha portat a batejar el recull com una novel·la de contes.
Els onze relats són d’extensions diferents i presenten una varietat de veus molt ben construïdes. Com és habitual en els reculls, alguns dels relats m’han agradat més que d’altres, però en general el valoro molt positivament.
Les onze històries són històries com les que ens canten Els Amics de les Arts, en què la quotidianitat, el patetisme i l’humor són ben presents, i que exploren sentiments i pensaments humans, com la soledat, les pors o el desig de sentir-se estimat i valorat. En tots ells, això sí, amb la mort ben present. Una mort que es presenta amb naturalitat, ironia i defugint, en la majoria de casos, el drama (sempre hi ha alguna cançó per tocar la fibra tipus “Casa en venda”, “Louisiana” o “Reykjavik”).
Els relats que més m’han agradat són “Els últims onze dies”, “Dalton Highway”, “Homenatge” i “Atenció al client”, i el contrapunt, els que no m’han fet ni fred ni calor són “En el supòsit” i “Fèlix”.
La veritat és que m’ha estat inevitable imaginar-me qualsevol dels relats que formen "Morir sabent poques coses" com una cançó d’Els Amics de les Arts. Brillant debut!
December 18, 2023
M'ha encantat. Sens dubte dels llibres que més he gaudit aquest any. Cada relat tracta el dol des d'un punt de vista diferent, molt original, però el que més m'ha agradat és els sentiments desbocats que experimentaven molts dels protagonistes, que et duu a la reflexió constant sobre la naturalesa humana i els límits als que un mateix és capaç de fer front. A més, un detall molt ben cuidat són les referències entre relats, que et ajuda a transmetre el missatge del dol simultani que ocorre a diferents parts del món.
January 22, 2024
M'ha costat. La veritat que el volia llegir per la curiositat que em provoca l'autor ja que els amics de les arts m'agraden molt. No estic acostumada a llegir llibres amb diferents historietes i n'hi ha que m'han agradat i d'altres que se m'han fet pesades. De totes maneres, si que he trobat un semblant del llibre a les lletres de les cançons en quant a detalls i descripcions de situacions i sentiments.
May 7, 2024
⭐⭐⭐⭐⭐/5.
Primer llibre de Joan Enric Barceló.
Com a seguidora seva, conegut per ser el cantant dels Amics de les Arts, sempre he tingut una gran admiració per la seva obra. No obstant això, vull deixar clar que la meva valoració de "Morint sabent poques coses" no està influenciada pel meu afecte per l'autor. La meva opinió es basa estrictament en la qualitat i el mèrit literari de l'obra.
La premisa del llibre és intrigant i la ploma de l'autor és tan bella que fins i tot sona poètica. No tenia cap dubte que Barceló, tal i com el coneixem, amb el seu talent indiscutible, seria capaç de crear una obra literària com aquesta.
Els relats són originals i estan plens de detalls que et fan pensar. Alguns d'ells m'han fet venir escalfreds, una prova del poder evocador de la prosa de Barceló. La seva habilitat per a crear imatges vívides i emocionants amb les paraules és realment impressionant.
El llibre és una joia literària que combina una escriptura exquisida amb una narrativa profundament emotiva. És un d'aquells llibres que et fan reflexionar sobre la vida, l'amor i la mort, i que segurament et quedaràs pensant molt de temps després de tancar l'última pàgina.
Recomano encaridament aquest llibre a qualsevol que busqui una lectura que no només entretingui, sinó que també provoqui una profunda reflexió. "Morint sabent poques coses" és dels millors llibres que he tingut la oportunitat de llegir en el que porto d'any.
Primer llibre de Joan Enric Barceló.
Com a seguidora seva, conegut per ser el cantant dels Amics de les Arts, sempre he tingut una gran admiració per la seva obra. No obstant això, vull deixar clar que la meva valoració de "Morint sabent poques coses" no està influenciada pel meu afecte per l'autor. La meva opinió es basa estrictament en la qualitat i el mèrit literari de l'obra.
La premisa del llibre és intrigant i la ploma de l'autor és tan bella que fins i tot sona poètica. No tenia cap dubte que Barceló, tal i com el coneixem, amb el seu talent indiscutible, seria capaç de crear una obra literària com aquesta.
Els relats són originals i estan plens de detalls que et fan pensar. Alguns d'ells m'han fet venir escalfreds, una prova del poder evocador de la prosa de Barceló. La seva habilitat per a crear imatges vívides i emocionants amb les paraules és realment impressionant.
El llibre és una joia literària que combina una escriptura exquisida amb una narrativa profundament emotiva. És un d'aquells llibres que et fan reflexionar sobre la vida, l'amor i la mort, i que segurament et quedaràs pensant molt de temps després de tancar l'última pàgina.
Recomano encaridament aquest llibre a qualsevol que busqui una lectura que no només entretingui, sinó que també provoqui una profunda reflexió. "Morint sabent poques coses" és dels millors llibres que he tingut la oportunitat de llegir en el que porto d'any.
September 19, 2025
Ai que bé m'ho he passat llegint-lo, m'encanta que mentre llegia podia literalment veure la personalitat de qui narrava, els podia veure físicament (raro en mi).
Coses tan comunes, que tothom pensa o sent i que ningú diu i algun comentari súper cancel·lable però que hi quedava bé.
Algun ensurt de plot twist perquè LOL no me'ls esperava, no anava amb aquesta intenció, però no m'han desagradat una vegada he entès com anava.
I per acabar, també m'ha agradat que va deixant pinzellades i fins que no arribes al final del capítol no lligues caps amb tot el que has estat llegint.
Coses tan comunes, que tothom pensa o sent i que ningú diu i algun comentari súper cancel·lable però que hi quedava bé.
Algun ensurt de plot twist perquè LOL no me'ls esperava, no anava amb aquesta intenció, però no m'han desagradat una vegada he entès com anava.
I per acabar, també m'ha agradat que va deixant pinzellades i fins que no arribes al final del capítol no lligues caps amb tot el que has estat llegint.
October 27, 2024
3.5.
els relats crec que no són lu meu. però m'ha sorprès gratament. tot i així, m'agraden més les seves cançons. i si prova de musicar-ne algun? potser triomfa!
els relats crec que no són lu meu. però m'ha sorprès gratament. tot i així, m'agraden més les seves cançons. i si prova de musicar-ne algun? potser triomfa!
July 16, 2024
Giro els ulls, i mentre veig els cotxes altre cop aturats, fent el camí invers, sospito que quan algú s’en va massa d'hora, no s’en va mai una sola vegada. S’en va tants cops com veus ho expliquen, com telèfons que tot d'una sonen a les nits, com frases que continuen entretallant-se durant
les setmanes i els mesos següents.
les setmanes i els mesos següents.
April 9, 2024
Han estat unes pàgines que he gaudit plenament. És un llibre que les històries no estar lligades com a tal i pertant pots llegir-te’l amb tranquilitat.
Et fa reflexionar de com l’ésser humà actua o és en segons quines situacions, i en més d’una ocasió t’ho pots sentir identificat amb alguns personatges o amb algunes accions, que, tot i que preferiries no veure-t’hi reflexat/ada, veus que en algun punt has acabat fent el mateix.
Recomanable
Et fa reflexionar de com l’ésser humà actua o és en segons quines situacions, i en més d’una ocasió t’ho pots sentir identificat amb alguns personatges o amb algunes accions, que, tot i que preferiries no veure-t’hi reflexat/ada, veus que en algun punt has acabat fent el mateix.
Recomanable
December 14, 2024
El llibre es compon d’11 relats independents que toquen diversos temes: les ruptures, les pèrdues, la soledat, el patetisme, l’autoengany... El toc que més m’ha agradat és anar descobrint fils que relacionen històries, aparentment inconnexes. Per això, recomano llegir-lo “d’una tirada” i no gaire separat en el temps, per no perdre detall.
El to, els registres i els recursos també varien en cada conte. Hi trobareu relats d’un únic paràgraf, diàlegs amb només un personatge, converses d’emails, un altre on les notes a peu de pàgina superen el text principal...
Definitivament, es nota que Joan Enric no morirà llegint poques coses.😉
Com passa amb els llibres de contes, alguns agraden més que d’altres. Els meus preferits han estat “Els últims onze dies”, “We end” i “Homenatge”.
El to, els registres i els recursos també varien en cada conte. Hi trobareu relats d’un únic paràgraf, diàlegs amb només un personatge, converses d’emails, un altre on les notes a peu de pàgina superen el text principal...
Definitivament, es nota que Joan Enric no morirà llegint poques coses.😉
Com passa amb els llibres de contes, alguns agraden més que d’altres. Els meus preferits han estat “Els últims onze dies”, “We end” i “Homenatge”.
March 23, 2025
“Sospito que quan algú se’n va massa d’hora, no se’n va mai una sola vegada.Se’n va tants cops com veus que ho expliquen, com telèfons que tot d’una sonen a les nits, com frases que continuen estallant-se durant les setmanes i els mesos següents.”
Lectura lleugera i fàcil. Bon llibre per començar l’any. M’ha agradat malgrat li he trobat a faltar una mica més de profunditat en els relats. Suposo que és perquè esperava històries d’un altre tipus després de llegir la contraportada. Tot i això, una lectura amena i divertida.
Lectura lleugera i fàcil. Bon llibre per començar l’any. M’ha agradat malgrat li he trobat a faltar una mica més de profunditat en els relats. Suposo que és perquè esperava històries d’un altre tipus després de llegir la contraportada. Tot i això, una lectura amena i divertida.
October 29, 2023
Són d'aquells contes que en voldries llegir més i més. La quotidianitat i la mort agafades de la mà. Lectura fugaç a ritme veloç, sovint amb tanta informació que s'ha de fer una segona lectura.
El detall de lligar algunes de les històries m'ha semblat molt tendre.
Joan Enric Barceló ja era un molt bon lletrista, ara hem descobert que la seva faceta com a escriptor no decepciona, esperem que sigui la primera obra de moltes més.
El detall de lligar algunes de les històries m'ha semblat molt tendre.
Joan Enric Barceló ja era un molt bon lletrista, ara hem descobert que la seva faceta com a escriptor no decepciona, esperem que sigui la primera obra de moltes més.
September 6, 2023
M'ha ENCANTAT!
És un llibre de contes divertit i molt ràpid de llegir. Contes d'històries de gent corrent i d'altres de móns una mica més bojos. En Joan Enric Barceló ja havia demostrat que té un talent per compondre cançons però ara també demostra tenir talent per mantenir el ritme narratiu i saber sorprendre al lector.
És un llibre de contes divertit i molt ràpid de llegir. Contes d'històries de gent corrent i d'altres de móns una mica més bojos. En Joan Enric Barceló ja havia demostrat que té un talent per compondre cançons però ara també demostra tenir talent per mantenir el ritme narratiu i saber sorprendre al lector.
September 8, 2023
Lleuger i ràpid de llegir. És impossible no trobar semblances entre la narrativa d'aquests relats i la de les cançons dels Amics de Les Arts, també és una mica el que esperava trobar-hi. M'ha semblat un bon llibre que sense grans pretensions t'endinsa en històries amb ritme i caràcter propis.
May 9, 2024
“també es pot matar algú a pessigades”
January 7, 2024
M'agrada llegir autors novells, descobrir una nova veu, un nou estil, és un dels grans plaers de la vida! I si l'autor és un dels membres d'un dels meus grups musicals preferits com ho són "Els amics de les arts", les lletres dels quals sempre m'encisen, havia de ser una troballa excel·lent.
Es tracta de "Morir sabent poques coses" de Joan Enric Barceló. Ens trobem davant un conjunt de 11 relats independents, almenys en aparença, que ens parlen del dol i de la mort, de desenganys amorosos, de decepcions, de revoltes personals...
Històries que poden semblar inconnexes però que si esteu atents a la lectura, veureu que tenen un fil que els relaciona.
Alguns son molt breus i inquietants com es el cas "En el supòsit", d'altres epistolars ben curiosos com "Atenció al client", alguns mes emotius com el "Quinze de setembre ". Potser el meu preferit es el primer "Homenatge", l'he trobat de 10!
En @joanenricbarcelo observa el seu voltant i crea un imaginari ric en matisos i en emocions. Amb un estil narratiu d'allò més interessant- que caldrà anar seguint- amb una narrativa propera però ben treballada,
que té la creus, que t'atrapa, que t'emociona, que et fa somriure i també et deixa caure alguna llàgrima, i amb una subtil ironia que es d'agrair .
Un debut d'allò més interessant! No us hi podreu resistir
Es tracta de "Morir sabent poques coses" de Joan Enric Barceló. Ens trobem davant un conjunt de 11 relats independents, almenys en aparença, que ens parlen del dol i de la mort, de desenganys amorosos, de decepcions, de revoltes personals...
Històries que poden semblar inconnexes però que si esteu atents a la lectura, veureu que tenen un fil que els relaciona.
Alguns son molt breus i inquietants com es el cas "En el supòsit", d'altres epistolars ben curiosos com "Atenció al client", alguns mes emotius com el "Quinze de setembre ". Potser el meu preferit es el primer "Homenatge", l'he trobat de 10!
En @joanenricbarcelo observa el seu voltant i crea un imaginari ric en matisos i en emocions. Amb un estil narratiu d'allò més interessant- que caldrà anar seguint- amb una narrativa propera però ben treballada,
que té la creus, que t'atrapa, que t'emociona, que et fa somriure i també et deixa caure alguna llàgrima, i amb una subtil ironia que es d'agrair .
Un debut d'allò més interessant! No us hi podreu resistir
February 5, 2025
Algunes històries m'han agradat molt; d'altres, tan poc que les he deixat a mitges (un parell o tres), més que res perquè no connectava ni amb la història ni amb els personatges.
Peròoo m'han cridat molt l'atenció els recursos estilístics que utilitza l'autor per narrar les històries, el que més, l'ús dels peus de pàgina al relat "La perillositat"; per exemple:
"Per una sèrie de circumstàncies,3 un dia el meu projecte més ambiciós va passar a ser autodestruir-me4."
- 3: "Per què intentes amagar-ho? El detonant del teu declivi va ser que se n'anés una matinada de diumenge sense avís, discussió ni ultimàtum."
- 4: "Fer el ridícul"
M'encanta el diàleg que crea entre el que ens diu el narrador i com les notes de peu ho qüestionen, contesten o corregeixen, com si fos el mateix narrador en un temps futur que s'ho rellegeix i hi fa anotacions. Molt xuli.
L'intercanvi de correus per una reclamació d'una clienta a una empresa a "Atenció al client" m'ha semblat molt ben trobat, i el diàleg a "Fèlix" del qual només coneixem una de les dues parts, també.
I ara anava pensant altres exemples d'històries que destacaria, però per no anar-los enumerant, conclouré que el llibre resulta que m'ha agradat prou.
Peròoo m'han cridat molt l'atenció els recursos estilístics que utilitza l'autor per narrar les històries, el que més, l'ús dels peus de pàgina al relat "La perillositat"; per exemple:
"Per una sèrie de circumstàncies,3 un dia el meu projecte més ambiciós va passar a ser autodestruir-me4."
- 3: "Per què intentes amagar-ho? El detonant del teu declivi va ser que se n'anés una matinada de diumenge sense avís, discussió ni ultimàtum."
- 4: "Fer el ridícul"
M'encanta el diàleg que crea entre el que ens diu el narrador i com les notes de peu ho qüestionen, contesten o corregeixen, com si fos el mateix narrador en un temps futur que s'ho rellegeix i hi fa anotacions. Molt xuli.
L'intercanvi de correus per una reclamació d'una clienta a una empresa a "Atenció al client" m'ha semblat molt ben trobat, i el diàleg a "Fèlix" del qual només coneixem una de les dues parts, també.
I ara anava pensant altres exemples d'històries que destacaria, però per no anar-los enumerant, conclouré que el llibre resulta que m'ha agradat prou.
July 27, 2024
Curiosament, tant les primeres com les últimes pàgines d'aquest llibre les han acompanyat dues morts. No eren persones del tot properes, però m'hi he vist involucrada en el seu relat. I a vegades, la paraula mort és com si retenís totes les altres, com si darrere del mot no hi vingués res més. I clar que el silenci és molt benvingut. Les llàgrimes. Les abraçades. Fer-se boleta al llit. No dic pas que no, que és difícil. Però no és l'única narrativa, la mort no té un =
Aquest llibre mostra una altra cara, on la mort és un element més amb diferents personatges que la juguen. Les paraules segueixen corrents i la narrativa continua.
Aquest llibre mostra una altra cara, on la mort és un element més amb diferents personatges que la juguen. Les paraules segueixen corrents i la narrativa continua.
January 20, 2024
"A més, tenia un do: podia flairar el perill a quilòmetres de distància, i per això, a certes hores, ja me n'estava de fer segons què."
"Canta abandonant-se a un d'aquells pocs moments en què el món sembla tenir sentit, quan les cançons ens exploten a la cara, quan sembla que estiguin parlant de nosaltres, amb nosaltres."
"Canta abandonant-se a un d'aquells pocs moments en què el món sembla tenir sentit, quan les cançons ens exploten a la cara, quan sembla que estiguin parlant de nosaltres, amb nosaltres."
March 6, 2024
A vegades valdria més morir sabent poques coses.
L'autoengany, la necessitat de ser estimat, la pèrdua de la dignitat, el patetisme, la fugacitat de la felicitat, són alguns dels temes dels quals parla Joan Enric Barceló en aquests 12 relats, alguns més breus que altres i en els que l'essència de les lletres dels Amics de les Arts (ferma seguidora des de fa molts anys)hi és present en tot moment. El primer relat i els dos últims són els que més m'han agradat. 3/5
L'autoengany, la necessitat de ser estimat, la pèrdua de la dignitat, el patetisme, la fugacitat de la felicitat, són alguns dels temes dels quals parla Joan Enric Barceló en aquests 12 relats, alguns més breus que altres i en els que l'essència de les lletres dels Amics de les Arts (ferma seguidora des de fa molts anys)hi és present en tot moment. El primer relat i els dos últims són els que més m'han agradat. 3/5
June 9, 2024
Onze històries divertides, molt directes, que tenen algun personatge o detall que les encadena. Alguns relats son mes bons que d'altres, sobretot els primers. Per tant, l'interés ha anat decreixent una mica.
M'ha agradat el to i els diferents registres que fa servir. Sent la primera publicació no està gens malament.
M'ha agradat el to i els diferents registres que fa servir. Sent la primera publicació no està gens malament.
October 31, 2023
M’ha semblat molt original la manera en què narra les diferents històries, cadascuna des d’una perspectiva diferent i sempre, amb molts tocs d’humor i ironia (el seu estil).
Com qualsevol llibre de contes, alguns agraden més que d’altres. No vull condicionar a qui no se l’hagi llegit, però el meu ranking seria:
Homenatge
Els últims 11 dies
Nosaltres, les flors
We end
15 setembre
La perillositat
Fèlix
En el supòsit
Dalton highway
Atenció al Client
Impactes
Com qualsevol llibre de contes, alguns agraden més que d’altres. No vull condicionar a qui no se l’hagi llegit, però el meu ranking seria:
Homenatge
Els últims 11 dies
Nosaltres, les flors
We end
15 setembre
La perillositat
Fèlix
En el supòsit
Dalton highway
Atenció al Client
Impactes
Displaying 1 - 30 of 81 reviews