Llegir petit i escriure sobre literatura i amor

by Blanca Llum Vidal

Aquest llibre parla d’una manera de llegir, i per fer-ho Blanca Llum Vidal tria alguns textos escrits els darrers anys perquè ara, enfilats, tornin a mostrar que el detall, la cosa concreta i minúscula d’una obra, pot ser el detonant per entendre el món que el llenguatge és capaç de crear. Acompanyada de Martin Buber, Víctor Català, Emmanuel Lévinas, Clarice Lispector, Marguerite Duras, Mercè Rodoreda, Josep Carner i tants altres –fins i tot d’aquells que no esmenta–, Vidal escriu amb una prosa lluminosa sobre literatura, per amor al que ha llegit i per arribar, des d’un angle ben particular, als altres com a acte polític.

128 pages, Pocket Book

Published July 10, 2023

Reviews

[abril torrelles · Rating 2 out of 5]

m'ha costat molt entendre el què se m'estava intentant explicar i, de fet, no ho he aconseguit gaire. les dues estrelles són perquè no he absorbit quasi res, no perquè el llibre no estigui treballadíssim. però si no n'he tret res, no puc donar estrelles per l'esforç. en un llibre, entendre és important, so yeah. m'encantaria estudiar literatura per rellegir aquest llibre i quedar-me amb moltes més dades, però amb els coneixements que tinc ara mateix, l'experiència no ha fructificat.

[Martí Grimalt Isern · Rating 4 out of 5]

Una monada i una tia súper llesta. L'únic que no acab d'entendre és el títol, perquè les lectures que fa l'autora res no té a veure amb l'adjectiu "petit".

[maryflowers · Rating 4 out of 5]

inspirador, era sa lectura que necessitava! molt bons especialment s'article sobre na maria aurèlia capmany i es d'on comença i on acaba barcelona i na marçal🌼

gràcies martí per deixar-me'l, aprofit també per reproduir aquest comentari sobre es títol: s'autora llegeix més gran que petit!

[Daniel Recasens Salvador · Rating 4 out of 5]

De primer, un punt d’impostura que m’irrita i m’atrau per igual. És una escriptura tensa i dolorosa i, de cop, un esquitx de mel com una penyoreta, però no t’hi acostumis. Al final, la impostura tota teva i només teva d’entrar-hi a pit descobert, en dolls com aquest. Ves.

[Mireia · Rating 4 out of 5]

Té una manera tan bonica de dir les coses que em fa desitjar voler llegir les dedicatòries que deu escriure. Un recull d'articles que són veritables textos de crítica literària, versats amb una prosa riquíssima i molt llaminera. I, malgrat tot, alguns d'ells se m'han fet un xic pesats.

[Raquel M. · Rating 4 out of 5]

Llegir petit i lent sempre està bé. Al principi em va costar connectar amb el format assaig, però l'he acabat trobant interesantíssim. Estiguis d'acord o no amb les tesis de la Blanca Llum Vidal, l'argumentari i la forma valen la pena (de fet, especialment si no hi estàs del tot d'acord a vegades). Molt recomanable! En recuperaré fragments segur.

[Elena Riera Salazar · Rating 4 out of 5]

Recull d’articles de Blanca Llum Vidal sobre algunes de les lectures que ha fet. Vidal explica en el pròleg que es tracta de “en comptes de llegir un període, llegir un sol llibre, un únic passatge, un vers solitari; en comptes de la totalitat, triar minúscul, voler menut”, en definitiva, llegir petit. Així, apropant-se als textos d’aquesta manera, escriu sobre autors i llibres que ens parlen de literatura i amor (i d’ètica i de resistència, afegiria jo). Les lectures triades són: el filòsof jueu Martín Buber de qui diu: “Buber amb tota la seva religiositat, representa aquesta racionalitat dialogant que avui ajuda a repensar, no només el conflicte israelià-palestí, sinó qualsevol altre conflicte en la seva especificitat”; Víctor Català, a qui dedica dos articles, un per parlar del primer volum de contes i, l’altra per parlar de ‘Mosaic’; el filòsof Emmanuel Lévinàs; Clarice Linspector, a qui dedica, també, dos articles; ‘Thomàs l’Obscur’ de Maurici Blanchot; Marguerite Duràs i el conte ‘L’home que talla l’aigua’ del volum ‘La vida material’; la trilogia d’Auschwitz de Charlotte Delbo; ‘Nabí’ de Josep Carner; Maria Aurèlia Capmany i el feminisme; Màrius Torres; la Barcelona de Maria-Mercè Marçal; ‘El color dels meus somnis’, llibre que reprodueix la conversa entre Joan Miró i George Raillard i ‘Viatges i flors’ de Mercè Rodoreda.

[Neus Urpí · Rating 3 out of 5]

Una producció que aborda sistemàticament una matèria: allò que hi ha de fràgil en la humanitat, les criatures que volten pel món estimant-se moltíssim i esguerrant-se les vides, la selva humana.

[Èric Prim · Rating 4 out of 5]

Diu l'autora que aquest és un assaig amb moltes absències, però trobo que els que hi són hi estan molt ben posats. Especialment la Víctor Català, la Rodoreda i el Carner.

[Pau G.V. · Rating 2 out of 5]

Llegir petit i escriure petit.

[Alba Sevilla · Rating 4 out of 5]

Reelectura

[jana · Rating 4 out of 5]

aquella escriptura que és d’admirar
💌