El jardí de l'àvia

by Lolita Bosch Sans, @ire.thinks (Illustrator)

Un llibre tendre i delicat com un jardí

«El dia que va morir la meva àvia vaig escriure que el seu jardí era un jardí parlat. L'havia estat fent amb la paciència infinita dels novel·listes que s'enfronten a grans reptes, al llarg de cinquanta anys. Cada planta, cada arbre, cada flor, cada enfiladissa tenia una veu pròpia i una explicació; i juntes conformaven un món carregat de sentit».

Lolita Bosch signa un dels seus textos més personals. Un llibre com un jardí, habitat per cireres, pomes, peres, taronges, nespres, raïm, llorer, menta, romaní, geranis, lliris i gira-sols. Un jardí també de records. D'amor i de tristor. De vida i de mort. D'enyor. Un retrat, per damunt de tot, d'una dona forta i lluminosa.

71 pages, Kindle Edition

Published September 7, 2023

About the author

Lolita Bosch Sans (Barcelona, 3 de juliol de 1970) és una escriptora catalana. És llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona i té un postgrau en lletres de la Universidad Nacional Autónoma de México. Escriu alhora en català i en castellà, i la seva obra ha estat traduïda al polonès i a l'alemany. També fa literatura infantil i juvenil. I l'any 2007 va dirigir a Barcelona el festival literari "Fet a Mèxic". Ha viscut a Albons (Baix Empordà), als Estats Units, a l'Índia i, durant deu anys, a la Ciutat de Mèxic.

Reviews

[LaLópezIborra · Rating 2 out of 5]

M'encantaria que la meva neta pensés de mi alguna de les coses que Lolita Bosch diu de la seva àvia.

Aquest petit libre és un homenatge a la "persona de la seva vida", com diu l'autora, fet poc temps després de la seva mort, just abans de la pandèmia. L'àvia Lolita era una persona excepcional, elegant, intel·ligent i empàtica, centre unificador de la seva extensa família, i va tenir una relació molt estreta amb l'escriptora. Casa seva tenia un gran jardí del qual l'àvia tenia una cura especial, i Lolita Bosch el descriu i l'associa amb la familia, perquè realment el jardí de l'àvia son tots ells.

M'han agradat l'amor i l'admiració que traspua la prosa; no m'han agradat la reiteració d'idees ni tampoc la manca de referències a d'altres membres de la família, perquè crec que el retrat humà queda incomplet. Són molt emotives algunes escenes, com la trobada entre les dues germanes ja molt grans just abans de la mort; justament crec que manquen més moments com aquest i no calen tantes listes d'adjectius ponderant les immenses qualitats de l'àvia.

Es llegeix molt ràpidament i és un bon homenatge, molt personal, a una persona que indubtablement se'l mereix, però no té un especial interès.

[blanca noguera · Rating 4 out of 5]

He plorat com una Magdalena

[Paqui · Rating 4 out of 5]

Un homenatge a l'àvia.

[Alba · Rating 5 out of 5]

Tendre com ell sol

[Laura Tierz · Rating 4 out of 5]

Ara que visc lluny dels meus, aquest llibre m'ha fet pensar en ells i enyorar-los encara més. Somio amb tenir un jardí com el de l'àvia de la Lolita, i desitjo que el dia que tingui fills i nets, em mirin amb els mateixos ulls que l'autora.

[Montse · Rating 1 out of 5]

Té algunes reflexions emotives sobre els avantpassats, la percepció de les relacions. Però se m'ha fet una repetició ben pesada. Potser per l'estil d'escriptura poc descriptiu i més oral, o potser perquè m'enredava entre fills, néts i oncles que acavaben sent una barreja inespexífixa de personatges. M'esperava que fos més universal, no tant carta de comiat a una àvia especìfica.

[Txelliona · Rating 4 out of 5]

Fa poc vaig perdre a la meva àvia i aquest llibre m’ha ajudat a recordar petits detalls que tenia mig oblidats. Un llibre curtet però exquisit on l’autora ens descriu el dolorós procés per el que passa després de la mort de la seva estimadíssima àvia recordant els moments viscuts amb ella.

[JOAN BASSETS · Rating 4 out of 5]

És maco el llibre, i molt tendre. El problema és que els conceptes es repeteixen i arribes a la conclusió que, com a cafta d'amor, és una mica massa llarg.

[Helena Julià · Rating 5 out of 5]

"Trobo a faltar el seu riure i el seu bon humor. Trobo a faltar que sempre s'alegrés de veure'm."