What do you think?
Rate this book
Einführung in die Nationalökonomie
Das durch ihren Tod unvollständig gebliebene Manuskript wurde erst 1925 publiziert. Durch eine wirtschaftsgeschichtliche Betrachtung versucht die Autorin in sechs Kapiteln das Wesen des Kapitalismus zu ergründen. Bemerkenswerterweise können ihre damaligen Gedankengänge uns heute für die Analyse der neoliberalen Durchdringung jedes Lebensbereiches dienlich sein.
Diese E-Book-Ausgabe ist für wissenschaftliches Arbeiten geeignet. Sie ist seitengetreue erfasst nach der von Paul Levi posthum 1925 in Berlin herausgegebenen Auflage und zitierfähig.
Diese E-Book-Ausgabe ist für wissenschaftliches Arbeiten geeignet. Sie ist seitengetreue erfasst nach der von Paul Levi posthum 1925 in Berlin herausgegebenen Auflage und zitierfähig.
288 pages, Kindle Edition
First published January 1, 1925
3 people are currently reading
95 people want to read
About the author
Rosa Luxemburg
494 books872 followersRosa Luxemburg (Rosalia Luxemburg, Polish: Róża Luksemburg) was a Marxist theorist, philosopher, economist and activist of Polish Jewish descent who became a naturalized German citizen. She was successively a member of the Social Democracy of the Kingdom of Poland and Lithuania, the Social Democratic Party of Germany(SPD), the Independent Social Democratic Party and the Communist Party of Germany.
In 1915, after the SPD supported German involvement in World War I, she co-founded, with Karl Liebknecht, the anti-war Spartakusbund (Spartacist League). On 1 January 1919 the Spartacist League became the Communist Party of Germany (KPD). In November 1918, during the German Revolution she founded the Die Rote Fahne (The Red Flag), the central organ of the Spartacist movement.
She regarded the Spartacist uprising of January 1919 in Berlin as a blunder, but supported it after Liebknecht ordered it without her knowledge. When the revolt was crushed by the social democrat government and the Freikorps (WWI veterans defending the Weimar Republic), Luxemburg, Liebknecht and some of their supporters were captured and murdered. Luxemburg was drowned in the Landwehr Canal in Berlin. After their deaths, Luxemburg and Karl Liebknecht became martyrs for Marxists. According to the Federal Office for the Protection of the Constitution, commemoration of Rosa Luxemburg and Karl Liebknecht continues to play an important role among the German far-left.
In 1915, after the SPD supported German involvement in World War I, she co-founded, with Karl Liebknecht, the anti-war Spartakusbund (Spartacist League). On 1 January 1919 the Spartacist League became the Communist Party of Germany (KPD). In November 1918, during the German Revolution she founded the Die Rote Fahne (The Red Flag), the central organ of the Spartacist movement.
She regarded the Spartacist uprising of January 1919 in Berlin as a blunder, but supported it after Liebknecht ordered it without her knowledge. When the revolt was crushed by the social democrat government and the Freikorps (WWI veterans defending the Weimar Republic), Luxemburg, Liebknecht and some of their supporters were captured and murdered. Luxemburg was drowned in the Landwehr Canal in Berlin. After their deaths, Luxemburg and Karl Liebknecht became martyrs for Marxists. According to the Federal Office for the Protection of the Constitution, commemoration of Rosa Luxemburg and Karl Liebknecht continues to play an important role among the German far-left.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
August 19, 2025
Not a great fan of the long historical development in the middle because there isn't a single source and it feels greatly simplified. But the first and last chapter are really good.
February 20, 2026
En general, m'ha agradat. els capítols sobre història econòmica m'han semblat avorrits i feixucs. Alguns apunts de coses xulis:
El primer capítol introductori assenyala molt clarament la distinció entre economia política i CRÍTICA de l'economia política fet que ara reivindiquen alguns nous marxistes com la gran novetat oblidada després de Marx. Aquesta distinció per a Luxemburg és de caràcter polític, per ella, el reconeixement de les pròpies determinacions del capitalisme, l'aprofundiment científic en les seves "lleis" implica, necessàriament, l'organització política de la seva superació. Per això l'economia política és una disciplina incapaç de superar les aparences dels fenòmens econòmics, neix històricament com una apologia del naixent capitalisme i queda limitada en la mesura que la comprensió de la dinàmica contradictòria del capital implica la seva negació com a disciplina. "el último capítulo de la teoría económica es la revolución social del proletariado mundial".
Els capítola 4, 5 i 6 exposen de forma pedagògica els elements centrals de la crítica a l'economia política de Marx. No afegeix massa res que no estigui al Capital, però l'exposició és prou peofunda per la seva brevetat. Una cosa que m'encanta de Luxemburg és que veu de seguida els significats polítics dels desenvolupaments teòrics. Així, quan parla de la llei del salari explica com la necessitat del capitalista individual a reduir al màxim el valor de la FdT tendeix a destruir la font de la seva riquesa, els mateixos obrers i clar "sin obreros no hay explotación de obreros". Això, sumat a la necessitat de l'existència d'un exèrcit industrial de reserva per a la lliure provisió de treballadors en moments d'expansió i per la pressió a la baixa dels salaris, posa a la classe obrera en una situació per la qual quedaria transformada en "cementerios gigantes en los que sólo de verían huesos de obreros". És justament d'aquesta tendència econòmica que sorgeixen les formes polítiques de l'Estat com.a garant de l'acumulació de capital mitjançant el manteniment de la reproducció de la FdT i de la lluita de classes com a forma interna al moviment del capital perquè la FdT sigui venuda pel seu valor. La conseqüènica política ja hauria de der evident: les reformes burgeses de l'Estat i la lluita dels sindicats pel salari són les formes orgàniques pròpies del mode de producció capitalista mitjançant les quals s'assegura la provisió d'una FdT disponible i que asseguren, per tant, l'acumulació ampliada de capital. La pràctica revolucionària del proletariat ha de trascendir la lluita per les millores estatals i la lluita pel fons salarial si no vol deixar de contribuir en la mateixa reproducciió del capital..!
petonetsssss
El primer capítol introductori assenyala molt clarament la distinció entre economia política i CRÍTICA de l'economia política fet que ara reivindiquen alguns nous marxistes com la gran novetat oblidada després de Marx. Aquesta distinció per a Luxemburg és de caràcter polític, per ella, el reconeixement de les pròpies determinacions del capitalisme, l'aprofundiment científic en les seves "lleis" implica, necessàriament, l'organització política de la seva superació. Per això l'economia política és una disciplina incapaç de superar les aparences dels fenòmens econòmics, neix històricament com una apologia del naixent capitalisme i queda limitada en la mesura que la comprensió de la dinàmica contradictòria del capital implica la seva negació com a disciplina. "el último capítulo de la teoría económica es la revolución social del proletariado mundial".
Els capítola 4, 5 i 6 exposen de forma pedagògica els elements centrals de la crítica a l'economia política de Marx. No afegeix massa res que no estigui al Capital, però l'exposició és prou peofunda per la seva brevetat. Una cosa que m'encanta de Luxemburg és que veu de seguida els significats polítics dels desenvolupaments teòrics. Així, quan parla de la llei del salari explica com la necessitat del capitalista individual a reduir al màxim el valor de la FdT tendeix a destruir la font de la seva riquesa, els mateixos obrers i clar "sin obreros no hay explotación de obreros". Això, sumat a la necessitat de l'existència d'un exèrcit industrial de reserva per a la lliure provisió de treballadors en moments d'expansió i per la pressió a la baixa dels salaris, posa a la classe obrera en una situació per la qual quedaria transformada en "cementerios gigantes en los que sólo de verían huesos de obreros". És justament d'aquesta tendència econòmica que sorgeixen les formes polítiques de l'Estat com.a garant de l'acumulació de capital mitjançant el manteniment de la reproducció de la FdT i de la lluita de classes com a forma interna al moviment del capital perquè la FdT sigui venuda pel seu valor. La conseqüènica política ja hauria de der evident: les reformes burgeses de l'Estat i la lluita dels sindicats pel salari són les formes orgàniques pròpies del mode de producció capitalista mitjançant les quals s'assegura la provisió d'una FdT disponible i que asseguren, per tant, l'acumulació ampliada de capital. La pràctica revolucionària del proletariat ha de trascendir la lluita per les millores estatals i la lluita pel fons salarial si no vol deixar de contribuir en la mateixa reproducciió del capital..!
petonetsssss
July 28, 2021
Ay Rosita, me costaste ovario y medio, neta.
Yo no lo llamaría "introducción", creo que para algunas personas que realmente no sepan nada puede resultar muy complicado entender varios conceptos de este libro. Es importante entender el contexto histórico en que fue escrito ya que ahora muchas cosas han cambiado; pero igual me pareció muy útil, sobretodo las comparaciones entre distintos continentes y épocas con sistemas "económicos" distintos.
Lo recomiendo? Sí pero después de haber leído otros y haberse adentrado un poco.
Yo no lo llamaría "introducción", creo que para algunas personas que realmente no sepan nada puede resultar muy complicado entender varios conceptos de este libro. Es importante entender el contexto histórico en que fue escrito ya que ahora muchas cosas han cambiado; pero igual me pareció muy útil, sobretodo las comparaciones entre distintos continentes y épocas con sistemas "económicos" distintos.
Lo recomiendo? Sí pero después de haber leído otros y haberse adentrado un poco.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews