I recently finished reading fuan no tane and opted to read fuan no tane + because, I don't know why, as I obviously wasn't a huge fan of the series. However, I figured that since it was a "+," it would have something good and novel to give, but I was wrong—pretty much it's much the same.
Se trata de historias muy, muy cortitas, tres o cuatro páginas a lo sumo, en cuya última viñeta hay horrores varios, de los que nos gustan: caras raras, sombras acechantes, fantasmas... Se lee de una sentada.
Czytałam takie krótkie mangi horrorki na informatyce w gimnazjum, więc do tego, że faktycznie działają trochę na wyobraźnię dorzucić należy nostalgic value, które imo jest istotnym elementem japońskich horrorów.
I consider Fuan no Tane Plus and Fuan no Tane to be basically the same series, so here's what I wrote for FNT here as well. When I read one, I also have to read the other.
It's my 3rd or 4th time re-reading this series. I love it, from the stories to the art to the "urban legend" feel.
P.S. Erin Megan just mentioned the author's other series, PTSD Radio, so I figured I might as well re-read Fuan one more time before delving into that one, which I've never read before.
Històries curtes (molt curtes) d’aquest autor, basades en llegendes urbanes o de terror psicològiques, estan estructurades en cinc grans capítols (aquest volum anomenat “Prólogo”): “Capítulos de la introducción”; “Capítulos del desarrollo”; “Capítulos del giro”; “Capítulos de la conclusión” i “Capítulos de la rotación”.És com si es corresponguéssin a les parts d’una narració. Els dibuixos m’agraden en els alguns moments, però en d’altres els trobo una mica “naïves”, bastant esquemàtics i fins i tot infantiloides. Crec a més, i això ja va en relació a les històries, que el terror mostrat és interessant, però que les històries són massa curtes, que el desenvolupament de cada una d’elles no deixa espai al suspens i que per això el lector perd part de l’interès, o almenys a mi m’ha passat, perquè sé que en un parell de fulls la història haurà conclòs i ja no “patiré gaire més”. Això li resta molts punts al meu entendre als relats. Aquests, a més, estan datats cada un en un any diferent, el que em fan pensar que tenen una agrupació temàtica (se suposa que la del títol del capítol) que al meu entendre no s’acaba de veure clara, encara que a l’inici del capítol l’autor defineix cada paraula “introducció”, conclusió”, “rotació”, etc., amb unes paraules, que almenys sota la meva percepció no queden molt reflectides en les històries narrades. Potser m’hauria de fixar millor? Veurem com segueix la saga recollida, en l’edició que segueixo, en quatre volums.
Es tracta de la segona recopilació de relats terrorífics de Nakayama, la de “Semillas de ansiedad MÁS”, en aquest cas Vol.1. Per aquest motiu jo anava tan perduda segons l’article que enllaçava i que inclouré ara en la ressenya del vol. 1 de la primera recopilació de l’any 2016 (aquesta és del 2017). Per a aquesta recomano la lectura d’aquest altre enllaç: https://www.fantasymundo.com/semillas...
Deixo aquí l’enllaç a una excel·lent crítica feta per Rubén Merino a un recull que, pel que diu, no és el mateix, perquè pel que descriu del volum 1 (a més parla de tres i no quatre) no em quadra que temàticament els relats estiguin distribuïts de la mateixa manera que ho està aquest. No obstant, és un molt bon escrit que cal tenir en compte! Està es va publicar a la revista on-line Zona negativa el 5 de juny de 2017 : https://www.zonanegativa.com/semillas...
This entire review has been hidden because of spoilers.
What is the best way to spook yourself than reading Japan’s horror manga in the dead of the night, alone? If you liked that movie ‘The Grudge’/’Ju-On’, you probably will get head over heels for this manga. This is a smorgasbord of short story, every story featuring a disturbing, enigmatic ghost/urban legend.
Me sorprendió algunos relatos y uno en particular ma paso en la vida real , el cuál me impacto mucho ver la imagen del manga , el capítulo del que hablo es 31 - el hombre oscuro