Un grup feminista que organitza una xerrada contra la discriminació, un home que s'enfada amb el seu nòvio després de somiar que l'enxampa al llit amb un altre o una parella que assisteix al curset obligatori per pares adoptius. Els tretze contes de 'T'estimo si he begut' són retrats, entre còmics i amargs, de la vida moderna, escrits amb un estil tan rigorós com desvergonyit que la crítica ha qualificat de "turbulent, descarat i ple d'enginy".
Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966) és una escriptora catalana, que escriu en llengua catalana i castellana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.
Els contes de “T’estimo si he begut” d’Empar Moliner estan plens de mala llet concentrada; són capaços de ridiculitzar sense cap tipus de pietat absolutament tots els personatges. Tot i això, la parodia no arriba a extrems que ens impedeixen reconeixer les situacions com una cosa molt propera, i a vegades fins i tot reconèixer-nos en algunes de les reaccions ridícules dels personatges. Amarg, intens, intel·ligent i realment molt divertit, divertit fins al punt de riure en veu alta.
Algunes històries m’han agradat més que altres, però en general he trobat que no estic en situació de llegir aquest llibre. Més que res perquè és sobre parelles infelices i els seus problemes i em fa bastanta mandra el pessimisme de tots els personatges ara mateix. Estem en moment d’il·lusionar-nos amb l’amor i aquestes coses (si és que aixó no dura fins sempre) i no de pensar sobre quan ja ha passat l’emoció.
Moliner reparteix a tort i a dret i ningú en surt airós. Aquí rep la gent superficial, els esnobs, els romàntics, els que no ho són, els que idealitzen les relacions de parella i els que no, els de classe mitja i alta que se les dónen de progressistes i que després en la intimitat no ho són, els 'nous pares' que es basen en els psicòlegs i els llibres d'autoajuda per educar els seus fills, els matrimonis desgastats i que ja no saps ben bé com se sostenen, les dones que es declaren ultrafeministes però que els seus costums i maneres de fer delaten que no ho són tant, els artistes que destinen més temps en promoure's i que els facin la pilota que a l'art en sí mateix, etc.
Els relats "La interpretació dels somnis", "El dia de la dona", "La baixa qualitat de la poesia contemporània" (el meu preferit), "L'evolució anual de la veu humana" i "La importància de la higiene bucodental" valen tot el seu pes en or. De fet, tots són molt bons. L'únic 'però' seria que els tres últims relats són una mica redundants amb el que se'ns ha trasmès en la resta de contes.
Bé. Entretingut. Té parts divertides, escenes que tots hem viscut o sentit, amb les quals sentir-nos identificats... Però a mi personalment m'ha deixat un regust amarg i trist. Serà perquè encara crec en el mite del (maleït) amor romàntic. Així em va xD.
Versemblant, irònic, divertit i amb escenes quotidianes que t'atrapen justament per això. Moliner aconsegueix crear uns ambients familiars pel lector que faciliten la lectura i la fan dinàmica. Un recull de relats entretingut.
Es una colección de cuentos, donde cada uno de ellos pareciera más retorcido que el anterior. Sin embargo, a pesar de su gran manejo del humor y su ritmo tan entretenido, uno no puede evitar sentirse denso, un poco desesperanzado o hasta triste. Como humanos somos absurdos, malvados y ciegos, lo que nos da esperanza también nos condena, y aquello que tanto queremos es lo que tenemos en las manos, pero queremos lo que vemos, no tanto lo que nos pertenece.
Es bueno, es divertido. Pero nada alegre, son cuentos amargos.
This was a fun collection of sexy and comedic short stories. I was assigned to read this for my translation class, but it quickly became a labor of love!
He rellegit el primer llibre de contes de l'Empar Moliner després de més de quinze anys. Continuen sent irònics, sarcàstics, plens de mala llet, i assenyalen amb el dit ben gros un dels trets distintius més importants de la naturalesa humana: la hipocresia. La prosa és fluïda, sòbria, afinada, esmolada, i les històries són exageracions que arriben al ridícul però que són un mirall de com som els humans: egoistes, mentiders, tafaners, però sobretot, hipòcrites. El millor conte, sens dubte, aquell amb el qual encara reia dies després d'haver-lo llegit és "La baixa qualitat de la poesia contemporània". Vindria a ser una versió actual d'El vestit nou de l'emperador. En definitiva, prosa d'altíssima qualitat per bastir retrats precisos d'homes i dones tal com som, no tal com voldríem ser.
Es un libro de cuentos y lo cierto es que esta escritora catalana me descrestó con los tres primeros cuentos. Sus personajes femeninos son muy auténticos e interesantes. Narra acontecimientos cotidianos, de forma realista y por eso a veces sus finales parecen tan solo el pasar del día que se acaba; es decir que deja ese gustito a incompleto de la historia que nos cuenta. Sin embargo, si desean refrescarse con lecturas sobre el amor romántico fallido, las expectativas que ponemos en el otro y algo de sexo explícito, este es el libro perfecto. Muy bienvenido, para medio terminar el 2019 y empezar el 2020 (Lo leí en año nuevo mientras esperaba la cena ✌️).
Recull de 13 contes, la majoria prescindibles (nota mitjana 2,46). Es podria posar l'excusa que l'escriptora encara era en el començament de la seua carrera (2005), si no fos perquè cinc anys abans havia publicat una novel·la molt millor, Feli, esthéticienne. Afortunadament, els seus reculls de relats han millorat molt amb el temps. Per posar un exemple, Tot això ho faig perquè tinc molta por.
Un llibre estupendo, mai havia llegit un recull de contes i n'estic molt contenta. Hi ha contes més entretinguts i alguns que es fan més pesats però en general m'ha agradat molt, estan escrits de manera molt directa i això m'ha enganxat moltíssim. Tot i que es nota que està escrit fa anys, les històries no s'allunyen de la realitat actual. Per mi un 10, tenia una mica de bloqueig lector d'aquest que diuen i ja torno a estar a tope!
Algunes de les històries m’han semblat interessants, però les últimes se m’han fet una mica repetitives. Crítica humorística sobre les relacions de parella i situacions que tots hem vist o viscut. Una lectura diferent.
Sèrie de relats curts sobre les relacions de parella els quals reflectixen amb cruesa la realitat d'aquestes. Amb un to divertit, amé i sincer, s'obrin finestres a la nostra part més humana: pors, costums, errades i manies quan convivim.
És el primer llibre que llegeixo de l'Empar Moliner i m'ha encantat. És una lectura fresca i àgil, divertida i crítica. Un bon recull de contes, i d'entre tots, diria que el darrer "la baixa qualitat de la poesia contemporània" és el que m'ha divertit més perquè té un final... genial.