Jo pos per testimoni les gavines

by Carme Riera

Aquest volum recull un dels dos llibres de relats amb què Carme Riera es va donar a conèixer i amb els quals va obtenir un èxit notable entre els lectors: Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) i Jo pos per testimoni les gavines (1977), publicats originalment per Editorial Laia. Aquests dos llibres conformen la primera etapa de l’escriptora com a narradora, en què es combinen a la perfecció els seus valors testimonials, subversius i de denúncia, amb una clara vocació poètica.

96 pages, Paperback

First published January 1, 1977

About the author

Carme Riera pasó su infancia y adolescencia en Palma de Mallorca, hasta que en 1965 se fue a estudiar filología en la Universidad Autónoma de Barcelona, por la que se licenció en 1970. Después se convirtió en catedrática de literatura española de su alma máter; es especialista en el siglo de oro y dirige también talleres de escritura.
Publicó su primer libro, la recopilación de cuentos Te deix, amor, la mar com a penyora, en 1975 (el relato que le da título había ganado, en 1974 el premio Recull), seguido dos años después por otro del mismo género; su primera novela, Una primavera per a Domenico Guarini, recibió el Premio Prudenci Bertrana 1980 y salió a la venta al año siguiente.
Riera dice que escribe sus novelas y relatos en catalán (o mallorquín), y luego no los traduce sino que hace nuevas versiones en castellano; sin embargo, los ensayos los escribe en español.1
En abril de 2012 fue elegida miembro de número de la Real Academia Española, donde pasó a ocupar la silla n.2
Riera ha recibido numerosos premios por sus obras, que han sido traducidas a una decena de idiomas. Ha colaborado con diversas publicaciones, como el diario El País o las revistas Quimera y Serra d'Or, entre otras.

Reviews

[Vicent · Rating 5 out of 5]

Recull de 13 narracions curtes que tracten dels amors: amors impossibles, amors abandonats, amors perduts, amors enyorats... El nivell de lirisme dels textos és extraordinari; el domini de la gramàtica, avui en dia ja no es troba; la riquesa lèxica, impressionant. Un té la impressió que l'autora pensa i repensa cada paraula, una a una, fins que troba la que més escau a cada ocasió. He llegit molt pocs autors amb textos tan treballats com aquestos.

Una cosa que m'ha sorprès és que en els contes, escrits tots en català balear, de vegades l'autora hi mescla formes del català central, sobretot de morfologia verbal. No és habitual en obres d'altres autors, però no és una cosa exagerada: 21 formes verbals centrals en els primers vuit contes, i ni una sola volta en els últimes cinc. Tot plegat, res de molt greu.

[Nàdia ☽ · Rating 3 out of 5]

quines dones estic llegint aquest any😩😩❤️‍🩹🫶🏻

tot i que aquest recull potser no ha superat les expectatives que em va transmetre al principi, la narrativa de la Carme Riera és brutal

[Roger Prat · Rating 5 out of 5]

Quina meravella. La primera part més bonica.

[Gina Sangés Grau]

“Guard engrunes de la seva tendresa a molts de racons de sa pell”.


Contes d’enyor, amor i espera narrats bellíssimameeent!!❤️‍🩹🫂

[laita · Rating 4 out of 5]

vaig llegir "te deix amor la mar com a penyora" i des de llavors que em va quedar com a atravessat. avui, quan he vist aquest llibre, per casualitat, he pensat que el títol hi conversava. no m'esperava que, realment, fos així. més enllà d'aquesta anècdota, carme riera té una prosa poètica que m'encisa.

[human.being · Rating 4 out of 5]

Crec que m'ha passat un poc com quan menges massa bombons i t'embafes, potser seguir-la seguida de la primera, m'ha generat massa expectatives. Això, no significa que no m'haja agradat, però m'ha faltat el factor sorpresa de les primeres voltes. Tanmateix, continua sent un llibre espectacular i he gaudit moltíssim la seua lectura.

[Blanca · Rating 5 out of 5]

"I sé ben cert que ella descansa allà perquè en aquell redós hi he vist florir roses. Roses vermelles, com un miracle, sobre la mar blavíssima, que ningú no ha tallat encara. Les he vistes, ho jur i en pos per testimoni les gavines."

[Maria del Mar · Rating 4 out of 5]

"[...]duim amb nosaltres marcats com una càrrega inseparable tot allò que hem viscut i que ens fa actuar i ésser diferents d'abans... Som marcats pel passat al qual no podríem -encara que volguéssim-renunciar."

[Llucia Servera · Rating 4 out of 5]

escriu ses coses d’una manera tan guapa,,, <3

[maria · Rating 4 out of 5]

és dolç i bonic i tendre

[Mireia · Rating 4 out of 5]

Llibre dolcet fa gustet de llegir

[Maria Josep · Rating 5 out of 5]

Per mi és una continuació de "Te deix..".

[Maria Massanet · Rating 5 out of 5]

Na Carme Riera és oficialment ma mare

[Albert Duran · Rating 4 out of 5]

Cada capítol és un conte diferent. Tot històries sorprenentment modernes i satíriques al voltant d'una pedra angular: l'amor. Amè i divertit, recorda fins i tot als gags de Jet Lag. Fantàstic.

[Eva Solé · Rating 5 out of 5]

Embaladida des del minut 1 que vaig obrir el llibre. Contes d'amor i desamors. M'encanta el simbolisme amb el que escriu Riera, i el significat que li dona a la mar en cadascún dels seus contes.

[Darío Luque Martínez · Rating 4 out of 5]

¡Me ha gustado mucho! Tal vez algunos relatos son un poco más flojos, pero se compensan con la originalidad y la genialidad de los otros.