Primavera del 1938. Una jove auxiliar de la biblioteca popular de Canet de Mar viatja per primera vegada al front en el bibliobús, una biblioteca ambulant creada per portar llibres als combatents de l’Exèrcit de l’Est de la República i als ferits que es recuperaven en els hospitals de la rereguarda. El bibliobús va recórrer Catalunya de punta a punta, de la costa al Pirineu i sempre condicionat pels bombardeigs i els moviments de les tropes. Aquesta és l’aventura de l’Aurora Díaz-Plaja i també la de les seves companyes bibliotecàries, noies valentes de vint i pocs anys, compromeses amb el seu temps i la seva gent, per a qui la vocació professional estava per damunt dels perills de la guerra. En el temps del bibliobús germinarà la llavor de l’Aurora Díaz-Plaja, que esdevindrà després una pionera i referent inqüestionable del foment i la divulgació de la literatura infantil del nostre país.
Un llibre dolç, bonic, interessantíssim. Tot i així, no sé si és perquè he trigat molt a acabar-lo, m'ha semblat un llibre una mica desordenat. M'hagués agradat saber què hi ha de real en aquesta història... em sembla un llibre una mica confús.
Malgrat això, em sembla molt interessant la història i, de fet, no m'hauria importat que l'Aurora ens expliqués més anècdotes del bibliobús.
Confusió entre ficció i realitat. "La bibliotecària del front" és una lectura entretinguda que busca constituir-se com un bonic homenatge a Aurora Díaz Plaja, una personalitat imprescindible per entendre la història de la biblioteconomia i la literatura infantil i juvenil del país. Ara bé, he acabat la lectura amb molts dubtes: per què l'autora s'amaga sota el personatge ficitici de la Gemma? Què hi ha de ficció i què hi ha de realitat? Va existir realment la Claudina? Per mi, les parts sobre la vida de Díaz Plaja tenen molt més interès que les parts on s'explica el procés d'elaboració de l'obra, que suposadament és el que ha seguit l'autora. En definitiva, m'ha agradat saber qui va ser Díaz Plaja, però m'he quedat amb ganes de conèixer més i millor la seva història. L'obra, per l'estructura i l'estil de redacció, no està a l'altura de la personalitat.
No és un llibres, és un homenatge preciós a una bibliotecària com va ser l'Aurora Díaz-Plaja i també a les bibliotecàries de la Mancomunitat i a les del servei de biblioteques al Front. Surt al setembre 💗
Aurora Díaz-Plaja i Contestí es una figura emblemàtica en el món de les biblioteques i dels llibres. El 1935 va guanyar unes oposicions i va començar a treballar a la Biblioteca Popular de Canet de Mar, però enmig de la guerra civil, decideix viatjar al front amb un bibliobús per apropar els llibres als soldats de l’Exercit de l’Est de la República i als ferits que es recuperaven en els hospitals de la rereguarda.
Quan vaig veure que @univers_llibres publicava aquest llibre em vaig dir a mi mateixa «Jut, el necessitem». I així va ser. L’havia de tenir entre les meves mans, jo, que estic estudiant el Grau d’Informació i Documentació online a la Universitat de León per ser bibliotecària (o dedicar-me al món del llibre), mentre treballo i m’ocupo de la casa i els meus tres gossos. Conciliació familiar, en diuen.
«La bibliotecària del front» és un homenatge als llibres i les dones que van arriscar la seva vida per apropar la cultura als combatents de la Guerra Civil. Perquè fins i tot en els pitjors moments, els llibres fan que visquem, llegir ens fa viure i ens cura. A més, com es diu en alguna part del llibre, «si un soldat té un llibre a la mà, no pot lluitar mentrestant». La Berta Jardí ens ho narra de forma propera i amena: una periodista ha de fer-li una entrevista a l’Aurora Díaz-Plaja i li commou tant la seva vida que vol escriure un llibre sobre ella. Simplement, és una novel·la que parla de la importància de la lectura, els llibres i, en especial, de les bibliotecàries, trencant l’estigma que tenen de que són unes «dones amb mala llet i que no paren de demanar silenci amb un “Shht, silenci!”». Moltes gràcies Berta per apropar-nos i donar veu a una bibliotecària que va viatjar per tota Catalunya a bord d’un bibliobús perquè considerava que era el seu deure fer que els combatents i ferits també poguessin llegir. No se’n parla gaire, però a Espanya compte amb 75 bibliobusos, que atenen a 10.264,707 habitants, que recorren tot l’estat per apropar la lectura allà on no hi ha biblioteques ni recursos per llegir.
Berta Jardí em va enamorar fa alguns estius amb el seu llibre "Saber estar" i amb aquesta nova novel·la que trobareu a inici de setembre a les llibreries, m'ha enamorat de nou.
L'autora intercala dos plans narratius: alterna la veu de la periodista i de la protagonista. La periodista que narra la història -la Gemma- descobreix la bibliotecària Aurora Díaz Plaja i en teixeix una biografia plena. Està molt ben contextualitzada en el marc de la Guerra Civil Espanyola i et situa fàcilment.
M'ha agradat moltíssim. Està molt ben explicat i molt ben documentat. La proximitat amb què la Berta escriu és una meravella. El seu to t'atrapa sempre. Clar, precís i brillant per la seva senzillesa.
La novel·la és addictiva. No he pogut parar de llegir. Apunteu-vos-la. Estic segura que us agradarà.
Hi ha autors/es que desitges que mai deixin d'escriure. La Berta n'és una.
Un homenatge a la figura d'Aurora Díaz Plaja, no només pel seu paper que va decidir exercir com a bibliotecària recorrent Catalunya en el bibliobús durant la Guerra Civil, sinó també en el seu paper rellevant que va significar per la cultura, el periodisme i la literatura infantil. M'ha agradat molt conèixer la seva història. És una gran pena que cap biblioteca porti el seu nom a dia d'avui, amb la passió i feina que hi va dedicar durant tota la seva vida.
La bibliotecaria del front és una novel·la entretinguda. Amb ella, l'autora ha volgut retre homenatge a Aurora Díaz-Plaja, una bibliotecaria, novel·lista, periodista i promotora del libre infantil i juvenil injustament poc reconeguda a Catalunya, i crec que això ho ha aconseguit amb escreix.
La narració se centra en els anys que l'Aurora va ser bibliotecària a Canet de Mar i, després, encarregada d'un bibliobús que durant la guerra civil, duia lectures als soldats tant dels fronts a Catalunya com als hospitalitzats: una tasca arriscada i que demostra tant la valentia de la jove com la seva ferma creença en els libres com a eina terapèutica.
El problema de la novel·la, per a mi, és que no m'ha fet empatitzar amb el personatge, no ha aconseguit emocionar-me. Potser és la manera de presentar la protagonista, a través d'unes entrevistes que una periodista, la Gemma, li fa durant setmanes. M'ha costat "veure" la por, el risc o l'empatia en algunes escenes que teòricament havien de mostrar la cruesa de la guerra; en canvi, sí les he notades en la suposada carta que la Claudina, una dona que l'Aurora va conèixer anys enrera, explica la seva experiència de la fugida a l'exili quan era una nena. També crec que potser no calia mostrar el final de la vida de l'Aurora quan realment la narració ens ha parlat només de cinc anys de la seva joventut. No m'ha quedat clar quins fets i personatges són reals i quins no i si la Gemma és l'alter ego de l'autora, que potser va arribar a conèixer la protagonista.
En definitiva, cal agrair la reivindicació i l'homenatge que la Berta Jardí fa a una figura principal de la promoció de la literatura i de les biblioteques a Catalunya, cal reconèixer l'amor pels libres que traspua toda l'obra, però he de dir que literariàment és una novel·la que no m'ha aportat gaire.
La Gemma, una jove periodista, rep l'encàrrec d'entrevistar a l'Aurora Díaz-Plaja, una bibliotecària ja jubilada i resident en un balneari de Canet. La Gemma sap que el seu treball és per donar context a una altra notícia i, per aquesta raó, el vol enllestir ràpid, però no és conscient de la importància que tindrà per a ella aquesta conversa amb l'Aurora. De seguida veu la importància de la dona quan s'assabenta de que fou la bibliotecària de l'autobús mòbil que portava llibres als milicians en plena guerra Civil.
A partir d'aquí coneixem la vida de l'Aurora, de la passió pels llibres i per l'ofici de bibliotecària, per l'estima envers la literatura infantil i juvenil, de la qual esdevindrà una de les persones més rellevants de les darreres dècades.
El llibre és de molt fàcil lectura amb unes històries explicades de forma molt linial. L'autora se centra en l'Aurora i no s'endinsa en cap personatge que pugui destorbar la història central, com ara la Gemma. És una novel·la molt recomanable, especialment per als qui sentim estima pels llibres. No hagués estat pas malament fer-lo durar una mica més, ja que amb les 188 pàgines alguns relats queden curts.
Una història emocionant i intensa sobre Aurora Díaz Plaja i, de retruc, el cop d'estat del 36, la guerra civil i el Servei de Biblioteques de la República, que va assegurar que la lectura arribés a aquells que es trobaven al front.
El què és la història en sí m'ha semblat preciosa, però l'estil senzill i molt literari fa que no s'acabi d'aprofundir en algunes escenes molt interessants, com aquelles del front. Entenc que forma part d'un treball periodístic però hagués sigut enriquidor un estil més literari. M'han sobrat els capítols d'entrevista entre la periodista (l'autora) i l'Aurora. Serveix per conèixer el personatge però arriba un punt de la història que deixa d'aportar aquest context. Tot plegat, fa que em sembli un llibre una mica desordenat
Tot i això, us recomano que us endinseu a la vida de l'Aurora, que val la pena conèixer i sobretot reivindicar. Gràcies per fer-me-la descobrir.
Aquesta novel·la està plena de reivindicacions. Per començar, Jardí reivindica Aurora Díaz Plaja, una bibliotecària valenta. Consegüentment, fa valdre la feina feta per altres bibliotecàries que, igual que l'Aurora, van lluitar o lluiten perquè no desapareguin llibres i perquè la lectura estigui a l'abast de tothom. Reivindica els bibliobusos, que apropen els llibres a indrets allunyats de les grans civilitzacions i fan que més persones puguin accedir a la cultura. Reivindica la biblioteràpia, molt necessària sempre però encara més en temps de guerra. Espero seguir llibres reivindicatius com aquest i que floreixin com les flors a la primavera.
Quina història la de l'Aurora Díaz Plaja! Una dona que, sense cap mena de dubte, no té el reconeixement que es mereix.
El llibre, a través de la ploma àgil i fàcil de llegir de la Berta Jardí, narra la vida i sensacions de l'Aurora, una biblotecària que va estar durant molt de temps en el bibliobús del front que duia llibres als soldats i ferits de la Guerra Civil.
El format tipus entrevista m'ha semblat molt interessant i gens caòtic, així com la mena de biografia que hi ha cap al final del llibre. Està escrit de tal manera que llegeixes una biografia com si fos una novel·la i no es fa gens pesat.
Ara m'han entrat ganes d'investigar més la història de l'Aurora.
m'ha agradat moltíssim el text. crec que és imprescindible reivindicar les grans figures que treballaren durant el franquisme per a poder recuperar la cultura. ella en fou una i va patir moltíssim. agraïsc el format híbrid perquè m'ha facilitat la lectura. tenia por que aquest text acabara per no agradar-me, sobretot al principi pel seu ritme lent. no obstant això, he acabat llegint-lo relativament ràpid. l'autora ha fet un bon treball de recerca i, com diu en l'epíleg, és molt trist que vint anys després de la mort de l'aurora, encara no se li haja fet un homenatge com cal. un país desmemoriat és un condemnat a repetir la seua història.
"La bibliotecària del front" de Berta Jardí és una novel·la captivadora que transporta els lectors a l'Europa devastada per la Segona Guerra Mundial. La història segueix la valentia d'una dona decidida a portar esperança i coneixement a través dels llibres, fins i tot en les circumstàncies més difícils. Amb una narrativa emotiva i ben documentada, Escobar ofereix un homenatge poderós a la resistència humana i el poder transformador de la lectura. Aquesta obra és un testimoni inspirador de coratge i humanitat en temps de foscor.
Saps, quan tens una idea preconcebuda d,una història i després és diferent. Això és el que m,ha passat amb aquest llibre, pensava que tot ell explicaria la trajectoria d,una bibliotecària portant llibres al front i, aquesta part comença cap el final del llibre. Malgrat tot i superat l,inici no espera't, m,ha anat agradant per la inquitud inquebrantable de l,Aurora, que ha lluitat sempre per la cultura, defensant-la i compartint-la felicitats!!! Tan debó hi poguèssim coneixer històries de tantes persones anònimes que han fet, fant o faran tant de bo a la cultura.
No hi ha millor manera per donar llum a les biblioteques, bibliotecàries i llibres que es van afrontar en aquells temps de foscor i de guerra. Aquest llibre és l'autèntica història d'això, deixant de banda la ficció, la Berta Jardí t'enfonsa dins de la seva història tan profundament que te la creus de veritat. La BIBLIOTECÀRIA DEL FRONT, és més que una història, és somnis, realitats, reivindicacions... És la història que et fa omplir d'entusiasme de continuar endavant, per molt que les coses vagin malament. És aquella petita història, però que en realitat és molt gran!
Res té a veure amb el meu gènere preferit però sí que m’ha servit per conèixer l’Aurora, una gran bibliotecària que en temps de guerra i postguerra no va deixar d’estimar els llibres i va divulgar la cultura arreu del país amb el bibliobús. Gràcies a aquest fet, estic convençuda que alguns ferits que estaven als hospitals van poder desconnectar i viure una altra vida “Vivim tantes vides com llibres llegim” encara que fos per poc temps.
Un llibre encantador i senzill, que et conecta amb l'energia d'una jove bibliotecària idealista en temps de la República i la guerra civil. Percebem l'olla a pressió que va ser la societat abans de l'alçament i els estralls de la guerra des del seu punt de vista més arreserat a la rereguarda i al bibliobus. La seva passió per compartir l'art de llegir s'encomana i ens ofereix una finestra a diferents eines de la professió molt interessants.
Llibre recomanat per a persones que els agrada el món de les biblioteques. La veritat és que m'esperava que hi hagués més història del bibliobus i el front i això m'ha decepcionat. Però, com que parla d'altres coses que tenen a veure amb la seva vida de bibliotecària, això ho compensa una mica. És, però, un llibre que recomanaria a un segment petit, perquè crec q falta aprofundir en alguns temes perquè puguo agradar a més gent. És més aviat com una biografia.
No conocía la historia de Aurora Diaz-Plaja y me ha parecido un bonito homenaje hacia su persona.
La autora nos relata a través de Gemma, la otra protagonista del libro, como era Aurora, sus comienzos como bibliotecaria y sus andanzas como bibliotecaria en el frente durante la guerra civil española.
Lo he leído en catalán, desconozco si también está en idioma castellano, no me ha parecido un mal libro, pero tampoco un imprescindible. Mi puntuación es un 3/5
El llibre se centra massa en el procés de creació i no en les anècdotes de la protagonista, que resultarien més interessants i commovedores. Per altra banda, l'Aurora Díaz-Plaja, si el retrat és ben fet, m'ha caigut fatal. Ara, tampoc no sé què hi ha de cert perquè la línia entre la ficció i la realitat és poc clara. En resum: està bé però té moltes mancances.
Molt bon llibre. He après moltissimes coses sobre l'ofici de bibliotecaire i sobre la guerra civil espanyola. El recomano molt a tothom que vulgui aprendre!
Un llibre tendre on l'Aurora relata la seva passió-professió de bibliotecària. Un llibre que remarca l'esperança i el poder guaridor dels llibres fins i tot en el cas de ferits de guerra.