Ens trobem en una Ciutat Eterna liderada per en Hunter, amb el Comodor retirat en un segon terme però atent a tot el que passa. Hi ha una calma aparent, perquè en Hunter projecta una imatge de líder modern, bonàs, pietós. La mena de persona que fa “el que s’ha de fer” de la millor manera possible i t’estalvia els detalls perquè no val la pena que hi perdis el temps. El bénestar a Ciutat Eterna ha pujat i s’han acabat les Llaurades que tan desagradables resultaven per a molts Eterns. Viuen en una mena de Món Feliç on tothom va a la seva i on no cal preguntar-se què està passant realment. Perquè, evidentment, segueixen morint Breus. Però aquesta vegada de manera silenciosa. En Hunter ha après que el poder ha d’esclafar en silenci perquè, tard o d’hora, els humans (per molt bé que visquin) tendeixen a tenir remordiments. El coneixement és molt perillós i en Hunter centrarà gran part dels seus esforços en impulsar el desconeixement i en acabar amb qualsevol Etern sospitós de desviar-se del seu Món Feliç. Com esfondraran l’Anne, en Clive i l’Ester el sistema ideat per en Hunter? Com ho viurà el Comodor des del seu retir?
No m’ha desagradat, però vaig trobar la primera entrega molt millor construïda i molt mes valenta.
Si a la primera n’hi havia molta detalls del funcionament del món, aquí es troben a faltar.
També m’ha passat que gairebé dos anys després de llegir la primera, he trobar a faltar un miniresum per recordar els personatges.
En general una bona novel·la, però a l’escriptor li ha faltat ofici i potser -seguretat?- en sí mateix, repetint allò que li va funcionar bé i no només l’estructura.
Tot i això l’he gaudit molt i jo crec que així ho faran els fans de la primera.
Fa un parell d’anys vaig llegir “Nascuts per ser breus” una interessant distòpia juvenil, que ens plantejava un inquietant futur on s’havia trobat una formula per a l’eternitat. Una novel·la amb un final inquietant i on l’arribada d’una segona part em va generar molt d’interès per veure com podia seguir la història dels breus i dels eterns.
Es tracta de "L’alè dels llaurats" de Toni Mata publicada per elasticbooks.
Tornem a la Ciutat Eterna, ara liderada per en Hunter al costat de l’Anne, on les llaurades dels breus ja formen part de la història i on una (aparent) normalitat regna de nou en la perfecta i equilibrada vida de Ciutat Eterna. I es que, en Hunter ha après que la manera més hàbil de fer servir el poder és fer-ho amb discreció, sense generar soroll, sense alterar l’ordre públic però essent més letal i més cruel que mai. El seu objectiu és mantenir la Ciutat Eterna sota l’aparença d’un món feliç i en pau, fent que els habitants siguin cada vegada més ignorants i més sotmesos a la voluntat d’uns quants privilegiats i dels maquiavèl·lics plans de dominar el món.
Mentrestant, en Clive, un antic etern que va fugir de la Ciutat Eterna, malviu en un suburbi, on els breus, privats de tota humanitat, són convertits en esclaus i on la seva única missió es servir als designis marcats per en Hunter. Malgrat que el terrorífic comptador de població mundial ha desaparegut, cal seguir controlant el nombre d’habitants del planeta. Però en Hunter ha dissenyat noves mesures per a “corregir” l’excedent de població mundial i el nou procediment és més silenciòs, però igual d’aterrador i inquietant... Però com sol passar en entorns repressius i d’aparent control per part del govern, un grup de rebels es comença a organitzar per tal de derrocar el món “perfecte” i etern i restablir un món més just. Ho aconseguiran? Això ho haureu d’esbrinar si us animeu a llegir la història.
A diferència de “Nascuts per a ser breus”, en aquesta segona part, anirem als orígens de la creació de la Ciutat eterna, a la infantesa d’en Hunter i a les influències del seu pare, on se’ns explicaran les teories que ells defensen com si fossin visionaris amb ínfules de creure’s deus totpoderosos, però que acaben sent psicòpates egòlatres i sense escrúpols. També seguirem el moviment “Format C”, veurem de quina manera s’organitzen, i com la tecnologia pot ser l’eina que faciliti la comunicació i que ajudi a extendre el missatge arreu del món. D’altra banda, els breus i les brutalitats que pateixen en els suburbis, et mantenen amb l’ai al cor tota l’estona.
‘L’alè dels llaurats” es una bona història, amb una narració demolidora i crua, on s'hi suma una tensió argumental que no decau en cap moment. En aquest món futur, se’ns planteja com la tecnologia es pot utilitzar de manera repressiva i demolidora, però com també pot ser l’aliada perfecta per a gestar una rebel·lió contra un govern dèspota i injust.
Ens trobem davant d’una distòpia que ens parla d’una societat futura, però on podem reconèixer alguns tips de la que tenim ara mateix. Ens parla del món organitzat pels privilegiats que volen mantenir el seu estatus a qualsevol preu, però també hi ha esperança en els qui lluiten per un món millor, més just, més solidari i on tothom hi pot tenir un lloc, sigui qui sigui el teu origen.