La matança d’una família de masovers a Carreu l’any 1943 va commocionar les masies i els pobles veïns d’aquest racó del Pallars Jussà. La notícia de l’assassinat múltiple no va arribar gaire més lluny. En una època en què calia donar la imatge que la nueva España era un paradís de pau, la censura va fer callar la premsa. Setanta anys després, Pep Coll investiga els secrets d’aquest fet esfereïdor que va marcar la seva infantesa a Pessonada. D’entrada, és una història molt semblant a la famosa matança de Kansas, novel·lada per Truman Capote, però les conseqüències del crim del Pallars van ser diametralment oposades: la premsa va oblidar el cas, i la justícia franquista no va saber, o no va voler, resoldre’l. A partir del relat biogràfic dels personatges reals que van intervenir en els fets, Pep Coll ens ofereix una novel·la excepcional, rotunda i absorbent. Sens dubte, la seva obra més personal.
Josep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949), més conegut com a Pep Coll, és un escriptor català. Autor prolífic, ha conreat tots els gèneres literaris i, àdhuc, periodístics (col·labora amb els diaris Segre, El Periódico i la revista Descobrir Catalunya). El seu món vital i literari són els Pirineus, que ha convertit en un univers llegendari. Ha estat traduït al castellà i a l'èuskar. A més d'escriptor, ha estat professor de llengua i literatura catalanes, i és un gran amant de la muntanya.
Parlant amb uns amics de com m’havia agradat Tannöd, el lloc del crim -una novel·la que s’inspira en un fet real i que ells també coneixien-, em van preguntar: ‘I la d’en Pep Coll, que l’has llegit? És brutal".
En sentir el nom de l’autor se’m va encendre la llumeta. Havia llegit un parell de llibres seus que m’havien agradat molt tant per la temàtica, amarada de llegendes al voltant de la natura, com per l’estil àgil i amb un punt d’ironia. Així doncs, vaig interessar-me per aquest nou llibre del qual em parlaven els meus amics, i ja no vaig poder estar-me de llegir-lo.
Dos taüts negres i dos de blancs, que és el títol d’aquesta darrera obra de l’autor de Muntanyes maleïdes i L’abominable crim de l’Alsina Graells, entre moltes d’altres, gira al voltant de l’assassinat de una família sencera a Carreu, al Pallars Jussà, l’any 1943. El relat s’inicia amb el record del propi autor de com va afectar en les seves pors d’infantesa la petja que va deixar-hi la terrible matança. Una empremta que ni el temps ni la impunitat dels crims, van ser capaços d’esborrar de la memòria dels vilatans d’aquella zona rural.
La història flueix a través d’un conjunt de relats focalitzats en aquelles persones que, d’una manera o d’una altra, van tenir relació amb la horrible mort del matrimoni de pagesos i de les seves filles de 14 i 9 anys. Com ja va fer fa més de quaranta anys Truman Capote amb A sang freda, l’autor fa un retrat molt precís i detallat de la zona on té lloc el crim, de les persones que hi viuen i de les històries que al llarg dels anys han configurat tot un entramat de sentiments, no sempre positius. Això fa que ens adonem que hi ha una cosa encara més terrorífica que l’assassinat cruel i luctuós dels pagesos: saber que el mal acostuma a ser més a prop nostre del que ens pensem, i que davant d’això estem ben indefensos.
Amb aquesta magnífica novel·la Pep Coll no només ha fet un retrat extraordinari del món rural de la darrera meitat del segle XX sinó que, a més, ha sabut incorporar molt hàbilment els fets històrics que van marcar aquest període i que van treure a la llum nobleses i roïndats. Així, hi ha un perfecte equilibri entre la narració evocadora i descriptiva, gairebé antropològica, que ens trasllada a la vall de Carreu de mitjans del segle passat; i la crítica a un sistema i unes formes socials que perpetuen els seus errors devastadors al llarg dels temps.
Però, a més, hi ha una mirada als abismes, a la gola voraç de la culpa que rossega i que, com al mite grec d’Orestes, empeny caps als viaranys de la bogeria.
Dos taüts negres i dos de blancs és una obra d’un calibre literari que colpeix. El llenguatge s’adapta al discurs que pren el relat per oferir-nos inspirades descripcions o evocacions màgiques d’una terra que és ben viva en l’imaginari col·lectiu. Però, quan cal, les paraules s’esmolen per denunciar la feblesa moral i la resignació mesella que ofeguen el crit que brama 'Sucarrats de Sallent, escolteu-me. Han assassinat el Bep del Vinyes. El botxí de les bardisses, dels matolls, els pagès que convertia els erms en terres de conreu. L'home que estimava la terra més del que es pot estimar una dona. Han assassinat una família sencera del vostre poble."
Vet aquí un llibre que m'ha causat una forta impressió. Es tracta d'un llibre que fa olor de resclosit, que et transporta a una atmosfera d'opressió generada per la misèria -mental, moral, política i, a la fi, física- d'una època i d'un lloc. Una història tràgica en què no se sap amb certesa quina vida és més tràgica, si la dels morts o la dels vius. El llegeixo quan llegeixo en paral·lel The Spanish Holocaust: Inquisition and Extermination in Twentieth-Century Spain i no puc evitar relacionar la història d'uns crims produïts per la falta total d'empatia i de regles morals amb els crims produïts durant la Guerra Civil.
En Pep Coll usa un català molt treballat. És un gran coneixedor de les varietats dialectals pallareses. En acabar el llibre descobreixo que és fill de la zona, d'un dels llogarrets que apareixen sovint esmentats, i que ha publicats tractats sobre el català del Pallars. Es nota.
El llibre està estructurat en capítols, cadascun dels quals és dedicat a un personatge diferent. Tot plegat, l'obra té una gran força i captiva el lector que no arriba a destriar el que és història vera del que és novel·lació. Per mi ha estat un descobriment important.
Magnífic el relat d'en Pep Coll. Magnífic des del coneixement de la terra en la que es desenvolupen els esdeveniments al llarg de més de quaranta anys. Magnífic el dibuix dels personatges, les seves motivacions i angoixes. Magnífica la gradació de la tensió narrativa i el ritme fred que contrasta amb el drama dels successos. Basada en fets reals, la història ve acompanyada d'altres fets de l'època (Guerra Civil i postguerra) alguns tan angoixants com la història dels crims: les misèries i les enveges de la guerra al Pallars que es poden fer extensives a la resta del territori.
L’he llegit per un club de lectura i he de dir que l’he acabat por obligació. Encara que a mi m’agraden molt les novel•les basades en fets i un contexte històric real, la narració se m’ha fet avorrida y farragosa a parts iguals. El fet de que cada capítol anava dedicat a un personatge concret me feia perdre el fil de la continuitat una i altra vegada. He de dir que valoro molt la labor d’investigació tan excel•lent per part de l’autor, pero si la narració no ho acompanya per mi es una penalització.
Una història esfereïdora d'un crim múltiple real en una vall prop de la Pobla de Segur durant el Franquisme. Sembla mentida que et pugui mantenir tan enganxat al llarg de les més de 400 pàgines. Un no parar.
5è llibre del club de lectura i m'ha encantat! Una lectura que de per sí no hagués triat i que al principi tenia els meus dubtes de si m'agradaria O no i que finalment m'ha enganxat fins al final.
Gràcies al fet que cada personatge principal hagi acabat tenint un capítol, he pogut connectar perfectament amb cada un d'aquests i m'ha encantat poder conèixer la seva història final.
La història d'una família de masovers als quals se'ls va matar d'una manera brutal i a qui no se'ls hi va fer cap mena de justícia...
Para hallar historias interesantes no es necesario irse muy lejos. La historia nos brinda, no siempre de forma clara, sucesos que nos atraen y repugnan a la vez. Pep Coll logra con esta novela contarnos una historia real de asesinato a sangre fría, que no sólo sirve para descubrir una vez más, la naturaleza humana en todos sus aspectos. Una novela imprescindible y asombrosa, que merece mucha más atención de la que tuvo.
Una parella de masovers i les seves dues filles apareixen brutalment assassinats a la seva masia de Carreu, al Pallars, prop de La Pobla de Segur, el 1943. S'obre una investigació que molt aviat es demostra més encaminada a tapar la realitat que a esclarir-la, de forma que al cap de poc temps els sospitosos queden en llibertat i el crim resta impune, encara que la seva autoria sigui gairebé de domini públic.
Basada en fets reals, aquest novel·la de no ficció, en el més pur estil de A sang freda de Truman Capote o Tor, tretze cases i tres morts de Carles Porta, intenta reconstruir les circumstàncies en les que va tenir lloc l'esfereïdor succés, i ho fa d'una forma molt original: a través de les històries d'un grapat de personatges que guarden relació directa o indirecta amb els fets. D'aquesta manera, i com si d'un mosaic es tractàs, coneixem la tràgica història d'un assassinat comès per pura enveja i que gràcies a la corrupció i a la ineficàcia inherents al règim franquista de l'època, quedarà impune per complet.
Dos taüts negres i dos de blancs constitueix, per una banda, el retrat del final d'una època en una zona rural del Pirineu català, que de mica en mica deixa de ser atractiva des del punt de vista de les comunicacions, del clima i de les formes de vida tradicionals. Per altra banda, és el retrat de la crueltat dels darrers dies de guerra, en plena retirada dels republicans cap a França, i de l'arbitrarietat que presidí el nou estat franquista, on els càrrecs de responsabilitat quedaren en mans no de persones aptes sinó de persones addictes al règim i que havien fer mèrits durant la guerra. És la mort del talent i la intel·ligència, substituïda per una manca absoluta de coneixements i en molts de casos per una ineptitud rapinyaire que molt poc té a veure amb conceptes com el de justícia.
Una lectura molt recomanable, àgil i colpidora, en un gènere novel·lesc molt interessant.
Novel•la impactant i colpidora, basada en fets reals. De fet es una recreació de l’autor sobre els assassinats brutals a sang freda que van ocórrer a la Vall de Carreu en el 1943. Diria que navega entre la novel•la històrica, la novel•la negra i el True Crime, i on s’han posat pinzellades de ficció per enquadrar-ho tot i poder extreure’n una historia més completa i amena. Haig de reconèixer que, en un principi vaig estar a punt d’abandonar la lectura ja que pensava que seria feixuga i avorrida, però com n’estava d’errat. Sens dubte vaig pecar de poc pacient. La historia està escrita en el català que es parlava en la zona i en la època, utilitza molts mots que em van costar d’entendre, però que a la llarga ho he trobat encisador ja que ha contribuït en que m’endinsés més i més en la cultura i la riquesa oral de la comarca. La novel•la està estructurada en 19 capítols que equivalen a 19 personatges diferents. D’aquesta manera, mentre es va explicant una part de la vida de cada persona, es va teixint cada cop més la historia de la tràgica carnisseria. I sovint, l’autor, per explicar la relació que va tenir cadascú amb els fets, utilitza recursos molt hàbils i diferents per anar endavant i endarrere amb el temps. Curiosament, abans de llegir-me “Dos taüts negres i dos de blancs” em vaig llegir “A sang freda” de Truman Capote. És cert que ambdós llibres es basen en els assassinats reals de quatre membres d’una família, però en la novel•la de Pep Coll l’aproximació és més aviat literària que periodística. I personalment, l’he gaudit molt més, ja que a part d’haver-la trobat més propera, crec que l’autor ha sabut crear un grau d’addicció que va augmentant exponencialment fins al final. Novel·la molt recomanable.
Una meravella. El relat d'un quàdruple assassinat ocorregut el 1943 al Pirineu Lleidetà explicat des del punt de vista de 19 personatges relacionats, de prop o de lluny, inclosos les víctimes i els assassins. Alguns encara eren vius quan va escriure el llibre. Barreja de ficció i història real, molt literari, amb alguns fragments i excepcionals, el conjunt molt bo. Modismes i lèxic de la zona, les masies de Carreu, una zona de molt difícil accés a l'època, al Pallars Jussà, arribant a La Pobla de Segur, cap a la dreta, muntanya endins, prop de Pessonada, el poble on va néixer Pep Coll. Narra el crim, l'abans, molt marcat per la Guerra Civil, i el després, amb la desaparició del petit poble d'Herba-sabina, engolit pels plans forestals de l'empresa de gestió de boscos estatal. Entens molt bé què significa el franquisme: l'ascens de personatges absolutament mediocres i malvats als llocs de poder i la repressió sense cap mena de remordiment de centenars, milers de persones. N'és un bon exemple el jutge/advocat que va aconseguir que s'arxivés el cas del quàdruple assassinat, un advocat mediocre que no va passar les oposicions de jutge a l'època de la República, es va passar al bàndol franquista i va fer carrera a la dictadura. Barcelona, Brussel·les
M’ha encantat com escriu Pep Coll. No el coneixia i ara vuic llegir-ho tot d’ell. Perfecta realitat novel·lada on les parts de ficció encaixen de meravella. El llenguatge utilitzat permet transportar-se al lloc i l’època i entren moltes ganes de continuar coneguent el pallars més a fons. Necessite caminar per la vall de Carreu i Herva-savina després d’haver-ho fet en la lectura. El treball d’investigació que ha fet l’autor per escriure aquest llibre haurà hagut de ser molt complet i es pot observar durant tota la lectura. 100% recomanable per la història que es conta i les realitats que es descriuen. Increïble adonar-se de les formes de vida que hi havia fa menys de 100 anys. Tots els meus respectes.
3,5/5. El primer cop que vaig sentir parlar d'aquest cas va ser un episodi de Crims a Catalunya Ràdio i em va cridar l'atenció com sent tant sangrant i dur i havent passat al Pallars Jussà no n'havia sentit a parlar. En Pep Coll fa una bona feina recollint el màxim d'informació possible sobre aquest assassinat i està explicat d'una manera àgil centrant-se en un capítol per cada personatge. L'únic "però" que posaria és que hi ha alguns capítols que no aporten massa cosa, únicament alguna anècdota no important per al relat.
Sincerament no pensava que m’agrades tant. La veritat que m’ha enganxat moltíssim, m’ha encantat la forma d’escriure d’en Pep Coll. Quin vocabulari més ric i quina prosa més literària. És un llibre que recomano, val molt la pena. També dir que m’ha agradat molt que fongués veu a les víctimes, que reconstruir els crims, que busques i dones veus als testimonis i gràcies a tots ells i l’esforç d’en Pep el crim de carreu no ha caigut a l’oblit.
Assassinat de la família Vinyes a Carreu el 1943. Versió dels fets des del punt de vista de tots els implicats, amb notes biogràfiques: la família Sindreu, pare i fill, propietaris de les terres, els mateixos assassinats (família Vilana, Josep,Margalida, CArme i Maria), els assassins (Amàlia Tost i Eusebi Bringué), les famílies d'uns i dels altres, testimonis, el Jutge en funcions del moment, l'advocat defensor.....Tot passa a Carreu, Pla del Tro, Herba-Savina....al Pallars Jussà
Al ser una novel•la històrica, entenc que s'ha d'explicar el context històric, i encara que Pep Coll fa una gran investigació, es bastant pesat de llegir. Hi ha parts molt entretingudes e interessants, pero al ser cada capítol, un personatge diferent, es fa repetitiu ja que en molts trossos de la història coincideixen varis personatges. El crim hem sembla fascinant pero el grosso del llibre es fa pesat.
M'ha agradat molt el llibre. M'ha recordat Tor, de Carles Porta. L'estil de Pep Coll és agradable de llegir. No obstant això, he de dir que no m'acaba el fet de novel·lar un fet real. Potser hauria preferit un format d'investigació periodística. Aquesta barreja entre realitat i ficció normalment em costa, però he de reconèixer que aquesta obra està molt ben aconseguida.
Un relat impactant sobre uns fets horribles que posen els pèls de punta i que no oblidaràs fàcilment; descriu molt bé un indret al món rural del Pallars a la cantonada d'haver acabat la guerra civil espanyola. La història es va lligant a través de cada personatge i tot va encaixant peça a peça. Escrit amb el dialecte del Pallars, un tresor. Bon llibre.
Crònica negre de postguerra, situada en ple Pallars profund, però escrita de manera més que respectuosa, fins i tot amb voluntat de reparació històrica. Hi ha qui diu que vé a ser una versió catalana de la història de A Sang Freda de Truman Capote. No està mal vist. Una de les coses que més m’han agradat és la parla de pallarès antic usada en tota la història.
Llibre molt interessant de llegir, basat en fets reals, molt ben narrat donant veu a cadascun dels personatges. Se't dibuixa la història molt clarament a mesura que avances la novel.la. I es retrata de manera perfecta la societat de va permetre que allò passés a Lleida de la postguerra.
Una crònica negra. Tot i saber-ne el final des del principi en Pep Coll va reservant detalls fins a la darrera línia. I un estil narratiu a base de petites biografies, molt ben enllaçades per no abandonar la lectura "ara que jo ho sé tot".
La primera meitat del llibre no m'ha enganxat gaire... Potser el que no m'ha acabat d'agradar és el format dels capítols. M'he llegit altres novel·les semblants i aquesta se m'ha fet més feixuga. El capítol del Mílio i l'Amàlia el millor.
La redacció de la història, la estructura de la narració és espectacular. El multiperspectiviame està gestionat de manera magistral. M'ha atrapat completament, perquè el fet de ser una història real, en primera persona, ho fa magnètic
La història dels fets que van succeir a Carreu són d'una alta fredor. El format en que es relata la història novel·lada et fa estar lligat, volent saber més de cada moment i de cada personatge.