«Aquesta és una història real. És un relat teixit a partir de les experiències viscudes per l’Ada, una noia catalana filla de pares d’origen subsaharià. El periple de l’Ada ens serveix per explicar el que amaguen determinades tradicions a les quals són sotmeses nenes i noies que viuen a Catalunya, aquí i ara. Una realitat que tenim a prop i que poques vegades es fa visible —o no ens interessa veure-la. Persones com l’Ada són les nostres veïnes; ens creuem amb elles a l’escala, hi compartim aula o lloc de treball. Són persones que viuen en la pròpia pell la tensió entre dos mons.»
Un llibre molt dur que et regira l'estómac, però és tan necessari conèixer aquests testimonis i adonar-nos que això pot passar tan a prop nostre... Amb moltes ganes de comentar-lo al club de lectura i escoltar què en diu l'autora
Llegir Alliberada m'ha colpit i sacsejat molt. És la història real de l'Ada, una noia catalana amb orígens subsaharians. La duresa de la seva vida és molt bèstia i et toca molt endins. La sotsinspectora dels Mossos ens narra la història i va intercalant paràgrafs explicats per l'Ada, les seves vivències, pors, sentiments, les seves arrels, les tradicions ancestrals, la religió...
L' Ada diu: "Si els serveis socials estaven al cas de la situació, si l'escola ho sabia, si les visites al metge eren freqüents, que més calia per actuar en contundència? Tinc marques al cos que certifiquen el que he viscut. M'agradaria que algú m'aclarís perquè se'm va deixar sola. Voldria saber per què no se'm va defensar ni protegir."
El seu duríssim testimoni ens ha de fer obrir els ulls, estar atents i si hi ha indicis de maltractaments i violència actuar, no deixar-les soles, protegir-les a nenes i dones que pateixen, que sobreviuen valentes i que intenten superar tot el viscut.
Us el recomano moltíssim, perquè és necessari no girar l'esquena a aquesta realitat.
4.5/5⭐️ Duríssima lectura. Ens expliquen la vida de l’Ada, una noia d’origen subsaharià que arriba a Catalunya i se l’imposa una vida que des del moment de néixer ha estat tot planejat per a la mercè de la seva familia, sobretot dels homes. Hi ha parts que se’t remouen les vísceres de les imatges que et detallen, i encara més, de pensar que aquesta és la realitat d’algunes noies que potser et creues en el teu dia a dia i que com a ella, tot i veure els signes, la societat els hi dona l’esquena i perpetua la violència.
Una història crua, molt crua, però que ho és encara molt més pel fet de ser el relat, mig autobiogràfic mig biogràfic, d'algú real... Molt necessari que s'escriguin llibres com aquest, encara que, en determinats trams, siguin difícils i desagradables de llegir. Molta força Ada siguis on siguis!