What do you think?
Rate this book
Xacona
Poc després d’enterrar el marit, una viuda troba entre les coses del difunt una carta d’amor sense data ni remitent, signada per una tal Clara R. Qui és aquesta Clara? Una amant? Una amiga d’infància? Una companya de feina? Una relació anterior al matrimoni? Quins secrets amagava el seu estimat Gustau?
Una xacona és una peça instrumental en forma de variacions sobre un baix obstinat. A partir de la troballa inesperada de la dona, Jordi Masó construeix una xacona rocambolesca que torna una vegada i una altra al punt de partida, que juga amb totes les possibilitats, circumstàncies i escenaris que podrien derivar-se’n.
«Una imaginació trepidant i portentosa, (...) unes veus narradores precises
i eficaces com una bala de gel dirigida a la ment del lector.»
Ponç Puigdevall
Una xacona és una peça instrumental en forma de variacions sobre un baix obstinat. A partir de la troballa inesperada de la dona, Jordi Masó construeix una xacona rocambolesca que torna una vegada i una altra al punt de partida, que juga amb totes les possibilitats, circumstàncies i escenaris que podrien derivar-se’n.
«Una imaginació trepidant i portentosa, (...) unes veus narradores precises
i eficaces com una bala de gel dirigida a la ment del lector.»
Ponç Puigdevall
272 pages, Paperback
Published September 6, 2023
1 person is currently reading
59 people want to read
About the author
Jordi Masó i Rahola
26 books12 followersJordi Masó i Rahola (Granollers, 1967) és un pianista i escriptor català.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 22 of 22 reviews
August 17, 2024
com quan apagues l'estractor que tanta estona feia que sonava i t'havies oblidat del silenci i penses fiu
September 26, 2023
¿Què pensaríeu si trobéssiu una carta d'amor a la vostra parella amb qui heu compartit una pila d'anys tot just després d'enterrar-la? Doncs això és el que li passa la protagonista d'aquesta captivadora història. La carta, signada per una tal Clara R. sense data ni remitent, obre tot un ventall de possibilitats i escenaris, i capgira totes les creences de fidelitat i confiança forjades durant tants anys.
A partir d'aquesta troballa, el Jordi Masó ens vesteix un relat sobre la infidelitat matrimonial explicat de vint-i-sis maneres diferents, tantes com lletres té l'alfabet.
En aquestes pàgines hi trobarem humor i enginy i una gran capacitat inventiva de l'autor. L'originalitat de Masó en la composició de l'obra i l'estil narratiu emprat fan que un tema tractat fins a no poder més en la literatura esdevingui addictiu i apassionant.
«Per què les cartes d'amor incorren en els tòpics amb tanta lleugeresa? “No puc viure sense tu” Déu meu, quantes vegades la humanitat deu haver repetit la frase? ¿És que els amants no es respecten prou per buscar alternatives més imaginatives? ¿Pot haver-hi una prova més flagrant de desconsideració capa la persona estimada? “No puc viure sense tu”! Un lloc comú i una hipèrbole inversemblant: esclar que aquella dona, aquella Clara, podia viure sense en Gustau! Cap persona depèn d'una altra per viure, no som paràsits, ningú és imprescindible.»
A partir d'aquesta troballa, el Jordi Masó ens vesteix un relat sobre la infidelitat matrimonial explicat de vint-i-sis maneres diferents, tantes com lletres té l'alfabet.
En aquestes pàgines hi trobarem humor i enginy i una gran capacitat inventiva de l'autor. L'originalitat de Masó en la composició de l'obra i l'estil narratiu emprat fan que un tema tractat fins a no poder més en la literatura esdevingui addictiu i apassionant.
«Va recordar una frase que havia llegit en una novel·la (no recordava quina): els morts no se'n van, es fiquen a l'interior dels nostres caps. Viuen dins les persones, com paràsits, i només moren de veritat quan desapareixen aquells que conserven el seu record.»
September 12, 2025
A començat bé, però despres m'ha aborrit i perdia el fil de les històries
September 17, 2023
1.
Va obrir el llibre per un fragment a l'atzar. Era un fragment interessant dividit en múltiples subfragments que formaven una història dins la història. El lector va pensar que les temàtiques eren interessants i que de vegades (i malhauradament només de vegades) el final d'un dels fragments enllaçava temàticament o d'alguna altra forma amb el fragment posterior, tal com una xacona (o un Perpetuum mobile de la PCO). El lector va fer especial menció en els fragments C, D, H, B i A (malgrat aquest darrer, en l'últim subfragment, faci un gir estrany que deixa el lector rascant-se el cap) en aquest ordre de preferència. El lector va tancar el llibre satisfet amb una obra catalana que innovava molt.
2.
Va obrir el llibre per un fragment a l'atzar. Era un fragment solitari que mostrava un exercici d'estil interessant però que, de ser un color, seria del color de gos-com-fuig. El lector va no va pensar-ne res al respecte, i de vegades això està bé, no totes les pàgines han de ser mel pels ulls. El lector va tancar el llibre sense més inri; hi ha molts llibres al mercat i no tots t'han d'agradar.
3.
Va obrir el llibre per un fragment a l'atzar. Era un fragment molt "meta" en què l'autor ficava cullerada en el text d'alguna forma. El lector va pensar que l'escriptor (o el personatge que interpretava l'autor dins la novel·la) de vegades semblava cohibit en les intervencions, o, si més no, la humilitat i lleuger auto-menysteniment de la pròpia obra aviat se li van fer repetitius i va pensar que potser sobraven una mica. Malgrat això, els fragments Y i Z van agradar-li, el darrer com a conclusió i el primer per com lligava amb aquest. El lector va tancar el llibre i va pensar en que la metaficció, abans tant innovadora, ja era una peça més del repertori de ficció general i fins i tot era una peça que havia perdut la brillantor original.
4.
Va obrir el llibre per un fragment a l'atzar. Era un fragment estrany i quasi incòmode, o hi havia algun comentari o descripció que grinyolava, o era tediós. El lector va pensar en fins quin punt era a propòsit (n'estava convençut que un parell dels casos ho eren, encara que la paròdia cansés als dos paràgrafs) o era una mica una relliscada inconscient. El lector va tancar el llibre amb la intenció de no acabar-lo mai; hi havia massa pàgines d'aquest estil pel seu gust.
5.
Va va obrir el llibre per un fragment a l'atzar. Era un llibre que, degut a la seva estructura, era un assortiment de fragments, alguns de millors i d'altres de pitjors. El lector va pensar que, més ben dit, alguns fragments li havien agradat més i altres li havien agradat menys. El lector volia posar-li un 3'5 sobre 5, un sòlid 7 sobre 10, però com que la puntuació no permetia decimals, va decidir arrodonir-ho a 4 sobre 5. El lector va tancar el llibre molt satisfet d'haver-lo llegit i va deixar-lo amablement al prestatge amb la intenció de recordar-lo, al menys durant un temps.
Va obrir el llibre per un fragment a l'atzar. Era un fragment interessant dividit en múltiples subfragments que formaven una història dins la història. El lector va pensar que les temàtiques eren interessants i que de vegades (i malhauradament només de vegades) el final d'un dels fragments enllaçava temàticament o d'alguna altra forma amb el fragment posterior, tal com una xacona (o un Perpetuum mobile de la PCO). El lector va fer especial menció en els fragments C, D, H, B i A (malgrat aquest darrer, en l'últim subfragment, faci un gir estrany que deixa el lector rascant-se el cap) en aquest ordre de preferència. El lector va tancar el llibre satisfet amb una obra catalana que innovava molt.
2.
Va obrir el llibre per un fragment a l'atzar. Era un fragment solitari que mostrava un exercici d'estil interessant però que, de ser un color, seria del color de gos-com-fuig. El lector va no va pensar-ne res al respecte, i de vegades això està bé, no totes les pàgines han de ser mel pels ulls. El lector va tancar el llibre sense més inri; hi ha molts llibres al mercat i no tots t'han d'agradar.
3.
Va obrir el llibre per un fragment a l'atzar. Era un fragment molt "meta" en què l'autor ficava cullerada en el text d'alguna forma. El lector va pensar que l'escriptor (o el personatge que interpretava l'autor dins la novel·la) de vegades semblava cohibit en les intervencions, o, si més no, la humilitat i lleuger auto-menysteniment de la pròpia obra aviat se li van fer repetitius i va pensar que potser sobraven una mica. Malgrat això, els fragments Y i Z van agradar-li, el darrer com a conclusió i el primer per com lligava amb aquest. El lector va tancar el llibre i va pensar en que la metaficció, abans tant innovadora, ja era una peça més del repertori de ficció general i fins i tot era una peça que havia perdut la brillantor original.
4.
Va obrir el llibre per un fragment a l'atzar. Era un fragment estrany i quasi incòmode, o hi havia algun comentari o descripció que grinyolava, o era tediós. El lector va pensar en fins quin punt era a propòsit (n'estava convençut que un parell dels casos ho eren, encara que la paròdia cansés als dos paràgrafs) o era una mica una relliscada inconscient. El lector va tancar el llibre amb la intenció de no acabar-lo mai; hi havia massa pàgines d'aquest estil pel seu gust.
5.
Va va obrir el llibre per un fragment a l'atzar. Era un llibre que, degut a la seva estructura, era un assortiment de fragments, alguns de millors i d'altres de pitjors. El lector va pensar que, més ben dit, alguns fragments li havien agradat més i altres li havien agradat menys. El lector volia posar-li un 3'5 sobre 5, un sòlid 7 sobre 10, però com que la puntuació no permetia decimals, va decidir arrodonir-ho a 4 sobre 5. El lector va tancar el llibre molt satisfet d'haver-lo llegit i va deixar-lo amablement al prestatge amb la intenció de recordar-lo, al menys durant un temps.
March 1, 2025
XACONA de Jordi Massó
«I parlava del “talent de repetir-se i ser alhora infinitament divers” i de “la unitat en la multiplicitat”.»
Una Xacona és una peça instrumental en forma de variacions sobre un baix obstinat, un baix obstinat és una frase breu, sigui un ritme d'acompanyament, o una veritable melodia - és repetida una vegada i una altra pel baix, mentre les veus superiors segueixen el seu curs normal. Constitueix un mètode fàcil per escriure música moderna.
El títol ja ens ho avança tot i no ens avança res. Què hi trobarem? Un difunt, una carta, una vídua, una amant, una filla, un gendre, un net, una netejadora de la llar i un inspector. És tot el que necessita l’autor per endinsar-nos en un joc literari pertinaç i polièdric.
La numeració dels capítols esdevé cabdal per seguir el curs d’aquesta novel·la i endinsar-nos en aquest assortiment narratiu: teatre, conte, thriller, ciència-ficció, eròtica, gore, microrelats, aforismes... De vegades amb una prosa poètica embafadora, d’altres amb un monòleg intern completament
desestructurat, o amb la fredor d’un interrogatori, l’autor m’ha conduït al ritme d’aquesta peça instrumental per un reguitzell d’experiències a les quals les que ho he volgut renunciar.
Hi copsareu, o no, homenatges i paròdies de diferents obres literàries. Jo em vaig endevinar alguna i després em vaig entretenir a buscar les altres i he de confessar que no he reeixit en l’intent. De la meva collita personal vull dir que hi ha un capítol que m’ha recordat un conte d’en Pere Calders.
M’ha agradat molt, en un principi vaig pensar: “marededeusenyor”!, hauràs de prendre notes, perquè sempre estàs a la lluna de València... Però finalment vaig decidir jugar.
“Va trobar el sobre l’endemà del funeral...” Tres anys, o set dies...
Tu l’has llegit? Què en penses?
«I parlava del “talent de repetir-se i ser alhora infinitament divers” i de “la unitat en la multiplicitat”.»
Una Xacona és una peça instrumental en forma de variacions sobre un baix obstinat, un baix obstinat és una frase breu, sigui un ritme d'acompanyament, o una veritable melodia - és repetida una vegada i una altra pel baix, mentre les veus superiors segueixen el seu curs normal. Constitueix un mètode fàcil per escriure música moderna.
El títol ja ens ho avança tot i no ens avança res. Què hi trobarem? Un difunt, una carta, una vídua, una amant, una filla, un gendre, un net, una netejadora de la llar i un inspector. És tot el que necessita l’autor per endinsar-nos en un joc literari pertinaç i polièdric.
La numeració dels capítols esdevé cabdal per seguir el curs d’aquesta novel·la i endinsar-nos en aquest assortiment narratiu: teatre, conte, thriller, ciència-ficció, eròtica, gore, microrelats, aforismes... De vegades amb una prosa poètica embafadora, d’altres amb un monòleg intern completament
desestructurat, o amb la fredor d’un interrogatori, l’autor m’ha conduït al ritme d’aquesta peça instrumental per un reguitzell d’experiències a les quals les que ho he volgut renunciar.
Hi copsareu, o no, homenatges i paròdies de diferents obres literàries. Jo em vaig endevinar alguna i després em vaig entretenir a buscar les altres i he de confessar que no he reeixit en l’intent. De la meva collita personal vull dir que hi ha un capítol que m’ha recordat un conte d’en Pere Calders.
M’ha agradat molt, en un principi vaig pensar: “marededeusenyor”!, hauràs de prendre notes, perquè sempre estàs a la lluna de València... Però finalment vaig decidir jugar.
“Va trobar el sobre l’endemà del funeral...” Tres anys, o set dies...
Tu l’has llegit? Què en penses?
February 23, 2025
La mateixa història des de tots els punts de vista possibles... pot semblar que t'avorriràs però entres al joc
January 18, 2025
Al principi resulta divertit: una dona, poc després d'enterrar el marit, descobreix al seu despatx una carta de la seva amant. A partir d'aquest principi, es desenvolupen diferents trames i supòsits, sempre partint de la premissa inicial, en diferents estils, canviant dades, afegint subtrames i, fins i tot, variacions i possibilitats diferents d'algunes de les subtrames. Tot plegat, al final, resulta un embolic. La sensació de desorientació i de repetició per tal que puguem situar-nos a cada història resulta asfixiant i el to desimbolt de la narració, amb un humor més aviat gruixut, una mica exasperant.
L'autor s'ho haurà passat d'allò més bé desenvolupant tot això, a la manera d'en Queneau (o del seu deixeble de la Catalunya Nord, Joan-Lluís Lluís) o d'Auster a "4321". Però al final, com confessa en el capítol "w", la dona n'acaba farta i ell també. Als quals, per descomptat, m'hi afegeixo.
L'autor s'ho haurà passat d'allò més bé desenvolupant tot això, a la manera d'en Queneau (o del seu deixeble de la Catalunya Nord, Joan-Lluís Lluís) o d'Auster a "4321". Però al final, com confessa en el capítol "w", la dona n'acaba farta i ell també. Als quals, per descomptat, m'hi afegeixo.
November 19, 2024
EXPERIMENT NARRATIU ENGINYÓS I REITERATIU
La originalitat que li he trobat durant les primeres pàgines s'ha convertit en massa repetitiu a partir de la segona meitat del llibre. La idea és bona però no era necessari portar-la tant al límit.
Com un "Tria la teva pròpia aventura" però sense opció a triar.
La originalitat que li he trobat durant les primeres pàgines s'ha convertit en massa repetitiu a partir de la segona meitat del llibre. La idea és bona però no era necessari portar-la tant al límit.
Com un "Tria la teva pròpia aventura" però sense opció a triar.
February 3, 2025
Després del funeral va trobar la carta. Clara R. deia el remitent. "Estimat Gustau" començava... A partir d'aquesta premissa l'autor ens presenta infinites possibilitats de com pot continuar la història, com si fos una xacona, que és una forma musical on hi ha un baix que es va mantenint i repetint, mentre la resta de la música va variant.
Aquest és un dels llibres més originals i innovadors que m'he llegit en els últims anys. El plantejament és tan simple com aquesta suposada infidelitat que descobreix la vídua després de l'enterrament del marit. No hi ha més, però l'exercici d'imaginació que ens mostra és admirable.
L'autor ens va canviant les reaccions dels personatges, que sempre són els mateixos, però en diferents situacions personals, professions, trets físics, circumstàncies, ambient, explicant la mateixa història, però sempre diferent. Jordi Masó té el talent de repetir-se i ser, alhora, infinitament divers.
Algunes de les històries tenen un final propi, altres tenen continuïtat, però barrejant les diferents trames. Per evitar perdrem, quan anava per la pàgina 60, vaig recomençar la lectura, fent un esquema de les diferents situacions, sempre gaudint moltíssim de la lectura.
Ens trobem amb històries de tota mena, realistes, dramàtiques, esbojarrades, eròtiques, crues, oníriques, absurdes, fastigoses..., totes originals, amb un punt d'humor molt subtil, amb evolucions i giragonses que em sorprenien.
Una novel·la peculiar que, no obstant això, tampoc recomanaria a tothom. És un llibre difícil de seguir, on si no entres en el joc que l'autor proposa al lector no us agradarà, però a mi, l'esforç m'ha valgut la pena. El primer 5 estrelles de l'any.
Imprescindible. Proveu-ho, i si no hi entreu en la trama, doncs res, tanqueu el llibre i escolteu la Ciaconna de Bach, que també és una bona opció.
Aquest és un dels llibres més originals i innovadors que m'he llegit en els últims anys. El plantejament és tan simple com aquesta suposada infidelitat que descobreix la vídua després de l'enterrament del marit. No hi ha més, però l'exercici d'imaginació que ens mostra és admirable.
L'autor ens va canviant les reaccions dels personatges, que sempre són els mateixos, però en diferents situacions personals, professions, trets físics, circumstàncies, ambient, explicant la mateixa història, però sempre diferent. Jordi Masó té el talent de repetir-se i ser, alhora, infinitament divers.
Algunes de les històries tenen un final propi, altres tenen continuïtat, però barrejant les diferents trames. Per evitar perdrem, quan anava per la pàgina 60, vaig recomençar la lectura, fent un esquema de les diferents situacions, sempre gaudint moltíssim de la lectura.
Ens trobem amb històries de tota mena, realistes, dramàtiques, esbojarrades, eròtiques, crues, oníriques, absurdes, fastigoses..., totes originals, amb un punt d'humor molt subtil, amb evolucions i giragonses que em sorprenien.
Una novel·la peculiar que, no obstant això, tampoc recomanaria a tothom. És un llibre difícil de seguir, on si no entres en el joc que l'autor proposa al lector no us agradarà, però a mi, l'esforç m'ha valgut la pena. El primer 5 estrelles de l'any.
Imprescindible. Proveu-ho, i si no hi entreu en la trama, doncs res, tanqueu el llibre i escolteu la Ciaconna de Bach, que també és una bona opció.
November 30, 2024
Si haguera conegut quina forma literària tenia aquesta novel·la, molt probablement no l'hauria llegit. No llegisc mai la contraportada. En aquest cas em vaig guiar per ser el guanyador del Premi Llibreter. I per això m'hi vaig animar.
Després de d'acabar-lo he de dir que m'ha agradat molt. Des de l'inici al final. És un llibre amb una estructura narrativa molt original, molt diferent. Destaca el domini de la llengua que té l'autor, sempre troba la paraula justa. És admirable la imaginació que té per a crear les diferents possibilitats narratives. Estic molt content d'haver-lo llegit.
Després de d'acabar-lo he de dir que m'ha agradat molt. Des de l'inici al final. És un llibre amb una estructura narrativa molt original, molt diferent. Destaca el domini de la llengua que té l'autor, sempre troba la paraula justa. És admirable la imaginació que té per a crear les diferents possibilitats narratives. Estic molt content d'haver-lo llegit.
January 15, 2024
Només he llegit les primeres 40 pàgines i ja n’he tingut prou. Variacion del mateix fet fins a l’inifinit. Avorrit i sense sentit. Entenc que l’autor vol traslladar una figura musical (variacions sobre el mateix tema) a la literatura, però a mi personalment no m’ha agradat gens… No continuo llegint per que hi han masses llibres com per perdre el temps.
March 17, 2025
Segon llibre que deixo el 2025. Aquest se m'ha resistit més, n'he llegit fins la pàgina 206... Al principi se'm va fer lent, després agafa cert ritme i em va semblar curiós descobrir com l'autor planteja el llibre i com uneix les històries. Però les desenvolupa poc i acaba sent un exercici molt repetitiu, i poc interessant per qui llegeix.
July 26, 2024
Una novel·la que comença amb el mateix punt de partida desenes de vegades amb finals (també inicis) diferents i imprevisibles. L'exercici d'estil és tan provocador com virtuós. Vet aquí una lectura divertida, imaginativa i molt intel·ligent.
March 26, 2025
QUIN LLIBRE MÉS DIVERTIT. Possiblement de lo millor que m'he passat amb un llibre en molt de temps. Super original i dinàmic, sembla que hagi de cansar però no. Bèstia, escatològic i sense guardar-se res, Masó et fa sorprendre't a cada pàgina.
October 7, 2023
Una altra meravella, d'en Jordi Masó.
M'encanta com va fent variacions d'una sola premisa i jugant amb els personatges i situacions, amb costumisme, fantasia, humor i inventiva. 10/10
M'encanta com va fent variacions d'una sola premisa i jugant amb els personatges i situacions, amb costumisme, fantasia, humor i inventiva. 10/10
November 5, 2023
Variacions obsessives sobre un mateix tema, banal d’altra banda, que donen pas a un festival estilístic i lingüistic amanit amb un humor digne del millor Calders però encara més negre
December 1, 2023
quin embolic
Read
January 4, 2024Una novel·la vertiginosament infinita. https://sonograma.org/quadern-de-llib...
June 29, 2024
Molt original i repetitiu, en el bon sentit de la paraula :-)
August 21, 2024
el pitjor de tot és que volen ser sorprenent, resulta previsible.
January 21, 2025
Vaja rotllo de llibre!!
May 8, 2025
super creatiu i divertit! enganxadíssima des del primer capítol. avances i no decep
Displaying 1 - 22 of 22 reviews