Empar Moliner tiene un don para detectar el absurdo y La colaboradora es un retrato perfecto del mundo en el que vivimos, con todas sus verdades, mentiras, miserias y grandezas. Bueno, tal vez más mentiras y miserias que verdades y grandezas.«Empar Moliner es autora de algunas de las páginas más frescas e incisivas que se han escrito en los últimos años en este país. (…) La colaboradora es una sátira contemporánea al más puro estilo Moliner», LA VANGUARDIA«Moliner es una observadora extraordinariamente dotada, y su novela sirve como repertorio milagrosamente abarrotado de los tópicos verbales, los fetiches consumistas, las manías y las señas de identidad de las clases medias.Es escandalosamente brillante», EL PAÍS«Hay tantos temas en esta novela que el lector hará bien en leerla sin prisas.El ritmo no da tregua y los detalles contribuyen a amueblar admirablementeel escenario de esta comedia trágica. (…) Tour de force novelístico contra nuestro mundo de emoticonos, idiotas subvencionados y gustos horripilantes. Buena porque sí», EL MUNDO
Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966) és una escriptora catalana, que escriu en llengua catalana i castellana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.
M'ha agradat l'estil en què està escrita: en primera persona adreçant-se a la lectora directament (de fet, a una lectora concreta). La història és entretinguda i la lectura és molt amena.
Fantàstic, m'ha agradat molt! La ironia, el sarcasme i la mala baba que caracteritza l'Empar Moliner amaga històries duríssimes: dones amb l'autoestima pel terra, alcoholisme, masclisme... i la trista mercantilizació de la literatura.
Un llibre que representa perfectament la personalitat de l'Empar on l'alcohol i l'escriptura són les principals protagonistes. De vegades es fa feixuc de llegir (molts canvis de personatges i no segueix un marc temporal líneal).
Lectura àgil i entretinguda. M'agrada com parla i com escriu l'Empar Moliner. Encara que no hi estiguis d'acord, és un gaudi llegir-la o escoltar-la, la seva inteligència em diverteix. Llàstima que la protagonista és alcohòlica i drogaddicta i, com que hi empatitzes tant i és tan eloqüent i atraient, normalitzes el consum... L'Empar Moliner abusa de les comparacions, abusa del gir de l'estil "com quan et trobes blabla", o "com si ell hagués blabla"... Sovint és un recurs encertat, però de vegades és excessiu. La novela està molt ben escrita, molt ben estructurada, ben explicada, sense complicacions artificials, t'expliquen la història i l'entens bé, i és molt entretinguda.
El vaig començar dos cops, alguns capítols eren interessants, altres molt aborrits. El volia llegir per entretenir-me mentre redactava la tesi i em va decebre molt
La col·laboradora és un llibre que es llegeix d'una tacada. Això és l'únic bo que té perquè la resta és per deixar-ho estar: l'estil és clarament millorable i dona la sensació de que tota l'estona està parlant d'ella mateixa (escritora negre, addicta a l'alcohol, rodejada d'amigues en plena crisi dels 40...).
Fresco y entretenido, para variar un poco de las últimas lecturas, pasa rápido. La historia principal está bien, y es una buena excusa para que la autora te cuente algunos entresijos, filias y fobias de los peronajes que poblan mundo editorial. Buena lectura de "verano".
Personalment, tinc una gran admiració per l'Empar Moliner. Si és el teu cas, penso que el llibre no et decebrà. Es llegeix molt ràpid. Té un punt àcid, un punt tràgic, un punt còmic. Els diàlegs són molt bons i la història es fa molt interessant, malgrat escollir un personatge aparentment mediocre.