Dues dones coincideixen a París. Una és una famosa actriu siriana que va posar-se al capdavant de l'alçament popular contra el govern de Baixar-al Assad i que s'ha convertit en una icona d'aquella revolució: es diu Fadwa Suleiman. L'altra és la narradora d'aquesta història, una periodista catalana que va ser ferida de guerra al Pròxim Orient i que ha vingut a París darrere d'un home. En comú tenen una mirada inconformista davant de la vida, una necessitat de compromís, moltes contradiccions, maternitats gens idealitzades, una visió alhora perplexa i lúcida del món i molta força. _Un tigre a París_ exposa les seves vides difícils -marcades en un cas per la guerra, el compromís polític i l'allunyament de tot allò que estimes; i en l'altre per la soledat, l'esperança de l'amor, les feines tristes. I ens mostra, malgrat tot, els fils que cusen i recusen aquesta amistat i els plaers de revolucionar-se. UNA HISTÒRIA LLUMINOSA QUE CELEBRA L'AMISTAT I EL COMPROMÍS ENTRE DUES DONES. _Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Institut Català de les Empreses Culturals_
La trama principal està bé, però és el típic llibre on l'autor vol fer cabre-hi masses coses innecessàries. I això, a vegades, fa perdre una mica el fil.
Malauradament és molt actual, ja que una de les protagonistes és una refugiada siriana i el tema de la guerra hi és molt present.
"Un tigre a París", de Cristina Rivas Hernández, és una obra fascinant que m'ha captivat des del primer moment. He gaudit molt de la lectura, submergint-me en les pàgines que narren la història de la Fadwa i la Cris. M'ha agradat especialment conèixer la Fadwa (i la Cris!), personatges que s'eternitzen a la memòria del lector. Aquesta novel·la m'ha semblat una autèntica oda a l'amistat i la sororitat entre dones, destacant l'impacte positiu de l'intercanvi de cultures. Amb una narrativa directa i senzilla, Rivas Hernández aborda amb destresa els obstacles que la societat imposa a les dones. El llibre també destaca per la seva reflexió sobre les guerres oblidades, posant de manifest la pèrdua invisible de fragments culturals que han estat fonamentals per a la història de la humanitat. En resum, "Un tigre a París" és una lectura enriquidora, plena d'emocions i pensaments que perduren. Recomano aquesta obra a tot aquell que vulgui explorar les complexitats de les relacions humanes, l'amistat i la riquesa de la diversitat cultural.
Me’l vaig comprar després d’una presentació del llibre a l’@skella que va dirigir la @immaprat, l’autora i ella havien anat juntes a l’escola i això encara ho feia més interessant.
Me l’he acabat mentre viatjava en un tren de ferrocarrils que es dirigia en un poble perifèric com sovint fa una de les protagonistes.
Conèixer la història de la Fadwa a qui desconeixia per complet, m’ha fet evidenciar que al món no hi venim per no fer-hi res.
Merci per escriure aquesta novel·la que convido a tothom a llegir-la.
"No estem mai prou a recer del pensament màgic." "Perquè les cares de"ja t'ho deia" existeixen: són les cares de la gent que mai no topa amb altre gent quan camina per una vorera estreta, de la gent mai no ho regira tot buscant unes ulleres que duu posades, ni es descuida les claus al pany." "Aquesta diferència m'hauria d'haver fet saltar alguna alarma, però pels homes també tinc la brúixola avariada."
Al principi vaig començar a llegir com si els capítols fossin un glop d'aigua però a mesura que anava avançant la lectura se va fer més pesada i hi va haver parts que tenia molt clar en quina 'època' dels fets estava.