Frase: «Diria que cal ser d'una pasta especial per ser conscients de la felicitat en el precís moment en què està passant, ser capaç d'apartar els dubtes, les pors, els prejudicis i dir és això, és ara, està passant: un glop de vi calent, la tornada d'una cançó, una caiguda d'ulls, una paraula encertada, un gest d'agraïment o un botó que per fi es corda.»
Ressenya: No us enganyaré, no tenia previst llegir aquest llibre, però Ryanair va decidir endarrerir-me el vol de tornada i va ser la lectura que em va acompanyar durant l'espera i el vol. I quin encert! Quina bona manera de tancar el 2024, ja que l'Alba Dalmau ha fet màgia en aquest conte de Nadal tan diferent del que estem acostumats.
La història gira al voltant d'en Lluc. Quan és petit viu amb la mare, són una família humil i amb pocs recursos econòmics i els Nadals no són res de l'altre món a casa seva, és més, abans que arribin aquestes dates sempre li desapareix alguna de les coses que té i ves per on, és exactament el que rep com a regal. No obstant això, té una relació molt estreta i molt bonica amb la seva mare. Un dia, però, durant la celebració del seu aniversari, viu una tragèdia que el marcarà de per vida. A partir d'aquest moment l'acompanyarem al llarg dels anys, deambulant i cap a un destí que sembla que tingui predestinat.
Aquesta història principal s'intercala amb capítols que giren al voltant de la figura del Pare Noel. En un primer moment em van descol·locar força, ja que no entenia d'on venien ni que aportaven a la història, però a poc a poc tot es va posant a lloc i veus quin sentit té.
La veritat és que és un llibre ideal per aquestes dates, ràpid de llegir i que vos deixarà amb el cor tovet. Com he dit al principi, un conte de Nadal diferent sobre les segones oportunitats i sobre fer les paus amb un mateix i amb el passat. Vos el recoman moltíssim!