Busco senyor per amistat i el que sorgeixi

by Empar Moliner

Si hi ha una virtut que sobresurt, de les moltes que té Empar Moliner, és la mirada irònica, distanciada però tendra, de l?escuma dels dies. Les quaranta cròniques d?aquest llibre recullen la visita a un tirador de cartes per esbrinar la supervivència de la llengua catalana, l?anada a un convent on es lloguen minyones sud-americanes, un dinar en un menjador per a pobres o la contractació d?un refugi atòmic. L?ull escrutador de Moliner hi transita amb l?alegria vital de qui no es deixa vèncer per l?adversitat ni l?absurd, o de qui creu que el millor conjur per a la dissort és l?humor.

Genres: Short Stories, Fiction

171 pages, Paperback

First published January 1, 2005

About the author

Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966) és una escriptora catalana, que escriu en llengua catalana i castellana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.

Reviews

[Yolanda (dinsunllibre) · Rating 1 out of 5]

Aquesta vegada seré molt breu, ja que no tenc molta cosa a dir. Si vos soc sincera, vaig agafar aquest llibre just perquè el títol em va semblar curiós –recordau-me que no ho torni a fer. No sé tampoc que n'esperava, supòs que una novel·la curta, però no, són quaranta cròniques.

D'aquestes cròniques en destac la crítica social que en fa l'autora a través de la ironia. Com és normal, algunes m'han agradat més que altres, però en general no és un llibre que m'hagi agradat ni que recomanaré. Això no vol dir que no us pugui agradar a vosaltres, tot són gustos.

P.D.: Friendly reminder: no tornar a agafar un llibre just perquè me resulta curiós es seu títol.

[karireadings · Rating 3 out of 5]

El libro recoge 40 crónicas sobre temas de actualidad que la autora analiza desde una perspectiva original y sobre todo irónica. Páginas e historias que harán reír, pero también reflexionar.

Cuando uno lee las historias que Empar Moliner explica en Busco señor para amistad y lo que surja (Ed.Acantilado) tiene dos hipótesis. Una, que la escritora catalana tiene un talento increíble para explicar esas pequeñas cosas que hacen que la vida sea diferente y emocionante. Dos, que está completamente loca. Aunque probablemente estas cuarenta crónicas sean una mezcla de ambas.

Con la excusa de que “no echaban nada bueno en la tele”, esta ex cabaretera y ex actriz va a pedir presupuesto para hacerse un refugio atómico, le escribe una carta al obispo de Barcelona para pedir que la Iglesia Católica la borre de la lista de creyentes, consulta a un adivino sobre el futuro de la lengua catalana (desternillante) o se pasa una semana realizando el trayecto Plaza Cataluña- La Pedrera para ver cuántos pasos ha caminado. Todo ello narrado de forma irónica, sarcástica, con un increíble sentido del humor, pero también con ternura.

Moliner asume el rol de observadora de la vida y encuentra el placer en los pequeños detalles cotidianos, eso sí, siempre tratados desde un punto de vista original y mágico. ¿Quién sino iba a hacer una crítica de la LOCE a través de las anotaciones de una agenda escolar encontrada en la basura? Su propuesta se convierte en un potente revés para aquellos que crean que el periodismo no puede ejercerse de forma original y sobre todo humorística. Estas crónicas resumen la esencia de ese periodismo gonzo por el cual apostaba Hunter S. Thompson y dónde importan de forma equitativa tanto las historias como las peculiares anotaciones que nos propone la autora.

El protagonista de El guardián entre el centeno (J. D. Salinger, 1951), Holden Caulfield, explicaba que sabía cuándo le había gustado un libro si al acabarlo le entraban ganas de ser amigo íntimo del autor, para poder llamarle por teléfono siempre que le apeteciese. Las personas que se enfrentan a la vida diaria con vital optimismo, que ríen viendo series como Ally McBeal y consideran que la vida es un lugar lleno de pequeños placeres, seguramente querrán conseguir el teléfono de Empar y poder pasar largas horas hablando con ella.

[Núria · Rating 3 out of 5]

La veritat és que sóc una mica fan de l'Empar Moliner. Em fa riure molt, crec que escriu molt bé, m'encanta el seu sarcasme i la seva capacitat de dir grans veritats fent veure que només diu tonteries per fer riure, de gran vull ser com ella i totes aquestes coses. 'Busco senyor per amistat i el que convingui' és una recopilació d'alguns dels seus articles i n'hi ha de realment molt bons i altres que em sembla que es nota que són més com per sortir del pas. Els que intenten tocar temes seriosos (maltractaments, immigració) des d'un punt de vista més seriós no crec que acabin de funcionar, tot i que m'agrada que fins i tot en temes tan seriosos s'arrisqui a aproximar-s'hi amb sentit de l'humor. N'hi ha de molt divertits com el que parla dels que sempre llegeixen el diari de gorra o dels melòmans del fil musical. M'encanta també que sigui tan mordaç com per burlar-se de coses tan de moda entre els progres com les casserolades o això d'apostatar. Em fa molta gràcia el que parla d'en Quim Monzó. I també em fa gràcia que en dos ocasions deixi veure la seva fòbia a les faltes d'ortografia. I m'encanta que a través de detalls com aquest es construeixi un personatge. Però el millor és quan es centra en l'Institut Català de la Dona i les campanyes que promouen que només es fixen en les aparences (el llenguatge, la ficció) i no pas en els problemes de veritat que poden tenir les dones del món real. Quan vol pot ser tan lúcida i tan crítica. Crec que l'article sobre la polèmica que es va aixecar per la publicació del famós 'Todas Putas' és el millor, impagable, tan lúcid, tan crític i tan divertit, tota una lliçó pels progres tan preocupats pel políticament correcte.

[Clara Romera · Rating 3 out of 5]

Destacaré el capítol de “Paraulotes” i el del “Vol de la gallina”. Un m’ha fascinat i l’altre m’ha donat ganes de parar de llegir el llibre.

[Sergio Benito García · Rating 4 out of 5]

Habiendo leído antes a Quim Monzó, las crónicas que aquí se recogen me recuerdan bastante a aquellos relatos en cuanto a ese puntito absurdo y ácido que sobresale a cada pocas frases. Pero claro, Empar Moliner no se inventa historias surrealistas, sino que presenta situaciones bastante más pegadas a la realidad (algunas más graciosas, otras más crudas) a raíz de reflexiones suyas y de encuentros en los que ella es, eso mismo, una cronista. Eso sí, son situaciones de hace veinte años; me di cuenta cuando ya tenía el libro. Pero, salvo algunas referencias concretas, tampoco se nota mucho.

[Ils · Rating 2 out of 5]

Esta antología de cuentos, en su mayoría intrascendentes pues carece de relatos que inviten a la reflexión, que te dejen pensando o que sorprendan.
Uno de cuentos buenos es el que narra la decisión de la autora de darse de baja de la iglesia católica debido al aburrimiento.
En otro cuento se nota que la autora es de la generación boomer, ya que critica la denuncia del sexismo en los comerciales y la promoción del lenguaje incluyente en las escuelas, ridiculizando la búsqueda de estos cambios.
En resumen no es un libro trascendental.

[Rafa · Rating 2 out of 5]

Sempre m'ha agradat més l'Empar Moliner cuentista que l'articulista, i aquest llibre no m'ha fet canviar d'opinió.

[An · Rating 2 out of 5]

1,75 Sátira, crítica social, olvidable.