Una vegada va ser estiu la nit sencera

by Elisabet Riera

Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d’un extrem a l’altre de les Alberes, a l’hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l’amor, la mort i el coratge d’estar viu. «Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre’l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l’equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra ―i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d’aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara? Només el camí m’ho pot dir.» Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge í un recorregut a través dels Pirineus orientals ―de llevant cap a ponent― que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin’amor de les trobairitz.

Genres: Fiction

250 pages, Paperback

Published October 4, 2023

About the author

Elisabet Riera Millán (Barcelona, 1973) és una periodista,escriptora i editora catalana, establerta a Terrades. És directora de revistes del Grup RBA i directora de l'editorial Wunderkammer.

Reviews

[Lula Mae · Rating 4 out of 5]

"Nosaltres, que podíem haver estat llegenda, hem esdevingut enyor."

"... flors de gel, fulles mortes, pedres cobertes de líquens tous formulats en arabescs del color verd incandescent dels cometes."


Quina prosa poética més meravellosa.
Quin tresor de llibre.
Només amb el títol ja enamora.
No espereu una novel·la ni un assaig, és pur sentiment. Costa entrar-hi si no estàs avesat a la poesia (com és el meu cas) però en un moment donat vaig fer 'click' i tot va prendre sentit.

[Jana Ribas]

preciós! 💓

[chiara · Rating 5 out of 5]

trobairitz lesbiana ho ets tot per mi

[Joana Llauradó · Rating 3 out of 5]

En sí la història pensava que em colpiria més. Molt a favor però de la muntanya i el camí com a cura ❤️‍🩹 Qui sap si algú dia faré un tros d'aquest camí i em vindrà a la ment aquesta història

[Paula Cebollada Rica · Rating 3 out of 5]

Tot i que el joc i la connexió entre els tres personatges m'ha semblat molt ben treballada, m'ha resultat un llibre fred.

"Que qui ja no ens nodreix ni ens sosté quan se'ns pot endur l'aire és que ja no ens vetlla ni ens vol"

[Adrian Puertas · Rating 4 out of 5]

"Que no cal tenir por. Ni de la vida ni de la mort. Només d'existir a cegues. De no ser tot allò que veritablement som" 4.5 ⭐️

Vaya viaje.

[Sandra · Rating 3 out of 5]

És cert que l'he llegit en un moment de molta dispersió mental i manca de concentració, i estic segura que això ha condicionat la percepció que he acabat tenint d'ell. El vaig agafar amb moltíssimes ganes tant per la recomanació d'una bona amiga com per les ressenyes que havia llegit sobre ell. Ara que l'he acabat, puc dir que no hi he acabat de connectar del tot, sobretot amb tota la part de la història que fa referència a la trobairitz i els seus versos de desamor. No hi he pogut entrar. En canvi, m'he quedat amb moltíssimes ganes d'estirar del fil de la història de la narradora, saber-ne molt més, explorar el seu univers. En aquest sentit, m'ha faltat història. Finalment, destacar la bellesa de l'escriptura poètica de l'Elisabet Riera. Aquest aspecte m'ha fascinat i és potser per això que n'he volgut més i m'ha sobrat una mica el viatge de la trobairitz i el llenguatge dels seus versos.
Així i tot, és molt probable que una segona lectura en un altre moment vital em faci apreciar molt més com l'autora entrellaça els tres personatges de la història.

[Margalida Simonet · Rating 5 out of 5]

“Que no cal tenir por. Ni de la vida ni de la mort. Només d’existir a cegues. De no ser del tot allò que veritablement som”

És d’una senzillesa i autenticitat colpidores. Ens fonem amb la natura, amb l’Alba, amb la neu i la nit, amb els arbres, les pedres i les aus, amb la música…

Me recorda a altres dones autèntiques de la nostra literatura, a Irene Solà, a Eva Baltasar i a tantes trobairitz que no hem arribat a conèixer!!! El seu esperit és dins “Una vegada va ser estiu la nit sencera”

Hi ha “amor” a la novel.la, però sobretot “Coratge”, i poesia, molta poesia💛💛🫶🏻

[Aina Llorca · Rating 3 out of 5]

Dues histories entrellaçades en un camí ple d'hivern, ben escrit però amb un to poètic i oníric que no ha aconseguit que conectés amb la história. Malgrat tot, una bona fórmula per acostar-se als poemes escrits per oblidades trobairitz sobre l'amor cortés que si no encara m'haguéssin quedat més lluny.

[Farners · Rating 2 out of 5]

No hi he entrat. Però està molt ben escrit

[Marina Gtillo]

xurri < midona

[Marta Espinosa · Rating 2 out of 5]

No hi he conectat en cap moment, fins les últimes 20 pàgines. No he entès gaire el llibre, però el capítol Coratge em sembla un regal.

"És difícil aferrar-se a la vida quan creiem que ens hi hem de guanyar el lloc. [...] Mirar qui tenim al costat com a un competidor pel mateix pam d'aire. No entendre què vol dir estimar sense passar comptes. Fer veure que som altres. Fer veure que som millors. [...]
Tota aquesta mascarada per acabar morint.
I és només la mort la que ens fa entendre d'una vegada l'absurditat i el sentit."

[Roger Pluma · Rating 5 out of 5]

Brutal. Romanticisme pur, de totes formes i bellesa eterna. Amor i mort, un camí. Feia temps que un llibre no em feia sentir tant.

[Marta Clua · Rating 5 out of 5]

Tinc la sort de viure als peus del Montseny, aquesta proximitat fa que passejar-hi sigui un gran privilegi, malgrat que potser no ho faig prou sovint. Segurament trobaria mil motius per justificar-me però són excuses.. la mandra, o la comoditat del sofat... Però després de llegir aquesta novel·la van vingut ganes de calçar-me les botes i apropar-m'hi de nou.

Es trata de "Una vegada va ser estiu la nit sencera" de l'Elisabet Riera publicat per males herbes. La novel·la comença amb la veu d'una dona actual colpejada per un diagnòstic mèdic que decideix emprendre un viatge sola a peu, d'extrem a extrem de les Alberes durant l'hivern. La segona veu és la d'Alba de Perelada, trobairitz de medieval que també fa el mateix recorregut, en el seu cas per allunyant-se del seu amor prohibit. I en tot aquest trajecte, la música romàntica de Winterreise de Schubert les acompanya en un viatge únic, on convergeix l'amor, la mort i el coratge de seguir endavant.
M'ha agradat molt com les dues veus, es van intercalant al llarg de la novel·la, com es van fusionant, com van encaixant les dues narracions, amb un paisatge de fons bell i únic. Un paisatge que es un protagonista més de la novel·la, ja que es testimoni del patiment, de l'amor i de la valentia de dues dones. Dues dones que s'enfronten a la duresa de la muntanya en solitari, que s'enfronten a les seves pròpies pors, que malgrat tot el que la vida els ha colpejat no es deixen ensorrar i lluiten per seguir el seu propi camí.
Una novel·la bellament descrita, on destaquen els versos que amaneixen tota la narració, que ens apropen a la figura de les dones trobadores, molt desconegut per una servidora.
Un llibre preciòs, bonic per que si.

[Martí Pons · Rating 3 out of 5]

Tres viatges, narrativa poètica, difícil per a mi connectar. Conèixer l'autora i escoltar-li tres o quatre pinzellades sobre els seus interessos i motivacions ha fet que el text em resulti més suggestiu. La trama Schubert m'és indiferent; el viatge de l'autora per la muntanya, a favor tot i que m'ha costat el vincle permanent entre natura i emocions; sobre la trobairitz... bé, haver llegit el llibre val la pena només pel fet de descobrir què és una trobairitz. Pel que sigui a l'escola quan ens van explicar la cultura trobadoresca (inexplicablement nítid els record d'aquelles classes) es va ometre que sí, que hi havia dones.

La trobairitz de l'Elisabet Riera és una fusió de les divuit trobairitz de les que es té constància documentada, sense entrar en quantes haurien fet servir pseudònims masculins. I m'agrada molt la cosa aquesta de l'empatia envers persones anònimes i oblidades que van viure fa mil anys, seguir-ne el rastre a partir de unes poques paraules escrites i preguntar-se sobre la seva complexitat emocional.

[Antoni · Rating 5 out of 5]

5/5

Ja fa dies que el vaig acabar i l'he estat paint. He estat pensant què posar, però no me'n surto; de la mateixa manera que de seguida vaig desistir de subratllar alguna frase —n'hi havia tantes que hauria quedat el llibre ben ratllat—, soc incapaç de destacar-ne només unes quantes coses.

Només diré que el rellegiré tantes vegades com calgui. De fet, només acabar-lo, ja el volia tornar a començar. M'ha encantat i m'ha ferit. M'ha travessat la pell i la carn, m'ha tocat os, i fins i tot l'ànima. Aquest viatge de la protagonista també ha sigut un viatge per a mi, i això no es pot expressar en paraules.

Tenia les expectatives molt altes (Efendi em va agradar molt i tenia ganes de llegir més coses de l'Elisabet), però les ha superat totes amb escreix. El millor que he llegit enguany, sense cap mena de dubte. Ara em toca posar-me al dia amb el Winterreise, que per a mi és absolutament desconegut. Caldrà tornar a fer camí.

[Vanessa Moreno · Rating 4 out of 5]

Una tríada de personatges en un equilibri perfecte: la narradora exploradora, la trobairitz Alba de Peralada, i el moribund Schubert; el camí inicial, els passos que el persegueixen i la tonada que se sent de fons; la vida, l'amor i la mort. La prosa, la poesia i la música. L'hivern, la primavera, l'estiu. La malaltia física, la psíquica i el mal al cor. I per sobre de tot, la cerca profunda de sentit, de respostes i de llum. Les tres veus i els tres camins sovint s'entrecreuen i s'interpel·len a través dels temps i les arts. Només l'Eli podria haver escrit un llibre com aquest, un diari de viatge on es condensa tot el seu univers. Imprescindible recuperar l'episodi de la sèrie Sotabosc, el projecte audiovisual de Males Herbes, dedicat a l'autora. Tretze minuts de saviesa, bellesa i amor per la natura.

[Francesc Corbera · Rating 3 out of 5]

Complex, distant i difícil de domesticar. L'autora escriu molt bé, i la part de la narradora, que és palpable i terrenal, m'ha encantat. Però la de la trobairitz mai m'ha estès la mà, i m'he hagut de conformar el mirar-la sense saber quin gust te. Existencialisme. El que mès m'ha agradat:

És difícil aferrar-se a la vida quan creiem que ens hi hem de guanyar el lloc. Fer mèrits. [...]. Mirar qui tenim al costat com a un competidor pel mateix pam d'aire. No entendre què vol dir estimar sense passar comptes. Fer veure sempre que som nosaltres. Fer veure que som millors. Amagar-nos.

[Jaume Rosselló · Rating 3 out of 5]

Llibre que et demana molta de concentració, els moments que hi entro m’agraden molt i d’altres em costen molt de seguir, es una novel·la poètica o un poema fet llibre, molt ric en terminologia i te molta cura dels llocs que descriu, recomanable per gent pacient i potser per la gent del llegir ràpid millor no provar-lo, sempre serà el lector qui te la darrera paraula.

[Cinta Paloma Vila · Rating 3 out of 5]

Més aviat un 2,5. La novel·la intercala el camí de muntanya de la protagonista amb el que va fer una trobairitz fa molts anys, però l'acció és lenta i el missatge és difús. L'últim capítol i l'esforç per fer quadrar els versos en el relat estan molt bé, però no prou per compensar la resta. És tot força inconcret.

[Mireiot · Rating 3 out of 5]

Les tres línies narratives funcionen però arriba un moment q, al no haver-hi història, es fan repetitives. És un llibre amb grans moments i l’escriptura de Riera és forta i convincent, t’arossega… però el camí traçat no té sorpreses.

[Thesincouch]

Abril 24, 85 pàgines: a veure, l'escrit super maco i molt interessant però és que la trama o no avança o no n'hi ha. Que ja ho sé que va d'un viatge i d'una trobadora però és que sempre li dona voltes a les mateixes coses dient el mateix. No s'avança literalment i figurativament!

[Munsa Mompió · Rating 3 out of 5]

6’5/10 ⭐️

esperava una cosa diferent i em va costar molt entrar-hi. m’hagués agradat aprofundir molt més en la història de la dona i en el seu propi viatge. tot i així té fragments preciosos, et fa reflexionar i alguna cosa em diu que si la rellegeixo d’aquí un temps podré gaudir-la més.

[Ricard Vilalta · Rating 4 out of 5]

Un viatge d'hivern mentre sents l'udol dels llops a la serra de l'Albera. Profund.

[Maria Mateu Simonet · Rating 5 out of 5]

Sense paraules… Lectura obligada per aquelles persones que els hi agradi Irene Solà.

[Mariona Teruel Roger · Rating 5 out of 5]

He gaudit totes i cada una de les paraules
Un poema etern

[Jana · Rating 3 out of 5]

té parts precioses (especialment en l'estil de l'escriptura) i el concepte és súper suggerent, però m'ha semblat que els diferents elements no acaben de quallar en el conjunt. l'element del winterreise en particular queda una mica oblidat, crec. cafè per cafeteres o alguna cosa així.

[Arnau · Rating 1 out of 5]

No m'ha atret res d'aquesta història: ni l'antiga basada en la trobadora ni tampoc l'actual. Pots tenir un llibre on la història té poc pes i adornar-ho amb reflexions o amb un estil de llenguatge interessant. Aquí des del meu punt de vista no aconsegueix cap de les coses (que son molt difícils): ni les reflexions son en general rellevants o interessants (massa amor trencat i patiment), ni el llenguatge sosté el què passa.

També si faràs una història centrada en tristesa i reflexions tristes, dona'm una mica de context, explica'm més coses dels personatges que em pugui importar què els passi després.

Abandonat a un terç del llibre, potser després millora, no ho sabrem mai.

[Milamil Millà · Rating 4 out of 5]

Un llibre madur i entretingut, a més de ple de poesia, que m'ha agradat molt. Seguiré el que continui fent aquesta autora.

[Lia · Rating 4 out of 5]

“Que no cal tenir por. Ni de la vida ni de la mort. Només d’existir a cegues. De no ser del tot allò que veritablement som”