Un cos sense vida. Un hotel espectral que voreja les vies del tren. Un crim per venjar. La primera novel·la d'una autora de referència de la no-ficció al nostre país.
A Portbou hi conflueixen, durant uns dies i de forma casual, un seguit de personatges dispars: una professora d’Història i el seu primer amor, una periodista urbexer, una prostituta i un inspector de policia. D’entrada, aquests desconeguts sembla que comparteixen res entre ells, però una mort, la d’un d’ells, els acabarà unint a la força.
La Carol Cabot s’ha refugiat a Portbou després d’una ruptura sentimental que encara té esperances que revifi. Quan torni a Perpinyà, després d’unes setmanes, ho farà sent una persona completament diferent.
Què és el que té lloc a Portbou que acaba amb un mort i trastoca del tot la vida de la Carol? I el més important de tot, quin paper hi juga Le Rayon Vert, un hotel abandonat des de fa anys? Assumpta Montellà debuta a la ficció amb Via morta, una novel·la sobre la venjança, l’amistat i l’amor que té com a escenaris el mar Mediterrani i les vies de tren que condueixen a Portbou, final de trajecte.
Assumpta Montellà i Carlos és una historiadora i escriptora catalana. Nascuda a Mataró l'any 1958, estudià Història. El seu primer llibre, La Maternitat d'Elna és un dels llibres més venuts a Catalunya, motiu pel qual ha estat traduït al castellà i al xinès, i se n'ha fet una adaptació teatral, una de televisiva i una de cinematogràfica. El setè camió també es convertí en un èxit de vendes fet que demostra la reimpressió de quatre edicions en vuit mesos i la traducció de l'obra al francès. L'any 2012 publicà El silenci dels telers, un recull d'històries sobre les dones a les colònies tèxtils catalanes durant la Revolució Industrial.
Assumpta Montellà em va enamorar amb el seu llibre "La maternitat d'Elna" que vaig llegir d'adolescent. Allà vaig enamorar-me de la seva manera de narrar, de la seva ploma.
Quan vaig veure que Amsterdam treia un nou llibre seu i aquest cop ho feia aventurant-se a escriure novel·la negra, no en vaig tenir cap dubte. Havia de llegir-la! Generalment, llegeixo amb molta rapidesa. Aquest llibre m'ha durat molts dies, i no perquè no m'enganxés, sinó perquè amb el dia a dia frenètic m'ha costat trobar moments per avançar. Però m'ha encantat. Tenia moltes ganes d'acabar-lo perquè la història és addictiva.
Amb Portbou com a teló de fons, i uns personatges solitaris i vulnerables, aquest relat t'enganxa des de l'inici. Morts, tràfics diversos, amistat, amor, assassinats... Una novel·la molt ben ambientada, uns personatges molt reals i un argument fosc i magnètic.
Que bé que Montellà hagi decidit escriure en un gènere diferent. És una gran decisió i una gran descoberta. Tant de bo segueixi en aquest camí iniciat.
El punt més fort de "Via morta", dels molts que té, és la seva autora, Assumpta Montellà. Després de llegir-la en nombrosos llibres de divulgació històrica, és tot un plaer trobar-la en aquesta novela, on demostra un cop més la seva habilitat escriptiva i emocional. Més enllà de l'autora, ens trobem amb una obra dinàmica i coral, que té com a fil conductor un assassinat a Portbou. Malgrat això, la trascendència d'aquesta obra recau en els personatges, que juguen un paper clau en aquest crim. Li trobo a faltar més pàgines i un final més desenvolupat; l'epíleg no és suficient per acomiadar-me dels protagonistes de la novela, al menys per mi. En definitiva, ens trobem davant una obra de lectura voraç, que demostra i valida amb bona nota l'Assumpta Montellà com a escriptora de novela.
Me’l va recomanar la mateixa autora tot tornant d’Elna i m’ha agaradat molt. Si has estat a Portbou, visualitzes tots els espais que descriu a cada trama. Els capítols son curts i es llegeix de manera molt fàcil. Una novela negra que passa a Catalunya és tot un descobriment que poc esperava trobar-me.
M'ha agradat molt. És una novel·la negra molt ben fonamentada. Els personatges són entranyables i te'ls estimes. I la trama està molt ben teixida i molt ben narrada. M'encantaria fer la ruta per Portbou, Le Rayon Vert, l'estació i els túnels. Ja espero la segona part!
M’ha enganxat com feia temps no m’enganxava un llibre. Els personatges tenen personalitat pròpia i són molt diferents. I cauen bé i empatutzes molt i et poses a la seva pell. Expliquen tant bé el cas que fa que no et perdis i segueixes molt bé la trama, les descripcions dels llocs fa que t’imaginis molt bé el tunel, l’hotel,…
*Via morta* d'Assumpta Montellà és una obra que combina amb encert la investigació històrica i el relat humà. Amb la seva habitual sensibilitat, Montellà explora la història d'un tren i una via abandonada que amaguen secrets, records i vivències d'una època marcada per la postguerra i les tensions socials. A través de testimonis i narracions vívides, l'autora ens ofereix una reflexió sobre la memòria, el territori i la capacitat de les persones per sobreviure enmig de les adversitats. Una lectura imprescindible per als amants de la història local i la literatura que dóna veu als qui sovint resten oblidats.
La Carol, després d'una ruptura sentimental, es refugia a Portbou. El seu amic Dani viatjarà des de Barcelona per fer-li suport. Allà, sense tenir gaire a veure, es veuran immersos en una història de venjança, màfies i drogues.
El pobles fronterers sempre han estat un punt de contraban i delinqüència, i en aquesta ubicació, entre els pobles de Portbou i Cervera, és on es desenvolupa la història. Un escenari molt ben ambientat, amb una descripció molt real de les estacions, l'ambient ferroviari de frontera i, especialment, de l'hotel Le Rayon Vert. Un hotel històric, amb forma de vaixell, encaixonat entre les vies del tren i la carretera. Fundat el 1925, aprofitant el tràfec ferroviari de l'època, us aconsello que busqueu les fotos. Impressionant i molt curiós. Un relat tan ben documentat, que donen ganes de fer una escapada per conèixer la zona.
Els capítols del llibre són molt curts, el que li dona molta agilitat a la lectura. Una trama molt ben lligada en una història addictiva, on l'emoció i la intriga van creixent fins a l'explosió final, que és prou sorprenent.
Els personatges que pertanyen a aquest inframon estan força ben perfilats, amb unes històries fosques i tristes, sense sortida, però que es mouen per l'amistat i l'amor. Són molt creïbles i denuncien les situacions de prostitució, màfies de la droga i connivència policial que podem trobar a la societat.
Una autora que no coneixia i que, tot i que aquesta és la seva primera novel·la, ha escrit molts llibres de divulgació històrica. Ha estat tot un descobriment. Ja tinc fitxats altres llibres seus per llegir.
Molt recomanable. Els mafiosos del llibre són fumadors, però es guarden les burilles a la butxaca. Ser un assassí no vol dir que no cuidis el medi ambient.