Les absències

by Irene Klein Fariza

Què és l’absència? Com ens hi enfrontem? Els personatges de Les absències es veuen obligats constantment a l’absència de la mare, un avortament, familiars o amics que ja no hi són. El silenci després de la música. Els relats de Klein Fariza defugen l’autocompassió o la pena i aborden l’absència amb naturalitat i originalitat. Escrits amb una prosa vívida i directa, les històries ens permeten identificar-nos-hi i commoure’ns fins a punts insospitats. Aquest llibre és un recordatori que l'absència no és només una falta, sinó també una presència poderosa. És una invitació a explorar la bellesa i el significat que es troba en el buit, en els espais que deixen les coses que ja no hi són. A través de les paraules de Klein Fariza, naveguem en aquest oceà de l'absència, aprenent a conviure-hi, a comprendre-la i, en última instància, a abraçar-la com una part inextricable de l’existència humana.

176 pages, Paperback

Published October 25, 2023

Reviews

[Carlota Llorens · Rating 3 out of 5]

un llibre que dura un cafè (feia temps que no en llegia un així). ens hem aproximat a l'absència, al buit, a la sensació del res i del tot, al trencament, a allò que més dol. no obstant, he trobat a faltar (per al meu gust) més literatura

[Maribel · Rating 5 out of 5]

Este llibre, merescut guanyador del Premi València Nova Alfons el Magnànim de Narrativa en Valencià, està compost de 24 relats brillants i amens. Cadascun d'ells tracta un sentiment diferent d'absència: la de l'avortament, la de la mort, la de l'abandonament, la de la pèrdua d'una mateixa...
L'autora aconseguix fer del dolor de l'absència una descripció tan pura i real que resulta inclós preciosa.
Mereix molt la pena llegir-lo.

[Maiieta · Rating 5 out of 5]

És un llibre TAN BONIC, Irene escriu genial. Cada història m'ha despertat algo dins i m'he sentit molt identificada.

[Maria M. · Rating 3 out of 5]

Una novel·la molt ben escrita, però que, al meu parer, no arrisca gaire. Trobe a faltar més literatura, més visceralitat, més faula.

[Marta T · Rating 2 out of 5]

2'5 ⭐

[Andreu B. · Rating 3 out of 5]

(3,5⭐️) “Les absències” és un compendi d’històries curtes amb l’element comú que dona títol al llibre. Les històries són un viatge a través de la mort, la solitud, la por, la ràbia, el desamor… Però, també, la vida, els reencontres, la il·lusió…

Reconec que en el meu cas ha estat una lectura d’extrems; com una muntanya russa d’emocions. Hi ha capítols que m’han deixat completament indiferent. I no perquè no expliquen històries amb què segurament molts lectors puguen empatitzar, sinó perquè amb mi no. I, en canvi, hi ha d’altres que han sabut tocar notes de melodies que conec perfectament i que m’han perforat el pit ben a dins. Per a mi les històries han anat de menys a més. Imagine que és perquè l’ordre de les històries són un recorregut des de la infantesa fins a l’edat més adulta i, inevitablement, són estes últimes edats on més conscients som dels sentiments i més fàcil és empatitzar amb allò que ocorre.

Una cosa que m’ha agradat molt, encara que al principi em descol·locava, és com l’autora juga amb el lector utilitzant en distintes històries personatges amb el mateix nom, xicotets elements amb què el lector intenta connectar, però que a la fi no et queda clar que siguen les mateixes persones. O, també, en el cas de Mannheim, espais que s’utilitzen com a punt d’encontre de molts capítols; de moltes “absències”. Imagine que no soc l’únic a qui el cervell de tant en tant tremolava intentant connectar estos personatges amb els mateixos noms, però sense arribar a aconseguir-ho.

Per últim, voldria deixar constància dels capítols que més m’han emocionat i m’han deixat pòsit:
- Irta
- Manifest de la fugida
- Tríptics
- Joc de nenes
- L’amistat
- Mai
- Memòria
- Mannheim

[Miguel Angel Pedrajas · Rating 4 out of 5]

"Les absències" és un conjunt de relats curts que es poden tractar com a novel·la, ja que hi ha personatges que reapareixen i evolucionen durant el llibre. Els relats exploren temes com la música, la tristesa, els canvis, la proximitat, la solitud i les absències. Cada història és un trencaclosques que es va completant a mesura que avancem en la lectura, creant una connexió emocional profunda amb el lector. L'absència no és només una falta, sinó també una presència poderosa. És una invitació a explorar la bellesa i el significat que es troba en el buit, en els espais que deixen les coses que ja no hi són.

Aquest llibre arriba al cor. Té un estil d'escriptura molt assequible i ben treballat. A més, la diversitat temàtica juga a favor del conjunt de relats. El seu costumbrisme modern i el detall pels xicotets matisos fan una obra molt tendra, assequible per a tots els públics.

Va ser meravellós compartir la posada en comú del llibre al club de lectura de l’associació cultural Macarella amb Irene, conèixer alguns detalls de l'obra i saber els nous projectes en què treballa. Li augurem un futur ple d'èxits.

[Mar]

“et dic que et dibuixaré la casa, que ens la dibuixaré, que ens faré un mapa en què inclouré tots els detalls i totes les històries, i que quan et visite podrem imaginar que hi som, que serà el nostre mapa imaginari i que hi podrem afegir el que vulguem, que serà la manera que tindrem de no perdre el nostre espai”

jo crec que irene és una tia molt traumatitzà pel seu erasmus, per la sol·litud, per les ruptures, per ser o no ser mare, per l’abandonament, pel desarrelament i per l’absència en general💔és una nostàlgica, el seu desig de tornar sempre a valència quan està lluny de casa pf m’he sentit súper identificà, és que ser jove és una moguda enorme i s’arrastraran coses per a sempre sempre “perquè l’empremta de les absències no s’esborrarà malgrat el temps”❤️‍🩹
hi ha un fil molt bo que uneix tots els contes 🪡m’encanta quan diu “preferíem el risc a embogir que la nostàlgia perpètua de ser fora, de ser absència” 💔😢

[Rocío X · Rating 2 out of 5]

Me lo he leído para un club de lectura, a pesar de que tiene un vocabulario sencillo me perdía en la historia y no sabía a ratos que me estaba contando 😫 (sobre todo al final, al inicio se entiende bien)

No siento que me haya aportado gran cosa pero está bien para pasar el rato. Me ha gustado que haya detalles de unos capítulos que recupera en capítulos posteriores creando una conexión a través de algunos elementos.

[Miv · Rating 4 out of 5]

A voltes es fa una mica confús perquè varies veus es entrellacen en la novel·la. Però l'història té una senzillesa que val la pena explorar.

[Enrique · Rating 4 out of 5]

M'agradat. Deixa una mena de tristesa reconfortant a la fi del llibre. És fàcil trobar-se a un mateix en més d'una pàgina del llibre.

[Paula Gramage · Rating 3 out of 5]

Millor deixar espai entre els relats per sentir i explorar l'absència en cadascun.

[alcaaina · Rating 2 out of 5]

"No eixíem mai de casa si no s'havia pintat els llavis. Els llavis pintats eren la seua forma de dir al món qui era"

literalment rosita